| Localització |
Sala de les campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
88 |
|---|
| Altura del bronze |
65 |
|---|
| Vora |
8 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
395 |
|---|
| Fonedor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
|---|
| Any fosa |
1940 |
|---|
| Descripció |
La campana té quatre triangles decorats a la part superior del terç i quatre creus xicotetes a l'inferior. A més disposa a aquest espai d'una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "✱ SANTA ANA ✱". També al terç hi ha una inscripció amb el nom del rector i el de l'alcalde del moment: "✱ SIENDO PARROCO D. JOSE ALGADO Y ALCALDE D. JOSE SEBASTIAN CERDA ✱". Seguidament trobem al mig una creu amb pedestal, un Salvador Eucarístic i medalló amb àngels, així com la marca de fàbrica rodejant l'escut nacional, element habitual a les campanes foses industrialment: "JUAN BTA. ROSES FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA". Al mig peu té una inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "✱ SELLA AÑO 1940 ✱".El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
|---|
| Espatlla (H) |
(02) (04) (08) (10) (triangle decorat) |
|---|
| Terç (T) |
(cordó)
(06) "✱ SANTA ANA ✱"
(cordó)
"✱ SIENDO PARROCO D. JOSE ALGADO Y ALCALDE D. JOSE SEBASTIAN CERDA ✱"
(cordó)
|
|---|
| Mig (M) |
(00) (creu amb pedestal i àngels)
(03) (Medalló de creu amb àngels)
(06) (Escut d'Espanya i marca de fàbrica) "JUAN BTA. ROSES FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA"
(09) (Salvador Eucarístic) |
|---|
| Mig peu (MP) |
(2 cordons)
(06) "✱ SELLA AÑO 1940 ✱"
(2 cordons) |
|---|
| Peu |
(3 cordons) |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Repic i volteig automàtic. |
|---|
| Truja |
Ferro Manclús nova |
|---|
| Estat original |
Estava instal·lada a la mateixa finestra que ocupa actualment amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, instal·lació que va conservar fins la dècada dels 90 del segle XX aproximadament. Tenía una corda al batall. |
|---|
| Estat anterior |
L'any 1995 estava mecanitzada amb electromall trifàsic i brutíssima d'excrements de colom. Tenia un batall antic amb peçonet i soquet. La truja estava pintada de verd. |
|---|
| Estat actual |
Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. A més disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'ansa batallera és postissa. |
|---|
| Mecanismes de toc |
(03) motor de vol continu i electromall monofàsic |
|---|
| Intervencions |
Va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida (València) i va quedar instal·lada amb truja de fusta al campanar després de la benedicció. La foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar als anys 90 aproximadament. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i dotaren la campana amb un motor de vol continu i electromall trifàsic. Amb posterioritat a 1995 aquest últim es canvià per altre monofàsic. |
|---|
| Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar. |
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Valoració |
Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
|---|
| Instal·lació |
La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
|---|
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Santa Anna, ubicada a la parròquia de Santa Anna (Sella) i construïda el 1940 per la foneria Juan Bautista Rosés de Adzaneta, presenta característiques patrimonials notables. La inscripció principal, ubicada en el cordó (06), llegeix: “JUAN B<SUP>TA.</SUP> ROSES FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA / PROVÍNCIA VALENCIA”. Aquesta identificació revela l’origen de la fabricació i la seva ubicació geogràfica.
Altres elements inclouen un medalló de creu amb àngels (03), un escut heràldic de la COMUNITAT VALENCIANA i la data de fabricació (06). A més, s’hi llegeix “SIENDO PARROCO D. JOSE ALGADO Y ALCALDE D. JOSE SEBASTIAN CERDA”.
La campana està instal·lada a una finestra de la sala de campanes i equipada amb un sistema de mecanització modern per l’època, incloent un motor de vol continu i electromall monofàsic, juntament amb un batall lligat i reforçat. La seva conservació és especialment destacable, amb la possibilitat de refondreix-la en cas de danys. La campana és considerada d’interès.
|
|---|
Autors de la documentació- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana i actualització de la fitxa] (17-08-2019)
|
| Editor de la fitxa |
ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualització |
03-04-2020 |
|---|
| 20 Fotos |
|---|
