En un angle del claustre es va afegir, entre els s. XIV i XV, l'imponent campanar, estructurat sobre un cos inferior de base quadrada, que dóna pas a una secció vuitavada. Com a coronament de la sumptuosa torre, es disposà un segon nivell més petit, també vuitavat, i amb finestres obertes emmarcades per gablets, on estan situades les campanes.
A la planta superior, sota el mirador, resten les dues campanes històriques: Mònica, la campana dels quarts, i la majestuosa Silvestra, la campana de les hores. La primera data de 1485 i el seu autor fou el mestre Nicolau Barrot, mentre que la segona fou fosa per Joan Madam el 1418 i és una de les campanes més grans de Catalunya. Les dues assenyalen molt possiblement els tocs horaris de la ciutat de Lleida des del segle XV, fa més de cinc-cents anys.