Els tres Óngels de la Catedral

"Aquest que veiem ara no Ús l'˙nic Óngel que ha presidit el campanar de la seu. Els que tenim mÚs de cinquanta anys n'hem conegut un altre. Per˛ tampoc era el primer"

L'Óngel de la Catedral Ús una figura emblemÓtica. La seva situaciˇ al cim del campanar en fa el personatge mÚs elevat de la ciutat. Des d'allÝ domina tot el clos urbÓ i fins molt mÚs enllÓ. Indica la direcciˇ dels vents i en certa manera representa el guia i el testimoni de la vida ciutadana. Aquest que veiem ara no Ús l'˙nic Óngel que ha presidit el campanar de la seu. Els que tenim mÚs de cinquanta anys n'hem conegut un altre. Per˛ aquell que hi va ser fins l'any 1960 tampoc era el primer. Havia tingut un antecessor. De manera que en la llarga hist˛ria del nostre temple catedralici han existit tres Óngels. Dos en el campanar actual i el primer en un altre campanar mÚs antic.

TambÚ la Catedral ha tingut diversos campanars. El mÚs antic que es conserva Ús l'anomenada torre de Carlemany. La que fa ara les funcions de contrafort de la nau g˛tica era en el seu temps la torre de les campanes de la desapareguda catedral romÓnica. Per˛ aquella torre no tenia Óngel. El llarg procÚs de construcciˇ de la nau g˛tica es compagina amb la gradual desapariciˇ de les estructures de l'antiga catedral romÓnica. Per˛, sens dubte que per qŘestions d'economia, es conservaren alguns elements, encara que canviant la seva operativitat. Aquest Ús el cas de l'aprofitament de la torre de Carlemany per servir de contrafort de la nau g˛tica, quan aquella torre ja havia deixat de servir com a tal. Per˛ la Catedral no podia quedar sense campanar. En aquell temps, era el segle XIV, les campanes eren imprescindibles, no nomÚs per anunciar els cultes catedralicis i les festivitats, sinˇ que tambÚ marcaven el ritme de la vida ciutadana. Per tant aquell campanar, que deixava de ser-ho, necessitava un relleu. Era necessari disposar d'una nova torre de les campanes. Per˛ el nou campanar g˛tic de la nova catedral no solament encara no existia sinˇ que ni s'havia projectat.

Per tal de salvar la situaciˇ es construÝ un campanar provisional que ja estava previst suprimir quan es construÝs el definitiu. Aquest campanar provisional se situÓ sobre la capella del Sant Sepulcre, capella que es trobava sobre l'atri de la Catedral romÓnica. I aquell campanar ja va ser coronat per la figura d'un Óngel que a mÚs del seu sentit simb˛lic servia com a penell per indicar la direcciˇ dels vents. Aquell va ser el primer Óngel de la nostra Catedral. Era l'any 1383. Va ser projectat pel mestre Morei que en aquell moment era qui dirigia les obres de la nova catedral. En la seva construcciˇ intervingueren diversos operaris gironins. La ciutat comptava amb un bon nombre de qualificats artesans que podien realitzar aquests treballs. Coneixem el nom dels que intervingueren en aquesta obra de l'Óngel. Un tal Serra subministrÓ l'argila per fer el motlle del cap. El calderer Guillem subministrÓ el coure i practicÓ els treballs de fosa i soldadura. El ferrer Vidal va forjar la creu de ferro que l'Óngel sostenia. I fixÓ l'eix que serviria per facilitar el gir de la figura per fer de penell.

El dia 8 d'agost de l'esmentat any 1383 aquell primer Óngel ja ocupava el seu lloc. Per evitar en el possible el desgast d'una estÓtua que estava constantment a sol i serena i exposada a les inclemŔncies meteorol˛giques, tant l'estÓtua com el pedestal es tractaren amb mini, oli de llinosa, ocre, vernÝs i altres matŔries, totes elles subministrades per un especier gironÝ de nom Blanc. Totes aquestes precaucions no evitaren que el pas del temps es deixÚs notar en l'estat de conservaciˇ de l'estÓtua. Per˛ fins l'any 1621 no necessitÓ practicar cap treball de reparaciˇ. En aquella avinentesa va ser convenient soldar un dels brašos i tambÚ es recobrÝ amb metall la bola del peu, que era de fusta i estava corcada. PassÓ una mica mÚs d'un segle, i l'any 1744 es va fer necessÓria una altra intervenciˇ. El serraller Antoni Salvatella va repassar l'estÓtua afegint-hi coure i estany i el pintor Miquel Comes la pintÓ.

El ritme de les obres de la seu anava en consonÓncia amb els perÝodes de pau o de guerra que vivia la ciutat. En el primer cas avanšaven, mentre que en cas de guerra quedaven paralitzades. El segle XV la vida de la ciutat va ser molt turbulenta, mentre que el segle XVI va ser, en general, molt pacÝfic. L'obra de la nau g˛tica anava avanšant i arribÓ el moment d'iniciar la construcciˇ del nou campanar, el que seria definitiu. Es comenšÓ en estil g˛tic, com es pot apreciar en les estructures de la seva base. Per˛ l'obra durÓ dos segles i no es donÓ per enllestida fins el 1774. I el que en principi hauria estat una torre g˛tica va acabar sent barroca. Per˛ per avanšar en el procÚs de construcciˇ de la nau precisava anar enderrocant estructures romÓniques, entre les quals la Galilea o atri i per tant tambÚ el campanar provisional que s'havia bastit sobre la capella del Sant Sepulcre. Sense esperar que el nou campanar estiguÚs acabat ja s'hi anaren traslladant les velles campanes, i tambÚ se'n construÝ alguna de nova, entre les quals la Beneta, anomenada tambÚ "El Bombo". Era i Ús encara la mÚs grossa de totes i la que senyala les hores. Va ser bene´da pel Bisbe Benet de Toco, que li imposÓ el seu nom. La benedicciˇ s'escaiguÚ en la festivitat de sant Benet, el 21 de marš del 1574.

Un embigat provisional en l'estructura de l'inacabat campanar servia de suport a les campanes. Es tractava tambÚ de traslladar l'Óngel que coronava el campanar provisional. Per˛ en baixar-lo del seu pedestal s'adonaren que l'estÓtua estava molt deteriorada. Millor que una restauraciˇ, que hauria hagut de ser molt intensa, es considerÓ que seria preferible construir una nova estÓtua. Aquest seria el segon Óngel de la Catedral. El que s'hi mantinguÚ fins l'any 1960. El construeix el serraller Ramon Salvatella, qui probablement era fill de l'Antoni Salvatella que vint any abans havia reparat l'anterior estÓtua. El mes d'octubre del 1764 es colĚlocava el nou Óngel, i posteriorment es daurÓ la imatge en el seu mateix emplašament.

L'any 1960 s'acabava l'obra de la fašana que s'havia iniciat el segle XVIII i havia quedat interrompuda en ocasiˇ de la Guerra Gran i la Guerra del FrancŔs. Seguidament es colĚlocaren les set imatges a les fornÝcules que restaven buides. I quan la fašana quedÓ completa es tractÓ de restaurar l'Óngel que estava decapitat, sembla, i Ús molt probable que a causa d'un projectil de l'artilleria napole˛nica, durant el setge de 1809.

Hem exhaurit l'espasi disponible i haurem d'esperar a la setmana que ve per recordar el procÚs de construcciˇ del tercer Óngel, el que avui podem contemplar sobre el cupulÝ del campanar de la Catedral.

MIRAMBELL i BELLOC, Enric
Diari de Girona (16-09-2012)

  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Aut˛mates: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VAL╚NCIA
    Campaners de la Catedral de ValŔncia
    Buscar campana, campanar, poblaciˇ, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    ę Diari de Girona (2012)
    ę Campaners de la Catedral de ValŔncia (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF