30 anys del web campaners.com
El dia 11 de juliol de 1996 - fa trenta anys - es va posar en marxa la pàgina web https://campaners.com
Amb molta il·lusió, i aprenent cada dia, es va començar a dissenyar, a poc a poc, una pàgina web, una finestra oberta al món, per a compartir els nostres treballs d'investigació entorn de les campanes, els campaners i els tocs. I dic ben nostres, perquè inclou principalment els treballs d'investigació dels Campaners de la Catedral de València, grup de campaners que es caracteritza per investigar, divulgar, conservar... i també tocar campanes. En els primers anys de l'associació es van editar cinc revistes, de xicoteta tirada (uns 1.500 exemplars) que tractàvem de fer arribar a tots els interessats, faena costosa en temps i en diners. I de sobte descobrim internet, quan ningú sabia què era això i per a què servia. Fins i tot, quan vam començar, no existia encara Google!
Al final del primer mes estàvem molt il·lusionats, teníem 10 visites diàries... Ara, trenta anys després, tenim una mitjana de 130.000 accessos diaris, als diferents continguts, i fins i tot hi ha dies que se supera el milió de peticions... En la pàgina inicial se superen els 14 milions, però la web té centenars de continguts: més de 15.000 campanars estudiats, quasi 28.000 campanes, més de 320.000 fotografies diferents, 15.000 textos i 2.500 vídeos els quals convertixen la pàgina web en una referència mundial en el món dels investigadors i interessats de les campanes.
Però esta pàgina no seria tan gran i tan important sense l'ajuda d'investigadors externs, d'Aragó, de Chile, de Castilla-la Mancha, de Castilla i León, de Cuba, de Galicia, de México, de Venezuela... per citar els que més aporten fins i tot alguns diàriament, per a compartir coneixements del món de la campanologia.
Perquè aquest és el principi de la nostra web: compartir allò que rebem gratis, dels antics campaners, de les publicacions o de les consuetes, de la memòria oral, per a donar-ho gratis, de manera que les campanes i els seus tocs no siguen més aquell objecte llunyà del qual el soroll molesta, sinó un preuat patrimoni immaterial, que desitgem transmetre, compartir i viure.
El día 11 de julio de 1996 - hace treinta años - se puso en marcha la página web https://campaners.com
Con mucha ilusión, y aprendiendo cada día, se empezó a diseñar, poco a poco, una página web, una ventana abierta al mundo, para compartir nuestros trabajos de investigación en torno a las campanas, los campaneros y los toques. Y digo bien nuestros, porque incluye principalmente los trabajos de investigación de los Campaners de la Catedral de València, grupo de campaneros que se caracteriza por investigar, divulgar, conservar... y también tocar campanas. En los primeros años de la asociación se editaron cinco revistas, de pequeña tirada (unos 1.500 ejemplares) que tratábamos de hacer llegar a todos los interesados, faena costosa en tiempo y en dinero. Y de pronto descubrimos internet, cuando nadie sabía qué era eso y para qué servía. ¡Incluso, cuando empezamos, no existía aún Google!
Al final del primer mes estábamos muy ilusionados, teníamos 10 visitas diarias... Ahora, treinta años después, tenemos una media de 130.000 accesos diarios, a los diferentes contenidos, e incluso hay días que se supera el millón de peticiones... En la página inicial se superan los 14 millones, pero la web tiene cientos de contenidos: más de 15.000 campanarios estudiados, casi 28.000 campanas, más de 320.000 fotografías diferentes, 15.000 textos y 2.500 vídeos convierten a la página web en una referencia mundial en el mundo de los investigadores e interesados de las campanas.
Pero esta página no sería tan grande y tan importante sin la ayuda de investigadores externos, de Aragón, de Chile, de Castilla-La Mancha, de Castilla y León, de Cuba, de Galicia, de México, de Venezuela... por citar los que más aportan incluso algunos diariamente, para compartir conocimientos del mundo de la campanología.
Porque este es el principio de nuestra web: compartir aquello que recibimos gratis, de los antiguos campaneros, de las publicaciones o de las consuetas, de la memoria oral, para darlo gratis, de modo que las campanas y sus toques no sean más aquel objeto lejano cuyo ruido molesta, sino un preciado patrimonio inmaterial, que deseamos transmitir, compartir y vivir.