La mitjana, el Crist de la Fe (5) - Parròquia de El Salvador i Santa Mònica - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
(Referència 1370)
(Referència 1370)


Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 103
Altura del bronze 95
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 633
Fonedor ROSAS E HIJOS, LORENZO
Any fosa 1888
Descripció La campana té set anses. En el terç hi ha un cordó i altre grup de dos. Entre ells hi ha una breu inscripció incisa amb l'any de fosa: "AÑO 1 8 8 8". A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb triangles decorats. Seguidament, en el mig té una creu de calvari i aquesta inscripció incisa, per tant, afegida molt després d'estar fosa la campana: "SANTISIMO CRISTO DE LA FE / REAL PARROQUIA DEL SALVADOR Y / SANTA MONICA DE VALENCIA / MAYO 1940". A més, presenta quatre cordons en el mig peu.
La inscripció incisa permet intuir que es tracta d'una campana procedent d'altre lloc, despenjada durant la Guerra Civil (1936-1939) i traslladada a la parròquia de Santa Mònica en 1940, data de la inscripció incisa. Aquesta pràctica consta també en campanes situades en les esglésies parroquials de Sant Esteve i la Santíssima Creu. Per altra banda, no té marca de fàbrica. No obstant això, la garlanda de triangles decorats i els motius de la creu de calvari remeten a la producció signada amb la denominació "LORENZO ROSAS E HIJOS", als quals l'atribuïm.
Tocs tradicionals de campanes Repic i volteig manual d'acord amb els costums locals de la ciutat de València.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic i manual.
Truja Fusta antiga restaurada.
Estat anterior Bruta d'excrements de colom. El batall no pegava en el punt (2011). Abans de 2026 la campana estava instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja que tenia el braç de ferro mentre que la resta d'elements eren de la truja de fusta anterior. Presentava electromall, corda i batall lligat i dotat amb cable de seguretat.
Estat actual Està instal·lada en la finestra que tradicionalment ha ocupat en la sala de campanes, dotada amb truja de fusta antiga i restaurada. Té ballesta i batall lligat. A més, està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions Mecanitzada entorn de 1970 per la foneria Manclús del Grau de València. La mecanització, a diferència del que va ocórrer en la majoria de les poblacions, sols va implicar el canvi del braç de fusta per altre de ferro en forma de U invertida, conservant la resta de peces. A més, la mecanitzaren amb motor de vol. L'any 2026 es va restaurar amb la resta de campanes, treball a càrrec de Relojes y Campanas 2001. La baixaren del campanar i la netejaren per dins i per fora. La truja es va restaurar i completaren les parts que faltaven amb peces noves de fusta. Aquesta va recuperar el tradicional color rogenc. El dia 7 de juliol va tornar al campanar. Després d'ocupar de nou el seu finestral tradicional la mecanitzaren amb electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Treball de documentació encarregat per la DGPA - data aproximada primavera 1992 - possible campana de recuperació.
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-07-2026