| Alçada del campanar | 39.86 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 700 metres. Església romànica aixecada a partir del 1032, destruïda pel terratrèmol de 1428 i per la desídia després de la desamortització del segle XIX; ha estat refeta a finals del mateix segle a iniciativa del bisbe Morgades de Vic. Consta de cinc naus, d'un transsepte amb set absis semicirculars decorats amb arcuacions cegues, el central també amb una sèrie de finestres en galeria, una cornisa motllurada i un fris de dents de serra. Un cimbori vuitavat s'aixeca al creuer damunt trompes i ornat amb uns frisos de dents de serra i finestres cegues. Les cinc naus estan cobertes per voltes de canó, la central i les laterals extremes de cada costat per unes voltes de canó de mig punt, les laterals interiors per una volta de quart de canó; set arcs formers de mig punt separen la central de les laterals; descansen en robustos pilars rectangulars; les dues laterals per banda estan separades de manera alternada per pilars quadrats i columnes. Precedeix el frontis un atri porticat gòtic amb arcs de mig punt sobre columnes que descansen en un podi. Aixoplugada sota d'ell s'hi obre una gran portalada atrompetada romànica del segle XII que sobresurt del frontis amb set arquivoltes d'arc de mig punt sobre columnetes i les imatges de Sant Pere i Sant Pau; les acompanyen flanquejant-les alts relleus distribuïts en set frisos horitzontals, avui força deteriorats, que formen un dels conjunts romànics més interessants de Catalunya. Adossat a la banda de migdia, a un nivell més baix, hi ha un claustre de dos pisos, l'inferior del segle XII i el superior del XVI, tots dos amb arcades de mig punt sobre parelles de fines columnetes. El frontis està flanquejat per dues torres, la de la dreta, el campanar, la de l'esquerra, més baixa, coronada per una teulada de vuit vessants foren reconstruïdes a principis del segle XX. Els seus murs tenen paraments de carreuons escairats i alineats de pedra marronosa barrejada amb altres de negrosa. Dimensions: 59'42 x 8'36 x 13'95 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les cinc naus fa 24'50 metres; el cimbori arriba als 23'75 metres, i el transsepte en fa 38'74 x 8'45 de llarg i ample. Guarda: les tombes dels comtes Guifrè el Pilós i Ramon Berenguer IV de Barcelona, tot i que hom pensa que potser les restes que s'hi guarden són les del pare, Ramon Berenguer III; en aquesta última hi ha un frontal amb relleus figuratius de Josep Llimona; es troben modernament instal·lades al fons del transsepte en sengles arcosolis, la de Guifrè al nord i la de Ramon Berenguer al sud; altres sarcòfags amb les restes dels comtes de Besalú estan adossats als murs de la nau central damunt de mènsules: Bernat Tallaferro germà de l'abat Oliba i Radulf, fill de Guifrè el Pilós. Arquitecte: per la reconstrucció del segle XIX (1893), Elies Rogent i Amat (1821-1897). Campanar de planta quadrada (9'16 x 9'16 m) de set pisos amb finestres d'arc de mig punt, dues a cada cara; als dos superiors geminades; està coronat per un terrat amb barana de merlets i un fris d'arcs cecs al seu dessota; també hi ha un altre fris d'arcs cecs damunt les finestres del primer pis, i els altres pisos estan senyalats per unes senzilles motllures. Per l'interior hi puja una escala de cargol de pedra picada. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frotis orientat a ponent; s'aixeca del nivell del claustre, força més avall del que té l'àtic frontal. Alçada: 39'86 metres des del nivell del claustre des d'on arrenca; des del nivell de la plaça on hi ha l'entrada, l'alçada és 36'46 metres. Esveltesa: 4,3 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional 182-MH Identificador: RI-51-0000567 |
| Acústica, afinació de les campanes | Conjunt harmònic a 5 veus "Salve Regina" Do - Mi - Sol - La- Do' |
| Campanes |
Fins l'any 1993 el campanar del monestir acollia sis campanes foses a Olot per Barberí. La més grossa de nom "Carolina" fosa el 1892 i la dels quarts de 1910 es van salvar de la destrucció del 1936 gràcies a la seva tasca horària. El 1941 es van afegir quatre campanes més. L'any 1993 es va plantejar el conjunt harmònic actual ubicat al quart pis del campanar; es van aprofitar les dues campanes majors d'afinació indeterminada i s'hi va afegir tres campanes petites d'afinació personalitzada per a les dues grosses. Les campanes mitjanes antigues es van deixar al seu lloc original a les finestres del claustre del 2n pis del campanar. a principis del segle XXI es van posar en funcionament. Les dues campanes menors van ser destinades a la nova parròquia de Sant Josep Obrer que fins llavors no tenia campanes. A l'interior del temple hi ha la campana del Sanctus fosa per Barberí la campana d'eixida de missa obsequi de la foneria Bachert i un rogle de setze campanes de les quals en falten quatre. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| EUROPA PRESS | Las campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer | 2012 |
| EFE | Más de 140 campanarios harán repicar sus campanas en memoria de Verdaguer | 2013 |
