 |
||
© BUIGUES METOLA, Marcos (2023) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 18-06-2026 |
||
Dominant el poble de Xàbia no només crida l’atenció el nostre Montgó, sinó també el tossal de Santa Llúcia, amb l’ermita que el corona, configurant un paisatge, el de la gran muntanya i el discret tossal, que defineix el poble. Però aquesta ermita i el seu tossal, protagonistes de la tradicional festa que celebrem cada 13 de desembre, presenten un element que passa ben desapercebut però que conforma també el paisatge sonor de la festa de Santa Llúcia: la seua campaneta.
Precisament en 2023 la campana celebra 20 anys de vida, ja que l’any 2003 l’antiga campana va ser substituïda per una nova, del fonedor Hermanos Portilla (Gajano, Cantabria) amb la senzilla inscripció «SANTA LLÚCIA / XÀBIA / ANY 2003». Aquesta campana, de vint quilos de pes, és voltejada de forma manual des de dins de l’ermita amb una corda i un sistema de cigonyal.
Però... i què en va ser, de la campana anterior?
La qüestió és que l’any 2003 es va descobrir que la campana que portava dècades en l’ermita era un element patrimonial únic, concretament el més antic del paisatge sonor de Xàbia, ja que es tracta d’una campana gòtica, la qual cosa no és gens comú (de fet a la Marina Alta només n’hi ha una altra, ben similar, a Alcalalí).
Quan parlem d’una campana gòtica, més que al període històric baixmedieval, ens referim al tipus d’inscripcions gravats a la campana, que estan fets en epigrafia (lletra) gòtica. Concretament, a la campana de Xàbia podem llegir la senzilla aclamació «te deum laudamus» dues vegades, és a dir «us lloem a vós, Déu». A més, també presenta quatre gravats idèntics mostrant a Crist com a Ecce Homo (o Varó de Dolors).
Les inscripcions no especifiquen la data de fosa de la campana però, per analogia i semblança a altres campanes estudiades, és clarament una campana del segle XV i, per tant, una de les trenta més antigues de la Comunitat Valenciana, i protegida per la Generalitat Valenciana com a Bé d’Interés Cultural des de 2018.
Segons informa l’arqueòleg municipal des del museu «hem sentit dir, que la campana que als anys quaranta va ser col·locada provenia de l'ermita de Sant Joan (del cementeri vell). Aquesta ermita, bastida als segles XIV o XV, tenia un campanaret o espadanya situat a la teulada, sobre l'arc del primer tram. Tanmateix, altres notícies ens indiquen que la campana que pujaren a Santa Llúcia, era la de la capella de l'antic hospital, dita de Santa Anna. Aquest hospital i possiblement també la seua preciosa capella, va ser construït l'any 1502, tot i que també sabem que en aquest lloc existia, des de mitjans del segle XV, un fossar que podria haver disposat d'una capella.»
I on es troba la campana actualment?
El descobriment de la seua condició de campana gòtica en 2003 va fer que es considerara perillosa la seua ubicació en un lloc tan aïllat com l’ermita, on podia ser objecte de robatori (cosa ben freqüent en casos d’ermites), per la qual cosa també aquell any es va decidir baixar-la al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco, aconseguint així la seua protecció, posada en valor i acostament a la població, fins i tot instal·lant-la a l’abast de tots i amb batall per poder seguir tocant-la i fent-la parlar amb la seua veu de més de cinc-cents anys.
Així, podem dir que l’antiga campana de Santa Llúcia, com tots els participants de la festa, ha sigut també una pelegrina més de Xàbia, passant segles en una capella del poble (Sant Joan o Santa Anna de l’hospital), pujant a Santa Llúcia als anys quaranta, i tornant a baixar l’any 2003, finalment, al poble, per quedar-se a la seua nova casa, el museu, on xabiencs i visitants podem vore-la de prop i continuar sentint la seua veu, la més antiga música de Xàbia.
Marcos Buigues Metola (Campaners de la Catedral de València)
Programa de festes Santa Llúcia 2023 - Xàbia
|
||
© BUIGUES METOLA, Marcos (2023) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 18-06-2026 |
||