SOTOS ESCRIBANO, Ares: Funeral del Papa Francesc en la Catedral de València (toc final)
Si morrà algun canonge de València, o arribarà nova de mort del reverendíssimo senyor archabisbe, o de rey, o príncep o persona real, per la qual mane tocar lo reverent capítol, primerament toquen la campaneta del sembori tres vegades, cascuna vegada tant com anar fins a la Carneceria Nova y tornar; y la tercera vegada no paren fins que responen les campanes totes, exceptant les Morlanes. Y toquen tres trachs, aquedant les campanes. Y d'un trach a l'altre, dita de hun miserere, a bon esme. Y acabant lo darrer trach, dita de hun credo, responen les campanes, ço la Chica y la Despertada, prestes, y la Vedada y lo Arcís, hun poquet més aspau, y lo Esquellot y lo Vicent, hun poquet més a·spau; y lo Jaume toca a dos bandes, y reprenen la Maria y responen ab lo Manuel. Y si y ha compliment de gent, per major solempnitat, aventen o Manuel y doblen ab la Maria, una y una; emperò lo aventar del Manuel és a tart y cosa voluntària als escolans.
(Transcripció de la Consueta de 1527 per MARTÍ MESTRE, Joaquim; SERRA ESTELLÉS, Xavier La Consueta de la Seu de València dels segles XVI-XVII (2009).
Notes de l'editor Les morlanes s'anomenen actualment la Caterina i la Bàrbera; la Chica y la Despertada són ara l'Úrsula i la Violant; lo Esquellot l'Andreu. En la primera parada s'alça el Manuel, amb tocs alternats de la Maria, i després el Manuel va i ve i sona la Maria (dos batallades del Manuel per una de la Maria). Aquest és el ritme de les següents parades (segon, tercer toc de missa i Alçar a Déu) i en la parada final o responsori es deixa caure el Manuel (video presentat). De les nou campanes existents, algunes sonaven ja en temps de la Consueta: l'Úrsula (o Chica) (1438), El Pau (o Vedada) (1489), el Jaume (1429).
![]() |
||
© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 29-06-2026 |
||