Sant Crist de Bufali. Feu fruitar els fets i els treballs dels vostres fills...

Mostra de Tocs,Vols i Repics de Campanes

Amb motiu de la restauració de les campanes de Bufali i el bateig de la Campana del Santíssim Crist de la Pobresa

Bufali (la Vall d'Albaida) - Torre de l'Església de la Mare de Déu de Loreto

Diumenge 9 de desembre de 2001 - A partir de les 6 de la vesprada

Hui, la Vall d'Albaida està de festa. Un dels seus pobles més menuts, Bufali, conclou la restauració de les seues dues campanes i estrena una de nova, i la dedica al seu patró. L'esforç fet per totes les veïnes i tots els veïns és digne d'admiració i reconeixement, i un bon exemple d'estima pel patrimoni propi i d'esforç a fer per tal aconseguir la seua recuperació. Les colles de campaners d'Albaida i d'Ontinyent hem participat en aquest procés, i ens sentim ben contents. Ens complau el camí que Bufali ha encetat. És justament això el que preteníem quan unírem a tota la nostra estimada comarca en aquell acte Únic, i tan èpic, de volteig i avís de totes les campanes valldalbaidines per celebrar el naixement del tercer mil·lenni: que cada poble prenguera consciència de tot allò que té de valor, del molt que hi ha per recuperar, de la molta feina que ens queda per fer per tornar a ser nosaltres mateixos. Per això, ara, i sempre que els amics de Bufali ens ho han demanat, ací estem. I no hem vingut sols, que hem portat amb nosaltres amics i amigues que s'estimen, com nosaltres mateixos, la nostra comarca, i que us han mostrat aspectes festers ben nostres: Els gegants d'Albaida, el Marqués i la Marquesa d'aquell territori històric als que Bufali va pertanyer, i les danses de carrer d'Ontinyent, mostra d'una vitalitat festiva sempre en auge. I serem nosaltres els que posem fi a les celebracions d'aquest dia, amb el so de les que són les protagonistes de la festa, les campanes de Bufali.

Moltes gràcies pel vostre esforç i la vostra estima. Felicitats Bufali. I per molts anys...

Programa

• Toc a Foc. Toc general arreu.
• Toc a Tro. Campanar de la Misericòrdia. Banyeres de Mariola.
• Repic de Missa Major. Campanar de l'Assumpció. Albaida.
• Tercer Avís a Missa. Campanar de Sant Carles. Ontinyent.
• Toc de l'Ave Maria. Campanar de l'Assumpció, Bocairent.
• Toc a Mort. Campanar de Sant Jaume i Sant Joan Evangelista. Montaverner.
• Rogativa a Dolors de Part. Campanar de la Vila. Ontinyent.
• Repic de Festa – Campanar de l'Assumpció. Albaida.
• Repiquet de la Puríssima (fragment) Campanar de la Vila. Ontinyent.
• El "Triplet" – Campanar de l'Assumpció. Albaida.
• Volteig de Trebanelles. Campanar de la Vila. Ontinyent.
• Toc del Capvespre. Campanar de la Vila. Ontinyent.
• Nou volteig de campanes de Bufali. Campanar de la Mare de Déu de Loreto. Bufali.

  Mostra de tocs de campanes

  Tocs tradicionals de les nostres comarques adaptats per tal que puguen ser sonats des del Campanar de l'Església de de la Mare de Déu de Loreto de Bufali, pel Campanar Mòbil i les Trebanelles de la Colla de Campaners d'Ontinyent.

  Toc a Foc. Toc general arreu.

  És necessàriament un dels tocs més estesos a les nostres terres. En el transcurs d'un minut es fan un conjunt de batallades seguides, ràpides i escandaloses, que aprofiten com avís davant qualsevol perill que puga amenaçar una població (incendi, aiguats, revolta, atac militar...). Sol ser emprada la campana de major sonoritat de cada torre, que no sempre és la més gran de les existents.

  Toc a Tro. Campanar de la Misericòrdia. Banyeres de Mariola.

  Abans de la Guerra Civil, i quan s'acostaven els nuvolots d'una forta tempesta, els campaners banyeruts eren alertats i reclamats pel sagristà a través d'un avisos fets amb la campana de la Puríssima. Mentre el rector, junt un personatge anomenat el "Conjurador" i aquells parroquians que ho desitjaven, acodien a l'ermita de Sant Jordi per tal de fer front a la tronada a través de la cerimònia del seu conjur, a la torre major era sonat un toc a mort esporuguidor: una serie de quatre batallades, continuades una darrera de l'altra, de totes les campanes: Puríssima, Misericòrdia-Albats, Sant Jordi i Bàrbera. En el moment de la conjura, es voltejava la campana patronal, Sant Jordi. Si aquesta no podia partir l'oratge, almenys intentava desviar-lo cap a Bocairent.

  Repic de Missa Major. Campanar de l'Assumpció. Albaida.

  Cada vegada que cal cridar a Missa Major (el dia de la Mare de Déu del Remei, la Missa del Gall, Confirmacions, Primers Combregaments....) es sona un conjunt de batallades amb la campana dels àngels (1957) mentre la campana de Sant Josep (1940) volteja i revolteja fent-li de bell contrapunt. Un so molt estimat pels veïns albaidins que no mereix perdre's.

  Tercer Avís a Missa. Campanar de Sant Carles. Ontinyent.

  Es tracta d'un curiós toc que segueix les pautes dels tocs a missa existents en la Vall d'Albaida. El fet de la seua "interpretació" de manera electrificada ha acabat canviant-lo. Així, un inici, fet amb la campana menuda, Sant Ignasi de Loiola (1941) és tallat pel toc conjunt d'aquesta campana i la de Sant Lluís (1941), que constitueix el Cos de l'avís. Abans dels tres avisos de la campana del Santíssim Crist de l'Agonia (1939) toca la campana menuda, que serà la que acabe repicant. Aquestes campanes no poden sonar actualment, ja que, en cas de fer-ho podrien produir destrosses considerables en aquest molt clevillat campanar, pertanyent al temple de Sant Carles, el qual ha celebrat enguany els 250 anys del bastiment de l'església i els 150 anys de la seua erecció com a parròquia.

  Toc de l'Ave Maria. Campanar de l'Assumpció, Bocairent.

  "De vesprada i al Ponent, quan mor el dia, les campanes van dient: Ave Maria". Abans que el sol no s'amague, cal obrir l'església. És el moment de fer sonar aquest toc d'avís: 12 drangs de les Campanes de Sant Josep (1902) i la Concepció (1908), seran seguits immediatament per un repic altern de les dues campanes i 12 drangs més. Després 2 batallades de la campana de Sant Josep donen pas a tres batallades espaiades de Sant Blai (1945).

  Toc a Mort. Campanar de Sant Jaume i Sant Joan Evangelista. Montaverner.

  Aquest toc assenyala a Montaverner la celebració religiosa del soterrament d'un veí o veïna. La campana menuda comença a engronsar-se i la segueixen les altres una a una. No arriben a voltejar. A nosaltres, aquest toc ens suggereix mort, però al nord d'Europa, des del riu Loira cap amunt, és la manera habitual d'acompanyar els dies de festa.

  Rogativa a Dolors de Part. Campanar de la Vila. Ontinyent.

  Res de més perillós antigament que un part. Podien morir fàcilment tant el nounat com la mare.... A Ontinyent, per tal d'evitar el perill, es demanava, amb aquest toc, al veïnat, que pregara a la Mare de Déu de Gràcia des del segle XVI, i a partir del segle XIX, a la Puríssima Concepció.

  No podies deixar de pregar, com no, al famós Sant Ramon Nonat. Què no sabeu l'oració? Vicent Andrés Estellés té una versió ben curiosa: "Ai, Gloriós Sant Ramon Nonat, sols us demane que al remat, ixca tan dolç com ha entrat", i fem constar que de cants semblants encara se'n troben hui a la Vall d'Albaida....

  Repic de Festa – Campanar de l'Assumpció. Albaida.

  La Campana dels àngels i Sant Josep repiquen alegrement mentre la campana del Cor de JesÚs la Centenària contrapunta la cançoneta. Es realitza com a avisos de missa en els dies de vespra i festa, després del res de l'àngelus i per cridar al Rosari.

  Repiquet de la Puríssima (fragment) Campanar de la Vila. Ontinyent.

  El "Repiquet de la Puríssima" és el conjunt de tocs i repics que en el transcurs de més de mitja hora, i prèviament als tres vols generals que avisaran a Missa major, alegra el matí del dia més llarg d'Ontinyent. Un concert cerimonial en el què participen les onze campanes del Campanar de la Vila. En el repic creixent i altern, les campanes formen una cançoneta en grups de dos, un cant que cessa amb la crida d'altra campana major que demana pas i pren el testimoni.

  El "Triplet" – Campanar de l'Assumpció. Albaida.

  Escoltem ara un so ben complex. Un volteig i revolteig de les Campanes dels àngels, la Centenària i l'Assumpció en les festes de la mare de Déu del Remei. Les campanes batallen una darrera de l'altra i en ordre, tot i fent sonar una curiosa melodia que exigeix molta perícia per part dels campaners, ja que la melodia ha de ser sempre la mateixa.

  Volteig de Trebanelles. Campanar de la Vila. Ontinyent.

  Trocotroc, trocotroc... el Divendres i Dissabte Sant, les campanes no poden sonar en senyal de dol, fins que arriba el Glòria de la Resurrecció. A les nostres comarques s'acostumava a fer sonar en eixe espai de temps, que a Ontinyent es coneix com a "Dejuni de les Campanes", unes matraques de campanar ben boniques i sonores. A hores d'ara són ben poques les que es conserven en actiu. Unes de les millor conservades són les Trebanelles de la Vila, d'Ontinyent (1920?), de les poquetes quedeixen anar el seu so molest, obscur i monòtonament familiar, junt a les Matraques de la Catedral de València i la Matraca d'Aielo de Malferit. Moltes d'elles dormen hui el somni dels justos, podrides i desfetes, en espera de la resurrecció de la fusta, com és el cas de la Matraca de l'Olleria, o les Batzoles de Quatretonda. I al 2002, si res no passa, s'estrenaran les Trebanelles de Sant Francesc, a Ontinyent.

  Toc del Capvespre. Campanar de la Vila. Ontinyent.

  "Quinzet gran, quinzet xicotet". La xicalla d'Ontinyent cantava la cançoneta quan escoltava el toc de l'Ave Maria. Dos drangs anuncien una combinació feta amb les campanes dels Albats, Combregars (1941) i el Santíssim (1802), cada vegada més ràpida, fins que les tres batallades de la Petra (1881) donen per acabat el toc.

  Nou volteig de campanes de Bufali. Campanar de la Mare de Déu de Loreto. Bufali.

  Després de tants anys sense que voltejaren tres campanes a la torre de Bufali (la menuda, diuen les males llengües que se l'endugueren els Tunos de Montaverner...), aquesta serà la primera ocasió en que es sonaran. No hi ha manera millor d'acabar la present mostra de tocs i també la festa que Bufali ha dedicat a les seues campanes. I ara, si vostés han passat fred escoltant les campanes, tots a berenar, que les ames de casa de Bufali ens han parat la taula.

  La restauració de les campanes de Bufali

  Les dues campanes amb què comptava el campanar de Bufali des que desaparegué una, la més menuda de totes, han estat restaurades per tal d'assegurar el seu manteniment, i, properament, i a falta de campaners que puguen sonar-les manualment, seran també electrificades. Tot el procés ha estat organitzat per la Junta per la restauració del campanar de Bufali, constituïda per l'ocasió. El treball s'ha fet als treballs que l'empresa Electro-recamp S.L. té a Albaida, i s'han seguit els criteris i els consells facilitats per les colles de campaners d'Albaida i d'Ontinyent, que supervisen tot el procés. Aquest projecte ha comptat amb una subvenció de 250.000 pessetes (quans euros seran això...?) de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

  La campana ara mitjana, la dedicada a la Immaculada Concepció (1864) i la major, la de la Mare de Déu de Loreto (1887 i refosa el 1968) han estat netejades i han recuperat el seu color daurat original, fet que fa relluir com mai l'epigrafia d'ambdues.. S'han canviat les truges metàl·liques per unes novelles de fusta, amb la qual cosa s'assegura el volteig que, per la vellesa de les anteriors truges i la seua mala conservació, era pràcticament impossible. Properament, es canviaran els batalls i s'afegiran cables de seguretat que eviten caigudes de peces metàl·liques al carrer.

  Una vegada aquestes campanes s'electrifiquen, encara podran ser voltejades a mà, si és que els veïns de Bufali així ho desitjaren alguna vegada.

  La nova campana està dedicada a la figura del Santíssim Crist de la Pobresa, patró de Bufali. És la més menuda de les tres i, en la seua epigrafia, ben estudiada per altra banda, recull elements ja presents en les altres. Cal destacar l'escut de la població, la figura del patró i les llegendes "Sant Crist de Bufali, feu fruitar els treballs i els fets dels vostres fills" i " Soc la campana del Santíssim Crist de la Pobresa, i em va fer l'estima, i la devoció, del meu poble. Bufali".

  Sant Crist de Bufali. Feu fruitar els fets i els treballs dels vostres fills...