Jesús, Maria i Josep - Colegio Operarias Catequistas - ALAQUÀS - COMUNITAT VALENCIANA

(Referència 3395)

Localització Espadanya
Diàmetre 32
Pes aproximat 19
FonedorROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE
Any fosa 1913
Descripció La campana és un nou exponent de les fabricacions en sèrie que a primeries del nou-cents van produir-se als forns de la foneria de Jaime Rosas i Vicente Moreno. És a dir, es tracta d'una peça fosa –junt a algunes més de característiques similars, si no idèntiques– sense una destinació predeterminada, per a formar part de l'estoc de l'empresa. No és casual, doncs, que la campana no compte a la seua superfície amb cap referència textual ni visual al convent que va acollir-la. Només presenta una inscripció genèrica al terç, "JESUS MARIA JOSE ANO 1913", una fòrmula hereva de la tradició campanera precedent, com de fet, posa de manifest la seua presència als campanars d'Alaquàs en dos campanes històriques més, com són la menor de la parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar (1793) i la "grossa" de l'Assumpció (1868); i a l'àrea central compta amb dos imatges del gust de l'època, una creu omnipresent en les peces més menudes produïdes per Rosas i Moreno, i un Natzaré, freqüent també entre les campanes seriades que van eixir d'aquella foneria.
D'altra banda, encara que en aquestos termes no ens trobem davant d'una peça –ni molt menys– paradigmàtica, aquesta campaneta mostra una vegada més la ferma voluntat que els seus fonedors van posar en sintetitzar sobre la seua obra els gustos modernistes de la València de principis de segle, en aquesta ocasió en les formes sinuoses dels caràcters de la inscripció i els motius vegetals que embolcallen tota la circumferència de l'instrument.
Espatlla (H) (Cordó) / (4 flors)
Terç (T) (Dos cordons)
"JESUS MARIA JOSE ANO 1913"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Crist amb creu)
(06) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana era voltejada per les religioses del convent des del cor de la capella en dos ocasions cada dia: a la missa conventual de l'alba i a l'Hora Santa, que en la litúrgia d'aquesta orde es revesteix d'una especial importància. El volteig de la campaneta de les Doctrineres a tèrcia, de fet, coincidia amb el senyal dels Dolors de la Mare de Déu que diàriament tocaven els sagristans i les sagristanes al campanar de la parròquia. Per tal de facilitar el volteig de la campana des de la distància, després d'haver sigut instal·lada a l'espadanya, a la truja li van ser afegides planxes metàl·liques per a augmentar els contrapesos. L'excés de pes a la truja, però, ha inclinat la campana gairebé fins a deixar-la en posició horitzontal.
Tocs actuals de campanes Després d'un llarg abandonament, que cal associar amb la desconnexió de la campana amb el cor de la capella del convent, a partir de 2011 la comunitat religiosa ha recuperat el volteig de l'instrument en les dates més assenyalades del calendari anual. Lluny queda ja, però, el seu ús diari.
Truja Truja de fusta reutilitzada d'una campana més antiga i adaptada a la grandària de la nova.
Estat original En ser comprada pel convent a la foneria de Jaime Rosas i Vicente Moreno el 1913, a la campana se la degué proveir de l'antiga truja d'una campana de proporcions més reduïdes. Per tal de ser adaptada al pes de la nova campana i la grandària de l'espadanya, és presumible que se la dotara del braç que coneixem hui i d'una peça supletòria al capçal, a la qual posteriorment encara serien afegides algunes planxes metàl·liques, per augmentar el contrapés. Amb tota probabilitat la nova campana reaprofità també els tirants d'aquella antiga truja, que únicament hagueren de ser recrescuts per adaptar-los a les proporcions de la peça.
Estat actual Malgrat el manteniment al qual ha sigut sotmesa en temps relativament recents, la campana continua manifestant símptomes palesos d'una degradació avançada, fruit de dècades d'abandonament. La truja, de característiques poc cuidades des del seu muntatge, té ara tant les parts de fusta com les metàl·liques en un estat molt delicat. Per la seua banda el bronze, que no ha sigut protegit en cap de les intervencions que s'han fet sobre l'espadanya en els últims temps, està cobert d'un bon nombre de restes de pintura i algeps.
Mecanismes de toc Cigonyal per al volteig manual des del cor de la capella del convent. A la vora exterior de la finestra hi ha un torn per evitar la fricció del cable de toc amb la fàbrica de l'espadanya.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Primera documentació fotogràfica] (26-02-2011)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Fitxa] (2020)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 16-06-2020
15 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 22-09-2020
    Convertir a PDF