Mare de Déu del Remei, la Burlana (1) - Parròquia dels Sants Joans - PUÇOL - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3456)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 60
Pes aproximat 125
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any de fosa 1939
Descripció En primer lloc trobem aquesta inscripció en el terç: "NUESTRA SEÑORA DEL REMEDIO PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA.". En ella està en primer lloc l'advocació a la que està dedicada la campana, segurament per ser l'onomàstica d'un dels donants, amb el nom del poble i la data de fosa. Com era costum, l'any està acompanyat per l'expressió: "AÑO DE LA VICTORIA", al·lusiva al final de la Guerra Civil (1936-1939) i la victòria del bàndol franquista en la mateixa. Per un altra banda, també va ser habitual des s'aquest any la inclusió del nom del poble a les inscripcions. Aquest fet es deu a que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Al mig trobem la marca de fàbrica rodejant a l'Escut franquista: "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"; a més la imatge de Sant Vicent compta amb la filacteria i aquesta amb la següent inscripció llatina: "TIMETE DEUM ET DATI"; es a dir: "TEMEU A DÉU I DONEU-LI". Segurament per motius d'espai no van incloure l'expressió, que completa diu així: "TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM ET GLORIAM QUIA VENIT IN HORA IUDICI EIUS", que en valencià seria: "TEMEU A DÉU I LLOEU-LO PER QUE VINDRÀ EN EL HORA DEL JUDICI". Aquesta pertany al capítol 15 del Apocalipsi de Sant Joan i habitualment acompanya en una filacterteria a les representacions de Sant Vicent Ferrer.

Seguidament al mig peu indica el nom dels donants: "A EXPENSAS DE D. VICENTE AMIGO ANTONI Y Dña REMEDIOS SEBASTIA MARTINEZ." Finalment baix de l'anterior trobem la següent oració, dirigida a la Mare de Déu i en llatí: "SUR TUUM PRAE SIUM CONFUCIMUS SANCTA DEI GENE TRIX.". Aquesta correctament escrita seria: " SUB TUUM PRAESIDIUM CONFUGIMUS SANCTA DEI GENITRIX"; i la podem traduir com: "BAIX EL TEUM AMPAR ENS ACOLLIM SANTA MARE DE DÉU". Aquesta és el inici de l'oració més antiga dirigida a la Mare de Déu, segurament originària del segle III i difosa a partir del Concili d'Efés (431), on es va proclamar a Maria com "Theotokos", es a dir, la Mare de Déu.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons) /
"NUESTRA SEÑORA DEL REMEDIO PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA." /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal);
(03) (imatge de Sant Vicent Ferrer) "TIMETE DEUM ET DATI"
(06) (imatge de la Mare de Déu del Remei)
(09) (Escut franquista amb marca de fàbrica) "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons) /
"# A EXPENSAS DE D. VICENTE AMIGO ANTONI Y Dña REMEDIOS SEBASTIA MARTINEZ. #"
(2 cordons) /
"SUR TUUM PRAESIUM CONFUGIMUS SANCTA DEI GENITRIX"
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana s’utilitzava diàriament per a un toc a l'alba que segons deien cantava una cançó: “al camp a escola”… així succesivament a batallades. A més seria voltejada a corda des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Actualment participa als repics i vols de solemnitat, i es toca manualment per part dels Campaners.
Truja Fusta Original
Estat original Deteriorada pel pas del temps.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes, entre unes bigues de ferro. Compta amb la truja de fusta antiga, pintada de roig, també en regular estat. La ballesta ha estat utilitzada per fixar una escala per permetre pujar al remat, per tant la campana no es pot moure.. El batall es massa llarg perque la campana mesura 57 cm. mentre que el batall té una mida de uns 59 cm, probablement siga d'una altra campana. Vist l'estat en que es troba la campana seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, netejant-la per dins i fora. La truja deuria ser restaurada, aprofitant totes les parts possibles i canviat el batall per altre que toque al punt corresponent. Finalment, en cas de ser mecanitzada, es deurien instal·lar un motor d'impulsos i electromall, mecanismes que permeten tocar-la manualment i imiten els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc Ballesta a les (09)
Intervencions Per tal d'omplir el buit deixat per les campanes perdudes en 1936 es va encarregar un nou conjunt de cinc en l'any 1939. Va ser fosa als tallers de la foneria dels Hnos Roses de Silla i portada al poble, pujant-la al campanar després de la seua benedicció.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Aquesta campana té el seu nom popular conegut al poble: es diu La Morlana però normalment la gent la coneix més com “ La Burlana”.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (25-10-2014)
  • MARQUEZ GARCÍA, Carlos [Aclaracions i actualització sobre els tocs actuals] (02-07-2017)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 02-07-2017
31 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF