|
| | Descripció |
Al Punt d'Informació de La Mongia es troben exposades, de forma permanent, les anomenades campanes petites de Vilamajor. Es tracta de les campanes que estan jubilades o bé les que només toquen un dia a l'any.
Els objectius de exposició són, d'una banda, fer difusió d'aquest patrimoni del municipi i, de l'altre, millorar la seguretat davant dels robatoris de campanes en ermites de muntanya. La Mongia acull les següents campanes: la "Marieta" o la petita de la Torre Roja, la de Sant Elies, la "Roser" de Santa Susanna, i el batall de la campana de migdia de la Torre Roja.
- Campana la "Marieta" o la petita de la Torre Roja. És obra del mestre Miquel Sallés, l'any 1783. Fa 56 cm d'alçada, 54 cm de diàmetre i pesa 70 kg. Era l'antiga campana dels quarts de la Torre Roja, i va sobreviure a la Guerra Civil. Tocava els quarts fins a l'any 1988, quan es va jubilar perquè els seus tocs no conjuntaven amb les noves campanes.
- La campana de Sant Elies. Segons la tradició, va ser un obsequi del poble de Tagamanent. Tenint en compte la seva forma tan estilitzada, la campana podria ser del segle XV. Era custodiada per un particular i es puja a l'ermita cada 25 abril, durant l'aplec. La reconstrucció del campanar de cadireta durant les obres de restauració de l'ermita, l'any 2015, van permetre tornar a tocar-la.
- Campana la "Roser" de Santa Susanna. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van destruir totes les campanes de l'esglesiola i el seu campanar va restar mut fins l'any 1955, quan se'n va batejar una de nova. Només es toca el dia de l'aplec, cada 11 d'agost, però s'hi estava tot l'any a l'esglesiola. La nota fonamental és el Mi bemoll, fa 30 cm d'alçada, 38 cm de diàmetre i pesa 40 kg; el batall té una llargada de 31 cm i 4 cm de diàmetre. Presenta la següent inscripció: "EM DIC Ma ROSER Ma TERESA JOSEFINA SANTA SUSANNA DEL MONTSENY 7-8-1955".
El batall de la campana de migdia de la Torre Roja. Aquesta campana, que era de bronze, va ser destruïda l'any 1936 durant la Guerra Civil, per tal de fondre-la per a la fabricació de municions. El batall va ser abandonat al peu del campanar perquè no era de bronze, sinó de ferro. |
|---|
| AutorGARCIA i BURDOY, J.Mª ["Campanes i campaners de Sant Pere de Vilamajor". XXIV Ronda Vallesana: Sant Pere de Vilamajor. Sabadell: Unió Excursionista Sabadell, p. 64-75.] (2003) |
|
