Un moment per a la història recent de Xàbia: les seues campanes tornen a la vida

A l’anterior llibre de festes (2023) ja tinguérem ocasió d’escriure sobre les campanes de Sant Bertomeu i la seua història, acabant l’article amb el desig esperançat de tornar a vore-les prompte restaurades i ben lluentes (en aquell moment estaven recentment baixades del campanar).

I efectivament, el dia 1 de març del present 2024 les campanes van tornar restaurades i renovades. És, per tant, bon moment, per repassar el camí d’aquesta restauració que també és un xicotet moment històric per a la parròquia de Sant Bertomeu i per al poble. Cal recordar que la necessitat de restaurar-les existia ja des de feia dècades, pel constant deteriorament de les instal•lacions (contrapesos de ferro dels anys 50 i 60 que afectaven la sonoritat dels bronzes, motors de vol que resultaven agressius per a campanes i campanar, abandonament generalitzat...), la qual cosa arribà al punt d’haver-se de desconnectar en 2004 el revolteig de la campana major, la popular Bertomeua, que no ha participat en els tocs festius durant 20 anys, privant a tota una generació del seu solemne so quan revoltejaven.

Així, després d’anys d’espera, i estant ja restaurat el campanar, en juny de 2023 finalment són baixades les campanes per la seua restauració. Baixaren Victòria, Sebastiana i Bertomeua (foses pel fonedor Roses entre 1941 i 1942) i Mariana (del fonedor Manclús, 1963), però aquesta última, la més recent i que presentava un so deficient, ja no tornaria, ja que es va decidir que un nou bronze, amb més qualitat i millor acústica, ocupara el seu lloc.

Maria em diuen...

Fer una nova campana per a la parròquia va ser molt interessant i il•lusionant. Inscripcions i gravats van ser dissenyats i pensats sempre amb intenció d’obtindre una campana no només bella quant al seu so, sinó també com a objecte artístic i quasi-litúrgic. L’encarregat de tan artístic treball va ser Abel Portilla, reconegut fonedor de Cantàbria que ha fos gran quantitat de campanes dels campanars valencians en les darreres dècades.

Es va decidir que la nova campana portara el nom de Maria, i més concretament mostrant l’advocació del Perpetu Socors, amb cert arrelament al poble de Xàbia. Així, presideix la campana nova un gravat d’aquesta Mare de Déu inspirat en el que apareix en una campana del fonedor Roses, creant-ne així una bonica connexió amb les altres campanes del campanar. Altres gravats que veiem a la nova campana són l’anagrama de Maria (també inspirat en altres de Roses), l’escut parroquial de molt recent disseny i la creu que simbolitza la protecció de la campana sobre la comunitat.

A més dels esmentats gravats, nombroses inscripcions decoren la campana en cadascuna de les seues quatre cares. En l’aspecte religiós, s’hi inclouen fragments d’oracions, peticions a la Mare de Déu, i uns versos de l’antiquíssim l’himne oriental Akáthistos, vinculant l’orientació de la campana (cap a l’eixida del sol) i la figura de Maria. D’altra banda, també textos més terrenals poden llegir-se en el bronze, com ara la informació que conta la pròpia campana en primera persona (iniciada amb l’expressió tradicional “Maria em diuen”), o un text en llatí que s’ha gravat incís en la part més alta del bronze, i que enumera els usos propis de les campanes, text molt habitual en campanes antigues. Tot això combinant intencionadament les tres llengües, llatí, valencià i castellà, per ser una la llengua secular de l’Església i les altres les que usen el poble o la comunitat per parlar i pregar.

Inscripcions de la nova campana:

LAVDO DEVM VERUM * POPVLVM VOCO * CONGREGO CLERVM * DEFVNCTOS PLORO * SATAN FVGO * FESTA DECORO
AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINVS TECVM

AD IESVM PER MARIAM
MADRE DEL PERPETUO SOCORRO

SANTA MARIA, MARE DE DÉU, PREGUEU PER NOSALTRES I PROTEGIU XÀBIA

SALVE, ESTRELLA QUE NOS ANUNCIA EL SOL
SALVE, OH MADRE DEL SOL SIN OCASO
SALVE, AURORA DEL MÍSTICO DÍA

MARIA EM DIUEN
VAIG NÀIXER EN 2023
SUFRAGADA PELS FELIGRESOS DE
SANT BERTOMEU DE XÀBIA
ESSENT RECTOR EN JUAN ANTONIO NAVARRO TARIN

MMXXIII

Restaurar, redescobrir, recuperar

Però no només tenim una nova campana, sinó que les altres tres han sigut restaurades, amb un evident canvi d’imatge: d’una banda, s’han tornat a instal•lar truges (contrapesos) de fusta, que no només milloren estèticament les campanes sinó que, especialment, milloren la seua acústica respecte a l’anterior instal•lació amb truges de ferro; d’altra banda, la nova instal•lació, dotada també de mecanismes automàtics, permet no obstant el toc manual per part de campaners.

Durant el procés de restauració, a més, hem pogut passar les campanes per una balança per primera vegada, descobrint així coses com que el pes de la campana Sebastiana era major de l’esperat (són 300 quilos), cosa que també ha passat amb la Bertomeua, que pesa 1432 quilos (i no els 1330 quilos atribuïts per una fórmula matemàtica a partir del seu diàmetre). I també gràcies a la restauració i la millora acústica, ens hem vist sorpresos comprovant que la Bertomeua té pràcticament la mateixa tonalitat (Re bemol 4) que la campana major de la Catedral de València, la Maria (Re 4), tot i ser prou major aquesta última.

A més a més, dins de la restauració, s’ha recuperat un antic so amb la fabricació d’unes noves batzoles o matraques, l’instrument de fusta que serveix per marcar el dol del Divendres i Dissabte Sant; l’existència de les batzoles està documentada a Xàbia des del 1769, a la Consueta del Sagristà, però el seu so i ús estaven ben desapareguts de la memòria col•lectiva local (en especial per haver-se perdut les batzoles a Xàbia en data desconeguda).

El retorn: fer les campanes nostres de nou

I d’aquesta forma, les 3 campanes dels anys 40 (Victòria, Sebastiana i Bertomeua), la nova campana Maria i la matraca arribaren l’1 de març de 2024 al poble, sent exposades en la plaça de l’Església, començant un cap de setmana de gran festa: concert de la banda, conferència sobre la restauració de les campanes, tallers de manualitats per a xiquets, visites guiades al campanar buit de campanes, etc.

Tot això amb una clara intenció: era el moment de tornar a fer les campanes nostres. Un moment històric, tindre les campanes a la plaça i no al campanar: la més alta música més prop que mai. Per això va ser tan important i emocionant comprovar com el divendres s’acostaren a la plaça a vore les campanes alguns grups d’escolars acompanyats dels seus mestres; i el dissabte famílies senceres, persones majors, visitants, curiosos i fins i tot Reines i Cort d’honor de les Fogueres es fotografiaren amb les campanes, després d’observar atentament els seus gravats i inscripcions, i potser també després de passar els dits pel suau bronze.

Així també fem nostre el patrimoni: amb la foto que mostrarem, orgullosos, als nostres fills o néts, tot dient “jo vaig vore les campanes a la plaça ben noves”. I així, una part de la nostra vida també batega des de dalt del campanar quan toquen les campanes.

Benedicció, concert, i baixada del Natzaré

El diumenge 3 de març, després de dos dies calfant, arribà l’acte principal. Amb el temple abillat interior i exteriorment per a l’ocasió, es va celebrar una missa solemne presidida per l’arquebisbe D. Enrique Benavent, i a continuació es va procedir a la benedicció de la nova campana Maria i del conjunt de les campanes restaurades, amb la corporació municipal i un nombrós públic assistent com a testimonis del moment, amb especial atenció a les persones majors del poble, que pogueren ocupar algunes cadires preparades en lloc privilegiat.

Després de la benedicció amb l’aigua beneïda i l’abundant fum d’encens vam poder sentir per primera vegada el so de la nova campana Maria, ja que la tradició és mantindre-la silenciosa fins que rep la benedicció. El clergat, escolanets i autoritats van poder fer sonar la resta de les campanes, acabant amb unes paraules de l’alcaldessa, i la benedicció final per part de l’Arquebisbe.

A continuació, es va destacar la presència de Rosa Miñana Marí (de la família Miñana, encarregada de revoltejar les campanes a meitat del segue XX) i de Cristóbal Sendra, que va llegir unes emocionades paraules sobre els seus records dels tocs que realitzava sent escolanet a la parròquia.

Seguidament, membres de la colla de Campaners de la Catedral de València es van encarregar de fer sonar per primera vegada les quatre campanes de forma manual, explicant breument i executant una sèrie de tocs festius i de difunts que apareixen descrits als documents de Miñana o a l’antiga Consueta del Sagristà de 1769, a banda d’algun toc de nova creació que quedarà enregistrat al sistema dels tocs automàtics. Ni la molt precària megafonia ni la mancança de cadires per a la gran multitud concentrada a la plaça al voltant de les campanes pogueren eclipsar l’entusiasme dels assistents per tornar a escoltar les campanes de nou i poder tindre-les tan prop durant els seus tocs manuals.

Per tancar el cap de setmana, la baixada de la imatge de Jesús Natzaré, fixada al calendari el tercer diumenge de quaresma, va ser acompanyada -segurament per única vegada en la història- per les campanes tocant manualment des de la mateixa plaça, en una imatge ben inusual i espectacular.

Finalment, els dies posteriors a la benedicció es van pujar les campanes restaurades al campanar, amb dificultats perquè la capriciosa Bertomeua va necessitar un canviament de grua i hagué d’esperar un dia més que les seues germanes, que la esperaven pacientment ja instal•lades a la sala de campanes, junt a les noves batzoles. Una vegada finalitzats els treballs, es presenta la sala de campanes amb tots els seus portals ocupats excepte un d’ells, que potser en un futur es puga omplir amb alguna campana més, tot i que els documents antics sempre parlaven de quatre campanes (dos grans i dos menudes) i açò s’ha volgut respectar, de moment.

Recuperació de tocs antics

I parlant de documents antics, cal destacar la recuperació d’un toc de la Consueta del Sagristà de 1769 i que hem pogut enregistrar a la programació automàtica dels tocs: el toc de difunts (d’home, de dona o de rector), amb els seus “drangs” dobles i les seues sèries de campanades lentes, alternant campanes menudes i grans. Ha sigut emocionant poder recuperar, així, un paisatge sonor de fa quasi tres segles, allunyant-nos dels tocs més estandarditzats sense major arrelament local.

Igualment, cal agrair a la família Miñana els escrits que ens han permés no perdre informació sobre alguns tocs anteriors a la mecanització de les campanes, i a Cristóbal Sendra per la seua memòria al detall sobre l’antic repic dels dissabtes a migdia, que hem pogut recuperar i que ara interpreten les nostres campanes automàticament cada dissabte i diumenge a les 13 h. després de l’Àngelus.

Gràcies a persones

Per acabar aquestes línies, cal no oblidar persones concretes que han fet possible en major o menor mesura tot el que hem contat: els treballadors de l’empresa Relojes y Campanas 2001 (que han hagut d’afrontar nombroses dificultats i imprevistos, a poc a poc resolts), Abel Portilla (fonedor de la nova campana), Javi Raga (escultor que amb gran sensibilitat ha fet en exclusiva els models de dos dels gravats de la nova campana), Paqui Cerdán (pel seu esforç i entusiasme pel projecte de restauració, contagiat en forma de treball conjunt amb els Consells Parroquials d’Economia, de Pastoral i de Patrimoni), José Font (que ha col•laborat amb les seues encertades apreciacions i coneixements d’historiador durant tot el projecte), Francesc Llop (pel seu sempre generós i savi assessorament i la seua magnífica xarrada), i a la colla de Campaners de la Catedral, que van fer parlar de nou les nostres campanes per primera vegada durant el concert del dia de la benedicció; només ells saben fins a quin punt tot açò ha sigut per a mi pràcticament un somni fet realitat després de dècades d’espera... i d’esperança.

I per descomptat, a D. Juan Antonio Navarro, rector de Sant Bertomeu, que ha promogut i donat espenta al projecte, que s’ha deixat aconsellar per fer una obra bella i que ha insistit durant tot el procés perquè el resultat fora digne i memorable: “AD MAJOREM DEI GLORIAM”.

BUIGUES METOLA, Marcos

Llibre de Festes Mare de Déu de Loreto de Xàbia (08-09-2024)

  • Parròquia de Sant Bertomeu - XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • BUIGUES METOLA, MARCOS (VALÈNCIA) : Investigador, escriptor, compositor
  • BUIGUES METOLA, MARCOS (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Reparació de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto de Xàbia (2024)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 04-11-2024

    Connectats: 49 Visitants: 49 Usuaris: 0