Parròquia de la Mare de Déu del Rosari del Canyamelar - VALÈNCIA (VALÈNCIA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Carmen (1)

(Referència 1419)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 58
Altura del bronze 48
Vora 6,5
Pes aproximat 113
FonedorALEACIONES LIG (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció En primer lloc trobem aquesta inscripció al terç: "IGLESIA DEL ROSARIO DEL CAÑAMELAR - AÑO DE LA VICTORIA 26-11-1939". En ella trobem el lloc al que está destinada la campana, que és la Parròquia de la Mare de Déu del Rosari del Canyamelar, a més de la data de benedicció. Al mig està en primer lloc la donant de la mateixa i el nom del rector d'eixe any: "A EXPENSAS DEDEL CARMEN IBAÑEZ Mn JOSE Mª PINAZO-PARROCO". Junt aquesta trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / ALEACIONES / LIG / VALENCIA". Finalment està incís el nom de la campana: "= CARMEN =".

Les inscripcions són característiques del moment en que es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom del donant i el del lloc al que estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que aquesta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per un altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). En aquesta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part del es inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per aquest motiu es constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Terç (T) (2 cordons)
"IGLESIA DEL ROSARIO DEL CAÑAMELAR - AÑO DE LA VICTORIA 26-11-1939"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu incisa)
(03) "Dr. JOSE Mª PINAZO-PARROCO"
(09) "A EXPENSAS DEDEL CARMEN IBAÑEZ / = CARMEN ="
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro manclús Vella
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Comptava amb un martell, instal·lat durant la mecanització i retirat per trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un mal estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro molt oxidada. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. A més compta amb el batall original lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no imita els tocs tradicionals i facilita el seu toc manual, per tant es deuria iniciar la seua restauració per tal de recuperar l'estat original de la campana. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i fora, recuperant la truja de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment seria recomanable mecanitzar-la amb motor d'impulsos i electromall, que imitaren els tocs tradicionals i permeteren tocar-la manualment.
Mecanismes de toc (03) motor continu (09) electromall; mecanismes mig vol.
Intervencions Aquesta va ser la primera campana amb que va comptar la parròquia en acabar la Guerra Civil (1936-1939), donada per la mateixa dona que un any després sufragaria amb la resta de la seua família la fosa de les altres tres campanes. És obra de Aleaciones Lig i la casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituïnt la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal.lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (14-09-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2001)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 27-10-2014
15 Fotos

Sant Vicent Ferrer (2)

(Referència 1420)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 67
Altura del bronze 55
Vora 6
Pes aproximat 174
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Compta al mig amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "SAN VICENTE FERRER / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana (La Mare de Déu del Rosari, titular del temple i patrona del Canyamelar), el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al que es va destinar i la data de benedicció. Aquest es pot traduir com: "LLOAT SIGA DEU". Finalment al mig peu trobem aquestes inicials: "L + D"; i baix d'aquesta la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO". Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant s'afegiren a la campana després de ser fosa.

Les inscripcions són característiques del moment en que es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al que estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que aquesta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per un altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). En aquesta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part del es inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per aquest motiu es constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "SAN VICENTE FERRER / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) "L + D" (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat durant la mecanització i retirat per trencament del mateix. Amb anterioritat a la restauració de 2015 es trobava en mal estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro fortament oxidada per la continua acció dels agents climàtics. Estava mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors de mig vol, estant aquests últims en desús des de feia temps. Finalment comptava amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana tan sols es repicava pel perill de que es caigués.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i molt similar a la que tenia antigament. Es troba mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, mecanismes que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals. Es deuria reposar una ballesta per tal de poder voltejar-la amb corda.
Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos i electromall.
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, actuant dos dels seus fills com a padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple per la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, es a dir fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituïnt la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment.

A principis de 2015 va ser baixada del campanar per procedir a la seua restauració juntament amb la Mitjana. Va ser traslladada als tallers de 2001 Técnica y Artesanía per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta. A finals de març del mateix any tornà al campanar i va quedar definitivament instal·lada a la finestra que ocupava en la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-04-2015
13 Fotos

Santíssim Crist dels Afligits, la mitjana (3)

(Referència 1421)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 80
Altura del bronze 68
Vora 8
Pes aproximat 296
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Compta al mig amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "Smo CRISTO de los AFLIGIDOS / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana (La Mare de Déu del Rosari, titular del temple i patrona del Canyamelar), el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al que es va destinar i la data de benedicció. Aquest es pot traduir com: "LLOAT SIGA DEU". Finalment al mig peu trobem aquestes inicials: "L + D"; i baix d'aquesta la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO"; mentre que per errades de fundició no es llig el nom del fonedor que és Manuel Roses Vidal. Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant s'afegiren a la campana després de ser fosa.

Les inscripcions són característiques del moment en que es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al que estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que aquesta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per un altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). En aquesta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part del es inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per aquest motiu es constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda de triangles)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) "Smo CRISTO de los AFLIGIDOS / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL"
Mig peu (MP) (4 cordons)
(06) "L + D" (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes La campana toca automàticament, voltejant i repicant.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Comptava amb un martell, instal·lat durant la mecanització i retirat per trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro . Està mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactor de mig vol, que segurament no funciona. A més compta amb el batall original lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no imita els tocs tradicionals i facilita el seu toc manual, per tant es deuria iniciar la seua restauració per tal de recuperar l'estat original de la campana. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i fora, recuperant la truja de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment seria recomanable mecanitzar-la amb motor d'impulsos i electromall, que imitaren els tocs tradicionals i permeteren tocar-la manualment.
Mecanismes de toc (03) motor continu (09) electromall - contactors mig vol
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, actuant dos dels seus fills com a padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple per la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, es a dir fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituïnt la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-11-2014
17 Fotos

Mare de Déu del Rosari, la gran (4)

(Referència 1422)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 103
Altura del bronze 82
Vora 10
Pes aproximat 633
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Compta al mig amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO / A EXPENSAS DE SUS PADRINOS / D. VICENTE IBAÑEZ ARAGONES / Dª MARIA de la ENCARNACION NAVARRO ANDRES / CAÑAMELAR I - X - MCMXL / L + D". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana (La Mare de Déu del Rosari, titular del temple i patrona del Canyamelar), el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al que es va destinar i la data de benedicció. Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO". Aquest es pot traduir com: "LLOAT SIGA DEU". Finalment al mig peu trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant s'afegiren a la campana després de ser fosa.

Les inscripcions són característiques del moment en que es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al que estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que aquesta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per un altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). En aquesta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part del es inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per aquest motiu es constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Espatlla (H) (cenefa de triangles decorats)
Terç (T) (5 cordons)
(cenefa vegetal)
(cordó)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO / A EXPENSAS DE SUS PADRINOS / D. VICENTE IBAÑEZ ARAGONES / Dª MARIA de la ENCARNACION NAVARRO ANDRES / CAÑAMELAR I - X - MCMXL / L + D"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes La campana toca automàticament, voltejant i repicant.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro . Està mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors per al mig vol, tot i que sembla que aquests últims no funcionen. A més compta amb el batall original lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no imita els tocs tradicionals i facilita el seu toc manual, per tant es deuria iniciar la seua restauració per tal de recuperar l'estat original de la campana. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i fora, recuperant la truja de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment seria recomanable mecanitzar-la amb motor d'impulsos i electromall, que imitaren els tocs tradicionals i permeteren tocar-la manualment.
Mecanismes de toc (03) motor continu (09) electromall - contactors mig vol
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, que a més actuaren de padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple per la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, es a dir fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituïnt la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal.lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (19-09-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-11-2014
16 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 22-09-2019
    Convertir a PDF