Parròquia de Sant Antoni de Pàdua - TOLLOS COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Maria del Rosari (1)

(Referència 2027)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 53
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 86
FonedorROSES, HIJOS DE VICENTE
Any fosa 1908
Descripció Té dos anses amb decoracions antropomorfes. Al terç disposa d'una inscripció en espanyol amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "MARIA DEL ROSARIO ANO I908". També té al terç una sanefa amb motius vegetals i àngels i al mig la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA".
Anses Anses amb decoracions antropomorfes
Terç (T) (cordó)
(06) "MARIA DEL ROSARIO ANO I908"
(cordó)
(garlanda amb motius vegetals i àngels)
Mig (M) (06) (marca de fàbrica) "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic per a les festes.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original La campana estava instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional local. Disposava d'una corda unida al batall que arribava fins als peus del campanar i una maça horària exterior per tocar les hores.
Estat anterior Bon estat, el batall era antic i pegava baix, i la campana estava torta. Tenia una truja de ferro de S. Manclús, pintada i repretada, i la campana era manual amb una corda per tocar des de baix.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1908 als tallers de la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. Durant els anys 60 o 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta per altra de ferro, però sense mecanitzar-la. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2012. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Maria del Rosari (1), datada de 1908, és una peça patrimonial d’importància ubicada a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua (TOLLOS), dins de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva fabricació va ser encàrrec de la família ROSES HIJOS DE VICENTE, reflectit en la inscripció "MARIA DEL ROSARIO ANO I908". A més, la campana presenta una garlanda amb motius vegetals i àngels, i una marca de fàbrica que identifica els seus fabricants: "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA".

El seu instal·lació es troba a una finestra de la sala de campanes, amb un truja de fusta de perfil tradicional valencià i un sistema de mecànisme d’impuls i electromall monofàsic. El batall de la campana està lligat i reforçat amb cable de seguretat.

En cas de trencament, la campana pot ser sol·lada. La seva substitució és possible, tot i que la seva particularitat la fa única. La seva conservació i el seu mecanisme de funcionament la converteixen en un element singular del patrimoni local.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (24-09-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica i fitxa] (16-02-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 28-02-2020
13 Fotos

Sant Antoni de Pàdua (2)

(Referència 2050)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 62
Altura del bronze 52
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 138
FonedorROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)
Any fosa 1841
Descripció La campana té una senzilla inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada la campana, al titular del temple parroquial i patró del municipi, així com la data de fosa i l'autor de la campana: "SAN ANTONIO✱DE PADUA✱ANO 1841 DOMINGO ROSESMEHIZO". Al mig té una peu amb pedestal i una custòdia.
Terç (T) (2 cordons)
"SAN ANTONIO✱DE PADUA✱ANO 1841 DOMINGO ROSESMEHIZO"
(3 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(06) (custòdia)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes. Interpretava tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic per a les festes. Toca hores i mitges
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original La campana estava instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional local. Disposava d'una corda unida al batall que arribava fins als peus del campanar i una maça horària exterior per tocar les hores.
Estat anterior En un bon estat i un batall antic. La truja era de ferro de S. Manclús, pintada i repretada. La campana manual amb una corda al batall per tocar des de baix i una maça amorrada per al toc de les hores, mecànica en (04) (nota de Xavier Martín, 1998)
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1828 per Domingo Roses Vila, fonedor establer a Atzeneta d'Albaida i que treballava de forma itinerant. Durant els anys 60 o 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta per altra de ferro, però sense mecanitzar-la. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2012. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Antoni de Pàdua (2), datada de l’any 1841, és una obra mestra forjada per Domingo Rosemeshit (Benissoda), segons l’insciption present a un dels cordons: “SAN ANTONIO·DE PADUA·ANO 1841 DOMINGO ROSESMEHIZO”. La campana, ubicada a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, es caracteritza per un pedestal amb forma de creu.

El seu instal·lació actual es troba a una finestra de la sala de campanes, amb un truja de fusta de perfil tradicional i mecanitzat, equipat amb un motor d’impuls i electromall monofàsic. El batall de la campana està lligat i reforçat amb cable de seguretat.

La conservació de la campana requereix la seva soldadura en cas de trencament, i la seva substitució només serà possible amb una campana d’afinació similar. D’acord amb la documentació, es recomana iniciar expedient per a la seva incorporació a l’Inventari General de Béns Mobles, destacant la seva importància patrimonial.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CANET LLODRÀ, Ximo [Documentació fotogràfica i fitxa] (16-02-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-02-2020
18 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 18-05-2026

    Connectats: 35 Visitants: 35 Usuaris: 0