El 9 de juny de 1984 Miquel VERGARA i altres ajudants van tocar les campanes de La Sang, amb motiu d'una gravació digital sonora, feta per iniciativa dels Arxius Sonors de la Unesco de Paris. Les limitacions de les campanes, mal mecanitzades totes, i refetes algunes i canviades de lloc, no disminueixen el gran valor documental, sonor i emotiu del document, al qual cal afegir la baixa qualitat de la imatge (però és que en 12 anys la tecnologia del vídeo ha millorat moltíssim). Hi ha una sèrie de tocs, que no sols podem escoltar, sinó que podem veure, transmetent així unes tècniques i uns ritmes que podien haver desaparegut de la memòria de Llíria, si sols hagueren quedat transcrits en el paper. Els tocs interpretats són una mostra, molt completa, del conjunt sonor de melodies, amb una forta càrrega de comunicació, que han sonat durant segles i que, provisionalment, per culpa d'una mala mecanització, estan en suspens. Es tracta dels següents tocs:
L'Ave Maria Normal, la de totes les dies
Toc d'oració de cada dia.
L'Ave Maria de Primera Classe
Toc d'oració dels dies de festa.
Albaet
Quan se moria un xiquet o una xiqueta: toc de mort d'infant.
Mort normal
Toc d'adult difunt. Eren distints si es tractava d'un fadrí o d'un casat.
Mort de tot acte
Toc per la mort dels adults més importants socialment.
Aniversari (1)
Toc que senyala els actes que celebre el primer aniversari de la mort d'un adult.
Aniversari (2)
Toc que senyala els actes que celebre el primer aniversari de la mort d'un adult.
Obligació de missa
Toc d'oració de la vespra dels dies en els quals calia anar a missa.
Repic general
Antic toc de vespres, anuncia la vespra i el dia de les festes majors (com el Corpus, Sant Miquel, Sant Vicent.
Volteig general
TIntent de voltejar manualment les campanes, malgrat el fre dels motors.
El vídeo fou gravat en sistema Betamax, per Mari Carmen ÁLVARO. La gravació sonora fou feta en sistema digital per Xavier BELLENGER, enviat de la Unesco (Paris). La coordinació de l'equip fou duta per Francesc LLOP i BAYO, autor d'aquest text.
Per culpa de la mala electrificació, en pocs anys han desaparegut moltes de les campanes antigues, i sols resta "la de foc", una magnífica peça renaixentista, però que encara conserva part de l'epigrafia o inscripció en lletra gòtica. En el moment de refondre la campana Grossa, que segurament era del mateix autor i any de les dos campanes del rellotge, la campana va perdre pes i nota, quedant-se com a mitjana, quan abans era la més greu i sonora.
Les obres del campanar, atacat per un llamp, no deuen limitar-se a reposar els danys: cal també refer les instal·lacions de les campanes, tornant a posar les truges de fusta i uns motors que reproduesquen els tocs tradicionals, sense impedir els tocs manuals.
Una restauració més ambiciosa, però molt més conforme amb la importància del monument, hauria de refondre totes les campanes (o fer-les noves), deixant només com a referència sonora la de Foc, i harmonitzant i afinant les altres a les especials característiques sonores d'aquesta. Una intervenció completa com aquesta costaria una dotzena de milions, però retornaria a Llíria, ciutat de la música, un dels més coherents, sonors i harmoniosos instruments musicals: el so de les seues campanes de la Sang, afinades a l'antiga.
Les dades foren replegades per Salvador-Artemi MOLLà i ALCAÑIZ en un moment en que només es podia arribar a les campanes del rellotge per escalada, el 5 de juliol de 1993.
Hi ha sis altres campanes, de caràcter litúrgic, les quals estan destinades a transmetre missatges
comunitaris
© LLOP i BAYO, Francesc (2000) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 03-11-2024 |