Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Miquel Arcàngel - TOUS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1747)


Data de construcció Tercer quart del segle XX
Descripció Campanar modern, llis es superfície, rematat per el cos de campanes, un espai inadequat i que impedeix la bona sonoritat de les mateixes, per ser un espai tancat, de muntatges interiors, sols obert al exterior per balconades
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat anterior L'any 2000 les dos campanes estaven instal·lades amb truja de ferro de la foneria Roses i mecanitzades amb motor de vol continu i electromall. Segurament ocupaven el mateix lloc que actualment, a l'interior de la sala de les campanes. L'estat de conservació del campanar era egular. Mal estat de lúltim cos, per manca de manteniment.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat de blanc a l'exterior. Les campanes estan situades a l'interior de la sala de les campanes, entre unes bigues de ferro i el mur. Les dos estan dotades amb truges de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Conservació, manteniment Regular. Mal estat de lúltim cos, per manca de manteniment
Campanes Té dos campanes. La menor està dedicada a la Mare de Déu del Rosari i va ser fosa per la foneria Hermanos Portilla en 2013. La major és de l'any 1848. No indica el nom del seu autor, no obstant això podria ser obra del fonedor Miguel Monzó, documentat entre 1840 i 1858. Les anses, la creu i el tipus de lletra són semblants a altres campanes d'aquest fonedor foses per a Sedaví i la parròquia de Santa Caterina de València.
Tocs actuals de campanes Les dos campanes es voltegen i repiquen automàticament.
Intervencions El campanar, amb la parròquia i la resta del poble, es va construir a partir dels anys 70 del segle XX, quan la construcció de l'embasament de Tous va obligar a traslladar el poble. Les campanes, amb la resta de béns mobles de la parròquia, es traslladaren a l'església nova i quedaren instal·lades a la nova torre. Entorn d'aquesta data instal·laren les truges de ferro de la foneria Roses i les mecanitzaren amb motors de vol continu i electromalls.

L'any 2013 la campana més xicoteta estava badada i en aquest any es baixaren les dos. Aquesta es va refondre als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla pel trencament d'una més antiga, datada a principis del segle XX. L'empresa ELECTRORECAMP va fabricar les truges de fusta de les dos campanes, així com els batalls i ferratges. Finalment quedaren instal·lades a l'interior de la sala de les campanes, possiblement al mateix lloc que ocupaven tradicionalment.
Autors
  • MONTOLÍO TORÁN, David [Primera presa de dades] (25-08-2001)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de les campanes] (18-02-2020)
  • 7 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 27-02-2020

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    campanarPuríssima Concepció (refosa)ROSES, HIJOS DE VICENTE 191064152

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Interior del campanarMare de Déu del Rosari (1)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)201365159
    Interior del campanarSant Miquel (2)MONZÓ, MIGUEL184874235

  • TOUS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 05-12-2020
    Convertir a PDF