Inventari de Campanes

Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

(Referència: 411)



Descripció Altitud: 51 metres.
Església aixecada entre els segles XII i XIV (1171-1331) de transició del romànic al gòtic. Té planta basilical formada per tres naus capçades per sengles absis, semicirculars el del centre i el lateral de la dreta; l'altre a l'esquerra és poligonal; s'hi ubica la Capella dels Sastres. Té un ampli transsepte amb cúpula sobre trompes al creuer dins d'un cimbori octagonal gòtic amb un ampli finestral a cada cara; en sobresurt un cupulí vuitavat amb obertures rectangulars, una a cada costat, cobert per una cúpula piramidal de perfil sinuós de teules rogenques amb els careners verdosos. El mateix cimbori té la teulada com el cupulí.
Les naus de set trams estan cobertes per voltes ogivals simples sobre arcs torals apuntats; les separen robustos pilars cruciformes romànics amb columnes adossades, dues per costat i una altra de més fina a cada angle; aquests pilars sostenen arcs formers apuntats; al dessota d'un d'ells hi ha ubicat l'orgue. Àmplies capelles laterals a banda i banda estan situades entre els contraforts.
La façana principal és gòtica amb una portalada oberta amb un portal rectangular dividit en dos por un mainell on hi figura la imatge de Maria amb el Nen als braços sobre una peanya goticitzant obra del mestre Bartomeu (segle XIII); aquest portal està recobert per quatre arquivoltes motllurades en arc ogival en degradació que deixen un timpà calat i amb la base ocupada per relleus figurats; les arquivoltes descansen en dosserets que cobreixen sengles figures d'apòstols situats sobre un sòcol decorat amb arcs cecs gòtics; està flanquejat per dos robustos contraforts acabats en pinacles crestats i que inclouen imatges santes formant un fris figuratiu amb les ja esmentades sota les arquivoltes; la portalada esta coronada per una fina cornisa angular que mostra com està avançada respecte del frontis; a mitja alçada hi apareix una gran rosassa calada, motllurada i atrompetada i, a la part superior, inacabada, una fina cornisa horitzontal que és el reflex de la teulada de dos vessants; està coronada per dues finestres biforades com ulls d'espadanya.
Una portalada secundària romànica, a la dreta de la principal, té un portal rectangular amb tres arquivoltes de punt rodó que descansen en unes fines columnes, una per banda, alternades amb antes; deixen el timpà nu; al seu damunt s'hi pot veure, encastat al mur, el frontal d'un sarcòfag paleocristià figurat i, més amunt encara, una altra rosassa atrompetada i motllurada.
La catedral està dotada d'un gran claustre d'estil cistercenc amb una rica sèrie de relleus figuratius romànics. Tot el conjunt catedralici mostra paraments de carreus ben escairats de pedra clara.
Dimensions: la nau central des de l'entrada fins al fons de l'absis fa 92'19 x 14'38 x 26'54 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 31 metres que inclou, també, naturalment, els gruixos dels pilars de separació; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 53 metres; el transsepte en fa 53'35 x 14'63 x 26'54 i la cúpula, sempre per l'interior, arriba als 37'22 d'alçada. El claustre en mesura 47'52 x 46'40 de llargada i amplada.
Guarda el retaule de Santa Maria d'estil gòtic del segle XIV en pedra policromada de l'escultor Aloi de Montbrai a la capella dels Sastres; a l'altar major el retaule gòtic d'alabastre policromat de Santa Tecla és de Pere Joan; un frontal romànic de marbre del segle XIII amb baixos relleus sobre santa Tecla; el sepulcre gòtic de Joan d'Aragó; a la capella de Sant Miquel un retaule gòtic pintat per Bernat Martorell; a la de la Mare de Déu de Montserrat un retaule del pintor gòtic Lluís Borrassà; a la de Sant Tomàs un retaule gòtic del pintor Mateu Hortoneda; a la del Sagrament el retaule renaixentista (segle XVI) de Pere Blai i Jaume Antigó; a la de la Concepció un retaule barroc de Fra Josep de la Concepció (segle XVII); a la de Santa Tecla un retaule neoclàssic de Josep Prats (segle XVIII).
Arquitecte: consta la presència de Fra Bernat ( ? - 1256), o mestre Bernat, de Tolosa de Llenguadoc pel que fa a la construcció de les naus laterals i del claustre.
Campanar amb part romànic i en part gòtic dels segles XII a XIV (1334) amb dos cossos de planta quadrada (9'77 x 9'77 m) i amb un de tercer octagonal amb finestres gòtiques biforades i d'arcs calats obertes a set cares; al seu damunt un templet modern, anomenat “la capona” pel fet que guarda una campana de tres tones del mateix nom al·lusiu al so dels antics escolans capats, format per quatre robustos pilars octagonals i cobert per una teulada de quatre vessants; al seu damunt una petita campana està dedicada a senyalar els quarts; la capona ho fa per les hores. El terrat queda coronat amb pinacles crestats als angles. Els seus murs són de carreus grans i ben escairats de pedra de color groc daurat; els carreus són encoixinats en part del segon cos; quatre robustos contraforts acabats en pinacles crestats reforcen els angles de la zona vuitavada fins a la base de les finestres. Per l'interior, el campanar acull als baixos la capella de Sant Oleguer; més amunt hi ha tres estances, la primera avui buida, la segona per la maquinària del rellotge i la tercera la constitueix la cel·la.
Per una torre propera de planta quadrada a la banda de llevant hi puja l'escala àmplia de pedra picada i de cargol fins al nivell de la teulada del temple; se surt a l'exterior i per un terradet, es passa a una altra torre de dimensions més reduïdes adossada al campanar; hi puja una escala igualment de cargol de pedra picada i més estreta que l'anterior; porta a la cel·la on, amb una sòlida estructura de fusta, es troben penjades les campanes litúrgiques; en aquest punt cal pujar per una escala metàl·lica mòbil i doble, model dit de vaixell, fins a una altra escala similar a les anteriors i que arriba fins al terrat.
Situació: adossat a l'angle que formen l'ala nord del transsepte i l'absis encarat a llevant.
Alçada: 54'25 metres. En papers d'informació turística es diu que fa 70 metres d'alçada; penso que és un greu error.
Esveltesa: 5,5

Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional 214-MH-ZA
Identificador: RI-51-0000086
Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu

Categoria: 51 Monument

Nom: Església Catedral de Santa Maria

Comunitat Autònoma: C.A. Catalunya

Província: Tarragona

Municipi: Tarragona

Data de Declaració: 03-04-1905

BOE de la Declaració: 12-04-1905

Tramitació: INCLÒS / DECLARAT

Font Ministerio de Cultura (27/02/2005)
Graffitti La restauració del Campanar ha permés la posta en valor de nombrosos grafits, com ara una sèrie de vaixells en la sala dels rellotges o diverses inscripcions, algunes medievals, en les escales d'accés.
Estat anterior En 1989 les campanes ja havíen sigut mecanitzades, exclusivament amb electromalls externs, i sols una de les gòtiques tenia substituïda la instal•lació original per un jou de ferro. Hi havia un grup de campaners, més o menys organitzat, per als tocs festius, especialment de Santa Tecla.
Malgrat la seva presència i el seu esforç, els coloms ho invadien tot, havent-hi una capa de fem que en alguns racons i damunt de certs jous ultrapassava els 40 cm.
La immensa brutícia que cobria tot, així com la dificultat d'accedir a algunes campanes molt altes, va impedir documentar el conjunt en la seva totalitat.
Estat actual La restauració ha ordenat els espais interns i externs del campanar, encara que no ha tingut en compte les necessitats acústiques i tècniques de les campanes i dels campaners. No obstant ha resolt un dels problemes majors del conjunt, com era la brutícia causada pels coloms.
Les campanes estan ara disposades en dos nivells. En l'inferior es troben les tres majors que es poden ventar, tot i que sols les dues més grans poden arribar fins a dalt, ja que la Tecla impacta l'estructura de fusta. En el nivell superior es troben totes les altres campanes, disposades de manera que cap d'elles pot brandar, amb la qual cosa s'ha substituït el balanceig pels repics.
Totes les campanes de la sala disposen d'electromall, governat per l'ordinador que controla totes les funcions de la Catedral (llum, alarmes, sonorització...), sense que la programació sigui un reflex dels tocs tradicionals.
Únicament la Vedada, ubicada sobre el cimbori, i probablement campana de senyals per als campaners, és brandada per l'escolá, mitjançant una llarga corda, senyalant l'apertura i tancament de la Catedral, així com el toc de l'Àngelus.
Abans de la restauració del campanar, les campanes estaven disposades en les finestres externes; en el nivell més baix les campanes majors, i per damunt les menors, en la mateixa finestra.
La proposta de restauració buscava diverses finalitats:

  • recuperació d'un suposat aspecte original, pel qual les finestres quedarien buides de campanes, i retrobarien els arcs i altres decoracions perdudes
  • control de la plaga dels coloms, amb l'enreixat lleuger de les finestres

L'actuació implicava la reubicació de les campanes, en l'interior, amb diverses conseqüències acústiques i tècniques. En conseqüència es va bastir una gran estructura de fusta, ben concebuda de manera global. Les tres campanes majors es troben disposades en la part baixa, i poden brandar i fins i tot anar a seure amb alguna limitació. Les vuit petites es troben en la part superior, perfectament accessibles. No obstant aquestes estan deixades caure en uns suports de ferro sobre les bigues, i disposades de manera que no es poden brandar, sinó sols repicar.
Altre dels resultats de la restauració és una millor ordenació dels espais, tant en l'accés com en les diverses sales. Per exemple, la barana de l'escala no sols serveix de suport per l'enllumenament sinó que transporta igualment els cables elèctrics, deixant lliure els murs. Igualment, els rellotges històrics estan posats en valor, ubicats dins de sengles aparadors de vidre.
Acústica, afinació de les campanes Les campanes, les instal•lacions i els tocs de la Catedral de Tarragona havíen sigut el resultat d'establir, durant segles, un model acústic, és a dir una forma de comunicar missatges, emocions i música a través de les campanes.
No és pas que les campanes disposades en un lloc o un altre, i tocades brandades o fixes siguin les mateixes; de cap manera, ja que el so produit (un conjunt per a cada campana de cinc parcials, generalment una nota, la tercera menor, la quinta, així com les octaves superior i inferior) es modifica rotundament d'una manera o un altra. La instal•lació canvia la relació dels sons, augmentant o anul•lant alguna de les notes parcials, mentre que l'efecte Dopler, produït pel moviment de les campanes, modifica fins i tot la nota percebuda. Molt probablement aquestes sensacions anaven associades a diversos misatges.
Per tant la ubicació en les finestres en diverses alçades tenia una explicació acústica: les més petites dalt, ja que els harmònics més aguts s'espandeixen millor de dalt a baix, i les majors baix, perquè els harmònics més greus s'estenen en totes les direccions.
Malgrat el que s'ha dit, les campanes ubicades en finestres exteriors transmeten millor la seva sonoritat especialment en un campanar com aquest, que té uns murs tan lleugers, en comparança amb altres torres gòtiques.
En conseqüència el canvi d'ubicació de les campanes suposa una modificació radical de la sonoritat, que queda disminuïda i ha de ser reforçada. És conegut que en els campanars europeus, on les campanes estan a dintre, les finestres es cobreixen amb unes plaques de fusta inclinades uns 45º per dirigir el so cap a baix. Però no cal anar tan lluny: el campanar de Sant Pere de Reus, amb els murs tan gruixuts que les campanes poden brandar sense eixir fora, tenia - i esperem que torne a tenir - unes portes de fusta rectes, que cobrien més o menys la meitat de la finestra, per reforçar la sonoritat i permetre que les notes sortessin totes en totes les direccions al mateix temps. Un mateix exemple tenim a la Catedral de València, on les finestres han estat sempre parcialment cobertes per unes portes de fusta, que foren llevades en els anys 60, per "alliberar les campanes del cosset que les oprimia". Si, les campanes es veien, però ja no es sentien per igual. Fou precís reposar les fustes, en 1996, per recuperar la sonoritat perduda en totes les direccions i amb un volum sonor equivalent.
Per tant, amb les campanes ubicades a l'interior, és indispensable cobrir parcialment les finestres, a un 50% aproximat, per extreure la sonoritat del conjunt, sonoritat que no serà pas la mateixa dels últims segles.
De la mateixa manera, i com ja s'indica en l'apartat corresponent, les deu campanes de la sala (excloent-hi la de senyals, que possiblement hauria d'ubicar-s'hi en altre lloc) han de poder ser brandades, per motius acústics i històrics, i no és suficient que puguin ser repicades. Com que, per altra banda, allò que determina el color musical de les campanes de Tarragona és el seu jou de fusta i pedra allargassat, les campanes de dalt s'han d'ubicar de nou, de manera que puguin brandar, i fer-ho de manera segura tant per elles (que no xoquin les unes amb les altres) com per als campaners. De manera accessòria, les tres campanes majors han de poder no sols brandar, que ja ho fan, sinó anar a seure i quedar parades cap amunt, cosa a hores d'ara impossible degut a la mala ubicació d'alguna, així com a la perillositat del seu toc, per la baixa altura a la qual es troben.
Tanquem la discussió dient que no es tracta de recuperar tradicions perdudes o romàntiques, sinó que cal recordar que el campanar i les instal•lacions han d'estar al servei de les campanes i de les necessitats dels tocs, que són una realitat tan tangible i segurament més antiga que alguns dels elements arquitectònics que tan gelosament es volen preservar.
Coloms i altres plagues En 1989 els coloms eren la presència principal, tant de la sala de campanes com de la resta d'espais del campanar. La seva brutícia ho impregnava tot, i causava efectes destructius en els objectes i l'edifici.
La solució radical de canviar la disposició de les campanes de lloc, possiblement motivada per aquesta causa, ha permés tancar les finestres amb unes reixes molt lleugeres d'acer inoxidable, que no destorben a la vista, que afectaran poc al so i que son molt més eficaces que altres solucions com ara les xàrcies transparents, de dubtosa conservació.
Al menys des d'aquest punt de vista, els canvis en el campanar han tingut un resultat excel•lent, com és l'allunyament definitiu dels coloms i dels seus nius.
Campanes Com és habitual, el campanar compta amb diversos conjunts de campanes, si tenim en compte les característiques funcionals: campanes del rellotge, campanes de senyals internes o externes, campanes litúrgiques o de toc pròpiament dites.
No obstant, el campanar de la Catedral de Tarragona compta, pel que fa al valor històric de les campanes, amb quatre grups de divers interès:

  • un extraordinari conjunt de campanes gòtiques, entre les quals les tres litúrgiques, una més de senyals i un altra del rellotge intern
  • dues excel•lents campanes del rellotge, de factura renaixentista
  • alguna campana barroca de limitat interès (4 del segle XVIII)
  • un major nombre de campanes del XIX (al qual cal afegir una de 1905) de limitat interès, i de les quals el major valor és que estan construïdes en la diòcesi

Un altre valor important és que totes conserven les instal•lacions tradicionals, en major o menor mesura, i que per tant el valor afegit de la manera de toc a la catalana es preserva, o es pot recuperar.
Les campanes gòtiques majors són probablement de la mateixa mà, és a dir la Classe Major o Clàssica, la Fructuosa i l'Assumpta. Per cert que hi ha dubtes entre aquestes dues, ja que hi ha autors, com SÁNCHEZ REAL, que proposen que l'una sigui l'altra. La campaneta de senyals, però, podria ser, a l'espera d'uns estudis definitius una volta netejada, molt més anterior, i per ara proposem 1250 com data de construcció. L'altra campaneta gòtica, la del rellotge interior, sembla molt posterior, i d'un interés menor (gran per ella mateixa, però menor, comparada amb les altres).
Durant el complicat procés de restauració dels últims anys, es va començar per la majoritàriament anomenada Assumpta, que fou baixada, desmuntada i netejada. La neteja del bronze, correctament realitzada amb sorra humida a baixa pressió, va permetre lliurar el metall de les capes corrosives dels segles, especialment degudes a la proximitat de la mar, i facilita no sols la seva lectura i contemplació, sinó que permet que soni més i durant molt més de temps. No obstant es va crear una falsa polèmica, que ha propiciat que les altres campanes no s'hagin netejat, de manera que ni es poden llegir completament (cas de les gòtiques) ni sonin com cal degut a l'esmorteïment produït per la brutícia.
Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals de la Catedral de Tarragona estaven basats en dos grans principis: totes les campanes podien brandar, i possiblement sols les majors anaven a seure, és a dir quedaven invertides cap a dalt, però sense topalls com en altres campanars catalans, i totes les campanes es podien repicar, mitjançant cordes connectades amb gantxos als batalls.
Les campanes es brandaven mitjançant llargues cordes lligades als braços: un per campana, excepte les dues majors, que en tenien dos.
Pel que fa a les campanes de senyals, el sistema era el mateix, tot i que la petita ubicada en el campanar no tenia batall, i el seu so es produia per fer-la xocar amb unes bigues de fusta que la feien sonar i al mateix temps limitaven el seu recorregut.
Tocs actuals de campanes Hi ha dos tipus de tocs actuals: els tocs automàtics, produïts exclusivament mitjançat electromalls externs, segons una programació establerta en l'ordinador central de control de la Catedral, i els tocs manuals.
Dies feiners i diumenges, així com els dissabtes a les 12:00 hores: repic mecànic de campanes. Els tocs manuals segons el calendari anual de tocs manuals.
Degut a la disposició de les campanes, sols poden brandar les tres majors, ubicades baix, encara que sols es poden dur a seure, parant-les cap amunt, les dues més grans i antigues. Les altres set campanes petites ubicades dalt sols poden repicar, mentre que la dels senyals, posada junt a aquestes, no té cap mecanisme per al seu toc, ni manual ni automàtic.
Per altra banda, alguns senyals quotidians són produïts, de manera manual i amb una llarga corda, per la campana Vedada, brandada des del peu del cimbori.
Tocs proposats de campanes Cal actualitzar la relació dels tocs tradicionals, i adaptar-los tant a les necessitats actuals com a les possibilitats que ofereixen les campanes en les seves limitacions. Aquesta relació sols es pot establir una volta restaurades les campanes, per permetre que brandin i repiquin sense els límits actuals.
Visites als campanars La Catedral està oberta al públic diàriament, després de la Missa Conventual, però ni les cobertes ni el Campanar són accesibles al públic. Per altra banda, la nova estructura de fusta, que ocupa tota la sala de campanes, limita el nombre de visitants a poques persones, ja que el lloc de treball per als campaners és mínim. Especialment, en moment de toc, i degut a la perillositat augmentada per la nova disposició, el nombre de visites queda limitat a menys d'una dotzena, en condicions de seguretat.
Intervencions La intervenció més recent ha consistit en el desplaçament de les campanes des de les finestres, on estaven els últims segles, fins a l'interior de la sala, amb la proposta, mal justificada, de recuperar la imatge medieval del campanar.
La solució adoptada, sense cap justificació històrica, es carrega de manera directa el conjunt de tocs tradicionals de la Catedral, basats en les campanes brandades, introduïnt-hi repics propis de parròquies rurals.
Per altra banda l'ample espai interior de la sala de campanes, que era una zona visitable per molta gent durant els tocs manuals, ha quedat força reduït, limitant les visites a mitza dotzena de persones.
Actuacions urgents Hi ha tres actuacions urgents: revisar els dos electromalls que piquen excessivament baix, amb perill de trencament de campanes, i reparar el sistema de toc de la campana dels quarts, per què soni com li correspón.
Propostes Les diverses propostes, analitzades campana per campana, es poden resumir en les següens línies de treball:

  • reubicació de les campanes petites així com de la Tecla, de manera que pugin brandar
  • substitució del sistema de toc automàtic, de manera que tiri dels batalls de les campanes fixades, netejant l'espai de treball i produïnt sons més tradicionals
  • neteja de totes les campanes, amb sorra humida a baixa pressió, per millorar la seva conservació, permetre un millor gaudi de les decoracions i inscripcions i, sobre tot, millorar el so i la ressonància. ara limitats per la brutícia
Notes Cal agrair al senyor Tòfol CONESA, membre dels Campaners de la Catedral, el temps compartit i les facilitats rebudes per la documentació dels campanar i de les campanes.
El treball fou inclòs en el segon lliurament d'aquesta segona fase de l'Inventari de les campanes de les Catedrals d'España. Les propostes incloses permetrien reconduir la modificació realitzada, que sembla irreversible, de manera que sigui possible, amb moltes limitacions, recuperar els tocs tradicionals.
Autors de la fitxa de la torre
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (20-07-1989)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (04-12-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (16-08-2004)
  • Rogle, roda de campanes
    La Catedral té en el presbiteri una magnífica roda de campanes, ubicada dins de caixa de ressonància potser medieval, i tocada amb poca freqüència per a la litúrgia del temple. Igualment hi ha una petita roda de campanes, de nova construcció, ubicada en la part posterior de l'altar major, amb escàs interés i sense ús.

     

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    Ajuntament de TarragonaLes campanes de la Catedral tornen a repicar. Erkímia ho patrocina1998
    CANELA i GRAU, MontserratPresència musical a la Catedral de Tarragona durant la segona meitat del segle XVIII a través de les seves actes capitulars2012
    CASADO, SergiEl campaner de la Catedral de TGN protagonitza l'espot de Nadal d'una coneguda marca de patates fregides2014
    CATEDRAL DE TARRAGONAEl Campanar de Tarragona2002
    CORREOJesús Martínez, un dels campaners de la Catedral de Tarragona, ofereix una xerrada a Valls2014
    COSANO, Raúl¿A qué suena la Part Alta?2011
    DEL CASTILLO, GerardUna campana de más de 700 kilos viaja de Alcoletge a Mallorca2005
    ECCLESIA DIGITAL31 de diciembre, campanadas por la paz en Tarragona2009
    ENCUENTRA, PilarRestaurados ventanales y pináculos del campanario de la Catedral2001
    EUROPA PRESSLas campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer2012
    GARCÍA JARDÍ, EnricLa Catedral vista per un dels seus campaners2014
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAConsueta per l'Any 20142014
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAToc per la Pau a Palestina i Israel2014
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAConsueta per l'Any 20152015
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAConsueta per l'Any 20162016
    LLOP i BAYO, FrancescCatedral de Santa Tecla - TARRAGONA - Primer informe sobre la torre, las campanas y los toques1995
    LLOP i BAYO, FrancescEls tocs catalans de campanes: una espècie cultural en extinció (I)2000
    LLOP i BAYO, FrancescEls tocs catalans de campanes: una espècie cultural en extinció (II)2000
    LLOP i BAYO, FrancescLes campanes i la llengua2012
    MONTESÓ, OriolTriomfen les visites al campanar de la Catedral2013
    REDACCIÓNUn campanero de anuncio2014
    RIU, Núria"La Part Alta no es un parque temático. Aquí vive gente"2017
    RIU, Núria"Llegará que incluso prohibirán que toquen las campanas"2017
    RODRÍGUEZ, Mª JoséLes campanes parlen2009
    ROURERA, Mireia"Les campanes marcaven la vida de la gent"2010
    SÁNCHEZ REAL, JoséEl reloj medieval de la ciudad1996
    SÁNCHEZ REAL, JoséEl reloj medieval de la ciudad1996
    SÁNCHEZ REAL, JoséRestauradas1997
    SÁNCHEZ REAL, JoséError Campanero1997
    SÁNCHEZ REAL, JoséLas campanas siguen1998
    SÁNCHEZ REAL, JoséInvestigación sobre las campanas1998
    SUBIRÀ, MiquelCampanas en recuerdo a Mossèn Cinto Verdaguer2012
    VILARRÚBIAS CUADRAS, DanielEl toc de les campanes com a senyal de festa2017

    Vídeos (Es pot ordenar per qualvol dels camps)

    PersonaVídeosDataDuració
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONACampanes de Tarragona 12-10-200907:11
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAToc de les campanes de la Catedral de Tarragona 12-04-201419:25
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONAHaz que la Navidad brille con Lay’s Gourmet 11-12-201402:27
    MARTÍNEZ, JESÚS (EL CAMPANER FORASTER) (TARRAGONA)Campanars, Campanes i Campaners 03-01-201702:37
    GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONACampaneros de Tarragona 20-09-201701:13
    86 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 16-04-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    espadanyaMaria Bàrbara (13)MESTRES, JAUME (REUS)17725281
    llanterna del cimboriVedada (12)SORELLO, JOAN17284243
    sala de campanesCampana de senyals (1)1250ca3219
    sala de campanesPrima (3)POMAROL, JOSEP (REUS)18595072
    sala de campanesPrima (2)FAGES, ISIDRE (BARCELONA)175359119
    sala de campanesSorda (6)POMEROL, JOSÉ (REUS)190577264
    sala de campanesSorda (4)POMAROL, JOSEP (REUS)186780296
    sala de campanesClasse Major o Clàsica (5)1315ca83331
    sala de campanesClàssica (7)POMAROL, JOSEP (REUS)186795496
    sala de campanesMiserere (8)POMEROL, RAMÒN E HIJO (REUS)1892115881
    sala de campanesTecla (9)PALLÉS, JAUME (GRANOLLERS)1777118951
    sala de campanesFructuosa (11)13131341393
    sala de campanesMaria Assumpta (10)13141401589
    sala dels monjosQuarts205
    sala dels monjosTecla IPOMAROL, JOSEP (REUS)1867259
    sala dels monjosTecla II259
    sala dels monjosHores1380ca259
    terrassaLa campana dels Quarts (A)FENODI, ANTONI150962138
    terrassaLa Capona, d´hores (B)FENODI, ANTONI15091572241

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Manual

    Data de construcció 1750ca
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 16-04-2016
    Rellotge mecànic - Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)
    Rellotge mecànic (2)

    Existent Parat Manual

    AutorsBESSES, JOSÉ
    Empresa de mantenimentBESSES, JOSÉ
    Data de construcció 1882
    Descripció La Catedral conserva, perfectament restaurats i dipositats dintre sengles aparadors amb vidre, els dos últims rellotges mecànics, ubicats en la mateixa sala on estaven funcionant.

    El rellotge nou porta les següents inscripcions

    "MADRID / 20 Minutos de atraso" "PARIS / 4 Minutos de adelanto" "José BESSES / Calle Mayor 6 et 8 / TARRAGONA / MARZO 1882"

    referides les primeres a l'avanç o retardament del rellotge, i l'altra a la marca del fabricant, tot i que el gal•licisme "et" denotaria una construcció francesa i que el nom de BESSES fos el del representant local. Per cert ignorem si aquest rellotger està emparentat amb un altre BESSES, homònim, que signa les campanes del rellotge de la Catedral de Monzón en 1904, tot i indicant "JOSE BESSES BARCELONA".

    Els tocs de les campanes són ara control•lats pel gran ordinador central de la Catedral, mentre que l'esfera històrica de fusta, ubicada en el creuer, roman parada, tot i que les dues campanetes interiors toquen quarts i hores al mateix temps que les corresponents del Campanar. En 2004, per avaria del motor de la campana dels quarts, aquest toc es realitza, temporalment, amb una de les Sordes de la sala de campanes.

    En la sala dels rellotges es conserva un equipament de detecció de l'aviació enemiga durant la guerra civil, basat en uns amplificadors naturals del soroll produït.

    Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 08-10-2012
    Ordinador - Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)
    Ordinador (3)

    Existent En marxa Electrònic

    Data de construcció 2000ca
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 16-04-2016

  • TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 12-12-2017
    Convertir a PDF