El rellotge, de considerable grandària, es correspon amb la tipologia de gàbia amb els trens de soneria enfrontats i el de marxa perpendicular a aquests. El fet de constituir la maquinària que marca el temps oficial d'una ciutat i estar ubicada en una catedral suposava la realització d'un artefacte amb alguns detalls que determinaren la seua classe superior, manifestats especialment en els pilars amb múltiples motlures i rematats en boles decoratives en forma de fulles. També hi ha algun detall extra com la trava de la roda comptadora d'hores, que va ser modelada com a cap de lleona.
Es tracta d'un rellotge d'enorme valor patrimonial amb elements que ens parlen de la seua antiguitat, com els pilars en disposició de xamfrà (135º), les motlures en els mateixos o les palanques alliberadores de les soneries en posició vertical. Originalment estava dotat d'esperit (foliot) com a regulador de la marxa, el qual va ser substituït per un pèndol i un nou escapament de paletes reorientat a posició horitzontal. Aquesta intervenció va tindre lloc en 1783 per part d'Antoni Safoy, qui va deixar constància en la llentilla del pèndol.
