Basílica de Sant Jaume Apòstol - ALGEMESÍ COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Crist de l'Agonia (refosa)

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 1577)

Localització Interior de la sala de campanes Diàmetre (en cm) 26 Pes aproximat (en quilos) 10 Any fosa 1767 Terç (T) (2 cordons) / " * IOSEPH RIBES DIREXTOR DE LA CAMPANA" / (2 cordons) Mig (M) (00) (Santa Bàrbera) "QVE SE HISO DE LIMOSNA LI" (06) (creu amb pedestal) "MOSNA" Mig peu (MP) (4 cordons separats) / "AÑO I767" Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Com a campana de senyals que era, des de la seua espadanya (ubicada encara al sostre de l'església) faria possiblement alguns dels tocs diaris però sobretot compliria la funció a les celebracions festives d'avisar els campaners en els distints moments que havien de tocar (glòria, consagració, etc). Era tocada mitjançant una cordeta que baixava del sostre pel mig del presbiteri de la Basilica. Tocs actuals de campanes Volteja manualment en les festivitats més importants de l'any, quan al campanar toquen els campaners d'Algemesí, junt a les altres cinc campanes litúrgiques en els vols generals i en solitari com a campana de senyals per avisar els campaners des de l'església dels distints moments en que s'ha de tocar durant les celebracions al temple. Truja Fusta interessant. Estat original Fins el seu transllat a l'interior de la sala de campanes, el bronze va estar instal·lat com a campana de senyals a l'espadanya que encara avui corona el sostre de la Basílica. Estat anterior Abans de la seua restauració, especialment durant els últims mesos, la campana es trobava en un regular estat de conservació. Tot i que el seu manteniment havia fet millorar l'estat de la truja de fusta, l'ansa batallera original s'havia trencat i estava completament solta. Així mateix, els recolzaments de la campana (els coixinets) estaven també en mal estat. Estat actual Molt bo, restaurada. La campaneta té molts defectes de fosa i conserva encara després de la restauració el seu batall pessigat original. Mecanismes de toc Cigonyal per al vol manual, al qual encara li baixa una corda fins els peus de la torre per complir la funció de campana de senyals (encara en ús en l'actualitat). Intervencions Restaurada per ELECTRORECAMP S.L. a l'octubre de 2013, netejant-li el bronze, possant-li una nova ansa batallera en substitució de l'original trencada i pintant-li la truja de fusta i els ferratges originals. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa completada amb notes de S.A.Mollà. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana senyalera de la Basílica de Sant Jaume Apòstol (Algemés), forjada el 1767, presenta un interès patrimonial destacat. La inscripció principal, ubicada en un cordó, atribueix la direcció de la campana a Iosef Ribes. Un segon cordó conté la lletra "QVE SE HISO DE LIMOSNA LI", presumiblement una dedicatòria relacionada amb donacions. A més, s'indica l'any de fabricació "AÑO 1767". La campana, en estat de conservació molt bona i restaurada, mostra defectes de fosa que han estat recuperats durant la intervenció. Tot i la seva restauració, manté un batall (o "pessigat") original perceptible. La seva valoració requereix l'inici d'un expedient per a la incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. La possibilitat de reparació es limita a la soldadura, però la substitució per una campana d'afinació diferent seria una opció en cas de trencament. Autors de la documentació SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 17-09-2014 28 Fotos

Maria (00)

(Referència 3609)

Localització Sagristia Diàmetre (en cm) 30 Pes aproximat (en quilos) 16 Any fosa 1797 Terç (T) T: "ABE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA" Mig (M) M: (03) creu, 1797 Mig peu (MP) M.P.: "SE HIZO A EXPENSAS DE FRANSISCO GARCIA PASQUAL LORENTE" Tocs actuals de campanes Toc d'eixida de missa mitjançant el mig vol. Truja Truja de fusta nova pintada de roig carruatge. Estat original Segons fonts parroquials, la campana (tot i que històrica) no és originària de la Basílica, sinó que fou duta fins aquesta en un moment i per uns motius que desconeixem. Estat actual Es troba instal·lada en la sagristia just baix del rotgle, damunt d'unes vigues de fusta, on es fa servir com a senyalera de l´eixida de missa mitjançant el mig vol. La campana esta mal muntada amb les anses senceres dins la truja (de nova construcció) i girada un quart de volta. El batall és pessigat i antic. Mecanismes de toc Ballesta amb corda al capçal per balancejar-la. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria Sin Pecado, datada de 1797 i forjada per Francisco García Pascual Lorente, és un element patrimonial destacable de la Basílica de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí. La inscripció gravada en la campana, “ABE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA”, testimonia la seva dedicació a la Verge Maria. La seva ubicació actual, en la sagristia sota el rotlle, sobre una estructura de fusta, la fa servir com a senyalera durant les eixides de missa. La campana presenta un estat de conservació precari: les anses estan incrustades a l'interior de la truja, que ha estat construïda recentment i presenta una inclinació de quart de volta. El batall, de fusta, també es troba deteriorat. D’acord amb el document, la campana va ser finançada per Francisco García Pascual Lorente. Cal incoar expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles. La seva conservació es limita a la soldadura en cas de trencament, i la substitució només és possible amb una campana d’afinació compatible. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (27-10-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 17-09-2014 5 Fotos

Sant Onofre (1)

(Referència 1578)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 50 Pes aproximat (en quilos) 72 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1940 Descripció La campana té anses simples (tres) i en el terç dos grups de dos cordons, entre els quals hi ha quatre flors. Seguidament, en el mig presenta una creu, l'àguila de Sant Joan i una senzilla inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "SAN / ONOFRE". També en el mig té la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS". En el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons i entre ells altra inscripció amb el nom del poble i any de fosa: "✱ ✱ ALGEMESI AÑO 1940. ✱". Aquestes inscripcions són molt característiques dels anys 40, moment en què després de la destrucció de centenars de campanes a la guerra i que moltes no tornaren a les torres originals, per no saber quines eren, es va generalitzar el costum d'incloure entre les inscripcions el nom del poble. L'objectiu era recuperar fàcilment la campana en cas que es repetiren els fets de 1936. Per acabar, té dos cordons en el peu. Terç (T) (2 cordons) (00) (03) (06) (09) (flor) (2 cordons) Mig (M) (00) (creu) (03) (àguila de Sant Joan) (06) "SAN / ONOFRE" (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)" Mig peu (MP) (2 cordons) "✱ ✱ ALGEMESI AÑO 1940. ✱" (2 cordons) Peu (2 cordons) Tocs actuals de campanes Compleix la funció de campana dels quarts (mentre al remat del campanar es conserva el campanó dels quarts inutilitzat, que hauria d'empenyer aquesta funció) i avisa mitjançant el vol al res del Rosari. Truja Truja nova de fusta de Barberí que substitueix a una de ferro manclús vella amb ornaments. Estat original Estava instal·lada al centre de la sala de campanes, entre unes bigues de la volta. Tenia truja de fusta, segurament semblant als instal·lats pels Roses en la dècada dels 40 del segle XX i cigonyal per als vols manuals. Estat anterior Fins a la restauració de l'any 2000 va estar instal·lada al mateix espai que ocupa actualment, dotada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. Estat actual Bon estat. Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, damunt de la campana de Sant Vicent. Té una truja de fusta de perfil valencià i està mecanitzada amb electromall i motor d'impuls. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat. Mecanismes de toc (09) motor impulsos; electromall Intervencions Mecanitzada l'any 1963 per la foneria Manclús del Grau de València, dotant-la amb truja de ferro i mecanitzant el seu funcionament. Restaurada per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. l'any 2000. La truja de ferro es va canviar per altra de fusta i es renovaren els mecanismes de toc automàtic. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa corretgida per Xavier Martín (27/10/2000) i completada per LLOP i BAYO, Francesc (02/03/2003) i desenvolupada per ALEPUZ CHELET, Joan (07/12/2023). Descripció (generada per Ollama - IA local) Resum de les Característiques Patrimonials de la Campana Sant Onofre La campana Sant Onofre, ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol (Algemés), és una obra de 1940 realitzada per l’obra Major Hermanos Silla (Fundició de Campanes de Rosés). La seva fabricació es documenta a través de les inscripcions presentades en els cordons: “FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H<SUP>NOS</SUP> / SILLA (VALENCIA)” i “ALGEMESI AÑO 1940. ✱”. La campana presenta un estat de conservació generalment bon, i actualment s’instal·la en una finestra de la sala de campanes, sobre la campana de Sant Vicent. Destaca la presència d’una truja de fusta amb perfil valencià, juntament amb un mecanització amb electromall i motor d’impuls. El batall està lligat amb cable de seguretat, reflectint la importància de la seguretat en la seva operació. Les inscripcions inclouen la llegida “SAN / ONOFRE” i una creu i una àguila de Sant Joan. La data “1940” confirma la seva data de fabricació. La campana és considerada d’interès patrimonial i, en cas de ser necessària la seva substitució, es preveu la possibilitat de reproduir-la a partir de la documentació existent. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (27-10-2000) LLOP i BAYO, Francesc (02-03-2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M.; VERGER TORRES, Alex. [Documentació fotogràfica i desenvolupament de la fitxa] (07-12-2023) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-12-2023 26 Fotos

Sant Vicent Ferrer (2)

(Referència 1579)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 77 Altura del bronze 60 Vora 7,5 Pes aproximat (en quilos) 264 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1940 Descripció La campana presenta set anses. Seguidament, en el terç té tres cordons i un quart més gruix. A més, disposa d'una breu inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "✱ SAN VICENTE FERRER. ✱". En el mig presenta una creu, l'escut nacional, una imatge de Sant Vicent Ferrer i la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)". A continuació, en el mig peu hi ha dos grups de dos cordons i una inscripció entre ells: "✱ ✱ ALGEMESI AÑO 1940. ✱". Aquestes inscripcions són molt característiques dels anys 40, moment en què després de la destrucció de centenars de campanes a la guerra i que moltes no tornaren a les torres originals, per no saber quines eren, es va generalitzar el costum d'incloure entre les inscripcions el nom del poble. L'objectiu era recuperar fàcilment la campana en cas que es repetiren els fets de 1936. Per acabar, té quatre cordons en el peu. Terç (T) (06) "✱ SAN VICENTE FERRER. ✱" (3 cordons) (1 cordó gruix) Mig (M) (00) (Creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)" (06) (relleu de Sant Vicent Ferrer) (09) (Escut nacional) Mig peu (MP) (2 cordons) (06) "✱ ✱ ALGEMESI AÑO 1940. ✱" (2 cordons) Peu (4 cordons) Tocs actuals de campanes La campana ha rebut erròniament la funció de tocar les hores, mentre que al remat del campanar es conserva inutilitzat el campanó horari que hauria d'empenyer aquesta funció. Truja Fusta de Barberí que substitueix a una de ferro Manclús vella amb ornamentació de ferro. Estat anterior Fins a la restauració de l'any 2000 va estar instal·lada al mateix espai que ocupa actualment, dotada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. Estat actual El batall pica molt alt amb el consegüent perill del trencament de la campana. A més el motor, ubicat a l'interior de la finestra dificulta en certa manera el toc manual de la campana (que recordem, es realitza a les festes més importants de l'any per part dels Campaners d'Algemesí). Mecanismes de toc Motor de vol a impulsos i electromall a la (09) Intervencions Mecanitzada l'any 1963 per la foneria Manclús del Grau de València, dotant-la amb truja de ferro i mecanitzant el seu funcionament. Restaurada per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. l'any 2000. La truja de ferro es va canviar per altra de fusta i es renovaren els mecanismes de toc automàtic. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa corretgida per Xavier Martín (27/10/2000) i completada per LLOP i BAYO, Francesc (02/03/2003) Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Vicent Ferrer (2), ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí, és una obra mestra forjada per ROSES, HERMANOS (SILLA) l’any 1940. La seva caracterització principal rau en la seva iconografia i la informació que la rodeja. El relleu principal representa Sant Vicent Ferrer, i a sota, s’observa una creu, símbol central. A més, la campana està marcada per la fàbrica de campanes de ROSES, HERMANOS (SILLA) de València, confirmant el seu origen. L’escut nacional i l’any de fabricació, 1940, confirmen la seva procedència i data de creació. A la base de la campana, s’hi llegeix l’escriptura “ALGEMESI AÑO 1940”, que confirma la seva vinculació amb la comunitat d’Algemesí. La conservació de la campana presenta certes dificultats, especialment degut a l’alçada del seu pica i la dificultat d’accés per part del motor ubicat a l’interior de la finestra. Tot i això, és considerada una peça interessant i, en cas de trencament, requeriria un possible refondiment. La importància de la campana rau en la seva funció ritual i en el seu valor històric com a representació de la identitat local. Autors de la documentació SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (11-03-2015) ALEPUZ CHELET, Joan (07-09-2016) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 27-03-2024 28 Fotos

Santíssim Crist de la Agonia (3)

(Referència 1580)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 94 Altura del bronze 78 Vora 10 Pes aproximat (en quilos) 481 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1968 Descripció La campana disposa de set anses. Seguidament, en el terç hi ha un grup de tres cordons i altre de dos. Entre ells disposa d'aquesta inscripció: "STMO CRISTO DE LA AGONIA". A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb motius vegetals i religiosos. En el mig hi ha una imatge de Jesús Natzaré i la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / VALENCIA". A més, hi ha una inscripció de l'anterior campana i altra al·lusiva a la seua refosa: "DONACION DE LOS SRES. RIPOLL - HNOS. 1.940 / REFUNDIDA POR LOS FELIGRESES / SIENDO PARROCO RVD DON JUAN BELDA GOMEZ/ ALGEMESI 1.968". Per acabar, en el mig peu té cinc cordons i altre més gruix. Terç (T) (3 cordons) (06) "STMO CRISTO DE LA AGONIA" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals i religiosos) Mig (M) (00) (Jesús Natzaré) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / VALENCIA" (06) "DONACION DE LOS SRES. RIPOLL - HNOS. 1.940 / REFUNDIDA POR LOS FELIGRESES / SIENDO PARROCO RVD DON JUAN BELDA GOMEZ/ ALGEMESI 1.968" Mig peu (MP) (5 cordons) (cordó gruix) Tocs actuals de campanes Repic i volteig, tant automàtic com manual. Truja Fusta Barberí que substitueix a una de ferro Manclús vella amb ornamentació de ferro. Estat anterior Fins a la restauració de l'any 2000 va estar instal·lada al mateix espai que ocupa actualment, dotada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. Estat actual Bon estat. Truja pintada i repretada. Tot i això, el motor i l'electromall estan col·locats erròneament a costats oposats, i la ballesta esta ubicada a la banda del motor, fet que limita molt el toc a corda de la campana que recordem, es realitza pels Campaners d'Algemesí a les festes més importants de l'any. Mecanismes de toc (03) motor impuls, ballesta per al toc manual; (09) electromall Intervencions Restaurada per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. l'any 2000. La truja de ferro es va canviar per altra de fusta i es renovaren els mecanismes de toc automàtic. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa corretgida per Xavier Martín (27/10/2000) i completada per LLOP i BAYO, Francesc (02/03/2003) Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santíssim Crist de la Agonia, ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí, és una peça patrimonial d’interès. La va fundir Salvador Manclus el 1968, i es tracta d’un obojecte de valor significatiu per a la COMUNITAT VALENCIANA. La campana presenta inscripcions que documenten la seva història: “STMO CRISTO DE LA AGONIA”, “Jesús Natzaré” i la marca de fàbrica “FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / VALENCIA”. El text més rellevant és la donació dels Ripoll – Germans de 1940, i la seva refundició el 1968 per part dels feligresos, amb el Rev. Don Juan Belda Gómez com a parròc. La campana ha estat objecte de conservació, amb trets com la truja pintada i la repretada. No obstant això, la col·locació actual del motor i l’electromall, així com la ubicació de la ballesta, afecten el toc a corda, i es realitzen ajustaments per part dels campanars d’Algemesí durant les festes. La seva valoració és considerada interessant, i es recomana la documentació exhaustiva i la possibilitat de refondre la campana en cas de trencament. Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (05-09-1994) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (27-10-2000) LLOP i BAYO, Francesc (02-03-2003) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) ALEPUZ CHELET, Joan (07-09-2016) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 27-03-2024 23 Fotos

Mare de Déu de la Salut (4)

(Referència 1581)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 103 Altura del bronze 10 Vora 85 Pes aproximat (en quilos) 633 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1940 Terç (T) T: (2 cordons) / * "SANTISIMA VIRGEN DE LA SALUD / ALGEMESI 1940" / (2 cordons) / (garlanda vegetal) Mig (M) M: (00) creu, (03) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS / SILLA VALENCIA / UNA GRANDE LIBRE / PLUS ULTRA" (06) (anagrama de Maria) (09) "DONADA POR LA ILMA. / CORPORACIO MUNICIPAL DE ESTA VILLA. / SEGUN ACUERDO EN / SESION DEL 22 FEBRE - / RO DE 1940. SIENDO / ALCALDE D. JOSE CA - / MARASA TORRENT" Truja Fusta de Barberí que substitueix a una de ferro manclús vella amb ornamentació de ferro. Estat actual Els mecanismes de toc automàtic de la campana estan mal ubicats a costats opossats, i el motor a més està instal·lat a l'interior de la finestra i al mateix costat de la ballesta el que dificulta en gran mida el vol a corda de la campana. Mecanismes de toc (03) motor impulsos, ballesta; (09) electromall Intervencions Restaurada l'any 2000 per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa completada amb notes de Mollà Alcañiz, S.A. - Actualitzada per LLOP i BAYO, Francesc (02/03/2003) Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Mare de Déu de la Salut, ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, és una peça patrimonial d'interès destacat, forjada el 1940 pels Germans Roses de Silla. La campana, composta per dos cordons, presenta inscripcions que il·lustren la seva història i origen. En la part superior (cordó 2), es pot llegir “SANTISIMA VIRGEN DE LA SALUT / ALGEMESI 1940”. En la part inferior (cordó 9), es documenta la donació per part de l’Ajuntament d’Algemesí, segons acte de sessió del 22 de febrer de 1940, amb el signatura de D. José Camarasas Torrent com a Alcalde. A més, s’hi inclou la marca de fàbrica “CTRS ROSES HERMANOS / SILLA VALENCIA / UNA GRANDE LIBRE / PLUS ULTRA” i un anagrama de Maria (cordó 6). Actualment, la campana presenta problemes de conservació degut a la mal ubicació dels mecanismes de toc automàtic i la instal·lació del motor a l'interior de la finestra, dificultant el seu vol a corda. No obstant això, la seva importància resideix en la seva història i la seva fabricació per un taller conegut. Es recomana un possible refondiment, sempre que es realitzi una documentació exhaustiva abans de procedir. Autors de la documentació SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-12-2023 30 Fotos

Sant Jaume, la gran (5)

(Referència 1582)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 125 Altura del bronze 96 Vora 12 Pes aproximat (en quilos) 1131 Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA) Any fosa 1940 Terç (T) (2 cordons) "(flor) (qeurubí) SAN JAIME - VIVA CRISTO REY (querubí)" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) Mig (M) (00) (creu de calvari) (03) (marca de fàbrica i escut nacional) "CTRS ROSES HERMANOS / SILLA VALENCIA" (06) (anagrama de Jesús) (09) "EN MEMORIA DE LOS / SACERDOTES DE ESTA / PARROQUIA ASESINA - / DOS POR LA REVOLU - / CION MARXISTA, D JU - / AN Y D RAMON NICLOS. / D JULIO TRULLENQUE / D PASCUAL FERRER. D / EDUARDO CLERIGUES Y D JUAN ARBONA" (02) (04) (08) (09) (decoració vegetal) Mig peu (MP) (2 cordons) "✱ ✱ SIENDO CURA D. BERNARDO BLASCO CARRERES ALGEMESI AÑO 1940 ✱" (2 cordons) Peu (2 cordons) (2 cordons) Truja Fusta Barberí que substitueix a una de ferro Manclús vella amb ornamentació de ferro. Estat actual Bo, però a l'igual que a les dos campanes anteriors l'electromall s'ha de canviar al costat del motor per tal de facilitar el vol a corda, que en aquesta campana es troba encara més limitat si cap que en les anteriors pel seu tamany i per tant el poc espai sobrant entre aquesta i el mur del finestral. Mecanismes de toc (03) electromall; (09) motor impulsos i dos ballestes per al toc manual. Intervencions Restaurada per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. l'any 2000. El batall ha sigut canviat el 2013 per ELECTRORECAMP S.L. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Fitxa completada amb notes de Mollà Alcañiz, S.A. - Actualitzada per LLOP i BAYO, Francesc (02/03/2003) Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Jaume, gran (5), ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol (Algemés), és una obra mestra forjada el 1940 per ROSES, HERMANOS (SILLA). La seva caracterització patrimonial es basa en diversos elements: Inscripcions: La campana presenta dues inscripcions principals: “SAN JAIME - VIVA CRISTO REY” (amb un querubí a cada costat) i un anagrama de Jesús. A més, inclou un recordatori als sacerdots assassinats durant la revolució marxista, amb els noms de Juan y D Ramon Niclos, Julio Trullenque, Pascual Ferrer i Eduardo Clerigues, i Juan Arbona. Decoració: La campana està adornada amb una garlanda de motius vegetals i una creu de Calvari. La façana presenta un marc ornamental i una marca de fàbrica que identifica els forjadors: “CTRS ROSES HERMANOS / SILLA VALENCIA”. Context Històric i Conservació: La campana va ser forjada per Bernardo Blasco Carreires, qui la va ser cura a Algemés. La seva conservació actual és “Bo”, però cal renovar l’electromall i el motor per millorar la facilitat del seu moviment per corda, un aspecte que presenta dificultats especials degut a la seva mida i la limitada espai entre la campana i el mur. La campana es considera interessant i es recomana documentar-la abans de considerar un refondiment en cas de trencament. Autors de la documentació SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-12-2023 29 Fotos

Campana dels quarts (A)

(Referència 1583)

Localització Tercer cos del campanar Diàmetre (en cm) 49 Altura del bronze 45 Vora 4 Pes aproximat (en quilos) 68 Fonedor ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA) Any fosa 1825 Descripció Les anses de la campana són simples i en el terç disposa de dos grups de dos cordons. Entre aquests hi ha una senzilla inscripció en espanyol: "✱ ✱ ✱ MARIA✱Y JOSEF✱AÑO ✱ DE I825 ✱". A continuació, en el mig disposa d'una creu de calvari, una custòdia i un crucifix. Per acabar, tant en el mig peu com en el peu hi ha tres cordons. Elements com la creu de calvari i especialment la custòdia i el crucifix permeten atribuir la campana al fonedor Domingo Roses Vila, actiu en la zona en la dècada dels anys 20 del segle XIX. Terç (T) (2 cordons) "✱ ✱ ✱ MARIA✱Y JOSEF✱AÑO ✱ DE I825 ✱" (2 cordons) Mig (M) (03) (creu de calvari) (07) (custòdia) (10) (crucifix) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts del rellotge. Tocs actuals de campanes No toca, la seua funció tradicional de tocar els quarts del rellotge l'absorvit de manera errònia la campana (1). Truja Barró de ferro i biga de fusta. Estat original La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge, que accionava els tocs horaris. Aquesta ha canviat de posició al llarg del temps (hi ha marques diferents de desgast). Estat actual Està situada al tercer cos del campanar, per damunt de la campana dels quarts. Penja d'unes bigues de ferro i fusta i conserva la maça horària en desús, així com un electromall que tampoc es fa servir. Mecanismes de toc Mall mecànic exterior. Propostes Cal recuperar la seua funció. Per fer-ho es podria utilitzar l'antiga maça horària i dotant-la d'un cable que estiguera unit fins a un motor de tir o aire comprimit. D'aquesta forma es mantindria la cadència tradicional del toc horari. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana dels Quarts, ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, és una obra mestra forjada per Domingo Roses Vila a Benissoda el 1825. La campana, situada al tercer cos del campaner, presenta una inscripció que recull el nom de “Maria i José” i l’any de fabricació, “1825”. Aquesta inscripció es troba en dos cordons. La campana, de fosa, conserva la maça horària, tot i que actualment en desús, i un electromall també inactiu. La seva conservació es troba al tercer cos del campaner, suportada per bigues de ferro i fusta. La campana també presenta un creu de Calvari, que s'indica en el cordó 3. El document destaca la importància de la campana i la possibilitat de refondir-la en cas de trencament, després d'un adequat documentació. Aquesta campana és un element valuós del patrimoni de la COMUNITAT VALENCIANA i de la Basílica de Sant Jaume Apòstol. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1993) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (27-10-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M.; VERGER TORRES, Alex. [Documentació de la campana] (07-12-2023) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 09-12-2023 25 Fotos

Campanó de les hores (B)

(Referència 1584)

Localització Tercer cos del campanar Diàmetre (en cm) 96 Altura del bronze 48 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 335 Fonedor MONZÓ, MIGUEL Any fosa 1858 Descripció Presenta dos anses i en el terç hi ha dos cordons. Seguidament, en el mig hi ha dos grups de dos cordons i esta inscripció entre ells: "A EXPENSAS DE LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALGEMESI AÑO 1858. MONZO M. F." La part final del text té el cognom del fonedor, que segurament és Miguel Monzó, i dos lletres que són les sigles de les paraules "ME FECIT", que en valencià seria: "EM VA FER". Anses El campanó té dos anses. Terç (T) (2 cordons) Mig (M) (2 cordons) "A EXPENSAS DE LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALGEMESI AÑO 1858. MONZO M. F." (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores. Tocs actuals de campanes No toca, la seua funció tradicional de tocar les hores ara la realitza erròniament la campana (2). Truja Bigues de ferro. Estat original La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge, que accionava els tocs horaris. Estat actual Campanó de bronze, situat al tercer cos del campanar, baix de la campana dels quarts. Penja de dos ferros i conserva la maça horària en desús, així com un electromall que tampoc es fa servir. Mecanismes de toc Maça horària (06) i mall mecànic exterior (08). Propostes Cal recuperar la seua funció. Per fer-ho es podria utilitzar l'antiga maça horària i dotant-la d'un cable que estiguera unit fins a un motor de tir o aire comprimit. D'aquesta forma es mantindria la cadència tradicional del toc horari. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Any de fundició de la campana segons Javier Roig (Campaners d'Algemesí). Nota de SARRIÓ ANDRÉS, Pau. Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campanó de les hores, ubicada a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, és una campana de bronze forjada per Miguel Monzó el 1858, a iniciativa dels veïns locals. La inscripció present a dos dels seus cordons, “A EXPENSAS DE LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALGEMESI AÑO 1858. MONZO M. F.”, testimonia aquesta gestió conjunta. La campana, situada al tercer cos del campanar i ubicada sota la campana dels quarts, es caracteritza per la conservació del seu mecanisme original, incloent la maça horària, ja en desús, i un electromall inoperatiu. Penja de dos ferros i la seva conservació es limita a la possible soldadura en cas de trencament. En cas de substitució, caldrà considerar una campana amb afinació diferent, ja que la campana original no està dissenyada per a la seva funció actual. La documentació inicial suggereix la necessitat de valorar la campana per a la incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles de la COMUNITAT VALENCIANA. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (27-10-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M.; VERGER TORRES, Alex. [Documentació del campanó] (07-12-2023) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 09-12-2023 25 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

	© Campaners de la Catedral de València (2026) campanerscatedralvalencia@gmail.com Actualització: 21-05-2026

Connectats: 16 Visitants: 16 Usuaris: 0