Parròquia dels Sants Joans - PUÇOL (L'HORTA NORD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Maria al peu de la Creu (refosa)

(Referència 11955)
Localització desapareguda
Diàmetre 108
Altura del bronze 82
Vora 11
Pes aproximat 729
FonedorMONZÓ, MIGUEL
Any fosa 1840
Tocs tradicionals de campanes Tocava de forma manual els tocs diaris i festius.
Truja fusta de carrasca perfil local
Estat original La campana estava orientada a la finesta sud del campanar, instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb una ballesta per al vol manual i corda al batall per al repic.
Mecanismes de toc Corda nugada al batall per repicar i ballesta per al vol
Notes La campana es va badar a mitjans del segle XX i va ser refosa l'any 1967 per una campana de nova foneria per Salvador MANCLÚS, la qual te de mateix nom que la original, i esmenta el fonedor de la mateixa.

Autors

  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 17-09-2015

Campanes actuals

Campaneta d'eixir a missa (0)

(Referència 12293)

Localització Interior del temple
Diàmetre 14
Altura del bronze 16
Vora 2
Pes aproximat 2
Terç (T) Anepígrafa
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Toca a l'inici de les misses amb una batallada
Truja Penjada d'una viga de fusta
Estat actual Bona, encara que bruta pel pas del temps, instal·lada a la porta de la sacristia.
Mecanismes de toc manual, corda al batall per tocar desde baix
Valoració Campana sense cap valor, pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació es original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 28-01-2015
1 Fotos

Mare de Déu del Remei, la Burlana (1)

(Referència 3456)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 60
Pes aproximat 125
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció En primer lloc trobem aquesta inscripció en el terç: "NUESTRA SEÑORA DEL REMEDIO PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA.". En ella està en primer lloc l'advocació a la que està dedicada la campana, segurament per ser l'onomàstica d'un dels donants, amb el nom del poble i la data de fosa. Com era costum, l'any està acompanyat per l'expressió: "AÑO DE LA VICTORIA", al·lusiva al final de la Guerra Civil (1936-1939) i la victòria del bàndol franquista en la mateixa. Per un altra banda, també va ser habitual des s'aquest any la inclusió del nom del poble a les inscripcions. Aquest fet es deu a que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Al mig trobem la marca de fàbrica rodejant a l'Escut franquista: "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"; a més la imatge de Sant Vicent compta amb la filacteria i aquesta amb la següent inscripció llatina: "TIMETE DEUM ET DATI"; es a dir: "TEMEU A DÉU I DONEU-LI". Segurament per motius d'espai no van incloure l'expressió, que completa diu així: "TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM ET GLORIAM QUIA VENIT IN HORA IUDICI EIUS", que en valencià seria: "TEMEU A DÉU I LLOEU-LO PER QUE VINDRÀ EN EL HORA DEL JUDICI". Aquesta pertany al capítol 15 del Apocalipsi de Sant Joan i habitualment acompanya en una filacterteria a les representacions de Sant Vicent Ferrer.

Seguidament al mig peu indica el nom dels donants: "A EXPENSAS DE D. VICENTE AMIGO ANTONI Y Dña REMEDIOS SEBASTIA MARTINEZ." Finalment baix de l'anterior trobem la següent oració, dirigida a la Mare de Déu i en llatí: "SUR TUUM PRAE SIUM CONFUCIMUS SANCTA DEI GENE TRIX.". Aquesta correctament escrita seria: " SUB TUUM PRAESIDIUM CONFUGIMUS SANCTA DEI GENITRIX"; i la podem traduir com: "BAIX EL TEUM AMPAR ENS ACOLLIM SANTA MARE DE DÉU". Aquesta és el inici de l'oració més antiga dirigida a la Mare de Déu, segurament originària del segle III i difosa a partir del Concili d'Efés (431), on es va proclamar a Maria com "Theotokos", es a dir, la Mare de Déu.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons) /
"NUESTRA SEÑORA DEL REMEDIO PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA." /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal);
(03) (imatge de Sant Vicent Ferrer) "TIMETE DEUM ET DATI"
(06) (imatge de la Mare de Déu del Remei)
(09) (Escut franquista amb marca de fàbrica) "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons) /
"# A EXPENSAS DE D. VICENTE AMIGO ANTONI Y Dña REMEDIOS SEBASTIA MARTINEZ. #"
(2 cordons) /
"SUR TUUM PRAESIUM CONFUGIMUS SANCTA DEI GENITRIX"
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Aquesta campana s’utilitzava diàriament per a un toc a l'alba que segons deien cantava una cançó: “al camp a escola”… així succesivament a batallades. A més seria voltejada a corda des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Actualment participa als repics i vols de solemnitat, i es toca manualment per part dels Campaners.
Truja Fusta Original
Estat original Deteriorada pel pas del temps.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes, entre unes bigues de ferro. Compta amb la truja de fusta antiga, pintada de roig, també en regular estat. La ballesta ha estat utilitzada per fixar una escala per permetre pujar al remat, per tant la campana no es pot moure.. El batall es massa llarg perque la campana mesura 57 cm. mentre que el batall té una mida de uns 59 cm, probablement siga d'una altra campana. Vist l'estat en que es troba la campana seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, netejant-la per dins i fora. La truja deuria ser restaurada, aprofitant totes les parts possibles i canviat el batall per altre que toque al punt corresponent. Finalment, en cas de ser mecanitzada, es deurien instal·lar un motor d'impulsos i electromall, mecanismes que permeten tocar-la manualment i imiten els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc Ballesta a les (09)
Intervencions Per tal d'omplir el buit deixat per les campanes perdudes en 1936 es va encarregar un nou conjunt de cinc en l'any 1939. Va ser fosa als tallers de la foneria dels Hnos Roses de Silla i portada al poble, pujant-la al campanar després de la seua benedicció.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Aquesta campana té el seu nom popular conegut al poble: es diu La Morlana però normalment la gent la coneix més com “ La Burlana”.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (25-10-2014)
  • MARQUEZ GARCÍA, Carlos [Aclaracions i actualització sobre els tocs actuals] (02-07-2017)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 02-07-2017
35 Fotos

Sant Tomàs d'Aquino, la Marina (2)

(Referència 3402)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 72
Altura del bronze 62
Vora 8
Pes aproximat 216
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1914
Descripció La campana compta al terç amb aquesta inscripció: "# SANTO DIOS SANTO FUERTE SANTO INMORTAL # AÑO 1914 / # # LIBRANOS SEÑOR DE TODO MAL # #". Aquest text forma part de les Letanies Mayors, cantades tradiconalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinopla en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cesant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquet cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra". A més trobem la data de fundició (l'any 1914). Seguidament al mig trobem l'advocació a la que es dedica la campana i el rector que la va manar fondre: "# SIENDO CURA D / ROQUE GRANELL # SANTO THOMAS DE AQUINO".
Terç (T) (cordó) /
"# SANTO DIOS SANTO FUERTE SANTO INMORTAL # AÑO 1914" /
(cordó) /
"# # LIBRANOS SEÑOR DE TODO MAL # #"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu)br />
(06) (Sant Calze)
"# SIENDO CURA D / ROQUE GRANELL # SANTO THOMAS DE AQUINO"
Mig peu (MP) (4 cordons) /
(cenefa de flors)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Suposem que seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca els quarts
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Comptava amb truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià. Possiblement tenia una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes, orientada a l'est. Compta amb truja de ferro de la Casa Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. Seria recomanable restaurar la campana, canviant la truja de ferro actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià, així com netejar el bronze per dins i fora. Per últim el motor de vol continu deuria ser canviat per altre d'impulsos, que facilite tocar manualment la campana i emule els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc Motor vol continu i electromall (03)
Intervencions En l'any 1914 va ser fosa i per algunes decoracions com les flors es pot atribuir a Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida, que va emigrar a València i obrir una foneria a la ciutat. L'any 1936 va ser requisada de la parròquia originària, encara que no va ser destruïda. L'edició 44 del Butlletí Oficial de l'Arquebisbat de València la cita amb el número d'inventari 144, sent lliurada en 1939 a la parròquia de Puçol. En 1956 el rector D. Enrique Viñals va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Els treballs es van efectuar entre decembre de 1956 i gener de 1957 . En la documentació de 2014 presenta un batall nou, instal·lat per Electrorecamp S.L. i un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes La campana es coneix popularment com "La Marina".

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARTIT, Pau (25-04-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-05-2015
28 Fotos

Sants Joans, la Saguntina (3)

(Referència 3457)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 90
Altura del bronze 73
Vora 10
Pes aproximat 422
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció En primer lloc trobem aquesta inscripció al terç: "# SANTOS JUANES # PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA". En ella està en primer lloc l'advocació a la que està dedicada la campana, en aquest cas els titulars del temple parroquial, amb el nom del poble i la data de fosa. Com era costum, l'any està acompanyat per l'expressió: "AÑO DE LA VICTORIA", al·lusiva al final de la Guerra Civil (1936-1939) i la victòria del bàndol franquista en la mateixa. Per un altra banda, també va ser habitual des d'aquest any la inclusió del nom del poble a les inscripcions. Aquest fet es deu a que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Al mig trobem la marca de fàbrica, rodejant a l'Escut franquista: "Ccts ROSES HERMANOS / SILLA -(VALENCIA)". Junt a aquesta i a cada costat de la imatge de Sant Joan Evangelista hi ha dos inscripcions. La primera es dedica a Sant Joan Evangelista: "HIC ESTEVANGE- / LISTA JOANES."; que correctament escrita seria: "HIC EST EVANGELISTA IOANNES"; i la podem traduir com: "AQUEST ES JOAN L'EVANGELISTA". L'altra inscripció fa al·lusió a Sant Joan Baptista: "VOX CLAMANTIS / IN DESERTO."; que es pot traduir com: "VEU QUE CLAMA EN EL DESERT". Aquesta pertany al llibre d'Isaies (Is. 40:3), corresponent al seu inici i que completa seria: "Veu que clama en el desert, prepareu el camí al Senyor, adereceu el el vostre camí en la soletat al vostre Déu. La seua inclusió en la campana es vincula al fet que Sant Joan Baptista es retirà al desert, on va predicar l'arribada del Mesies. Finalment al mig peu trobem el nom del donant, que era germà dels donants de la campana menuda: "# POR EL DOCTOR D MARIANO AMIGO ANTONI PRESBITERO #".
Terç (T) (2 cordons) /
"# SANTOS JUANES # PUZOL 1939 AÑO DE LA VICTORIA #"
(2 cordons) /
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu);
(03) (marca de fàbrica) "Ccts ROSES HERMANOS / SILLA-VALENCIA"
(06) "HIC ESTEVANGE- / LISTA JOANES" (imatge de Sant Joan Evangelista) "VOX CLAMANTIS / IN DESERTO"
(09) (monograma de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
"# COSTEADA POR EL DOCTOR D MARIANO AMIGO ANTONI PRESBITERO #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Suposem que seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Comptava amb truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià. Possiblement tenia una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la.
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat en l'any 1956, un mecanisme de lenta resposta i que ha estat canviat per un electromall, de resposta més ràpida i més relacionat amb els tocs tradicionals.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes, orientada a l'est. Compta amb truja de ferro de la Casa Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. Seria recomanable restaurar la campana, canviant la truja de ferro actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià, així com netejar el bronze per dins i fora. Per últim el motor de vol continu deuria ser canviat per altre d'impulsos, que facilite tocar manualment la campana i emule els tocs tradicionals. Actualment la campana s'ha d'impedir el seu volteig, ja que el soport sobre el qual descansa el seu eix, està oxidat a causa dels agents meteorològics, el que podria ocasionar el desprendiment de la campana pel dèbil estat del soport de la mateixa.
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall (03)
Intervencions Per tal d'omplir el buit deixat per les campanes perdudes en 1936 es va encarregar un nou conjunt de cinc en l'any 1939. Va ser fosa als tallers de la foneria dels Hnos Roses de Silla i portada al poble, pujant-la al campanar després de la seua benedicció. El cost de la seua fosa va ser sufragat pel Rvd. D. Mariano Amigó, dedicant-la als Sants Joans, titulars del temple. En 1956 el rector D. Enrique Viñals va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell i motor de vol continu per al seu toc automàtic. Els treballs es van efectuar entre decembre de 1956 i gener de 1957. En la documentació de 2014 presenta un batall nou, instal·lat per Electrorecamp S.L. i un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (25-10-2014)
Actualització 01-01-2017
32 Fotos

Maria al peu de la Creu- nova, la Putxera (4)

(Referència 3796)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 106
Altura del bronze 82
Vora 11
Pes aproximat 690
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1967
Descripció La campana compta amb part de les inscripcions de l'anterior, que va ser refosa. En primer lloc al terç trobem l'advocació a la que está dedicada: "SOY Y ME LLAMAN MARIA PIE DE LA CRUZ". En ella indica que porta el nom i està dedicada a la patrona de Puçol, la Mare de Déu al Peu de la Creu. El fet que indique el seu nom serà cada volta més habitual entre les inscripcions del segle XIX. Seguidament i ja al mig trobem aquesta inscripció: "PARA PUZOL Y ME HIZO A SUS / EXPENSAS EN 1 DE AGOSTO DE 1.840 / MIGUEL MONZO M-F.". Aquesta ens serveix com a document de l'antiga campana, ja que indica el fonedor que la va fer (Miguel Monzó), que ell la va sufragar i a més la data en que es va fer. Aquestes dos últimes indicacions són realment curioses i extranyes en unes incripcions.

Seguidament hi ha la següent oració en llatí: "GRAN PRO-POPULO / MONSTRATE ESSE MATER"; que correctament escrita seria: "GRAN PRO POPULO / MONSTRA TE ESSE MATER". Aquesta la podem traduir com: "MOSTRAT MARE I SIGUES GRAN PEL POBLE"; amb un sentit protector i d'empar als devots. El seu orige es troba en el Himne: "Ave Maris Stella"; un cant habitual de les vespres de les festivitats marianes i que es coneix des del segle IX. El seu autor es desconegut, atribuït a diversos autors com Pau Diaca o Venantius Fortunatus. Baix aquesta inscripció està la data de refosa de la campana: "REFUNDIDA EN 1.967". En un lateral del mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Per últim al mig peu indica el nom del rector i l'alcalde del moment: "SIENDO CURA PARROCO D. ENRIQUE VIÑALS MARTINEZ ALCALDE D. ENRIQUE PI".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SOY Y ME LLAMAN MARIA PIE DE LA CRUZ"
(4 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Crucifix):
(03) (Monograma de Maria);
(06) "PARA PUZOL Y ME HIZO A SUS / EXPENSAS EN 1 DE AGOSTO DE 1840 / MIGUEL MONZO M-F / GRAN PRO-POPULO / MONSTRATE ESSE MATREM / REFUNDIDA EN 1967
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION/DE/SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (5 cordons) /
(06) "SIENDO PARROCO D. ENRIQUE VIÑALS MARTINEZ ALCALDE D. ENRIQUE "
(cordó gruix)
Peu (1 cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat enl'anterior campana l'any 1956, un mecanisme de lenta resposta i que ha estat canviat per un electromall, de resposta més ràpida i més relacionat amb els tocs tradicionals.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes, orientada a l'est. Compta amb truja de ferro de la Casa Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall es de canya de plàstic amb una gran bola i que rebota molt, perdent la campana qualitat sonora. Seria recomanable restaurar la campana, canviant la truja de ferro actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià, així com netejar el bronze per dins i fora. Per últim el motor de vol continu deuria ser canviat per altre d'impulsos, que facilite tocar manualment la campana i emule els tocs tradicionals. A més el batall deuria ser canviat per un similar al de les altres campanes. Els ferratges estan solts de les anses, el que provoca el meneig de la campana i el perill de caiguda de la mateixa, deuria de ser repretada per evitar possibles danys, per ara no es fa voltejar.
Mecanismes de toc Motor vol continu i electromall (03)
Intervencions L'any 1967 es va refondre la campana mitjana de la torre. Aquesta actuació es va realitzar després del trencament de l'antiga campana, fosa segons indicaven les seues incripcions en l'any 1840 per Miguel Monzó a les seues expenses. La refosa es va efectuar als tallers de Salvador Manclús del Grau de València, portant la campana al poble per la seua benedicció. Finalment va quedar instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. Sembla que l'antiga campana va ser llançada de la torre en 1936 i recuperada en l'any 1939 perque les inscripcions indicaven el nom del poble.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARTIT, Pau (25-10-2014)
Actualització 01-01-2017
30 Fotos

Mare de Déu al Peu de la Creu, la Maria (5)

(Referència 3458)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 117
Altura del bronze 98
Vora 12.5
Pes aproximat 927
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "(querubí) (querubí) "MARIA AL PIE DE LA CRUZ (querubí)". En ella indica l'advocació a la que está dedicada, que és la Mare de Déu al Peu de la Creu, patrona del poble. Al mig continua amb aquesta inscripció incisa: "VIVA CRISTO REY"; que pot estar vinculada amb la repressió republicana, ja que aquest era un crit habitual entre els que anaven a ser afusellats. Seguidament trobem la marca de fàbrica: "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"; que rodeja l'Escut franquista. Al mig peu indica els donants de la campana i l'any de fosa: "# ME HIZO PUZOL A SUS EXPENSAS 1939 AÑO DE LA VICTORIA #". Com era costum, l'any està acompanyat per l'expressió: "AÑO DE LA VICTORIA", al·lusiva al final de la Guerra Civil (1936-1939) i la victòria del bàndol franquista en la mateixa. Per un altra banda, també va ser habitual des d'aquest any la inclusió del nom del poble a les inscripcions. Aquest fet es deu a que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Al mig peu trobem incisa la següent inscripció: "A EXPENSAS DEL EXMO AYUNTAMIENTO EN MEMORIA DE LOS CAIDOS SIENDO ALCALDE D VICENTE ESTEVE FLORS Y CURA PARROCO D VICENTE DELHOM VERDEGUER". Amb aquesta inscripció servia com a homenatge del Ajuntament als represaliats pel bàndol republicá, indicant a més el nom de l'alcalde i el del rector. Al igual que la que hi ha damunt de la imatge de la Mare de Déu, aquesta última és incisa, per tant va ser afegida amb posterioritat a la fosa de la campana.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons) /
"(querubí) (querubí) "MARIA AL PIE DE LA CRUZ (querubí)"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu);
(03) (Monograma de Maria)
(06) "VIVA CRISTO REY" (imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu)
(09) (Escut franquista amb marca de fàbrica) "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA"
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(00) "# ME HIZO PUZOL A SUS EXPENSAS 1939 AÑO DE LA VICTORIA #"
(2 cordons) /
(06) "A ESPENSAS DEL EXMO AYUNTAMIENTO EN MEMORIA DE LOS CAIDOS . SIENDO ALCALDE D VICENTE ESTEVE FLORS Y CURA PARROCO D VICENTE DELHOM VERDEGUER"/

Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Suposem que seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les hores amb repetició.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Comptava amb truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià. Possiblement tenia una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la.
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat en l'any 1956, un mecanisme de lenta resposta i que ha estat canviat per un electromall, de resposta més ràpida i més relacionat amb els tocs tradicionals.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes, orientada a l'est. Compta amb truja de ferro de la Casa Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. Seria recomanable restaurar la campana, canviant la truja de ferro actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià, així com netejar el bronze per dins i fora. Per últim el motor de vol continu deuria ser canviat per altre d'impulsos, que facilite tocar manualment la campana i emule els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc Motor vol continu i electromall (03)
Intervencions Per tal d'omplir el buit deixat per les campanes perdudes en 1936 es va encarregar un nou conjunt de cinc en l'any 1939. Va ser fosa als tallers de la foneria dels Hnos Roses de Silla i portada al poble, pujant-la al campanar després de la seua benedicció. El cost de la seua fosa va ser sufragat per l'Ajuntament del poble en representació dels veïns, dedicant-la a la patrona de Puçol. En 1956 el rector D. Enrique Viñals va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell i motor de vol continu per al seu toc automàtic. Els treballs es van efectuar entre decembre de 1956 i gener de 1957. En la documentació de 2014 presenta un batall nou, instal·lat per Electrorecamp S.L. i un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (08-12-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (25-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-12-2014
38 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 25-05-2020
    Convertir a PDF