| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 45 |
| Altura del bronze | 37 |
| Vora | 4,5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 53 |
| Any fosa | 1513 |
| Descripció |
La campana du una breu epigrafia en minúscula gòtica: "❖ aue ✱ maria ✱ gracia ✱ plena". És una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com "US SALUDE, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS". La inclusió del nom de Maria, que en el text evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. La campana és coneguda com la dels "albaets", ja que era la que sonava quan un xiquet o una xiqueta moria poc abans de prendre la primera comunió. Aquesta campana va ser portada de Portaceli, en 1835, quan es va produir l'exclaustració de la comunitat. Al voltant d'esta campana es desdibuixa una llegenda. La qual, una xica, Agnés Pedrós i Alpicat, que vivia en una cova, vivint dels materials d'espart que fabricava i més tard venia en el poble. Una nit, uns pastors van veure eixir llums de la cova. Les llums es van repetir les nits següents. Allí, uns frares van trobar a Agnés morta, i la van soterrar en un monestir. Diuen, que en el moment de donar-li sepultura, la campana María, va començar a donar voltes per si sola. La restauració de les campanes de Bétera i d'Olocau, així com la documentació existent, permeten assegurar que les dues foren foses pel mateix fonedor i instal·lades formant part del mateix conjunt. |
| Terç (T) |
(2 cordons) / "❖ aue ✱ maria ✱ gracia ✱ plena" [mg] / (2 cordons) |
| Mig (M) |
(Cordó) / (garlanda) / (cordó) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Participava en els tocs de campanes habituals i festius. Utilitzada de manera habitual per al toc d'albat, és a dir d'infant batejat, que encara no ha pres la comunió (i per tant encara no té ús de raonament). |
| Tocs actuals de campanes | Participa en els tocs de campanes habituals, de mort i festius. |
| Truja | Fusta de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA |
| Estat original | La campana fou fosa, junt a altres, per a la Cartoixa de Portaceli. Arran de l'exclaustració fou duta a aquesta parròquia, on formà part del conjunt de campanes. |
| Estat anterior | La campana es va badar, i es conservar, dins de l'església, en una fornícula, amb un text indicant el seu valor històric i la seua procedència. |
| Estat actual | Restaurada per soldadura per LACHENMEYER. Truja i instal·lació fetes per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Mecanismes de toc | (03) electromall ECAT, (09) motor ECAT vol impulsos |
| Intervencions | RESTAURADA amb subvenció de la GENERALITAT VALENCIANA en 2007. |
| Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145355 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria, “dels albaets”, és un valuós element patrimoniàl de la parròquia de la Mare de Déu del Rosari (OLOCAU), fosa l’any 1513. La campana, d’origen medieval, presenta una singularitat en la seva inscripció, que es pot llegir en dos cordons: “aue ✱ maria ✱ gracia ✱ plena”. Aquesta dedicatòria reforça la importància religiosa de la campana. La conservació de la campana ha estat realitzada principalment per la companyia Lachenmeyer, que ha dut a terme soldadures i instal·lacions a partir de l’any 2001, amb la col·laboració de l’empresa TÉCNICA Y ARTESANÍA. La campana, en cas de trencament, es pot solucionar únicament per mitjà de soldadura. La seva substitució, en situacions extremades, podria ser possible a través de la fabricació d’una rèplica. La campana, per tant, representa un testimoni excepcional de l’art sismogràfic i la tradició religiosa de la COMUNITAT VALENCIANA. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 09-07-2021 |
| 31 Fotos | |
