| Localització | Exterior de l'església |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 110 |
| Altura del bronze | 83 |
| Vora | 10 |
| Pes aproximat (en quilos) | 771 |
| Fonedor | DE LA VIÑA, JUAN |
| Any fosa | 1779 |
| Descripció | La campana compta amb set anses i un cordó en l'espatlla. En el terç disposa de dos grups de dos cordons i aquesta inscripció en llatí: "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE 1779"; correctament escrita seria: "CHRISTUS REX VENIT IN PACE AÑO DE 1779". Aquesta es podria interpretar com: "CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU ANY DE 1779". El text és habitual en les campanes dels segles XV i XVI, però poc en el XVIII. Per tant, podria estar copiada d'un bronze més antic. En el mig hi ha una creu de calvari amb diversos elements de la Passió i els sants Abdó i Senent. També estan les imatges de Sant Miquel, Santa Bàrbera i Sant Vicent Ferrer, així com la de Sant Honorat amb el nom del fonedor: "LAVIÑA / MEFECIT". Aquesta correctament escrita seria: "LA VIÑA ME FECIT"; es a dir: "LA VIÑA EM VA FER". La Viña és el cognom del campaner Juan de la Viña, que acostumava a signar les campanes amb el seu primer cognom. En el centre de la creu trobem l'Anagrama de Crist: "IHS"; la devoció al qual va ser introduïda per Sant Bernardí de Siena. Aquest anagrama pot tindre dos significats, bé les inicials de Crist en grec o les sigles de l'expressió: "IESUS HOMO SALVATOR" (Jesús Salvador de l'Home). En el mig peu hi ha cinc cordons i en el peu altres dos amb una sanefa entre ells. |
| Espatlla (H) | (cordó) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE I779" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb les Arma Christi, pedestal i els Sants de la Pedra a cada costat del pedestal) (03) (imatge de Santa Bàrbera) (06) (medalló amb Sant Vicent Ferrer) / "LAVIÑA" (imatge de Sant Honorat) "MEFECIT" (09) (imatge de Sant Miquel) |
| Mig peu (MP) | (5 cordons) |
| Peu |
(cordó) (cenefa vegetal) (cordó) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Per voltejar possiblement comptava amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa sala de campanes. |
| Truja | Ferro Manclús vella |
| Estat original | Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblement disposaria d'una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava a fins a arribar als peus del campanar per repicar-la. |
| Estat anterior | Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament d'aquest. La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la sala de campanes. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, a més comptava amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació està entre les causes del trencament de la campana. |
| Mecanismes de toc | (03) motor de vol continu, (09) electromall. |
| Intervencions | Acabades les obres del campanar l'any 1779 es va fondre la nova campana major de la torre. Els treballs de fosa es realitzaren pel campaner de la ciutat de València, Juan de la Viña, resultant la campana conservada. Destaca per la Creu amb les Arma Christi, així com les imatges dels sants amb què compta, tots ells de funció clarament protectora (Sant Miquel, Santa Bàrbera i els Sants de la Pedra). També compta amb una imatge de Sant Honorat, rèplica de la que es venerava a l'altar major, sent una de les primeres reproduccions d'imatges patronals. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la al costat de les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu al fet que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anul·lat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es feren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall. En febrer de 2025 es baixada del campanar. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana vella "La Grossa" de Sant Honorat (0), datada de 1779 i forjada per Juan de la Viña, presenta un interès patrimonial destacat. La campana principal, inscrita amb el lletra "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE I779", és el seu element més rellevant. A sota d'aquesta campana, es troba un grup escultòric que inclou una creu amb les Arma Christi, un pedestal i quatre sants de la pedra a cada costat. A més, s'hi incorpora una imatge de Santa Bàrbera (cordó 03) i un medalló amb Sant Vicent Ferrer, complementat amb la inscripció "LAVIÑA" i l'imatge de Sant Honorat, amb la lletra "MEFECIT" (cordó 06). Finalment, s'hi afegeix una imatge de Sant Miquel (cordó 09). La documentació indica que la conservació d'aquesta campana requereix un estudi especial, suggerint la necessitat d'iniciar un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. Les reparacions, en cas de trencament, s'han de realitzar per soldadura, i en situacions més greus, la substitució podria implicar l'ús d'una campana de diferent afinació. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 05-04-2025 |
| 87 Fotos | |
