Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu -

(Referència 23498)

Fundidor	MARTÍNEZ, VICENT
Año fundición	1597
Autores ficha	ALEPUZ CHELET, Joan
Fecha ficha	15-06-2024

(Referència 23499)

Fundidor	MARTÍNEZ, VICENT
Año fundición	1597
Autores ficha	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	03-09-2024

(Referència 557)

Diámetro	118
Altura	90
Borde	13
Peso aproximado	951
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1941
Descripción	La campana portava una senzilla inscripció. A la part de fora, estava la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" mentre que a la part interior hi havia una creu. Així mateix posava "TORTOSA MCMXLI" "CORDULA CANDIDA". La campana unia dos noms de campanes diferents, la Còrdula i la Càndia, desaparegudes en la guerra civil.
Medio (M)	(00) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" (06) (creu)
Medio pie (MP)	(00) "TORTOSA MCMXLI" (06) "CORDULA CANDIDA"
Yugo	Ferro PORTILLA
Estado original	Probablement la campana fou dotada d'anses i potser amb un jou de fusta. L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora. Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes, com ha sigut el cas.
Estado anterior	En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic. En posterioritat es va esquerdar i ha sigut refosa, modificant les seves inscripcions i decoracions.
Estado actual	Esquerdada i refosa.
Mecanismos de toque	motor vol continu(09)
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
Autores ficha	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	10-05-2011
	3 fotos de la campana

(Referència 11975)

Diámetro	140
Peso aproximado	1589
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1943
Medio pie (MP)	"MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLIII
Intervenciones	Refosa
Notas	Mesures aproximades.
Autors de la documentació QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel (13-03-2014)
Autores ficha	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha	25-06-2023
	1 fotos de la campana

(Referència 480) Archivo sonoro de la campana

Localización	espadanya en la coberta
Diámetro	44
Altura	42
Borde	5
Peso aproximado	49
Fundidor	TRAVER, VALENTIN Y HERMANO
Año fundición	1894
Descripción	La campana duu una senzilla inscripció en español "A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " / " # TORTOSA # AÑO 1894" Al mig hi ha la marca de fàbrica, en monotip "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES", a la dreta una crucifixió gòtica, segurament procedent de la campana anterior. A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una Tau i una sargantana, signatura habitual dels fonedors del XVI i XVII, la qual cosa indicaria que la campana anterior tindria epigrafia gòtica, i seria fosa cap a 1550. Igualment el jou de fusta és molt més antic que la campana actual.
Hombro (H)	(2 cordons)
Tercio (T)	(2 cordons) / "A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " / (cordó) / " # TORTOSA # AÑO 1894" / (2 cordons)
Medio (M)	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Medio pie (MP)	(00) (Marca de fàbrica, monotip) "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES" (03) (Crucifixió gòtica - segurament procedent de la campana anterior) (09) (Tau) (11) (Sargantana)
Prima	Lab 5 -37
Hum	Sib 4 -26
Tercera	Reb 6 +31
Octava	Si 6 -33
Toques tradicionales de campanas	Diversos tocs diaris i senyals
Toques actuales de campanas	No es toca
Yugo	Fusta
Estado original	Probablement van utilitzar alguns elements de la campana anterior (crucifixió, sargantana, fins i tot la Tau) per decorar aquesta. Igualment van utilitzar el jou de fusta, que conserva elements al menys del segle XVIII, com ara els caragols amb orelletes. No obstant la roda de fusta i sobre tot la utilització d'un cable d'acer són al menys del moment de la fosa de la campana o posteriors.
Estado anterior	En 1989 la campana estava en les mateixes condicions de conservació actuals (2005), sense senyals d'haver-se tocat en molts anys.
Mecanismos de toque	Brandada mitjançant cable enrotllat a politja de fusta
Propuestas	Tot i que el mecanisme per brandar la campana no sigui gaire antic, sembla important conservar-lo, de manera que un cable d'acer es mogui de dalt a baix, de la mateixa manera com tocaven manualment els antics. En aquest cas, i després de restaurar tot el jou de fusta, preservant en allò que sigui possible totes les parts, fins i tot els caragols metàl·lics amb els límits que marqui la seguretat, i de reafirmar la roda de fusta, es podria instal·lar, de la mateixa manera que ho tenen les campanes a l'Hongria, un tub pel qual passi el cable, amb unes bobines i controlat per programa informàtic que desplaci el cable, sense impedir un possible toc manual. De cap manera s'ha de substituir el conjunt per una roda metàl·lica i un motor ordinari d'impulsos i encara menys la campana ha d'ésser dotada d'electromall extern.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure específicament en l'Inventari General de Béns Mobles, tant la campana com el seu jou de fusta i la roda, per preservar elements molt més antics que la campana refosa.
Valoración	En cas de trencament pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	02-11-2016
	26 fotos de la campana

(Referència 655) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	54
Altura	46
Borde	5
Peso aproximado	91
Fundidor	DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Año fundición	1940ca
Descripción	La campana té exclusivament la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO" en la que cal interpretar l'abreviatura com "REAL", així com una creu a la part oposada.
Medio (M)	(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO" (09) (creu)
Prima	Mi 5 +08
Hum	Fa 4 -33
Tercera	Lab 5 -08
Octava	Fa 6 -16
Toques tradicionales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo	Biga metàl•lica rovellada
Estado original	Probablement aquesta campana fou adquirida a posteriori per completar les notes necessàries per interpretar els Goigs de la Mare de Déu de la Cinta, ja que no té cap referència a la Catedral ni als seus donants, faltant-hi fins i tot l'any de fosa.
Estado anterior	En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estado actual	El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismos de toque	Electromall
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Còrdula" o "Racona", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	03-11-2016
	7 fotos de la campana

(Referència 775) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	59
Altura	54
Borde	6
Peso aproximado	119
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1940
Descripción	La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940. En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un Cor de Jesús. En el mig peu posa únicament "FERNANDO BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T)	(estels) / "MCMXL"
Medio (M)	(00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)" (03) (creu) (06) (Escut d'España) (09) (Cor de Jesús)
Medio pie (MP)	"FERNANDO BAU CARPI"
Prima	Mi 5 +08
Hum	Mi 4 +17
Tercera	Fa# 5 +45
Octava	Mi 6 +15
Toques tradicionales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo	Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior	En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estado actual	Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque	Electromall
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	03-11-2016
	13 fotos de la campana

(Referència 638) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	60
Altura	55
Borde	7
Peso aproximado	125
Fundidor	GUILLEM, ANTONIO BELTRÁN
Año fundición	1824
Descripción	La campana, probablement de recuperació després de la guerra civil, porta la següent inscripció, que combina el llatí i l'español: "SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " / "ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " que haurien d'haver escrit "PRO NOBIS" i "AÑO" i que es pot traduir com SANTA BÀRBARA PREGUE PER NOSALTRES - EM VA FER ANTONI GUILLEM (L'ANY) 1824. La primera part procedeix de la litania dels sants. Antonio GUILLEM és un fonedor del qual es coneixen campanes entre 1799 i 1824 al sud de Catalunya i al nord de la Comunitat Valenciana.
Asas	Anses mutil·lades . Trepans.
Hombro (H)	(3 cordons)
Tercio (T)	(Cordó) / "SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " / (cordó) / "ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " [CH3] / (cordó)
Medio (M)	(02) (creu amb pedestal)
Medio pie (MP)	(2 cordons) / (2 cordons)
Prima	Sol 5 +16
Hum	Mi 4 -29
Tercera	Lab 5 +43
Octava	Fa# 6 -46
Toques tradicionales de campanas	La campana voltava i repicava.
Toques actuales de campanas	Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Yugo	Ferro PORTILLA
Estado original	Probablement la campana fou dotada d'anses i segurament amb un jou de fusta. L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora. Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes.
Estado anterior	En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic.
Estado actual	Anses serrades i campana foradada.
Mecanismos de toque	(03) electromall - (09) motor continu volteig
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Prima", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	02-11-2016
	17 fotos de la campana

(Referència 767) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	65
Altura	55
Borde	6
Peso aproximado	159
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1940
Descripción	La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940. En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un anagrama de Jesús. En el mig peu posa únicament "JOSE LUIS BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T)	"MCMXL"
Medio (M)	(00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)" (03) (creu) (06) (Escut d'España) (09) (anagrama de Jesús)
Medio pie (MP)	"JOSE LUIS BAU CARPI"
Prima	Do 5 +17
Hum	Reb 4 -32
Tercera	Mib 5 +36
Quinta	Sol 5 +21
Octava	Do 6 +06
Toques tradicionales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo	Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior	En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exterior per gravetat.
Estado actual	Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque	Electromall
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Dels Quarts", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	14-01-2017
	6 fotos de la campana

(Referència 656) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	80
Altura	60
Borde	9
Peso aproximado	296
Fundidor	DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Año fundición	1940
Descripción	La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" i en el mig "SUENO EN DO" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO". El nom correspon al Compte de Bau, un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T)	(Garlanda) / (Cordó) / "JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" / (2 cordons)
Medio (M)	(00) "SUENO EN DO" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO"
Prima	Do 5 +15
Hum	Do 4 -04
Tercera	Mib 5 +36
Quinta	Fa# 5 +45
Octava	Do 6 +06
Toques tradicionales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo	Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior	En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estado actual	El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismos de toque	Electromall
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Càndia", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	03-11-2016
	12 fotos de la campana

(Referència 766) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	95
Altura	80
Borde	9
Peso aproximado	496
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1940
Descripción	La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940. En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un monograma de Maria. En el mig peu posa únicament "JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO que correspon al nom dels donants de les campanes petites. Els seus fills Fernando, José Luis i Joaquin, figuren en les altres tres.
Tercio (T)	(2 cordons) / "MCMXL" / (2 cordons) / (garlanda)
Medio (M)	(00) (monograma de Maria) (03) (Escut d'España) (06) (creu) (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)"
Medio pie (MP)	"JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO"
Prima	Do 4 -04
Hum	Fa# 3 -04
Tercera	Sib 4 -30
Quinta	Reb 5 -04
Octava	Sol 5 +36
Toques tradicionales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas	Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo	Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior	En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estado actual	Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque	Electromall
Propuestas	Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil. En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original. La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	03-11-2016
	12 fotos de la campana

(Referència 6469) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	119
Altura	110
Borde	12
Peso aproximado	976
Fundidor	PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Año fundición	1995
Descripción	La campana porta la inscripció de la campana anterior, en la part superior: " # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # ". Es torna a repetir l'error, ja que antigament la "Còrdula" i la "Càndia" no sols eren dues campanes, més aviat petites (la primera i la quarta, de menor a major, d'un conjunt de set campanes) sinó que la campana mitjana, com és aquesta, s'anomenava "L'Agustina". En el medi està, a la part de fora, una Immaculada) i baix el text de la donació "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995" A la dreta està la marca de fàbrica en monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") i baix la signatura manuscrita del fonedor " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95". A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una custòdia.
Tercio (T)	(2 cordons) / " # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # " / (2 cordons) / (garlanda)
Medio (M)	(00) (Immaculada) / "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995" (03) (Marca de fàbrica monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") / " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95" (manuscrit) (06) (Creu amb pedestal) (09) (Custòdia)
Prima	Re 4 +22
Hum	Fa# 3 -28
Tercera	Lab 4 +15
Quinta	Do 5 -02
Octava	Fa# 5 -49
Toques tradicionales de campanas	La campana voltava i repicava.
Toques actuales de campanas	Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Yugo	Ferro PORTILLA nou
Estado actual	Mal orientada (creu cap a dintre). La campana repeteix la instal·lació prèvia, realitzada per l'anterior generació dels PORTILLA, tot i que conservant les anses, amb molts dels seus defectes que deformen el so de la campana: jou metàl·lic, eixos molt rebaixats, campana excessivament equilibrada que volta amb una minúscula roda dentada.
Mecanismos de toque	(03) motor MOVOTRON de vol d'impulsos (09) electromall monofàsic PORTILLA de dues bobines
Intervenciones	Refosa de la campana anterior esquerdada i substitució de tota la instal·lació pels HERMANOS PORTILLA en 1995.
Propuestas	Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Agustina", desapareguda en la guerra civil. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha	02-11-2016
	16 fotos de la campana

(Referència 774) Archivo sonoro de la campana

Localización	Sala de campanes
Diámetro	173
Altura	130
Borde	17
Peso aproximado	2998
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1952
Descripción	La campana, una de les majors de volteig, porta diverses inscripcions, en llatí i en español. Al mig duu, a la part exterior, una creu. A la part dreta hi figura una marca de fàbrica, monotip, que no correspon als fonedors (HERMANOS ROSES de SILLA) sinó a l'empresa que probablement va instal·lar el conjunt del rellotge i campanes "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)". A la part interior posa "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" mentre que a l'esquerra hi ha un monograma de Maria. En la part inferior hi ha la dedicatòria en llatí: "MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # " que es pot traduir com MARIA DE LA CINTA. FRANCESC XAVIER BAU I MARIA DE LA MERCÈ BLASI, ESPOSOS I ELS SEUS FILLS EM VAN DONAR ESPLÈNDIDAMENT. La campana anterior fou fosa en 1943 i no pas en 1942 com indica aquesta.
Tercio (T)	(2 cordons) / (Àngels) / (2 cordons)
Medio (M)	(00) (creu) / (03) (marca de fàbrica, monotip) "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)" (06) "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" [CH3] (09) (monograma de Maria)
Medio pie (MP)	(00) "MARIA A CINGULO" / (3 cordons) / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # "[CH6] / (3 cordons) / (àngels)
Pie (P)	(2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons)
Prima	Do 4 -44
Hum	La 3 +19
Tercera	Mib 4 +37
Octava	La 4 +01
Toques tradicionales de campanas	Diverses senyals quotidianes. La campana també voltava i repicava.
Toques actuales de campanas	Batallades amb l'electromall.
Yugo	Ferro ROSES
Estado original	Probablement l'antiga campana major de la Catedral era duta a seure, oscil•lant i quedant invertida (amb la boca cap a dalt) entre toc i toc. No obstant, la descripció dels tocs i les partitures de MOREIRA permeten afirmar, sens dubte, que en moltes ocasions la campana voltava completament.
Estado anterior	En 1989 la campana podia voltar completament mitjançant un motor de vol continu i tocar amb electromall. No obstant estava fixada per als senyals quotidians, i era voltada en molt rares ocasions.
Estado actual	Campana trepanada i sense anses. Vist el jou, fet pels fonedors, segurament la campana fou dotada de trepants des del principi, com innovació tècnica (tot i que molt negativa des del punt de vista acústic). La campana conserva el motor de vol continu, però roman fixada i sols es toca amb l'electromall. No obstant el seu volum, i degut a l'excessiu equilibri del jou, aquesta campana, si voltés, aportaria un esforç lateral mínim al campanar, inferior al centenar de quilos per suport. Segurament la campana anterior estava molt més desequilibrada, i tampoc feia malbé l'edifici.
Mecanismos de toque	(03) motor de vol continu (09) electromall PORTILLA monofàsic (de tres bobines)
Propuestas	Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana major. Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	Al nostre coneixement la major campana de perfil europeu que volti completament. En el cas de brandar i tocar a la manera tradicional es veuria superada per algunes més grans. Per altra part, la marca indicada no és de fàbrica sinó dels instal•ladors. Sens dubte la campana fou fosa pels ROSES de Silla.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005) QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel [La refosa encara l'he tocada jo a mà l'any 72] (13-03-2014)
Autores ficha	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha	25-06-2023
	35 fotos de la campana

Inventario de campanas de las Catedrales de España

Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA - CATALUNYA
Campanas desaparecidas

Tèrcia (refosa)

/tr>

(Referència 23498)

Fundidor MARTÍNEZ, VICENT
Año fundición 1597
Autores ficha ALEPUZ CHELET, Joan
Fecha ficha 15-06-2024

La Vedada (refosa)

/tr>

(Referència 23499)

Fundidor MARTÍNEZ, VICENT
Año fundición 1597
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 03-09-2024

La Córdula (refosa)
/tr>

(Referència 557)

Diámetro 118
Altura 90
Borde 13
Peso aproximado 951
Fundidor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición 1941
Descripción La campana portava una senzilla inscripció. A la part de fora, estava la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" mentre que a la part interior hi havia una creu.
Així mateix posava "TORTOSA MCMXLI" "CORDULA CANDIDA". La campana unia dos noms de campanes diferents, la Còrdula i la Càndia, desaparegudes en la guerra civil.
Medio (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / (Dues medalles) / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO"
(06) (creu)
Medio pie (MP) (00) "TORTOSA MCMXLI"
(06) "CORDULA CANDIDA"
Yugo Ferro PORTILLA
Estado original Probablement la campana fou dotada d'anses i potser amb un jou de fusta.
L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora.
Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes, com ha sigut el cas.
Estado anterior En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic.
En posterioritat es va esquerdar i ha sigut refosa, modificant les seves inscripcions i decoracions.
Estado actual Esquerdada i refosa.
Mecanismos de toque motor vol continu(09)
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
Autores ficha LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 10-05-2011
3 fotos de la campana

Maria de la Cinta
/tr>

(Referència 11975)

Diámetro 140
Peso aproximado 1589
Fundidor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición 1943
Medio pie (MP) "MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLIII
Intervenciones Refosa
Notas Mesures aproximades.
Autors de la documentació
QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel (13-03-2014)
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 25-06-2023
1 fotos de la campana
Campanas actuales

La Vedada
/tr>

(Referència 480)
Archivo sonoro de la campana

Localización espadanya en la coberta
Diámetro 44
Altura 42
Borde 5
Peso aproximado 49
Fundidor TRAVER, VALENTIN Y HERMANO
Año fundición 1894
Descripción La campana duu una senzilla inscripció en español "A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " / " # TORTOSA # AÑO 1894"
Al mig hi ha la marca de fàbrica, en monotip "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES", a la dreta una crucifixió gòtica, segurament procedent de la campana anterior. A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una Tau i una sargantana, signatura habitual dels fonedors del XVI i XVII, la qual cosa indicaria que la campana anterior tindria epigrafia gòtica, i seria fosa cap a 1550.
Igualment el jou de fusta és molt més antic que la campana actual.
Hombro (H) (2 cordons)
Tercio (T) (2 cordons) /
"A SAN ANTONIO ABAD # EL GREMIO DE LABRADORES # " /
(cordó) /
" # TORTOSA # AÑO 1894" /
(2 cordons)
Medio (M) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Medio pie (MP) (00) (Marca de fàbrica, monotip) "VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES"
(03) (Crucifixió gòtica - segurament procedent de la campana anterior)
(09) (Tau)
(11) (Sargantana)
Prima Lab 5 -37
Hum Sib 4 -26
Tercera Reb 6 +31
Octava Si 6 -33
Toques tradicionales de campanas Diversos tocs diaris i senyals
Toques actuales de campanas No es toca
Yugo Fusta
Estado original Probablement van utilitzar alguns elements de la campana anterior (crucifixió, sargantana, fins i tot la Tau) per decorar aquesta. Igualment van utilitzar el jou de fusta, que conserva elements al menys del segle XVIII, com ara els caragols amb orelletes. No obstant la roda de fusta i sobre tot la utilització d'un cable d'acer són al menys del moment de la fosa de la campana o posteriors.
Estado anterior En 1989 la campana estava en les mateixes condicions de conservació actuals (2005), sense senyals d'haver-se tocat en molts anys.
Mecanismos de toque Brandada mitjançant cable enrotllat a politja de fusta
Propuestas Tot i que el mecanisme per brandar la campana no sigui gaire antic, sembla important conservar-lo, de manera que un cable d'acer es mogui de dalt a baix, de la mateixa manera com tocaven manualment els antics.
En aquest cas, i després de restaurar tot el jou de fusta, preservant en allò que sigui possible totes les parts, fins i tot els caragols metàl·lics amb els límits que marqui la seguretat, i de reafirmar la roda de fusta, es podria instal·lar, de la mateixa manera que ho tenen les campanes a l'Hongria, un tub pel qual passi el cable, amb unes bobines i controlat per programa informàtic que desplaci el cable, sense impedir un possible toc manual.
De cap manera s'ha de substituir el conjunt per una roda metàl·lica i un motor ordinari d'impulsos i encara menys la campana ha d'ésser dotada d'electromall extern.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure específicament en l'Inventari General de Béns Mobles, tant la campana com el seu jou de fusta i la roda, per preservar elements molt més antics que la campana refosa.
Valoración En cas de trencament pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 02-11-2016
26 fotos de la campana

Carilló del rellotge (A)
/tr>

(Referència 655)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 54
Altura 46
Borde 5
Peso aproximado 91
Fundidor DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Año fundición 1940ca
Descripción La campana té exclusivament la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO" en la que cal interpretar l'abreviatura com "REAL", així com una creu a la part oposada.
Medio (M) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO"
(09) (creu)
Prima Mi 5 +08
Hum Fa 4 -33
Tercera Lab 5 -08
Octava Fa 6 -16
Toques tradicionales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo Biga metàl•lica rovellada
Estado original Probablement aquesta campana fou adquirida a posteriori per completar les notes necessàries per interpretar els Goigs de la Mare de Déu de la Cinta, ja que no té cap referència a la Catedral ni als seus donants, faltant-hi fins i tot l'any de fosa.
Estado anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estado actual El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismos de toque Electromall
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Còrdula" o "Racona", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 03-11-2016
7 fotos de la campana

Carilló del rellotge (B)
/tr>

(Referència 775)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 59
Altura 54
Borde 6
Peso aproximado 119
Fundidor ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición 1940
Descripción La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un Cor de Jesús.
En el mig peu posa únicament "FERNANDO BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T) (estels) /
"MCMXL"
Medio (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)"
(03) (creu)
(06) (Escut d'España)
(09) (Cor de Jesús)
Medio pie (MP) "FERNANDO BAU CARPI"
Prima Mi 5 +08
Hum Mi 4 +17
Tercera Fa# 5 +45
Octava Mi 6 +15
Toques tradicionales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estado actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque Electromall
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 03-11-2016
13 fotos de la campana

Santa Bàrbara (1)
/tr>

(Referència 638)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 60
Altura 55
Borde 7
Peso aproximado 125
Fundidor GUILLEM, ANTONIO BELTRÁN
Año fundición 1824
Descripción La campana, probablement de recuperació després de la guerra civil, porta la següent inscripció, que combina el llatí i l'español: "SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " / "ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " que haurien d'haver escrit "PRO NOBIS" i "AÑO" i que es pot traduir com SANTA BÀRBARA PREGUE PER NOSALTRES - EM VA FER ANTONI GUILLEM (L'ANY) 1824. La primera part procedeix de la litania dels sants.
Antonio GUILLEM és un fonedor del qual es coneixen campanes entre 1799 i 1824 al sud de Catalunya i al nord de la Comunitat Valenciana.
Asas Anses mutil·lades . Trepans.
Hombro (H) (3 cordons)
Tercio (T) (Cordó) /
"SANCTA BARBARA ORA PRONOBIS # MEHIZO # " /
(cordó) /
"ANTONIO # GVILLEM # ANO I824 # " [CH3] /
(cordó)
Medio (M) (02) (creu amb pedestal)
Medio pie (MP) (2 cordons) /
(2 cordons)
Prima Sol 5 +16
Hum Mi 4 -29
Tercera Lab 5 +43
Octava Fa# 6 -46
Toques tradicionales de campanas La campana voltava i repicava.
Toques actuales de campanas Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Yugo Ferro PORTILLA
Estado original Probablement la campana fou dotada d'anses i segurament amb un jou de fusta.
L'actuació típica dels PORTILLA en els anys 70 fou de mutilar la campana, llevant-li les anses, i unir la campana amb trepants a un jou metàl·lic, amb els eixos molt rebaixats, i una roda molt gran, de manera que la mateixa campana fos el seu contrapès, i que el gran diàmetre de la roda permetés un motor menys potent i sense reductora.
Aquesta disposició, a la llarga, acaba trencant les campanes.
Estado anterior En 1989 la campana estava dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall extern i funcionava perfectament, dintre les limitacions de l'equipament electromecànic.
Estado actual Anses serrades i campana foradada.
Mecanismos de toque (03) electromall - (09) motor continu volteig
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Prima", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural.
Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 02-11-2016
17 fotos de la campana

Carilló del rellotge (C)
/tr>

(Referència 767)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 65
Altura 55
Borde 6
Peso aproximado 159
Fundidor ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición 1940
Descripción La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un anagrama de Jesús.
En el mig peu posa únicament "JOSE LUIS BAU CARPI" que correspon al nom d'un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T) "MCMXL"
Medio (M) (00) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)"
(03) (creu)
(06) (Escut d'España)
(09) (anagrama de Jesús)
Medio pie (MP) "JOSE LUIS BAU CARPI"
Prima Do 5 +17
Hum Reb 4 -32
Tercera Mib 5 +36
Quinta Sol 5 +21
Octava Do 6 +06
Toques tradicionales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exterior per gravetat.
Estado actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque Electromall
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Dels Quarts", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 14-01-2017
6 fotos de la campana

Carilló del rellotge (D)
/tr>

(Referència 656)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 80
Altura 60
Borde 9
Peso aproximado 296
Fundidor DE LINARES ORTIZ, CONSTANTINO (CARABANCHEL BAJO)
Año fundición 1940
Descripción La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" i en el mig "SUENO EN DO" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO".
El nom correspon al Compte de Bau, un dels fills dels donants de les campanes petites.
Tercio (T) (Garlanda) /
(Cordó) /
"JOAQUIN BAU CARPI MCMXL" /
(2 cordons)
Medio (M) (00) "SUENO EN DO" /
(marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CONSTANTINO DE LINARES ORTIZ" / (Corona de 2 x 2.5) / "PROVEEDORES DE LA R^L CASA / MADRID CARABANCHEL BAJO"
Prima Do 5 +15
Hum Do 4 -04
Tercera Mib 5 +36
Quinta Fa# 5 +45
Octava Do 6 +06
Toques tradicionales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant un mall exterior per gravetat.
Estado actual El mall exterior ha sigut parcialment tallat (la part de la bola) i substituït per un electromall.
Mecanismos de toque Electromall
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Càndia", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 03-11-2016
12 fotos de la campana

Carilló del rellotge (E)
/tr>

(Referència 766)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 95
Altura 80
Borde 9
Peso aproximado 496
Fundidor ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición 1940
Descripción La campana té diverses inscripcions, molt concises. En la part superior posa "MCMXL", és a dir (ANY) 1940.
En el mig posa la marca de fàbrica "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)", una creu, un escut d'España i un monograma de Maria.
En el mig peu posa únicament "JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO que correspon al nom dels donants de les campanes petites. Els seus fills Fernando, José Luis i Joaquin, figuren en les altres tres.
Tercio (T) (2 cordons) /
"MCMXL" /
(2 cordons) /
(garlanda)
Medio (M) (00) (monograma de Maria)
(03) (Escut d'España)
(06) (creu)
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS. / SILLA ^(VALENCIA)"
Medio pie (MP) "JOAQUIN BAU Y ELISA CARPIO"
Prima Do 4 -04
Hum Fa# 3 -04
Tercera Sib 4 -30
Quinta Reb 5 -04
Octava Sol 5 +36
Toques tradicionales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Toques actuales de campanas Toc dels quarts, amb diverses melodies.
Yugo Biga metàl•lica rovellada
Estado anterior En 1989 la campana sonava una melodia als quarts, mitjançant dos malls exteriors per gravetat.
Estado actual Els malls exteriors han sigut parcialment tallats (la part de la bola) i substituïts per un electromall.
Mecanismos de toque Electromall
Propuestas Es proposa la reubicació i reutilització de la campana, tot i mantenint el seu paper per la interpretació de melodies, la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Naçarena" o "Portes", desapareguda en la guerra civil.
En conseqüència la campana ha de netejar-se, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original.
La campana s'ubicarà en un dels finestrals lliures, amb els eixos a nivell de les altres campanes, segons es proposa en el dibuix adjunt.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 03-11-2016
12 fotos de la campana

La Córdula Càndia (2)
/tr>

(Referència 6469)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 119
Altura 110
Borde 12
Peso aproximado 976
Fundidor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Año fundición 1995
Descripción La campana porta la inscripció de la campana anterior, en la part superior: " # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # ".
Es torna a repetir l'error, ja que antigament la "Còrdula" i la "Càndia" no sols eren dues campanes, més aviat petites (la primera i la quarta, de menor a major, d'un conjunt de set campanes) sinó que la campana mitjana, com és aquesta, s'anomenava "L'Agustina".
En el medi està, a la part de fora, una Immaculada) i baix el text de la donació "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995" A la dreta està la marca de fàbrica en monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") i baix la signatura manuscrita del fonedor " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95".
A la part interior hi ha una creu amb pedestal i a l'esquerra una custòdia.
Tercio (T) (2 cordons) /
" # CORDULA CANDIDA + TORTOSA MCMXLI # " /
(2 cordons) /
(garlanda)
Medio (M) (00) (Immaculada) / "REFOSA PEL / CLUB DE LEONES / TORTOSA 1995"
(03) (Marca de fàbrica monotip (campana) / "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA") / " # Abel Portilla # / Me Fecit / Nº 42 - 95" (manuscrit)
(06) (Creu amb pedestal)
(09) (Custòdia)
Prima Re 4 +22
Hum Fa# 3 -28
Tercera Lab 4 +15
Quinta Do 5 -02
Octava Fa# 5 -49
Toques tradicionales de campanas La campana voltava i repicava.
Toques actuales de campanas Volteig amb motor continu - Repic amb electromall.
Yugo Ferro PORTILLA nou
Estado actual Mal orientada (creu cap a dintre).
La campana repeteix la instal·lació prèvia, realitzada per l'anterior generació dels PORTILLA, tot i que conservant les anses, amb molts dels seus defectes que deformen el so de la campana: jou metàl·lic, eixos molt rebaixats, campana excessivament equilibrada que volta amb una minúscula roda dentada.
Mecanismos de toque (03) motor MOVOTRON de vol d'impulsos (09) electromall monofàsic PORTILLA de dues bobines
Intervenciones Refosa de la campana anterior esquerdada i substitució de tota la instal·lació pels HERMANOS PORTILLA en 1995.
Propuestas Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana "Agustina", desapareguda en la guerra civil.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha ficha 02-11-2016
16 fotos de la campana

Maria de la Cinta (3)
/tr>

(Referència 774)
Archivo sonoro de la campana

Localización Sala de campanes
Diámetro 173
Altura 130
Borde 17
Peso aproximado 2998
Fundidor ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición 1952
Descripción La campana, una de les majors de volteig, porta diverses inscripcions, en llatí i en español. Al mig duu, a la part exterior, una creu. A la part dreta hi figura una marca de fàbrica, monotip, que no correspon als fonedors (HERMANOS ROSES de SILLA) sinó a l'empresa que probablement va instal·lar el conjunt del rellotge i campanes "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)". A la part interior posa "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" mentre que a l'esquerra hi ha un monograma de Maria.
En la part inferior hi ha la dedicatòria en llatí: "MARIA A CINGULO" / "F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # " que es pot traduir com MARIA DE LA CINTA. FRANCESC XAVIER BAU I MARIA DE LA MERCÈ BLASI, ESPOSOS I ELS SEUS FILLS EM VAN DONAR ESPLÈNDIDAMENT.
La campana anterior fou fosa en 1943 i no pas en 1942 com indica aquesta.
Tercio (T) (2 cordons) /
(Àngels) /
(2 cordons)
Medio (M) (00) (creu) /
(03) (marca de fàbrica, monotip) "TALLERES / Cronos / ROQUETAS / (TARRAGONA)"
(06) "TORTOSA / REFUNDIDA EL AÑO MCMLII" [CH3]
(09) (monograma de Maria)
Medio pie (MP) (00) "MARIA A CINGULO" /
(3 cordons) /
"F. XAVERIUS BAU, M. A MERCEDE BLASI CONSORTES EORUMQUE FILII MAGNIFICE ME DONARUNT. ANNO DOMINI MCMXLII. # # "[CH6] /
(3 cordons) /
(àngels)
Pie (P) (2 cordons) /
(garlanda) /
(2 cordons)
Prima Do 4 -44
Hum La 3 +19
Tercera Mib 4 +37
Octava La 4 +01
Toques tradicionales de campanas Diverses senyals quotidianes. La campana també voltava i repicava.
Toques actuales de campanas Batallades amb l'electromall.
Yugo Ferro ROSES
Estado original Probablement l'antiga campana major de la Catedral era duta a seure, oscil•lant i quedant invertida (amb la boca cap a dalt) entre toc i toc. No obstant, la descripció dels tocs i les partitures de MOREIRA permeten afirmar, sens dubte, que en moltes ocasions la campana voltava completament.
Estado anterior En 1989 la campana podia voltar completament mitjançant un motor de vol continu i tocar amb electromall. No obstant estava fixada per als senyals quotidians, i era voltada en molt rares ocasions.
Estado actual Campana trepanada i sense anses. Vist el jou, fet pels fonedors, segurament la campana fou dotada de trepants des del principi, com innovació tècnica (tot i que molt negativa des del punt de vista acústic).
La campana conserva el motor de vol continu, però roman fixada i sols es toca amb l'electromall.
No obstant el seu volum, i degut a l'excessiu equilibri del jou, aquesta campana, si voltés, aportaria un esforç lateral mínim al campanar, inferior al centenar de quilos per suport. Segurament la campana anterior estava molt més desequilibrada, i tampoc feia malbé l'edifici.
Mecanismos de toque (03) motor de vol continu (09) electromall PORTILLA monofàsic (de tres bobines)
Propuestas Es proposa la utilització com campana de repic i de volteig, recuperant el lloc de la campana major.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques semblants a l'existent de la Vedada, especialment les que determinen la seua forma tradicional de tocar, però amb palanca de ferro en el braç.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el volteig en els dos sentits (com ocorria amb el toc per mitjà de soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, com ara, es posi la palanca de volteig per a possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o inclús quelcom menor, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege al trencar-se, i que els cables tampoc danyen el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera per mitjà d'una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
Vistos els problemes de conservació deguts a les aus, seria convenient recular els suports dels eixos de manera que la campana pugui balancejar, i inclús voltejar, sense tocar una reixeta d'acer inoxidable i transparent tant als sons com a la visió, que s'instal·laria en totes les obertures de la sala, a nivell del mur exterior.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas Al nostre coneixement la major campana de perfil europeu que volti completament. En el cas de brandar i tocar a la manera tradicional es veuria superada per algunes més grans.
Per altra part, la marca indicada no és de fàbrica sinó dels instal•ladors. Sens dubte la campana fou fosa pels ROSES de Silla.
Autors de la documentació
ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (21-07-1989)
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-05-2005)
QUIXAL SAN-ABDON, Josep Manuel [La refosa encara l'he tocada jo a mà l'any 72] (13-03-2014)
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 25-06-2023
35 fotos de la campana
Inventario de campanas de las catedrales de España
© Ministerio de Cultura y Deporte (2026)
Editor: Dr. Francesc LLOP i BAYO (2026)
083038@gmail.com
Última modificación: 21-07-2026