| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 53 |
| Altura del bronze | 45 |
| Vora | 5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 86 |
| Fonedor | ROSES, HIJOS DE VICENTE |
| Any fosa | 1908 |
| Descripció | Té dos anses amb decoracions antropomorfes. Al terç disposa d'una inscripció en espanyol amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "MARIA DEL ROSARIO ANO I908". També té al terç una sanefa amb motius vegetals i àngels i al mig la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA". |
| Anses | Anses amb decoracions antropomorfes |
| Terç (T) |
(cordó) (06) "MARIA DEL ROSARIO ANO I908" (cordó) (garlanda amb motius vegetals i àngels) |
| Mig (M) | (06) (marca de fàbrica) "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA" |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig automàtic per a les festes. |
| Truja | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estat original | La campana estava instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional local. Disposava d'una corda unida al batall que arribava fins als peus del campanar i una maça horària exterior per tocar les hores. |
| Estat anterior | Bon estat, el batall era antic i pegava baix, i la campana estava torta. Tenia una truja de ferro de S. Manclús, pintada i repretada, i la campana era manual amb una corda per tocar des de baix. |
| Estat actual | Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (03) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Intervencions | La campana va ser fosa l'any 1908 als tallers de la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. Durant els anys 60 o 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta per altra de ferro, però sense mecanitzar-la. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2012. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria del Rosari (1), datada de 1908, és una peça patrimonial d’importància ubicada a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua (TOLLOS), dins de la COMUNITAT VALENCIANA. La seva fabricació va ser encàrrec de la família ROSES HIJOS DE VICENTE, reflectit en la inscripció "MARIA DEL ROSARIO ANO I908". A més, la campana presenta una garlanda amb motius vegetals i àngels, i una marca de fàbrica que identifica els seus fabricants: "HIJOS DE VICENTE ROSES ADZANETA VALENCIA". El seu instal·lació es troba a una finestra de la sala de campanes, amb un truja de fusta de perfil tradicional valencià i un sistema de mecànisme d’impuls i electromall monofàsic. El batall de la campana està lligat i reforçat amb cable de seguretat. En cas de trencament, la campana pot ser sol·lada. La seva substitució és possible, tot i que la seva particularitat la fa única. La seva conservació i el seu mecanisme de funcionament la converteixen en un element singular del patrimoni local. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 28-02-2020 |
| 13 Fotos | |
