"La Meuca" (1) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)

"La Meuca" (1) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA (CATALUNYA)

Referència 688

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización Sala de campanas

    Diámetro 55

    Altura 53

    Borde 6

    Peso aproximado96

    Fundidor MENEZO FALLA, BENIGNO

    Año fundición 1946

    Descripción La campana tiene la siguiente epigrafía. En el tercio la inscripción "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" rodeada por arriba y por abajo por dos cordones. La inscripción mezcla tres lenguas diferentes (catalán, latín, español) y su interpretación es un tanto delicada. La palabra "meuca" se refiere a "mujer pública, mujer ligera" y era el nombre tradicional o mejor el mote de una de las campanas antiguas, probablemente porque las campanas pequeñas se mueven a cualquier impulso, se dejan llevar por cualquiera y aturden... Por tanto, dejemos la interpretación en "MEUCA - DIOS TE SALVE MARÍA PURÍSIMA - CABILDO CATEDRAL". La campana ostenta asimismo una cruz en el medio a las 03 y una imagen de la Purísima a las 09.

    Tercio (T) (2 cordones) /
    "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" [CH2] /
    (2 cordones)

    Medio (M) (03) (Cruz con pedestal)
    (09) (Purísima)

    Medio pie (MP) (3 cordones)

    Pie (P) (Cordón)

    Prima Si 4 +14

    Hum Mib 4 -45

    Tercera Fa 5 +09

    Quinta Sol 5 +33

    Octava Re 6 +23

    Toques tradicionales de campanas La campana tocaba repicada, oscilada y dejándola asentada, hacia arriba, como era habitual en las catedrales catalanas. Esto se realizaba con largas cuerdas así como con topes que impedían que el brazo o palanca, que a menudo era de madera y al que estaba atada la cuerda, pudiera seguir girando.

    Toques actuales de campanas La campana toca al estilo alemán, es decir comienza a oscilar y en los primeros impulsos el badajo, de gran longitud, percute en el lado bajo de la campana. Sin embargo, una vez se mueven ambos elementos (campana y badajo) con su inercia característica, en el momento que la primera está más alta (a menos de 80º con respecto a la vertical) el badajo sigue subiendo y en ese momento golpea, en la parte alta del bronce; al mismo tiempo comienzan a bajar ambos elementos separados (campana y badajo) por lo que la campana suena sin dejar de moverse y sin tener el freno del badajo, por lo que produce una gran resonancia. En este caso hay poco control sobre el conjunto, ya que están moviéndose ambos elementos de acuerdo con la ley del péndulo, y en relación con la distancia que hay entre el eje y el extremo en movimiento (la masa no afecta al ritmo de oscilación, sino la distancia).
    El electromazo permite incluir la campana en diversos toques, especialmente el de difuntos, aunque en 2004 se ha programado para que toque los cuartos de hora del reloj.

    Yugo Viga de hierro GUIXÀ

    Estado original La campana fue fundida en 1946, para completar el primer conjunto de cuatro hecho tras la guerra, el año anterior. La campana estaba dotada con un yugo de hierro y cigueñal, para voltearla con una cuerda. De todo ello no queda ningún resto.

    Estado anterior En 1989 la campana ya estaba ubicada en la estructura metálica aún existente, y dotada de un motor electromecánico para la oscilación al estilo alemán. La campana estaba dotada de un electromazo de muy baja velocidad, para los toques de difuntos.

    Estado actual El giro de 1/4 de la campana pone en grave peligro su conservación (las asas centrales se rompen con facilidad si están paralelas al eje de volteo). Por otra parte los herrajes de fijación al yugo (solo dos U) son insuficientes e inseguros, sobre todo en caso de rotura de alguna de las sujeciones.
    Conservada regularmente por CORREDERA i CARVAJAL de Alcoletge.
    El motor BODET existente en 2004 permite un mejor control electrónico de las oscilaciones de la campana, siempre al estilo alemán.
    El electromazo BODET existente en 2004 tiene una respuesta mucho más rápida.

    Mecanismos de toque (03) motor BODET de balanceo lanzado; electromazo - No hay ningún mecanismo para el toque manual.

    Intervenciones Entre 1989 (fecha de la primera toma de datos) y 2004 se ha cambiado el motor de medio vuelo, se ha sustituido el electromazo y se han repintado todos los elementos metálicos de yugo y estructuras.
    En 2004 se ha propuesto que esta campana toque los cuartos, en lugar de la "Mónica", para evitar que aquella siga aumentando su rotura. Se trata de una solución provisional hasta la restauración del conjunto.

    Actuaciones urgentes La campana está mal montada (su única asa paralela al yugo y no perpendicular) por lo que no es de extrañar que cualquier día se suelte. En el caso poco acertado de mantener la instalación actual (toque alemán) la campana debiera girarse un cuarto por seguridad de su asa. Del mismo modo se deberían reforzar los herrajes de sujeción.

    Propuestas Se propone la restauración del conjunto de manera que la campana vuelva a tocar de acuerdo con las tradiciones catalanas.
    La campana debe ser limpiada, por dentro y por fuera, para recuperar la sonoridad original, mediante chorro de arena húmeda.
    Deberá ser dotada de un yugo de madera, de forma tradicional, ubicado en uno de los ventanales, en la parte alta, y tendrá asimismo, a las 03, una palanca metálica, del tamaño del diámetro de la campana, con su correspondiente tope elástico en el muro, para dejarla asentada mediante una larga cuerda, que podrá colocarse para los toques manuales. Igualmente dispondrá a las 09 del correspondiente electromazo y motor de impulsos, que sea capaz el primero de repicar a alta velocidad y el segundo de oscilar la campana a dos alturas (media y alta) e incluso de dejar la campana sentada, parada hacia arriba entre toque y toque.
    La campana será dotada del badajo correspondiente a su tamaño, y que tendrá en su extremo un ojal para posibles toques manuales. El badajo deberá ser dotado de cables de seguridad, para evitar su caída en casos de rotura, fijado de manera que no golpee al quebrarse, y que los cables tampoco dañen el bronce. De ninguna manera se unirá a la badajera mediante una articulación rígida, ya que éstas arrancan la anilla interior. La articulación deberá ser lo suficientemente elástica de manera que el badajo no rebote.
    En el caso concreto de esta campana, la única del campanario que solamente dispone de una asa de tres ojos, ésta sujeción deberá colocarse necesariamente perpendicular al eje de giro.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado.

    Valoración Campana interesante. Puede fundirse en caso de rotura después de documentarla.

    Instalación La instalación ha sido sustituida y debe reconstruirse para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022)

    Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai

    Fecha ficha 04-02-2023


    17 Fotos

    Referència 688

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización Cel·la de campanes

    Diámetro 55

    Altura 53

    Borde 6

    Peso aproximado96FundidorMENEZO FALLA, BENIGNO

    Año fundición 1946

    Descripción La campana té la següent epigrafia. En el terç la inscripció "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" rodejada per dalt i per baix per dos cordons. La inscripció inclou tres llengües diferents (català, llatí, espanyol) i la seua interpretació és un tant delicada. La paraula "meuca" es refereix a "dona pública, dona lleugera" i era el nom tradicional o millor el malnom d'una de les campanes antigues, probablement perquè les campanes petites es mouen a qualsevol impuls, es deixen portar per qualsevol i atordeixen... Per tant, deixem la interpretació en "MEUCA - DÉU US GUARDI MARIA PURÍSSIMA - CAPÍTOL CATEDRAL". La campana mostra una creu en el mig a les 03 i una imatge de la Puríssima a les 09.

    Asas 3

    Tercio (T) (2 cordons) /
    "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" [CH2] /
    (2 cordons)

    Medio (M) (03) (Creu amb pedestal)
    (09) (Puríssima)

    Medio pie (MP) (3 cordons)

    Pie (P) (Cordó)

    Prima Si 4 +14

    Hum Mib 4 -45

    Tercera Fa 5 +09

    Quinta Sol 5 +33

    Octava Re 6 +23

    Toques tradicionales de campanas La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant.

    Toques actuales de campanas La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància).
    L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts, encara que en 2004 s'ha programat perquè toqui els quarts d'hora del rellotge.

    Yugo Biga de ferro GUIXÀ

    Estado original La campana va ser fosa en 1946, per a completar el primer conjunt de quatre fet després de la guerra, l'any anterior. La campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta.

    Estado anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany. La campana estava dotada d'un electromall de molt baixa velocitat, per als tocs de difunts.

    Estado actual El gir d'1/4 de la campana posa en greu perill la seua conservació (les anses centrals es trenquen fàcilment si estan en paral•lel a l'eix de gir). Per altra banda els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions.
    Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge.
    El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany.
    L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt més ràpida.

    Mecanismos de toque (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual.

    Intervenciones Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de mig vol, s'ha substituït l'electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures.
    En 2004 s'ha proposat que aquesta campana toqui els quarts, en compte de la "Mònica", per a evitar que aquella continue augmentant la seva ruptura. Es tracta d'una solució provisional fins a la restauració del conjunt.

    Actuaciones urgentes La campana està mal muntada (la seva única ansa paral·lela al jou i no perpendicular) pel que no és res estrany que qualsevol dia es solti. En el cas poc encertat de mantenir la instal·lació actual (toc alemany) la campana hauria de girar-se un quart per seguretat de la seva ansa. De la mateixa manera s'haurien de reforçar i augmentar els ferratges de subjecció.

    Propuestas Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes.
    La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
    Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc.
    La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti.
    En el cas concret d'aquesta campana, l'única del campanar que només disposa d'una ansa de tres ulls, aquesta subjecció haurà de col·locar-se necessàriament perpendicular a l'eix de gir.

    Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.

    Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

    Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022)

    Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai

    Fecha ficha 04-02-2023


    17 Fotos