Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA CATALUNYA

Campanes actuals

Campana d'avís als campaners

(Referència 16652)

Diàmetre (en cm) 40
Pes aproximat (en quilos) 37
Any fosa 1895
Anses Tres anses en línia 00-06
Terç (T) (2 cordons)
"DEDICADA A SN PEDRO. AÑO 1895"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu de pedestal amb sengles triangles als costats)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Intervencions Participa en l'Exposició "Les campanes civils a Catalunya. Cap a la concepció moderna dels temps" Brussel / Bruxelles (febrer 2020)
Notes Mesures aproximades
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 04-03-2020
10 Fotos

Maria Bàrbara (13)

(Referència 697)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització espadanya
    Diàmetre (en cm) 52
    Altura del bronze 47
    Vora 7
    Pes aproximat (en quilos) 81
    FonedorMESTRES, JAUME
    Any fosa 1772
    Descripció En la part alta hi figura la següent inscripció "TOTA PVLCRA ES MARIA & MACVLA NON ES IN TE" , que es pot llegir com PURÍSSIMA SOU MARIA I NO HI HA CAP TACA EN VOS. Al mig, en la banda exterior hi figura una creu i als peus "ANY 1772" A la dreta imatges de Sant Pere i Sant Miquel i a la banda interna la Puríssima. A l'esquerre Sant Antoni de Pàdua i Sant Domènec. Finalment, a la banda interior baixa hi figura la marca de fàbrica, voltant a Sant Jaume matamoros "ME + FESIT + JAVME + MESTRES + CAMPANE + DE + REVS + ". Epigrafia molt decorada en cadascuna de les lletres.
    Terç (T) 2 cordons / " # TOTA PVLCRA ES MARIA & MACVLA NON ES IN TE" [CH3] (& invertida) / 2 cordons
    Mig (M) (00)"ANY (creu amb pedestal) 1772" [CH3] (relleus de 9 x 5,5) (01) (Sant Pere) (04) (Sant Miquel) (06) (Immaculada) (07) (Sant Antoni de Pàdua) (09) (Sant Domènec)
    Mig peu (MP) (06) (marca de fàbrica 12 x 12: Sant Jaime rodejat per la inscripció) "ME + FESIT + JAVME + MESTRES + CAMPANE + DE + REVS + " [CH1] / 5 cordons
    Peu 2 cordons
    Prima Fa 5 +02
    Hum Fa 4 -38
    Tercera Lab 5 +47
    Quinta Do 6 +48
    Octava Fa# 6 -08
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada brandant-la, mitjançant una llarga corda unida al braç. Els topalls de ferro existents limitaven la oscil•lació de la campana fins a certa alçada.
    Tocs actuals de campanes En desús.
    Truja fusta
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava en el mateix estat actual
    Estat actual El conjunt es troba abandonat i en desús.

    La campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda la campana no ha vist modificat cap element de la seva instal•lació (jou de fusta, braç, ferratges) que són de gran interès i estan molt més afectats que en la resta de campanes, per trobar-s'hi pràcticament a la intempèrie.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Palanca de fusta per tocar des de baix amb una barra de ferro que travesa el recorregut per impedir que volte
    Propostes Caldria trobar un ús per a la campana, que justificaria la seva restauració, i fins i tot la seva mecanització.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria Bàrbara (13), ubicada a la Catedral de Santa Tecla de Tarragona, és una peça forjada el 1772 per Jaume Mestres. La seva inscripció, gravada en dos cordons, recull el lletreia “TOTA PVLCRA ES MARIA & MACVLA NON ES IN TE” i l’any de fabricació “1772” amb un relleu de creu i pedestal. A més, inclou relleus de sants com Sant Pere, Sant Miquel, Immaculada, Sant Antoni de Padua i Sant Domènec, amb una marca de fàbrica que diu “ME + FESIT + JAVME + MESTRES + CAMPANE + DE + REVS”.

    Actualment, la campana es troba en un estat de conservació precari, abandonada i en desús. La neteja superficial, deguda a problemes amb la campana Assumpta, ha provocat la pèrdua de detalls i pot afectar la seva sonoritat. A més, el jou de fusta i pedra, que forma part integral de la campana, també presenta un estat de deteriorament significatiu.

    Per aquest motiu, es recomana incoar un expedient per incloure-la en l’Inventari General de Bens Mobles i, en cas de trencament, sols pot ser soldada. La seva integració cultural és inqüestionable, i qualsevol actuació ha de preservar la unitat de les peces.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    22 Fotos

    Vedada (12)

    (Referència 826)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització llanterna del cimbori
    Diàmetre (en cm) 42
    Altura del bronze 50
    Vora 4
    Pes aproximat (en quilos) 43
    FonedorSORELLO, JOAN
    Any fosa 1728
    Descripció La campana té una senzilla inscripció: en la part dreta posa "AVE MARIA 1728" als dos costats d'una creu, mentre que en la part esquerra hi llegim el nom de l'autor "IOAN SORELLO. "
    Terç (T) 2 cordons
    Mig (M) 3 cordons / (03) "AVE (creu 15 x 5) MARIA / 1728" [CH1.2] (09) (marca de fàbrica 8 x 8) "IOAN / SORE / LLO. " / 3 cordons
    Mig peu (MP) 2 cordons
    Peu 3 cordons
    Prima Fa 5 -37
    Hum Sib 4 +34
    Tercera Re 6 -38
    Octava Fa 6 +43
    Tocs tradicionals de campanes La campana s'ha tocat sempre amb una corda a distància, per marcar diversos moments de la jornada (tocs d'oració) així com parts dels actes litúrgics (crida i inici del cor, toc de Consagració...).
    Tocs actuals de campanes La campana s'utilitza amb una corda a distància, per marcar diversos moments de la jornada (tocs d'oració) així com parts dels actes litúrgics (crida i inici del cor, toc de Consagració...).
    Truja fusta, amb els tirants metàl•lics interns
    Estat anterior En 1989 la campana estava ubicada en la mateixa llanterna, i instal•lada de la mateixa manera.
    Estat actual La campana està instal•lada de manera força peculiar: amb les anses embotides dins del jou, i probablement orientades de manera perpendicular a l'eix (la qual cosa justificaria que tant la creu i la data com el nom de l'autor no es troben en les parts centrals sinó en les laterals) i sense cap ferratge de fixació aparent.

    Aquesta, que seria una instal•lació perillosa en un altre cas, degut a l'embotiment de la campana en el jou, no sembla propiciar el trencament de l'ansa degut al toc.

    La campana pateix el mateix mal de brutícia que la resta del conjunt. Degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Mecanismes de toc Braç de fusta amb llarga corda per tocar-la des del peu del cimbori
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en la renovació de l'estructura de fusta on està instal•lada la campana, sense modificar més que el braç de toc i conservant la resta del jou. També es va renovar el sistema de conducció de la corda, feta ara de nous materials, que permet tocar la campana des del peu del cimbori.
    Propostes Cal netejar el seu bronze, no sols per permetre una millor lectura i gaudi de les inscripcions i decoracions, sinó per reproduir millor el so original de la campana.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta.
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Vedada, dissenyada per Joan Sorello el 1728, és un valuós exemplar de l'art fundiciari ubicat a la Catedral de Santa Tecla (Tarragona). Fosa en acer, destaca per la seva peculiar instal·lació, amb les anses embotides al jou, orientades perpendicular a l'eix. Aquesta configuració, aparentment perillosa, ha evitat fins ara el trencament de l'ansa.

    La campana presenta una notable acumulació de brutícia, resultat de la neteja superficial de la campana Assumpta, que ha afectat la visibilitat de les imatges i pot influir en la seva sonoritat. Les inscripcions inclouen "AVE MARIA 1728" i la signatura de l'autor, "IOAN SORELLO".

    Davant la seva conservació, cal incoar un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Bens Mobles. En cas de trencament, la campana pot ser soldada, tot i que la substitució per una campana amb afinació diferent seria la solució ideal. La seva singularitat justifica la seva protecció i estudi.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    19 Fotos

    Campana de senyals (1)

    (Referència 494)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 32
    Altura del bronze 37
    Vora 4
    Pes aproximat (en quilos) 19
    Any fosa 1250ca
    Terç (T) 2 cordons / "AVE : IHS : M : " [CG] / 2 cordons
    Mig (M) (quatre escuts amb la Tau)
    Mig peu (MP) cordó més gruix / (escut amb una Anunciació i als seus peus una campana) / 3 cordons
    Prima Re 6 +26
    Hum Sol 5 +05
    Tercera La 6 +14
    Octava Re 7 +13
    Tocs tradicionals de campanes La campana era utilitzada per fer certs senyals als campaners. Probablement el trencament de l'ansa batallera motivà el canvi en la forma de toc (per percussió amb unes fustes exteriors) que afortunadament no sembla haver afectat a la sonoritat de la campana.
    Tocs actuals de campanes No es toca de cap manera.
    Truja Fusta
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La campana tenia una corda al braç que arribava fins a la part baixa del campanar i tenia en l'altre extrem una bola de canó per contrarestar el pes de la corda. Encara que no tenia batall, el toc es produia pel xoc de la campana amb unes bigues de fusta ubicades en el mur en el recorregut del bronze. No hi havia cap instal•lació per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. A més, i degut a l'absència de batall, aquesta campana, sens dubte la més antiga del conjunt, es troba fora d'ús.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Cap
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Propostes Cal plantejar-s'hi, abans d'actuar, els usos futurs de la campana. Si ha de servir de senyal als campaners, no cal que sigui ubicada entre les altres campanes, ocupant un preciós espai.

    Si no ha de servir per avisar, tampoc pot entrar en els tocs de les altres, degut a les seves caraterístiques (tamany petit, nota molt aguda) que són exclusives per a senyals curts; en aquest cas, i degut a la seva antiguitat, podria exhibir-se, conjuntament amb el seu jou de fusta, en la visita cultural a la Catedral.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Documentacions de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    • SÁNCHEZ REAL, José (03/07/1999)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de Senyals, ubicada a la Catedral Metropolitana de Tarragona, és una peça fonada al voltant de l’any 1250, d’importància patrimonial excepcional. La seva característica principal és la inscripció "AVE : I<tt>H</tt>S : M : " [CG], que testimonia la seva funció de senyalització. L’escut representat, amb l’Anunciació i quatre escuts amb la Tau, reflecteix la influència religiosa i simbòlica de l’època.

    No obstant això, la campana ha patit problemes de conservació significatius des de la seva reubicació al campanar. La neteja superficial, combinada amb l’acumulació de brutícia, ha afectat la legibilitat de les imatges i pot haver impactat en el seu so. A més, una instal·lació inadequada, amb els eixos deixats caure, provoca que xocqui amb altres campanes. La manca d’un bastó adequat ha deixat la campana fora d’ús.

    Malgrat aquests problemes, la campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural inseparable. Qualsevol actuació ha de preservar les dues peces, i el trencament només pot ser solucionat per soldadura o, en última instància, per reemplaçament amb una rèplica. Es considera necessari iniciar un expedient per a la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    17 Fotos

    Prima (3)

    (Referència 741)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 50
    Altura del bronze 50
    Vora 7
    Pes aproximat (en quilos) 72
    FonedorPOMAROL, JOSEP
    Any fosa 1859
    Descripció La campana té una senzilla epigrafia, en español: " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # " En la part exterior porta una petita creu, feta amb estels i als seus peus "1859 " En la part oposada figura la mateixa data, escrita en xifres romanes "MDCCCLVIIII", tot i que caldria haver escrit "MDCCCLIX"
    Terç (T) 2 cordons / " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # [CH2] / 2 cordons
    Mig (M) (00) (creu feta amb estels) / 2 cordons / (00) "1859" (06) "MDCCCLVIIII "
    Mig peu (MP) (00) (03) (09) "T" [Tau 3.5] / 3 cordons
    Peu 3 cordons
    Prima Mi 5 +11
    Hum Fa# 4 -49
    Tercera La 5 -22
    Quinta Reb 6 -05
    Octava Fa# 6 -15
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per damunt d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    Finalment, l'ús d'un electromall monofàsic en possició invertida (pega de dalt a baix) és una solució poc adient, que no es justifica per la manca d'espai o pel moviment de la campana i que afecta a la seua sonoritat en els tocs mecànics.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Prima, dissenyada per Josep Pomarol i feta el 1859, és un element patrimonial destacat de la Catedral Metropolitana de Santa Tecla a Tarragona. La campana, de fosa, presenta una inscripció que l'atribueix al seu fabricant: “ME HIZO JOSE POMEROL”. A més, inclou la data de fabricació “1859” i l'abreviatura “T” (Tau 3.5).

    No obstant, la campana pateix problemes de conservació significatius. Des de la seva reubicació al campanar, ha sofert una neteja superficial que ha acumulat capes de brutícia, afectant la seva imatge i possiblement el seu so. La mala instal·lació, amb els eixos deixats caure en una U de ferro, impedeix el seu correcte ús, provocant que xochi amb altres campanes i requereixi la seva manipulació manual per repicar.

    L'ús d'un electromall invertit també ha afectat la seva sonoritat. La unitat de la campana i el seu jou de fusta i pedra és considerada una unitat cultural inseparable, i qualsevol actuació ha de preservar-les conjuntament, sense permetre truncar el jou. En cas de trencament, es recomana documentar i refondre la campana.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 11-01-2017
    10 Fotos

    Prima (2)

    (Referència 493)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 59
    Vora 6
    Pes aproximat (en quilos) 119
    FonedorFAGES, ISIDRE (BARCELONA)
    Any fosa 1753
    Descripció La campana té una inscripció molt senzilla, en español: "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # ". En el mig hi han dues creus, una d'elles correguda, per defecte en el moment de la fabricació, i baix de l'altra l'any de fabricació, "1753". Al peu hi figura el nom del fonedor, gens usual, escrit en llatí "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE", és a dir EM VA FER ISIDRE FAGES A BARCELONA.
    Espatlla (H) 3 cordons
    Terç (T) 1 cordó / "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA # " / cordó / garlanda / cordó
    Mig (M) (00) (creu) / "I753" (03) (Tau) (06) (creu - correguda durant el muntage del motllo) (09) (Tau)
    Peu "YSIDORVS FAGES ME FECIT BARCINONE"
    Prima Mib 5 +00
    Hum Mi 4 +04
    Tercera Sol 5 -35
    Quinta Do 6 -40
    Octava Mi 6 -02
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per baix d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual L'electromall pica excessivament baix, amb risc immediat de trencament.

    Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Prima (2), ubicada a la Catedral de Santa Tecla, és una obra mestra forjada per FAGES, ISIDRE a Barcelona el 1753. La inscripció en la campana recull “AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA” i una garlanda amb la data “I753” i una creu. La campana, des de la seva reubicació al campanar, ha patit problemes de conservació greus.

    La neteja superficial, deguda a la campana Assumpta, ha deixat restes de brutícia que afecten la seva visibilitat i possiblement el seu so. La mala instal·lació, amb els eixos abandonats en una U de ferro, provoca que la campana xoca amb les altres i només pot repicar amb dificultat.

    Malgrat aquestes problemes, la campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural inseparable. Qualitat de qualsevol actuació, el jou no pot ser truncat. La situació exigeix la incooració d'un expedient per incloure la campana en l'Inventari General de Bens Mobles. En cas de trencament, la campana només pot ser soldada, i la substitució requeriria una campana amb afinació diferent.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    14 Fotos

    Sorda (6)

    (Referència 490)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 77
    Vora 8
    Pes aproximat (en quilos) 264
    FonedorPOMEROL, JOSÉ
    Any fosa 1905
    Descripció La campana té una breu epigrafia, pròpia de campana industrial, sense relació amb el campanar on està ubicada, i amb nombroses garlandes. En la cara externa al centre hi ha una imatge, que sembla de la Immaculada, mentre que a l'altra banda hi ha els Sagrats Cors. Al seu pe hi figura en español " FUNDIDA EN REUS POR D. JOSE POMEROL AÑO 1905".
    Anses Decorades amb cares humanes
    Terç (T) garlanda / 3 cordons / garlanda
    Mig (M) (00) (Immaculada) (06) (Sagrats Cors)
    Mig peu (MP) (06) (marca de fàbrica) " FUNDIDA EN REUS POR / D. JOSE POMEROL AÑO 1905" / garlanda
    Peu Garlanda
    Prima Lab 4 -11
    Hum Si 3 -38
    Tercera Do 5 +18
    Quinta Fa 5 +35
    Octava La 5 +36
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que. no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La Clàssica es trobava per baix. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Electromall pica baix, amb possible perill de trencament de la campana.

    Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
    Actuacions urgents Regulació de l'electromall, per evitar el seu trencament.

    La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.

    Propostes A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sorda, dissenyada per José Pomerol el 1905 i ubicada a la Catedral de Santa Tecla, presenta característiques patrimonials significatives. La campana, feta de ferro, porta la inscripció “FUNDIDA EN REUS POR / D. JOSE POMEROL AÑO 1905” i la marca “06 (Sagrats Cors)” i “06 (marca de fàbrica)”. La garlanda i els tres cordons completen la seva decoració.

    No obstant això, la campana pateix problemes de conservació greus. La neteja superficial, deguda a la manipulació de la campana Assumpta, ha provocat l'acumulació de brutícia que dificulta la lectura de les imatges i pot afectar al seu so. A més, la mala instal·lació, amb els eixos deixats caure, i el contacte amb altres campanes, han limitat la seva funcionalitat, restringint-la a repicar de forma limitada.

    La conservació de la campana i el seu jou de fusta i pedra és essencial, i qualsevol actuació ha de preservar la unitat d'aquestes dues peces. La campana és considerada un element cultural interessant i, en cas de trencament, es proposa documentar-la abans de considerar la seva substitució o refondiment.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    11 Fotos

    Sorda (4)

    (Referència 492)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 80
    Vora 9
    Pes aproximat (en quilos) 296
    FonedorPOMAROL, JOSEP
    Any fosa 1867
    Descripció La campana té una breu inscripció llatina, en dues línies, no exempta de dificultats: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la qual les tres primeres lletres són majors. Creiem que cal interpretar-la en llatí com "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podem interpretar en català com DÉU OMNIPOTENT SIGUI LLOAT - LLOANÇA I HONOR A MARIA CONCEBUDA SENSE PECAT ORIGINAL - JOSEP POMAROL EM VA FER PER A TARRAGONA EL 7 DE MARÇ DE 1867".

    Igualment té quatre imatges: una Immaculada sota una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la part de fora; un Sant Pere a la dreta; una Santa Tecla a la part de dins, baix de la qual hi ha la inscripció llatina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) i un Sant Pau a l'esquerra on posa baix "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).

    Terç (T) cordó / "LDO [CH4] MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL [CH3] " / cordó / "TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" / cordó
    Mig (M) (00) (Tau) / (Immaculada) (03) (Sant Pere) (06) (Santa Tecla) / "S. THECLA" (09) (Sant Pau) / "S. PAULUS" / 2 cordons
    Mig peu (MP) 4 cordons
    Peu 2 cordons
    Prima La 4 +36
    Hum Si 3 +38
    Tercera Re 5 -09
    Quinta Fa# 5 -42
    Octava Si 5 +03
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes Per avaria del mecanisme de la campana dels quarts, en agost de 2004 aquesta campana tocava els quarts del rellotge.

    La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part superior. La campana de Classe Major o Clàssica es trobava ubicada per baix d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les altres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    Finalment, l'ús d'un electromall monofàsic en possició invertida és una solució poc adient, que no es justifica per la manca d'espai o pel moviment de la campana i que afecta a la seva sonoritat en els tocs mecànics.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana Sorda, ubicada a la Catedral de Santa Tecla de Tarragona, és una obra mestra forjada per Josep Pomarol el 1867. La inscripció gravada en la campana recull: “LDO [CH4] MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL [CH3]” (La Verge Maria concebuda sense parlar, lloança i honor a Josep Pomarol), “TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR” (Tarragona la va fer l’any 1867, no mar) i les dedicatòries als sants Pere, Pau, Tecla i Pau.

    Tot i la seva importància, la campana pateix problemes de conservació derivats de la seva reubicació i una instal·lació deficient. La neteja superficial ha amagat les imatges originals, i la mala ubicació provoca que xocqui amb altres campanes i limiti la seva funcionalitat, restringint-la a repicar manualment. L'ús d'un electromall monofàsic també afecta la seva sonoritat.

    Malgrat aquests problemes, la campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural essencial. En qualsevol actuació de conservació, cal preservar la unitat d'aquestes dues peces, sense permetre truncar el jou per facilitar el moviment. La campana, considerada interessant, podria ser refondata en cas de trencament després de documentar-la.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    16 Fotos

    Classe Major o Clàsica (5)

    (Referència 491)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 83
    Altura del bronze 75
    Vora 8
    Pes aproximat (en quilos) 331
    Any fosa 1315ca
    Descripció La campana té una inscripció molt senzilla, en llatí: "VOX DÑI SONAT" que caldria escriure "VOX DOMINI SONAT", que en català significa SONA LA VEU DEL SENYOR. La inscripció està precedida per una petita crucifixió, del tamany de les altres lletres, majúscules gòtiques. Per damunt hi han uns escuts alternats, amb la Tau de la Catedral de Tarragona i les armes del bisbe Rocabertí.
    Anses Anses molt senzilles i elegants
    Espatlla (H) (07) (Escut i tau - ambdós de 5 x 3.5) (11) (escut)
    Terç (T) 2 cordons / " : (Crucifixió) : VOX : DÑI : SONAT " [CG2.5] / 2 cordons / 2 cordons
    Mig peu (MP) Cordó més gruix / 2 cordons
    Prima Do 5 -30
    Hum Mi 4 +30
    Tercera Fa# 5 -14
    Quinta Reb 6 -16
    Octava Mib 6 +18
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics. De manera escandalosa, sent com és una de les quatre més antigues del conjunt, era l'única de totes a la qual havien susbtituït el jou de fusta i pedra per un de ferro de MANCLÚS de València, que posava en greu perill la seva conservació.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, i substitució de la instal•lació tradicional de la campana per un jou de ferro. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interés Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Classe Major o Clàssica, ubicada a la Catedral de Santa Tecla de Tarragona, és un valuós exemplar de l'art de la metalurgia medieval. Fosa l'any 1315 aproximadament, és una campana de fosa de gran valor històric i artístic. La inscripció original, "Crucifixi: Vox di: Sonat", reflecteix la importància religiosa de la campana.

    No obstant, la seva conservació actual presenta serioses dificultats. Després de la seva reubicació al campanar, ha patit problemes relacionats amb la neteja superficial, que ha afectat la llegibilitat de les imatges i pot haver impactat en el seu so. A més, la mala instal·lació, amb els eixos deixats caure, provoca que la campana xoca amb les altres i només pot repicar de forma limitada.

    La campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural inseparable. Qualitat de qualsevol actuació ha de preservar les dues peces, i la campana només pot ser soldada en cas de trencament. La seva declaració com a Bé d'Interès Cultural és una necessitat, i la seva remplaça seria per una rèplica.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    19 Fotos

    Clàssica (7)

    (Referència 742)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 95
    Altura del bronze 80
    Vora 11
    Pes aproximat (en quilos) 496
    FonedorPOMAROL, JOSEP
    Any fosa 1867
    Descripció La campana té una breu inscripció llatina, en dues línies, no exempta de dificultats: "LDO MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT AN MDCCCLXVII NON MAR" de la qual les tres primeres lletres són majors. Creiem que cal interpretar-la en llatí com "LAUS DEUS OMNIPOTENS - MARIAE SINE LABE CONCEPTAE LAUS ET HONOR - JOSEPHUS POMAROL TARRAGONE FECIT ANNO MDCCCLXVII NONAE MARTIUS" que podem interpretar en català com DÉU OMNIPOTENT SIGUI LLOAT - LLOANÇA I HONOR A MARIA CONCEBUDA SENSE PECAT ORIGINAL - JOSEP POMAROL EM VA FER PER A TARRAGONA EL 7 DE MARÇ DE 1867".

    Igualment té quatre imatges: una Immaculada sota una Tau (emblema de la Catedral de Tarragona) en la part de fora; un Sant Pere a la dreta; una Santa Tecla a la part de dins, baix de la qual hi ha la inscripció llatina "S. THECLA" (SANCTA TECLA) i un Sant Pau a l'esquerra on posa baix "S. PAULUS" (SANCTUS PAULUS).

    Anses Decorades amb cares humanes
    Terç (T) cordó / "LDO" [CH4] / cordó / "MARIAE SINE LABE CONCEPTAE. LAUS ET HONOR. JOSEPHUS POMAROL FECIT AN MDCCCLXVII " / cordó / "TARRAGONE NON MAR" [CH3] / cordó
    Mig peu (MP) 4 cordons
    Peu 2 cordons
    Prima Fa# 4 +46
    Hum Lab 3 +11
    Tercera Si 4 -20
    Quinta Mib 5 -45
    Octava Lab 5 +06
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. Una de les campanes sordes es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A mes de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Clàssica, ubicada a la Catedral de Santa Tecla (Tarragona), és una obra mestra forjada per Josep Pomarol el 1867. La inscripció gravada a la campana reconeix la devoció a Maria i honra a Sant Josep, l'artesà, i confirma la data de la seva creació: “MARIAE SINE LABE CONCEPTAE. LAUS ET HONOR. JOSEPHUS POMAROL FECIT AN MDCCCLXVII”. A més, s'hi inclou la dedicatòria “TARRAGONE NON MAR”.

    Tot i la seva importància, la campana pateix problemes de conservació derivats de la seva reubicació i d'una instal·lació inadequada. La neteja superficial ha provocat la pèrdua de detalls i pot afectar la qualitat del so. La mala ubicació del conjunt, amb els eixos en una U invertida, causa que la campana xoca amb altres elements, limitant la seva funcionalitat a repicar.

    A pesar d'aquests problemes, la campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural valuosa. Qualsevol actuació ha de preservar aquest conjunt complet, sense permetre la modificació del jou. En cas de trencament, la campana pot ser refondua després de documentar-la.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    19 Fotos

    Miserere (8)

    (Referència 743)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 115
    Altura del bronze 90
    Vora 11
    Pes aproximat (en quilos) 881
    FonedorPOMEROL, RAMÓN E HIJO
    Any fosa 1892
    Descripció La campana, típicament industrial, porta, en la part alta, un Sant Miquel, un Cor de Jesús i un àngel, envoltats per la frase llatina "COR JESU SACRATISSIMUM MISERERE NOBIS" que traduït al català vol dir COR SACRATÍSSIM DE JESÚS TENIU MISERICÒRDIA DE NOSALTRES. Hi ha també una Mare de Déu amb Nen i la marca de fàbrica, en español "FUNDIDA EN REUS POR R. POMEROL E HIJO / AÑO 1892" així com una Tau.
    En el peu hi figura la frase llatina "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT # LAUDATE EUM IN CYMBALIS BENE SONANTIBUS # # " La primera part vol dir CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, mentre que la segona, treta del salm 150, significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO)
    Terç (T) Cordó /
    (Garlanda) /
    (01) (Sant Miquel)
    (05) "COR JESU SACRATISSIMUM / (Cor de Jesús) / (Àngel) / MISERERE NOBIS"
    (07) (Mare de Déu amb Nen) / (marca de fàbrica 16 x 24) "FUNDIDA EN REUS / POR R. POMEROL E HIJO / AÑO 1892" [CH1.5]
    (10) (Tau)
    Mig peu (MP) 4 cordons
    Peu 2 cordons /
    "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT # LAUDATE EUM IN CYMBALIS BENE SONANTIBUS # # "[CH1.5] /
    2 cordons
    Prima Mib 4 -34
    Hum Mi 3 -13
    Tercera Sol 4 -33
    Quinta Sib 4 +10
    Octava Mi 5 -19
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. La campaneta de senyals es trobava ubicada damunt. Tenia una corda unida al braç, per moure-la, i un altra unida al batall per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

    Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

    Estat actual Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

    De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:

    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam.
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta i amb les altres campanes. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui si més no dur a seure, al menys brandar-la amb seguretat. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners, i facilitar els repics manuals.
    Propostes A més de reubicar la campana per poder brandar-la i repicar-la amb seguretat, cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Miserere (8), ubicada a la Catedral Basílica Metropolitana de Santa Tecla, és una obra mestra forjada per Pomerol, Ramón E Hijo el 1892. La seva caracterització patrimonial destaca per la inscripció principal: “COR JESU SACRATISSIMUM MISERERE NOBIS”, que representa el Cor de Jesús i la petició de misericòria. Aquesta inscripció es troba acompanyada de la imatge de Sant Miquel i de la Mare de Déu amb el Nen.

    La campana, feta de ferro, presenta un estat de conservació precari. Després de la neteja superficial, persisteixen capes de brutícia que afecten la seva lectura i possiblement el so. A més, la seva instal·lació incorrecta, amb eixos abandonats i la campana que xoca amb altres, limita la seva funcionalitat a la simple repicada, que ha de realitzar-se manualment.

    Malgrat aquestes problemàtiques, la campana i el seu jou de fusta i pedra constitueixen una unitat cultural essencial. Qualitat de les intervencions ha de preservar-se la unitat de les dues peces, sense permetre la truncació del jou. Existeix la possibilitat de refondre la campana en cas de trencament, sempre que es documenti la seva originalitat.

    Autors de la documentació

    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20-07-1989)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (16-08-2004)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    23 Fotos

    Tecla (9)

    (Referència 729)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 118
    Altura del bronze 100
    Vora 12
    Pes aproximat (en quilos) 951
    FonedorPALLÉS, JAUME
    Any fosa 1777
    Descripció La campana té una inscripció estesa en tres línies i escrita en llatí: " # IESVS # # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " que té una senzilla traducció al català: JESÚS. SANT I TERRIBLE ÉS EL SEU NOM. LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES. TECLA, EULÀLIA, BÀRBARA.

    Al mig hi figura una creu amb pedestal a la banda de fora; una Santa Bàrbara a la dreta, el nom del fonedor a la part de dins, i una imatge a la part d'esquerra. El nom del fonedor és, escrit en català "IAVME PALLES DE GRANOLLERS ME FEV LO ANY I777", és a dir JAUME PALLÉS DE GRANOLLERS EM FEU L'ANY 1777. La interpretació de les imatges és difícil degut a la brutícia de la campana.

    Terç (T) 2 cordons / " # IESVS # " / 2 cordons / " # + # SANCTVM # ET # TERRIBILIS # NOMEN # EIVS # LAVDATE # EVM " / 2 cordons / " # IN # CYMBALIS # BENE # SONANTIBVS # TECLA # EVLALIA # BARBARA " / 2 cordons
    Mig (M) (00) (creu amb pedestal) (03) (Santa Bàrbara) (06) (Marca de fàbrica) " IAVME / PALLES / DE GRANOLLERS / ME FEV LO ANY / I 7 7 7" [CH1.5] (09) (Imatge - Mare de Déu?) / 4 cordons
    Peu 2 cordons / 2 cordons
    Prima Mi 4 -16
    Hum Mib 3 +48
    Tercera Sol 4 +15
    Quinta Sib 4 +25
    Octava Mi 5 +40
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners toquin en una postura excessivament pròxima i perillosa. Com la campana xoca amb el fustam, no és possible dur-la a seure.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb un braç amb la corresponent corda, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
    Estat actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda fou mal ubicada, ja que xoca amb l'estructura de fusta i no es pot dur a seure. A més es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.

    Mecanismes de toc Un braç amb corda per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fpu baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Actuacions urgents La campana no es pot tocar a la manera tradicional ja que xoca amb l'estructura de fusta. Cal elevar els rodaments, ubicant-los probablement damunt un altra biga de fusta, per què no xoqui i es pugui dur a seure. Una conseqüència afegida seria la de donar una major seguretat als campaners.
    Propostes A més d'elevar els rodaments, per possiblitar que la campana pugui ser duta a seure, cal també netejar el seu bronze, no sols per permetre una millor lectura i gaudi de les inscripcions i decoracions, sinó per reproduir millor el so original de la campana.

    Cal repensar el sistema de toc automàtic. Atès que aquestes campanes sols branden de manera manual, es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total.

    La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Tecla (9), ubicada a la Catedral de Santa Tecla de Tarragona, és una obra mestra forjada per Jaume Pàl·les el 1777. La seva inscripció, gravada en dos cordons, commemora a Santa Tecla i Santa Bàrbara, i inclou un llibre de l'èixer "In Cymbalis Bene Sonantibus Tecla Evlalia Barbara". A més, la inscripció revela la marca de la fàbrica: "IAVME / PALLES / DE GRANOLLERS / ME FEV LO ANY I 7 7 7". Un quart cordó presenta una imatge que podria representar la Mare de Déu.

    Després de ser instal·lada al campanar, la campana ha patit problemes de conservació greus. La neteja superficial, deguda a la manipulació de la campana Assumpta, ha provocat la pèrdua de la claredat de les imatges i pot afectar la qualitat del seu so. La seva ubicació inadequada causa friccions amb l'estructura de fusta i dificulta el toc. A més, la seva posició excessivament baixa presenta riscos per als campanaires. Per aquest motiu, s'ha iniciat un expedient per a la seva inclusió en l'Inventari General de Bens Mobles, i la seva reparació es limita a soldar-la, o bé, substituir-la per una campana amb afinació diferent.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    19 Fotos

    Fructuosa (11)

    (Referència 488)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 134
    Altura del bronze 125
    Vora 14
    Pes aproximat (en quilos) 1393
    Any fosa 1313
    Descripció Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies. En la primera posa " + : AN : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : ". La inscripció és de difícil interpretació. El dr. José SÁNCHEZ REAL, que considera que aquesta és la campana Assumpta, la completa de la següent manera: " ANNO Mº CCC XIII QVO DOMINO ROCABERTINO GVLLELMO PRESVLO VIRGINIS ALMAE TECLE FACTA FVIT CAMPANA SVB EIVS HONORE", la qual es pot interpretar en català com L'ANY 1313 EN EL QUAL EL SENYOR GUILLEM ROCABERTINO PRELAT DEL TEMPLE DE LA VERGE TECLA ES VA FER AQUESTA CAMPANA EN HONOR D'AQUELLA".

    La segona inscripció, també de difícil interpretació, és però molt més habitual: " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " que caldria haver escrit en llatí com "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM" la qual cosa pot voler dir en català "SONO DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA EN HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA", inscripció bastant usual en el segle XIV i inicis del XV. 2 cordons

    Anses Les anses son llises, però de factura esbelta.
    Terç (T) 2 cordons / " + : AÑ : Mº : CCC : XIII Q : D : ROCBTIO : G : PSUL : VIGIS : ALM : TECLE : FACTA : FVIT : CAPAN : SB : EIVS : HONORE : " / 2 cordons / " + MENTEM : SACTAM : SPOTANEAM : HONOREM : DEO : ET : PRIE : LIBERACIONEM " / 2 cordons
    Prima Fa# 4 -35
    Hum Fa# 3 -04
    Tercera La 4 +25
    Quinta Reb 5 +01
    Octava Fa# 5 +15
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
    Estat actual Després de la reubicació en la part inferior del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.
    Mecanismes de toc Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou. i reubicación en la ventana externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Fructuosa, forjada el 1313 a la Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Illes, Santa Tecla (Tarragona), és un valuós exemplar de l'art metal llegat a CATALUNYA. La seva inscripció, gravada en dos cordons, commemora la data de fabricació i la dedicació a Déu, així com la promoció de la pau i la llibertat. L'escripta inclou frases com "Facta Fuit Capan" i "Honor Deum et Pie".

    Després de la seva reubicació a la part inferior del campanar, la campana es troba en condicions de conservació favorables, tot i que la seva posició actual dificulta el toc manual segur, obligant els campanaires a adaptar-se a noves circumstàncies.

    Davant la seva importància patrimonial, s'ha iniciat un expedient per a la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural. En cas de danys, la campana pot ser reparada per soldadura, i en situacions extremes, substituïda per una rèplica.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    29 Fotos

    Maria Assumpta (10)

    (Referència 489)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització sala de campanes
    Diàmetre (en cm) 140
    Altura del bronze 120
    Vora 15
    Pes aproximat (en quilos) 1589
    Any fosa 1314
    Descripció En l'espatlla hi ha diversos escuts alternats: les armes de la Catedral (la Tau) i les de l'arquebisbe Rocabertí, que manà fer la campana. Té dues inscripcions en la part superior de la campana, esteses en dues línies, i cadascuna iniciada amb una petita imatge de l'Agnus Dei. En la primera línia diu " + AÑO Mº CCºC XIIIIº IN MENSE MADII DÑS G ARCHIEPS TERRACOÑ ME FECIT FIERI " que caldria escriure en llatí " + ANNO MILLESSIMO TRICENTESIMO DECIMOQUARTO IN MENSE MAII DOMINUS GVILLEM ARCHIEPISCOPUS TARRACONENSIS ME FECIT FIERI", la qual cosa vol dir, en català, que L'ANY 1314 EN EL MES DE MAIG EL SENYOR GUILLEM, ARQUEBISBE DE TARRAGONA EM VA FER FER". Guillem de Rocabertí fou arquebisbe de Tarragona de1309 a 1315, segons indica la pàgina web de l'Arquebisbat de Tarragona. En la línia següent hi figura "VICIT LEO DE TRIBV IVDA RADIX DAVID ALLELVIA XPS VINCIT XPS REGNAT" La qual cosa està escrita en llatí i grec, posant XPS per XRISTOS. En català significa VENÇ EL LLEO DE LA TRIBU DE JUDA, DE LES ARRELS DE DAVID ALELUIA. CRIST VENÇ, CRIST REGNA.

    Les dues inscripcions estan fetes en belles lletres majúscules gòtiqes, bastant decorades, i de petites dimensions, sense cap altra decoració. La separació entre paraules és de dos punts " : " i les abreviatures que figuren sobre algunes lletres són una mena d'Omega amb les pates allargades.

    Anses Les anses son llises, però de factura esbelta.
    Espatlla (H) (alternats) (escut amb la Tau - signe de la Catedral de Tarragona) (escut heràldic de l'arquebisbe que manà fer la campana)
    Terç (T) 2 cordons / " (Agnus Dei) : + : AÑO : Mº CCºC : XIIIIº : IN : MENSE : MADII : DÑS : G : ARCHIEPS : TERRACOÑ : ME : FECIT FIERI " / 2 cordons / " (Agnus Dei) : VICIT : LEO : DE : TRIBV : IVDA : RADIX : DAVID : ALLELVIA : XPS : VINCIT : XPS : REGNAT : " / 2 cordons
    Prima Mi 4 +20
    Hum Re 3 +42
    Tercera Sol 4 -11
    Quinta Sib 4 -45
    Octava Mi 5 -01
    Tocs tradicionals de campanes La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi els braços de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

    La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

    Tocs actuals de campanes La campana continua sent brandada per a tocs manuals extraordinaris, tot i que la nova ubicació fa que els campaners puguin aturar-la amb les cordes passades pel jou, en una postura excessivament pròxima i perillosa.

    Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

    Truja Fusta amb un capçal de pedra
    Estat anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una de les finestres externes del campanar. Comptava amb dos braços amb les corresponents cordes, per al toc manual, amb una corda lligada al batall amb gantxo. Aixímateix comptava a (09) amb un electromall trifàsic, per als repics automàtics. Allò que més caracteritzava una campana tan antiga com aquesta era la immensa capa de brutícia que la cobria, que superava els 40 cm de fem de coloms en la part superior del jou, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.
    Estat actual Després del doble procés de restauració (neteja de la campana i del jou) i reubicació en la part inferior central del campanar, la campana es troba en condicions òptimes, tant de conservació, com de toc i de contemplació de les seves inscripcions. No obstant, es troba excessivament baixa per a un toc manual segur, i els campaners han d'adaptar-se a les noves condicions de toc, molt més perilloses que abans.

    La campana presenta un forat en el llavi, justament en el punt de percussió, fet amb el propòsit d'extreure metall per analitzar la seva composició. Probablement no es tractava del lloc més adient per foradar la campana (aquestes mostres solen extreure's de les anses).

    Mecanismes de toc Dos braços amb sengles cordes per al toc manual - Electromall per al toc automàtic
    Intervencions Les actuacions dels últims temps van consistir en:
    • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
    • restauració de la campana i del jou, en una primera actuació, i reubicació en la finestra externa on es trobava els últims segles. La campana fou baixada del campanar per a la restauració, i exposada durant diversos mesos en la Catedral. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL y CORREDERA de Alcoletge.
    • reubicació en la part inferior central de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Primera documentació de la campana:
    • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)

    En el batall posa, amb lletres marcades en gelat, " FERNANDO ARDANUY 30 MAYO 1994 CARRODILLA "

    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria Assumpta, datada de l’any 1314, és una peça fonada per l’arquitecte Terracó per a la Catedral Metropolitana de Santa Tecla a Tarragona. La seva importància resideix en les inscripcions que la caracteritzen, especialment les que recullen lloances a Jesús com a “Agnus Dei” i descripcions de la seva victòria sobre el llibre jueu i el seu regnat.

    Actualment, la campana es troba ubicada al campanar, després d’un procés de restauració i reubicació. Tot i que la conservació és òptima, presenta un forat al llavi, creat per extreure mostres de metall per a l’anàlisi de la seva composició. Aquest forat, no obstant, no és el més adequat i pot comprometre la seguretat del toc.

    La situació actual exigeix adaptar les tècniques de toc per part dels campanaires, i s’ha iniciat un expedient per a la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural. La campana pot ser reparada per soldadura, però en cas de trencament, la seva substitució podria ser per una rèplica.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    51 Fotos

    Quarts

    (Referència 5844)

    Localització sala dels monjos
    Diàmetre (en cm) 20
    Pes aproximat (en quilos) 5
    Descripció La campana porta tres Tau en la part alta, que no permeten de datar-la
    Terç (T) 3 Tau
    Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge
    Truja Tira de cuiro
    Estat actual Petita campana, que penja d'una tira de cuiro passada per la batallera de la campana de les hores. Es tracta d'una solució dubtosa, ja que carrega innecessàriament el pes d'aquesta sobre l'altra, i per altra banda penja de manera inestable, tot i que estèticament sigui perfecta.

    L'electromall, de construcció cassolana, pica la campana massa baixa, posant-la en perill immediat de destrucció.

    Mecanismes de toc electromall
    Actuacions urgents L'electromall pica massa baix; cal regular la possició de percussió.
    Propostes Cal trobar una solució de fixació més estable per a la campana. Igualment cal dotar-la d'un electromall adient per a una campana possiblement antiga, i per tant que ha de ser protegida.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Notes Mesures aproximades
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Quarts, ubicada a la Catedral de Santa Tecla a Tarragona, és un valuós exemplar de l'artíficial de bronze. Fosa a l'any desconegut, destaca per la seva construcció cassolana, caracteritzada per la seva robusta estructura. La campana, de dimensions petites, penja de manera provisional d'una tira de cuir connectada a la batallera de la campana de les hores.

    No obstant, aquesta solució presenta problemes de sostenibilitat i és considerada dubtosa, ja que transmet innecessàriament el pes de la campana de les hores a la Quarts, i la seva suspensió és inestable. A més, l'electromall, un instrument de poliment, ha causat danys significatius a la campana, picant-la massa baix i posant en risc la seva conservació. La situació actual representa una vulnerabilitat per a la seva integritat estructural i la seva valoració patrimonial.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    4 Fotos

    Tecla I

    (Referència 5842)

    Localització sala dels monjos
    Diàmetre (en cm) 25
    Pes aproximat (en quilos) 9
    FonedorPOMAROL, JOSEP
    Any fosa 1867
    Descripció La campana, d'aparença medieval, sols té una curta inscripció:"AN WDCCCLXVII", on la M està posada invertida. També té a la banda de fora la Tau, a la de dins una creueta, de factura medieval (potser procedent de l'anterior campana) i a l'esquerra Santa Tecla, amb el bras extès.
    Terç (T) Cordó / cordó / cordó / cordó
    Mig (M) (00) (Tau) (06) (petita creu de tradició gòtica) (08) (Santa Tecla) (09) "AN WDCCCLXVII" / cordó
    Mig peu (MP) Cordó / cordó
    Peu Cordó
    Tocs tradicionals de campanes Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
    Tocs actuals de campanes Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
    Truja Fusta
    Estat actual La campana, d'aparença medieval, sembla refosa por POMEROL en 1867, tot i que reutilitza el jou de fusta, afegint algunt element del seu temps (com cargols quadrats, inexistents en l'altra campana). El batall està pessigat a la batallera.
    Mecanismes de toc Braç amb una corda que arriba fins al presbiteri
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta i ferro.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
    Notes Mesures aproximades - Autor probable, per data i tipus de lletra - No obstant no és improbable la utilització de la campana Tecla anterior com model
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Tecla I, ubicada a la Catedral de Santa Tecla (Tarragona), és una peça de gran valor patrimonial, forjada per Josep Pomarol el 1867. La campana, d’aspecte medieval, presenta un jou de fusta reutilitzat, incorporant elements novells com cargols quadrats, que reflecteixen la producció de l’època. La seva fabricació es caracteritza per un batall estriat a la batallera.

    La inscripció gravada a la campana, amb les referències a “cord”, (00) (Tau), (06) (petita creu de tradició gòtica), (08) (Santa Tecla) i (09) “AN WDCCCLXVII”, indica l’any de la seva fabricació: 1867.

    Aquesta campana, considerada interessant, es pot restaurar en cas de trencament, assegurant la seva preservació per a les generacions futures. La seva importància resideix en la combinació de tècniques de fosa antigues amb elements moderns, oferint una visió de la història de la metalurgia i la producció de campanes a CATALUNYA.

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (06-07-2017)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    12 Fotos

    Tecla II

    (Referència 5843)

    Localització sala dels monjos
    Diàmetre (en cm) 25
    Pes aproximat (en quilos) 9
    Descripció Anepígrafa
    Espatlla (H) 2 cordons
    Terç (T) 2 cordons /
    2 cordons /
    2 cordons
    Mig (M) 2 cordons /
    2 cordons
    Mig peu (MP) 2 cordons
    Peu 2 cordons /
    2 cordons
    Tocs tradicionals de campanes Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
    Tocs actuals de campanes Toc durant alguns moments dels oficis capitulars
    Truja Fusta
    Estat actual Campana d'aparença medieval, amb un jou de fusta que utilitza fixacions també molt antigues. El batall està lligat a la batallera amb cordes.
    El batall pica una mica alt.
    Mecanismes de toc Braç amb una corda que arriba fins al presbiteri
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta i ferro.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals
    Notes Mesures aproximades
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Tecla II, ubicada a la Catedral de Santa Tecla a Tarragona, és un valuós exemplar de l'art de la metalurgia i la ceràmica. Fosa a data desconeguda, presenta una aparença medieval i destaca per la seva conservació, tot i l'ús d'un jou de fusta per a les seves fixacions, que reflecteix pràctiques constructives antigues.

    El batall, que s'eleva lleugerament, és un element clau de la campana. La seva estructura està lligada a la batallera amb cordes, una solució que assegura la seva funcionalitat. La campana, de gran valor històric i artístic, és un testimoni de la tradició forjadora catalana i de la importància de la catedral com a centre religiós i cultural de la CATALUNYA. La seva valoració es basa en la combinació de la qualitat de la fosa, la seva forma i la seva relació amb la història de la ciutat de Tarragona.

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (06-07-2017)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 10-06-2018
    11 Fotos

    Hores

    (Referència 5845)

    Localització sala dels monjos
    Diàmetre (en cm) 25
    Pes aproximat (en quilos) 9
    Any fosa 1380ca
    Descripció La campana té una breu inscripció en majúscula gòtica, en grec i llatí: " IHS XPS REX VENIT IN PACE", és a dir "IHSUS XRISTOS REX VENIT IN PACE" el que equival en català a JESUCRIST REI VÉ AMB LA PAU. També té una petita imatge, difícil d'identificar
    Terç (T) 2 cordons / " # : IHS XPS REX VENIT IN PACE : " / 2 cordons / (petita imatge, difícil d'identificar)
    Tocs actuals de campanes Hores del rellotge
    Truja Tira de cuiro
    Estat actual Petita campana, que penja d'una tira de cuiro, i de la qual penja la campana dels quarts, d'un altra tira de cuiro passada per la batallera. Es tracta d'una solució dubtosa, ja que carrega innecessàriament el pes d'aquella sobre aquesta, i per altra banda penja de manera inestable, tot i que estèticament sigui perfecta.

    L'electromall, de construcció cassolana, pica la campana massa baixa, posant-la en perill immediat de destrucció.

    Mecanismes de toc electromall
    Actuacions urgents L'electromall pica massa baix; cal regular la possició de percussió.
    Propostes Cal trobar una solució de fixació més estable per a la campana. Igualment cal dotar-la d'un electromall adient per a una campana antiga, i que ha de ser protegida.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com Bé Moble d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Notes Mesures aproximades
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana d'Hores de Santa Tecla, ubicada a la Catedral Metropolitana, és un valuós exemplar de l'art fundir de la segona meitat del segle XIV. Fosa l'any 1380 aproximadament, presenta característiques notables que la fan destacar. La campana, de dimensions modestes, està feta d'obra i mostra un electromall de construcció cassolana, un estil típic de la metalurgia de l'època.

    Les inscripcions, gravades en dos cordons, inclouen el símbol de Jesús Crist Rei: “IHS XPS REX VENIT IN PACE”. Aquesta dedicatòria és un element clau per a la seva valoració històrica i artística.

    Actualment, la campana es troba en un estat de conservació precari. La seva instal·lació, amb l'electromall que pica massa baix, representa un perill imminent per a la seva integritat. La seva conservació requereix mesures urgents i, possiblement, la declaració com a Bé d'Interès Cultural. La seva reparació, en cas de trencament, es limita a la soldadura o la substitució per una rèplica.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    7 Fotos

    La campana dels Quarts (A)

    (Referència 487)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització terrassa
    Diàmetre (en cm) 62
    Altura del bronze 53
    Pes aproximat (en quilos) 138
    FonedorFENODI, ANTONI
    Any fosa 1509
    Descripció Sembla que la inscripció de la campana és "LUMINARE ORBIS TERRE BEATUS APOSTOLUS PAULUS", amb escuts del Capítol i del municipi. La traducció catalana aproximada sería "EL BENAURAT APÒSTOL PAU ILLUMENA EL MON"
    Terç (T) "LUMINARE ORBIS TERRE BEATUS APOSTOLUS PAULUS", escuts del Capítol i del municipi.
    Prima Sol 5 +02
    Hum Fa# 4 +14
    Tercera Do 6 -11
    Quinta Mib 6 -04
    Octava La 6 -32
    Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge, exclusivament.
    Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge, quan funcionen els mecanismes.
    Truja Biga de fusta
    Estat actual La campana conserva el sistema de toc original, mitjançant un mall extern que cau per gravetat, i del qual tira ara un motor ubicat en la terrassa. No obstant, en juliol de 2004 el mecanisme estava fora d'ús, i el toc era substituït pel d'una de les campanes Sordes.
    Mecanismes de toc Mall extern per gravetat
    Actuacions urgents L'única actuació necessària és la reparació dels desperfectes, per que continui sonant els quarts, amb el sistema original del mall extern.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una incoació específica com a Bé d'Interès Cultural, del conjunt format per la campana de bronze i el seu sitema de toc tradicional per gravetat.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes Accés impossible sense mitjans extraordinaris.

    Documentació de la campana: A. MAGAROL Les campanes

    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “La campana dels Quarts” (A), feta per FENODI l’any 1509, és un valuós element patrimonial de la Catedral Metropolitana de Santa Tecla a Tarragona. La seva fosa, juntament amb les inscripcions “LUMINARE ORBIS TERRE BEATUS APOSTOLUS PAULUS” i els escuts del Capítol i del municipi, testimonia l’art i la religiositat de l’època.

    La campana conserva el sistema de toc original, que actualment s’alimenta d’un motor situat a la terrassa per compensar la pèrdua del mall extern, que permet el moviment per gravetat. Un incident el juliol de 2004 va obligar a substituir temporalment el toc per un de la campana Sords.

    La seva valoració actual implica la conservació del sistema de toc existent i, en cas de trencament, la possibilitat de ser soldada. La substitució completa, en cas de ser necessària, podria realitzar-se amb una rèplica. Dada la seva importància, s’ha considerat la possibilitat d’iniciar un expedient per a la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    3 Fotos

    La Capona, d´hores (B)

    (Referència 486)
  • Arxiu sonor de la campana

    • Localització terrassa
    Diàmetre (en cm) 157
    Altura del bronze 126
    Vora 14
    Pes aproximat (en quilos) 2241
    FonedorFENODI, ANTONI
    Any fosa 1509
    Descripció La campana té una complexa epigrafia tota en llatí. En la part superior, en dues línies, hi posa "+ MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE + SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM". S'hauria d'haver escrit "+ MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIAE LIBERATIONEM + THECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE + SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM" la qual cosa pot traduir-se en català com DE MANERA PIADOSA I VOLUNTÀRIA SONO EN HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA + TECLA VA VENERAR AL CRIST MENTRE REGNAVA EL CRUEL NERÓ + SANT PAU, LLUM DEL MON, INTERCEDIU PER NOSALTRES AL SENYOR.

    Més avall hi ha una sèrie d'escuts i d'imatges: un escut de Tarragona, Sant Pau, la Tau, símbol de la Catedral, Santa Tecla, l'escut de l´arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia i una Mare de Déu.

    Hi ha dues creus, una a cada banda, amb pedestal, i una cinta que envolta la campana, acabada en una beta on posa "ave maria".

    Al peu hi figuren les següents inscripcions llatines: " AN # SAL # M # D # XI # CHRISTVS : IESVS : ANT : FƎNODI : M : F # ", amb algunes lletres imbricades, i que caldria haver escrit com "ANNO SALUTEM MDXI - CHRISTUS JESUS - ANTONI FENODI ME FECIT", la qual cosa significa en català L'ANY DE LA SALVACIÓ 1511 - CRIST JESÚS - ANTONI FENODI EM VA FER.

    La presència dels tres escuts, del bisbe, de la catedral i de la ciutat, dels quals els dos últims hi figuren també en els pilars de pedra que sostenen la campana, indica que aquesta pertany a una categoria diferent de les altres, com indicadora del pas de les hores, i que s'ha construït per conveni entre les parts.

    Terç (T) 2 cordons / "+ (creu amb pedestal en forma de campana) MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE" 2 cordons / " + (creu amb pedestal en forma de campana) SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM". (02) (Escut Tarragona) (03) (Sant Pau) (05) (Tau) (07) (Santa Tecla) (09) (Escut de l´arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia) (11) (Mare de Déu)
    Mig (M) (00) (Creu amb pedestal) (06) (Creu amb pedestal) (08) (Beta i al seu extrem "ave maria")
    Mig peu (MP) (00) " AN # SAL # M # D # XI # " (03) " # CHRISTVS # " (06) " : IESVS : " (09) " ANT : FƎNODI : M : F # " 5 cordons (el central més gruixut)
    Peu (garlanda)
    Prima Do 4 -44
    Hum La 2 +07
    Tercera Re 4 -15
    Quinta Mi 4 -43
    Octava Fa# 5 +38
    Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores del rellotge - Repics en ocasions extraordinàries.
    Tocs actuals de campanes Toc de les hores del rellotge - Repics en ocasions extraordinàries.
    Truja Biga de fusta
    Estat actual La campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

    Per altra banda s'ha substituït el martell extern original, que donava un so peculiar, per un electromall, havent desaparegut tota la instal•lació antiga. No obstant la campana conserva el batall intern, que probablement s'utilitzaria per a ocasions extraordinàries.

    Mecanismes de toc Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual
    Intervencions En un moment indeterminat i probablement recent, es va substituir el sistema de toc mecànic, per gravetat i extern, associat als rellotges, per un electromall.
    Propostes Cal repensar el sistema de toc automàtic. Es recomana la utilització de sistemes de toc, ja utilitzats en altres catedrals com ara Murcia o Sevilla, que tirin directament del batall, amb motors o altres mecanismes ubicats en una possició distant que no molesti per als tocs manuals i no suposi un fort impacte visual com ara.

    No obstant, si existís el martell original de la campana,caldria tornar-lo a instal•lar i moure'l mitjançant un equipament d'aire comprimit, com aquell que mou el mall del Micalet, la gran campana de les hores de la Catedral de València.

    Fins i tot pot proposar-se un sistema de tir per aire comprimit com l'utilitzat en la Catedral de València, que tira també directament dels batalls de les dues campanes majors, amb una major velocitat de resposta i un mínim impacte visual. Aquest sistema, que precisa un manteniment relatiu, és fàcil d'utilitzar en la Catedral de Tarragona, on l'accés actual a les campanes és pràcticament total. La utilització d'aquest sistema no impedeix els tocs manuals i facilita una major riquesa rítmica per als tocs automàtics.

    En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió, com l'utilitzat en la campana Assumpta. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).

    Protecció Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una declaració específica com a Bé d'Interès Cultural del conjunt format per la campana de bronze i la seva instal•lació.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana La Capona, ubicada a la Catedral de Santa Tecla, és una peça excepcional forjada el 1509 per Antoni Fenodi. La seva importància patrimonial rau en la seva antiguitat, la qualitat de la fosa i les inscripcions que la caracteritzen.

    Les inscripcions, gravades en dos cordons, són de gran valor històric i religiós. El primer cordó recull la dedicatòria: “MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE”. El segon cordó, “SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM”, demana intercessió a Sant Pau. A més, la campana presenta un escut de Tarragona, la representació de Sant Pau, una tau, l'escut de l'arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia i la Mare de Déu.

    Actualment, La Capona pateix problemes de conservació greus, principalment degut a la neteja superficial i a la substitució del martell extern. Tot i això, conserva el batall intern i la seva valoració cal que impulsi la declaració com a Bé d'Interès Cultural. La resta de reparacions es limiten a soldar-la en cas de trencament, o a la possible substitució per una rèplica.
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 17-12-2016
    36 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 19-05-2026

    Connectats: 110 Visitants: 109 Usuaris: 1 - francesc