Na Mitja (5) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)

Na Mitja (5) - Catedral de Mallorca - PALMA (ILLES BALEARS)

Referència 464

  • Archivo sonoro de la campana


  • Localización Sala de campanas

    Diámetro 100

    Altura 90

    Borde 1

    Peso aproximado579

    Año fundición 1312

    Descripción M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citan esta campana más que en una relación genérica, sin describir sus características.
    No obstante, el texto, escrito en dos líneas, es casi imposible de documentar, por la suciedad que cubre la campana.
    Las únicas palabras que parecen identificarse son " ... METE SCM" que correspondería al conocido texto "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM".
    La expresión se encuentra en las campanas más antiguas utilizándose desde el siglo XIII hasta principios del XVI, y tiene un significado oscuro. Podría traducirse como DE MANERA PIADOSA, Y VOLUNTARIAMENTE, SUENO EN HONOR DE DIOS Y PARA LIBERAR MI PATRIA. Se dice que durante el entierro de Santa Águeda, apareció un joven desconocido, vestido con ropas de seda, que dejó junto a la tumba una placa de mármol con esta inscripción, que se muestra junto al busto de la santa, en la catedral de Catania. Según cuentan el volcán Etna hizo erupción un año después de la muerte de la Santa en el 250 y los pobladores de Catania pidieron su intervención logrando detener la lava a las puertas de la ciudad. Desde entonces es patrona de Catania y de toda Sicilia y de los alrededores del volcán e invocada para prevenir los daños del fuego, rayos y volcanes. Esta protección podría justificar la "liberación de la patria", que algunos han querido interpretar, sin ningún motivo, como una campana asociada a los levantamientos contra las invasiones. Se utiliza como antífona en las segundas vísperas de Santa Águeda. VORÁGINE, en la Leyenda Dorada, le da una traducción más poética, refiriéndose a la santa: "Alma santa, generosa, honor de Dios y liberadora de su patria".
    Una posible justificación de la popularidad del texto se debería, precisamente, a la consideración de Santa Águeda, en muchos lugares, como la protectora contra las tormentas, los volcanes y otros fenómenos meteorológicos devastadores. Este papel de protección en otros lugares se debe a San Miguel Arcángel o a Santa Bárbara, aunque ésta parece ser una protectora más tardía. En consecuencia la campana, dedicada a Santa Águeda, protegería, como la Santa, al territorio de todo mal, y alabaría a Dios.

    Tercio (T) (2 cordones) /
    (epigrafía mayúscula gòtica, imposible de documentar por la suciedad) /
    (2 cordones) /
    " ... METE SCM... " /
    (2 cordones)

    Prima Lab 4 -41

    Hum Lab 3 -01

    Tercera Si 4 +33

    Octava Lab 5 +09

    Toques tradicionales de campanas Campana balanceada

    Toques actuales de campanas Campana volteada y también balanceada

    Yugo Hierro MANCLÚS nuevo

    Estado anterior En 1992 la campana acababa de ser mecanizada, sustituyendo el yugo de madera por otro metálico, y la palanca por un motor de volteo continuo, modificado para voltear y balancear la campana.

    Estado actual En el yugo pone "MITJA".
    Una espesa capa de sarro cubre la campana, superando en algunos lugares como las asas los 2 milímetros. La suciedad no sólo impide la documentación de la epigrafía, prácticamente ilegible, sino que modifica y ahoga la sonoridad original, cambiando la nota y la resonancia.
    El desgaste debido en el badajo es notable, aumentado en tiempos recientes por la modificación del sistema de toque, por la utilización más prologada de la campana (debido a la ausencia de esfuerzo que significa tocarla) así como por un defectuoso atado del badajo, que percute en una ancha zona de la boca.
    Igualmente, el badajo golpea demasiado alto, con peligro de rotura de la campana.
    El badajo lleva dos cables de seguridad, absolutamente innecesarios en una torre cerrada como ésta. Además, en caso de ruptura, la parte suelta pegaría golpes por la campana, con peligro de romperla, debido a la ausencia de retenciones a lo largo de la caña.

    Mecanismos de toque (03) Motor continuo de balanceo y volteo, mazo exterior.

    Intervenciones Sustitución en 1991 del yugo de madera original por uno metálico por Salvador MANCLÚS de Valencia.

    Actuaciones urgentes La campana no debe tocar con la instalación actual, debido al riesgo inminente de ruptura.

    Propuestas La campana debe ser soldada para rellenar el hueco producido por el toque del badajo en el bronce a lo largo de los siglos. Esta operación debe ser llevada a cabo por una empresa especializada en soldadura como LACHENMEYER de Alemania.
    Hay que limpiar la campana, por fuera y por dentro, para recuperar la sonoridad original. En caso de tener alguna decoración (letras o motivos pintados u otros), esta debe ser consolidada y conservada.
    Hay que restaurar el yugo original de la campana, conservado en la sala intermedia del campanario, manteniendo todas las piezas originales que sea posible, y sustituyendo solo las necesarias por seguridad, aunque conservando la forma de la parte sustituida.
    La campana será dotada de motor de impulsos para balancearla, incluso llegando a pararla entre toque y toque, sin que llegue a voltear completamente. La campana no será dotada de electromazo externo.
    Hay que reponer, en lo que sea posible, el badajo original, manteniendo las fijaciones antiguas, para preservar la sonoridad de origen.
    Igualmente hay que reponer la palanca para balancear manualmente, desde la sala inferior, la campana.

    Protección Protección genérica al encontrarse en un BIC declarado. No obstante debería incoarse expediente para declarar la campana y la instalación como Bien Mueble de Interés Cultural.

    Valoración En caso de rotura sólo puede ser soldada. Puede remplazarse por una réplica.

    Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 25-10-2016


    48 Fotos

    Referència 464

  • Archivo sonoro de la campana


    Localización Sala de campanes

    Diámetro 100

    Altura 90

    Borde 1

    Peso aproximado579

    Año fundición 1312

    Descripción M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seues característiques.
    No obstant això, el text, escrit en dues línies, és quasi impossible de documentar, per la brutícia que cobreix la campana.
    Les úniques paraules que pareixen identificar-se són " ... METE SCM" que correspondria al conegut text "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM".
    L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEVA PÀTRIA. Es diu que durant l'enterrament de Santa Àgata, va aparèixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb aquesta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detenir la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a prevenir els danys del foc, llamps i volcans. Aquesta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S'utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Àgata. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria".
    Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Aquest paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbara, encara que aquesta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.

    Tercio (T) (2 cordons) /
    (epigrafia majúscula gòtica, impossible de documentar per la brutícia) /
    (2 cordons) /
    " ... METE SCM... " /
    (2 cordons)

    Prima Lab 4 -41

    Hum Lab 3 -01

    Tercera Si 4 +33

    Octava Lab 5 +09

    Toques tradicionales de campanas Campana ventada

    Toques actuales de campanas Campana voltejada i també ventada

    Yugo Ferro MANCLÚS nova

    Estado anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.

    Estado actual En el jou posa "MITJA".
    Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
    El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
    Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
    El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.

    Mecanismos de toque (03) Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior.

    Intervenciones Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.

    Actuaciones urgentes La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.

    Propuestas La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
    Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
    Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
    La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
    Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
    Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.

    Protección Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.

    Valoración En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.

    Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

    Autors de la documentació

    • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume (1986)
    • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
    • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)

    Autores ficha ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

    Fecha ficha 25-10-2016


    48 Fotos