Honorata; campana dels quarts (A) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA (CATALUNYA)
Referència 5620
Referència 5620


Localización Campanario del reloj
Diámetro 109
Fundidor CALBETÓ, FRANCESC
Año fundición 1865
Descripción La campana no ha podido ser totalmente documentada, debido a su elevada ubicación.
En el medio hay una custodia a la derecha, a la parte interior la marca de fábrica, en latín y mal escrita "A FRANCISCO CALBETÓ CONSTURCTA" que había que escribir CONSTRUCTA, como figura correctamente en la campana de las horas, es decir CONSTRUIDA POR FRANCISCO CALBETÓ. La utilización de acentos en las palabras no es nada habitual en las campanas.
En el medio pie hemos podido documentar " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " que podemos interpretar, a falta de confirmar los textos como AYUNTAMIENTO DE BARCELONA (SUENO CON VOZ) POTENTE Y CLARA (...) Y FINANCIADA Y FABRICADA PARA SONAR LAS CUARTAS PARTES DE LA HORA (EL AÑO) 1865.
Asas Cuatro asas en cruz decoradas con caras vueltas hacia adentro.
Prima Reb 4 +23
Hum Mib 3 -45
Tercera Mi 4 -19
Octava Reb 5 -34
Toques tradicionales de campanas Cuartos del reloj
Toques actuales de campanas Cuartos del reloj
Estado original Según BOS i BOLÓS (1997) "Es la que está situada más arriba y está destinada para tocar los cuartos de hora. Se fundió el 11 de agosto de 1865, y pesa 750 kilos. El 29 de octubre de 1865, fue bautizada por el obispo Pantaleó Montserrat y Navarro con el nombre de Honorata, pues está dedicada a San Honorato, obispo de Amiens que murió hacia el año 600, el cual es patrón de los tahoneros y pasteleros. Fue padrino el alcalde, Antonio de Quevedo Donis, en representación del Ayuntamiento, y a la ceremonia asistió un gran gentío. El 2 de noviembre fue izada arriba del campanario, el mismo día que la de las horas, la Eulàlia. Como la Honorata está colocada más alta en el campanario, por cuestiones de montaje fue instalada una hora después. A las 12 del mediodía del 20 de enero de 1866, sonó por primera vez, de acuerdo con el reloj construido por A. Billeter, y la nota que daba al vibrar era un Do."
Estado actual El mazo pega en el punto con su parte superior, quedando separado correctamente.
Mecanismos de toque Mazo exterior por gravedad
Propuestas La campana debe seguir sonando con el mecanismo actual, y en siempre que sea posible, movida por el reloj BILLETER existente.
Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado.
Valoración Campana interesante. Puede refundirse en caso de rotura tras su documentación.
Instalación La instalación es original y debe ser conservada para proteger la sonoridad y otros valores culturales.
Notas Medidas aproximadas
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 22-02-2024
Referència 5620


Localización Campanar del rellotge
Diámetro 109
Año fundición 1865
Descripción La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a la seva elevada ubicació.
En el mig hi ha una custòdia a la dreta, a la part interior la marca de fàbrica, en llatí i mal escrita "A FRANCISCO CALBETÓ CONSTURCTA" que calia escriure CONSTRUCTA, com figura correctament en la campana de les hores, és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. La utilització d'accents en les paraules no és gens habitual en les campanes.
En el mig peu hem pogut documentar " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " que podem interpretar, a falta de confirmar els textos com AJUNTAMENT DE BARCELONA (SONO AMB VEU) POTENT I CLARA (...) I FINANÇADA I FABRICADA PER SONAR LES QUARTES PARTS DE L'HORA (L'ANY) 1865.
Asas 5 amb cares girades cap a dins.
Prima Reb 4 +23
Hum Mib 3 -45
Tercera Mi 4 -19
Octava Reb 5 -34
Toques tradicionales de campanas Quarts del rellotge
Toques actuales de campanas Quarts del rellotge
Yugo Estructura de ferro forjat
Estado original Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la que està situada més amunt i és destinada a tocar els quarts d'hora. Es fongué l'11 d'agost de 1865, i pesa 750 kilos. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro amb el nom d'Honorata, doncs està dedicada a Sant Honorat, bisbe d'Amiens morí cap a l'any 600, el qual és patró dels flequers i pastissers. En fou padrí l'alcalde, Antonio de Quevedo Donis, en representació de l'Ajuntament, i a la cerimònia hi assistí una gran gentada. El 2 de novembre fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que la de les hores, l'Eulàlia. Com l'Honorata està col·locada més alta en el campanar, per qüestions de muntatge fou instal·lada una hora després. A les 12 del migdia del 20 de gener de 1866, sonà per primera vegada, d'acord amb el rellotge construït per A. Billeter, i la nota que donava en vibrar era un Do."
Estado actual El mall pica en el punt amb la part superior, quedant separat correctament.
Mecanismos de toque Mall exterior per gravetat
Propuestas La campana ha de seguir sonant amb el mecanisme actual, i en allò que fora possible, moguda pel rellotge BILLETER existent.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals.
Notas Mesures aproximades.
Autores ficha CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha ficha 22-02-2024