La restauració de les campanes de la parròquia de Cinctorres

El campanar del temple parroquial (1763-1782) de Cinctorres conté un interessant joc de campanes històriques a més d'una altra, la dels angelets, instal·lada a l'espadanyeta de la façana pricipal. Fins a hores d'ara només s'utilitzaven per repicar, voltejar i marcar el temps les dues grans, perqué les altres estaven abandonades.

Les campanes del temple parroquial

Campana tiple

És la més menuda. Respón al nom de Cristòfora. Fosa als tallers d'I. Pallés de Barcelona el 1855, amb un diàmetre de 40,5 cm. i un pes de 38 kg. La nota fonamental és si, i la seua veu, tiple. La seua decoració: creu de calvari, Mare de Déu de Gràcia, Sant Joan Baptista i la marca de fàbrica(YSIDORUS PALLES / ME FECIT / BARCINONE / Cor de JesÚs / 1855)

Campana tercera

Popularment coneguda per la de les caritats, el seu nom és María Joaquina, fosa per I. Pallés de Barcelona el 1855, amb un diàmetre de 60 cm. i un pes de 125 kg. La nota fonamental és re, i la sea veu, soprano. Decoracions: custòdia, Mare de Déu de Gràcia, Sant Antoni Abat i la marca de fàbrica (YSIDORUS PALLES / ME FECIT / BARCINONE / Cor de Jesús / 1855)

Campana mitjana

Coneguda com la del portal, data de 1717, amb un diàmetre de 95 cm. i un pes de 496 kg. La nota fonamental és la, i la seua veu, mezzosoprano. La seua epigrafia: " IHS MARIA JOSEPH S ANTONIO ORA PRO NOBIS 1717". Decoracions:creu patriarcal, creu de calvari i escut partit de Cinctorres.

Campana grossa

Fosa en 1804 per Antoni Guillen, a Cictorres, amb un diàmetre de 118 i unpes de 955 kg. La nota fonamental és do sostingut, i la seua veu, baix. La seua epigrafia: "Sta. MARIA Ste VITE Ste MARCE Sta BARBARA Ste CRISTOFORA ORATE PRO NOBIS ANO 1804". Decoracions: creu de calvari, escut amb llegenda (ANTONIO / GUILLEN / ME / FECIT) i escut de Cinctorres.

Campana dels albats (dels angelets)

Instal·lada en l'espadanyeta de la façana de l'església sense accés directe. Data de 1799, amb un diàmetre de 32 i un pes de 19 kg. La seua veu és de tiple. Presenta la epigrafia següent: " S. BARBARA ORA PRO NOBIS ANO 1799".Decoracions: dos medallons circulars amb dues figures dretes amb una llegenda ( ANNA, JOACHIM, IHSVS, JOSEF)

Les campanes de les ermites

Són tres les campanes, corresponents a unes altres tres ermites

Campana ermita Mare de Déu de Gràcia

Fosa el 1942 per Roses Hnos. de Silla (València), amb un diàmetre de 50 cm. i un pes de 73 kg. La noat fonamental és si, i la seua veu, soprano. La seua epigrafia: "MATER DIVINE GRATIE / CINCTORRES VIII SEPTIEMBRE MCMXLII". Decoracions: creu barroca, JHS i la marca de fàbrica de Roses Hnos.

Campana ermita de St. Marc

Fosa el 1855 per la casa d'I. Pallés, respon al nom de Marca, amb un diàmetre 31,5 i un pes de 18 kg. La nota fonamental és sol, i la seua veu, tiple. Decoracions: creu de calvari, Mare de Déu de Gràcia i la marca de fàbrica de I. Pallés.

Campana ermita de Sant Pere Martir

Fabricada als tallers d'I.Pallés de barcelona al 1855. Respon al nom de Petra, amb un diàmetre de 45 cm. i uns 42 kg. de pes. La nota fonamental és la, i la seua veu. Tiple. Decoracions: creu de calvari, Mare de Déu de Gràcia i la marca de fàbrica de I. Pallés.

Necessitat d'una restauració

El campanar, tenia tres campanes, de les quals només s'empraven les dues grans perquè la tercera estava tirada a la sala de en estar badada -feia més de quaranta anys-, i la menuda, obsoleta. La dels albats i la de l'ermita de sant Pere, abandonades. La de l'ermita de Sant Marc, badada. Totes les campanes tenien tots els accesoris de l'època (una prova és la troballa de dos projectils esférics de canó, anteriors a la primera guerra carlina, per reforçar el contrapés de les dues grans) i les truges originals de fusta molt deteriorades. A més, el 16 de juliol de 1999 es va badar la grossa, la més emblemàtica de la localitat, molt tocada, per la vora interior (en sentit horizontal), la qual cosa motivà suprimir-la de tots els usos inclús el de donar les hores.

El joc del campanar no disposava de cap tipus de mecanitazció. Només s'empraven la mitjana i la grossa, les quals es tocaven a corda des de baix, voltejades quan esdevenia a més de donar els quarts i les hores, respectivament. Per això els sons d'aquest harmoniós conjunt estaven molt minvats.

La Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic en la seua línia de recuperar el nostre patrimoni, ha col·laborat en la restauració d'aquestes campanes, uns dels elements mobles més antics existents de l'església de Cinctorres, aportant una subvenció d'1.000.000 de pessetes.

L'empresa ELECTRO RECAM/ RELOJERÍA ELECTRÓNICA de Atzeneta d'Albaida, amb un pressupost de 5.246.812 de pessetes s'ha encarregat de la restauració iniciada el 26 d'abril i duta a termini en dues fases: la primera, basada en la restitució de les campanaes del campanar, es feu el 18 i 19 d'agost, permetent voltejar-les manualment amb motiu de les festes patronals amb gran satisfacció i goig de tots els cinctorrans. Una segona fase completarà l'actuació feta al campanar amb la instal·lació de la campana dels albats i les de les corresponents ermites finalitzant de forma definitiva el 15 d'octubre de 2000.

La restauració ha suposat: desmuntatge de totes les campanes del seu emplaçament i el posterior trasllat al taller de la citada empresa d'Atzeneta d'Albaida per a la seua restauració. Després de comprovar l'estat de les truges i davant la impossibilitat de poder aprofitar-les, es decidí construir-ne unes noves de fusta (irokó africà), adequades al pes de les corresponents campanes, seguint el model original, recuperant els perfils propis de les campanes de Cinctorres.

Pel que fa a les tres badades, s'optà per la seua soldadura pel seu interés artístic. Així s'han recuperat amb aquesta tècnica de soldadura les característiques originals de les campanes, les quals conserven l'estat prístin i, pràcticament, el mateix so original.

S'ha optat per la mecanització de les campanes del campanar, en el seu vol i en els repics, utilitzant el sistema Movotron (motor d'impulsos que reprodueix la forma de tocar dels campaners, controlant en tot moment els esforços que la massa en moviment podria transmetre a l'edifici) i els electromalls amb bobina de corrent continua i construïts d'una única peça, regits per un modern ordinador, que executarà els tocs tradicionals més el toc d'hores. Així mateix els vols podran realitzar-se de forma manual, però amb unes instal·lacions restaurades a fi de poder executar aquest toc festiu sense cap risc.

Queda així restaurat el joc de campanes històriques, recuperant les instal·lacions tradicionals per tal d'executar els tocs, tant manuals com mecànics, propis del campanar i característics de la vila de Cinctorres.

Característiques tècniques de la restauració

LACHENMEYER DE Nördlingen (Alemanya)

Soldadura de les campanes, grossa, tercera del campanar i de l'ermita de S. Marc

ELECTRO RECAM / RELOJERÍA ELECTRÓNICA (Atzeneta d'albaida)

Restauració de les matraques, contrucció de noves truges i instal·lació de les campanes

Sistema MOVOTRON de CLOCK-O-MATIC de Holsbeek (Bèlgica)

Motors de les campanes del campanar

Xavier MARTÍN (GENERALITAT VALENCIANA)

Coordinació de la restauració

DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ CULTURAL I PATRIMONI ARTÍSTIC- CONSELLERIA DE CULTURA Y EDUCACIÓ.

PARROQUIA DE CINCTORRES

Finançament de la restauració

Rafael MONFERRER GUARDIOLA / Josep Maria VALLE MARTÍ

Textos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Parròquia de Sant Pere Apòstol de Cinctorres (2001) © Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 11-05-2026

Connectats: 76 Visitants: 75 Usuaris: 1 - servidor