![]() | ![]() |
El dia 2 de juliol, amb motiu de la celebració dels 400 anys de la concessió del Títol de Vila Reial a Xàbia, va tindre lloc un concert de campanes al campanar de Xàbia, com a tancament d'un acte institucional celebrat a la plaça de l'Església, junt a la façana de l'ajuntament.
El desplegament tècnic per al concert va ser inusual, ja que s'instal·laren tres pantalles on es retransmitien imatges en directe des de la sala de campanes on s'estaven realitzant els tocs, mentre que el so era el real. A més, gran part del públic assistent va poder seguir el concert assegut a les cadires instal·lades també a la plaça. Només fou millorable el plantejament de la ubicació: des de la zona on s'havia celebrat l'acte institucional no es podia vore el campanar, per la qual cosa l'atenció es centrava en les pantalles exclusivament.
Pel que fa al concert, fou especialment excepcional la possibilitat de tornar a vore i sentir el vol general de les quatre campanes, impossible des de l'any 2004, quan es va desconnectar la campana grossa, coneguda com la Bertomeua. El vol de la Bertomeua només s'havia tornar a sentir en un anterior concert fet també pels Campaners de la Catedral de València el febrer de 2007, però en aquell cas no acompanyada de les altres tres campanes.
Hi van participar en la realització dels tocs quatre campaners, mentre que un altre campaner va fer les explicacions dels tocs des de la plaça, pujant després al campanar per ajudar durant els vols.
El campanar de la parròquia de la Sant Bertomeu va ser bastit aprofitant un dels contraforts de la torre defensiva del segle XIV (actual absis de l’església), tot i que la major part de la seua fàbrica data del segle XVII, tenint en compte un grafit visible sobre la porta l’eixida al terrat del temple: “ANY 1659”. Al seu interior es troben diverses sales que donen accés als triforis, a l’esmentat terrat, o que conserven la maquinària del rellotge en desús, i les campanes.
La sala de campanes compta amb cinc campanes, tres d’elles foses al principi de la posguerra pel fonedor HERMANOS ROSES (SILLA) i una altra posterior, fosa per SALVADOR MANCLÚS (VALÈNCIA).
Els seus noms i pes aproximat són Victòria (159 kg.), Sebastiana (190 kg.), Mariana (496 kg.) i la campana grossa, coneguda com Bertomeua (1332 kg.) tot i que en la seua inscripció només apareix “Pax” com a possible denominació. Les inscripcions són les següents:
Caldria restaurar el conjunt, restituint-ne les truges de fusta, per recuperar així la sonoritat tradicional, i la possibilitat de crear una colla local de campaners, per expressar els sentiments de Xàbia, en les festes i en els dols.
Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics, com és el cas del 400 Aniversari de la concessió del títol de Vila Reial a Xàbia.
![]() | ![]() |
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
![]() | ![]() |
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (04-06-2012)
![]() |
||