| Alçada del campanar |
19.18 |
---|
Descripció |
Altitud: 80 metres.
Església romànica del segle XII modificada el 1760 amb l'afegitó de capelles laterals. Consta d'una nau coberta amb una volta apuntada. El frontis té un portal classicitzant rectangular, on hi figura la data de 1760; el flanquegen pilastres estriades adossades als muntants i el recobreixen un entaulament i un frontó triangular; tot queda aixoplugat sota d'un porxo amb teulada de dues vessants sostinguda per dues columnes de pedra; a mitja alçada; per sobre del porxo, s'obre un òcul motllurat i una cornisa horitzontal amb un pinyó de capçal trilobulat. El seu mur està arrebossat i pintat en un to rosat avui (2004) força descolorit; els laterals són encara de l'església romànica.
Guarda un retaule d'alabastre policromat del segle XVII renaixentista dedicat a Nª Sª de la Pietat i el retaule major barroc.
Campanar del segle XVIII. Té planta rectangular (3'80 x 4'50 m) i fou bastit amb murs de maçoneria, avui arrebossats, i amb carreus de pedra blanca a cantoneres. La cel·la amb paraments de paredat, carreus als caires i una motllura al dessota té obertes finestres d'arc de mig punt allargassades, una a cada cara. Està coronat per una simple cornisa i un terrat amb banyes ostentoses als angles i un robust element, mig desfet, al centre, format per dos murs en creu i en forma apuntada. Pengen tres campanes de les finestres, una d'elles, Santa Eulàlia, del 1779 i una altra del 1753.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 19'18 metres.
Esveltesa: 4,2 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-21486 |
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (03-02-2004) |
|