La Catedral vista per un dels seus campaners

Jesús Martínez impartint, el passat dimecres, la conferència al local de l’Associació de Veïns de Maria Cristina - Autor: GARCÍA JARDÍ, Enric
Jesús Martínez impartint, el passat dimecres, la conferència al local de l’Associació de Veïns de Maria Cristina - Autor: GARCÍA JARDÍ, Enric

Jesús Martínez, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, és campaner de la Catedral de Tarragona des de 1998. Recorda amb emoció com ressonava la Fructuosa (1313) a les entranyes de la Catedral, el 1997, quan Lluís Martínez Sistach va prendre possessió com a arquebisbe. Aleshores ell encara no era campaner, i aquell dia, tot i que no estava previst, Tòful Conesa, el cap dels campaners, va fer sonar la Fructuosa a l’interior de la Catedral. “Va ser un moment molt maco, encara se’m posa la pell de gallina”, reconeix.

Martínez ofereix, en el marc de la Setmana Cultural del barri de Maria Cristina, la seva visió particular de la Catedral. Autor de Les veus de la Catedral de Tarragona (El Mèdol, 2008), és un bon coneixedor de les singularitats de la Seu tarragonina. Parla dels seus antecendents, amb el campament militar que estratègicament hi instal·laren els romans durant les Guerres Púniques; del Temple d’August; del començament de la construcció de la canònica, amb Bernat Tort; i de l’inici de les obres de l’absis, al segle XII, gràcies a l’herència que deixà en el seu testament Hug de Cervelló, entre d’altres.

Mitjançant fotografies pròpies, el campaner ens trasllada per tots els indrets de la Catedral. Fem una llarga aturada al Claustre, on parem atenció en els capitells. “La majoria estan guarnits amb motius vegetals, però també hi ha escenes bíbliques i animals fantàstics”, assegura. També explica com diferents cimacis representen el calendari agrari, i fins i tot, com s’hi poden detectar “jocs mitològics, o simplement visuals”. “Quants senyors veuen menjant fruita?”, pregunta, mentre mostra la imatge de l’home de les tres cares.

Martínez obsequia els oients amb una arreplega de curiositats i anècdotes. Relata, per exemple, que la sala capitular es va canviar d’emplaçament, al segle XIV, perquè “els canonges estaven farts de què la resta de la gent escoltés com discutien” des del Claustre. És per aquest motiu que, segons Martínez, en van fer una de més amagada, que és l’actual, on “sembla que tan sols s’hi reuneixen en dies festius”, quan es du a terme algun tipus de cerimònia o jurament. En el seu interior trobem el tapís de la bona vida, on hi ha representades les virtuds. Però, tal com explica el campaner… En falta la meitat! “Resulta que va desaparèixer, i més tard van comprovar com una treballadora de la neteja en feia draps”, explica, davant la sorpresa de tots els assistents. “Això m’ho va explicar el Tòful”, hi afegeix.

Fins l’any 1530, la Catedral havia estat canònica—hi vivien els canonges—, però a partir d’aleshores, espais com la cuina, el menjador i els dormitoris van perdre la seva raó de ser. El menjador, per exemple, es va acabar dividint en dues parts, una de les quals correspon a l’actual capella del Santíssim, del segle XVI, renaixentista, en la qual intervingué l’arquitecte Pere Blai.

Ens endinsem també a l’interior de la Catedral, davant del retaule major. Al mig hi observem les escenes de la vida de Jesús. Martínez se centra, sobretot, en l’ascensió al cel, que li resulta “molt curiosa”, perquè s’hi veuen només els peus de Jesús, que surten d’un núvol, i tot un seguit de persones que miren enlaire. Sortim al Pla de la Seu, on admirem, estupefactes, els 11 metres de diàmetre de la rosassa, i la seva forma circular, que simbolitza Déu. “A dalt, Déu omnipotent, que tot ho controla, i a sota, el judici final; però a les portes hi ha tots els patriarques i profetes i al mig la Mare de Déu, que ens reben i ens diuen que ens podem salvar”, sintetiza.

La conferència de Martínez clou, com calia esperar, al campanar. Comencem a pujar escales, de manera virtual, i passem per la sala dels monjos, on feien vida els treballadors de la Catedral. Seguim superant graons i arribem a la sala dels rellotges, on topem amb un rellotge de 1510 que es mantingué actiu fins al 1882, un altre de posterior, i unes peses que popularment s’ha dit que són bales de canons de la Guerra del Francès. Mentre ascendim, llegim missatges a les parets, com aquest, d’un campaner de 1604: “Jo Micel [Miquel] Bru campaner de la seu de Tarragona”. “Les parets del campanar també són un llibre obert”, declara el ponent. I ja, per fi, a dalt de tot. Martínez qualifica els campanars com “el primer mitjà de comunicació de masses”, perquè servien per “avisar tothom que succeïa alguna cosa”. Les seves vistes privilegiades van suscitar que durant la Guerra Civil els republicans l’aprofitessin com a espai de vigilància. “Quan sentien els avions tocaven la Capona, i la gent se n’anava als refugis”, assevera. Les explicacions de Martínez, en tan sols una hora i escaig, ens deixen atònits. A un servidor fins i tot l’arriben a ruboritzar. A vegades desconeixem tant el que ens envolta…

GARCÍA JARDÍ, Enric

(18-07-2014)

  • TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
  • GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA (TARRAGONA) : Tocs i altres activitats
  • MARTÍNEZ, JESÚS (EL CAMPANER FORASTER) (TARRAGONA): Tocs i altres activitats
  • Cursos d'introducció a les campanes i als tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © (2014)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF