Parròquia de Sant Joan Baptista - SANT JOAN D'ALACANT COMUNITAT VALENCIANA
Campanes desaparegudes
Santa Anna
(Referència 11690)
Diàmetre (en cm) 62
Pes real (en quilos) 124
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1957
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-07-2013
Campanes actuals
Maria del Pilar
(Referència 11671)
Diàmetre (en cm) 52
Pes real (en quilos) 77
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1956
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-06-2013
Santa Anna (1)
(Referència 219)
Localització Campanar esquerre
Diàmetre (en cm) 56
Altura del bronze 45
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 102
Fonedor PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1994
Descripció La campana té anses simples i en el terç dos grups de dos cordons i una garlanda amb motius vegetals. Entre els cordons indica l'advocació a la qual està dedicada: "SANTA ANA". En el mig disposa d'una creu de calvari, un escult amb el castell i dos lleons, una imatge de la Mare de Déu i esta inscripció: "REFUNDIDA EL 3 DE ABRIL 1994 / POR APORTACION POPULAR /▲ SAN JUAN ▲". També en el mig està la marca de l'instal·lador: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". No la describim com la de fàbrica perquè la foneria estava innactiva en aquest moment i la campana té les característiques formals de la producció campanera dels Portilla. En el mig peu té dos grups de dos cordons i una sanefa.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Després de 1995 s'ha canviat l'electromall i el batall.
Truja Ferro Roses
Estat anterior En 1995 tenia un electromall trifàsic i mig vol.
Estat actual Està instal·lada en una de les finestres del campanar esquerre, destinat a les campanes litúrgiques. Té una truja de ferro de la foneria Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està lligat i té cable de seguretat.
Intervencions Refosa en 1994. Va ser instal·lada amb els mecanismes de l'antiga campana.
Propostes Una futura restauració devia dotar a la campana amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues. El motor de vol continu es deu de canviar per altre d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Encara que té la marca de fàbrica de S. Manclús, la campana és en seguretat dels Portilla
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-07-2024
Mare de Déu del Pilar (2)
(Referència 217)
Localització Campanar esquerre
Diàmetre (en cm) 72
Altura del bronze 60
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 216
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1959
Descripció La campana té set anses i tres cordons en l'espatlla. Entre ells té estes inscripcions: "✱ ✱ NUESTRA SEÑORA DEL PILAR. ✱ / ✱ PADRINOS D. AGUSTIN PASTOR Y NATIVIDAD VICENTE. ✱". A més, del cordó inferior penja una garlanda. En el mig hi ha una creu de calvari, l'escut d'Espanya, l'anagrama de Jesús i la Mare de Déu del Pilar. Seguidament, en el mig peu hi ha quatre ramets de flor i dos grups de dos cordons amb estes inscripcions: "✱ ✱ ✱ SAN JUAN AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱ ✱". A més, hi ha tres cordons en el mig peu.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Roses
Estat anterior En 1995 tenia un electromall trifàsic, mig vol i batall antic amb peçonet.
Estat actual Està instal·lada en una de les finestres del campanar esquerre, destinat a les campanes litúrgiques. Té una truja de ferro de la foneria Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està lligat i té cable de seguretat.
Intervencions Instal·lada per la mateixa casa fonedora. Després de 1995 s'ha canviat l'electromall i el batall.
Propostes Una futura restauració devia dotar a la campana amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues. El motor de vol continu es deu de canviar per altre d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Encara que no está signada, és segurament de Roses. Mal orientada (creu cap a dins) (nota de MARTÍN NOGUERA, F. Xavier).
La campana té la data de 1939; no obstant això, hi ha elements que permeten dubtar que siga aquest l'any de fosa real. Formalment, té elements típics de la producció de Germán Roses Martí, que va dirigir la foneria d'Atzeneta d'Albaida entre 1954 i 1972. Així, els tres cordons del terç, la tipologia de la lletra o la creu de calvari són característics d'aquest fonedor. En 1939 el taller el regentava el pare, Juan Bautista Roses Soler. Aquest tenia unes característiques formals que permeten descartar la seua autoria d'aquesta campana. Al mateix temps, la imatge de la Mare de Déu del Pilar, l'anagrama de Jesús o els ramets de flors; són típics de la foneria Hermanos Roses de Silla, cosins germans de Juan Bautista Roses.
Com a hipòtesi que permeta resoldre els dubtes plantejats per la campana es podria plantejar que és resultat de la refosa d'una més antiga, datada de 1939 i que possiblement es va refondre per estar trencada en 1959, data que figura en la resta de campanes del conjunt. Així, situem en aquest any la seua fosa i a Germán Roses Martí, qui signava les campanes amb el cognom genèric Roses, com a autor del bronze.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 10-07-2024
Sant Vicent Ferrer (3)
(Referència 223)
Localització Campanar esquerre
Diàmetre (en cm) 85
Altura del bronze 70
Pes real (en quilos) 371
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1959
Descripció Sis de les anses tenen querubins i en l'espatlla hi ha quatre elements decoratius. Tot seguit, en el terç té tres cordons i aquestes inscripcions repartides entre ells: "✱ ✱ SIENDO LOS PADRINOS D. ANTONIO RAMON - BORJA SEMPERE Y ✱ / ✱ ✱ ✱ DÑA. MARGARITA BERENGUER GALLARDO ✱ ✱ ✱". En el mig hi ha una creu de calvari radiant, una custòdia i una imatge del sant al qual es dedica la campana amb aquesta inscripció: "SAN VICENTE FERRER". A més, està la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". En el mig peu hi ha dos grups de dos cordons, una garlanda i aquesta inscripció: "✱ ✱ ✱ SE REFUNDIÓ EN EL AÑO 1959 SAN JUAN DE ALICANTE ✱ ✱". En el peu té tres cordons.
Anses Sis anses amb querubins.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Roses
Estat anterior En 1995 tenia un electromall trifàsic, mig vol i batall antic amb peçonet.
Estat actual Està instal·lada en una de les finestres del campanar esquerre, destinat a les campanes litúrgiques. Té una truja de ferro de la foneria Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. El batall està lligat i té cable de seguretat.
Intervencions Instal·lada per la mateixa casa fonedora. Després de 1995 s'ha canviat l'electromall i el batall.
Propostes Una futura restauració devia dotar a la campana amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues. El motor de vol continu es deu renovar per altre d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 10-07-2024
Maria Joana de la Pau Josefa (4)
(Referència 216)
Localització Campanar esquerre
Diàmetre (en cm) 113
Altura del bronze 90
Pes real (en quilos) 1014
Fonedor ROSES ATZENETA
Any fosa 1959
Descripció La campana té set anses i en l'espatlla hi ha diversos triangles decorats solts, disposats en forma de garlanda. Seguidament, en el terç hi ha tres cordons i aquestes inscripcions, repartides en dos nivells: "✱ ✱ ✱ MARIA JUANA DE LA PAZ JOSEFA ✱ ✱ ✱ / ✱ ✱ REFUNDIDA EN EL AÑO 1959 SAN JUAN DE ALICANTE ✱". La primera està copiada de l'antiga campana i és típica dels segles XVIII al XIX. A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb motius vegetals i religiosos. A continuació, en el mig hi ha una creu de calvari, una custòdia amb defectes de fosa, el monograma de Maria i la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". En el mig peu hi ha quatre imatges de Sant Joan Baptista, dos grups de dos cordons i una garlanda. Entre els grups de cordons apareix aquesta inscripció: "✱ ✱ ✱ PADRINOS D. MANUEL SALA PEREZ Y SEÑORITA Mª DEL PILAR MALLOL SALA ✱ ✱". Finalment, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Roses
Estat anterior En 1995 tenia un sistema de mig vol.
Estat actual Batall modern amb fils d´aram de seguretat. Està instal·lada en una de les finestres del campanar esquerre, destinat a les campanes litúrgiques. Té una truja de ferro de la foneria Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Intervencions Instal·lada per la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Propostes Una futura restauració devia dotar a la campana amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues. El motor de vol continu es deu renovar per altre d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 10-07-2024
Campanó dels Quarts (A)
(Referència 221)
Localització Torre del rellotge
Diàmetre (en cm) 64
Altura del bronze 25
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 152
Any fosa 1950ca
Descripció És anepígrafa.
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja Barra de ferro sobre biga de fusta
Estat actual Penja d'un ferro central al qual està fixada la peça. Aquest ferro està també fixat a una biga de fusta que permet que el timbre quede ubicat en la part alta d'una finestra de la sala de campanes. Conserva una maça horària exterior, que no funciona, i està mecanitzada amb electromall.
Intervencions Mecanitzada poc després de l'any 2000 amb electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Estava datada entorn de 1875 però per la seua forma sembla posterior, de mitjans del segle XX.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 03-09-2025
D'hores (B)
(Referència 220)
Localització Torre del rellotge
Diàmetre (en cm) 87
Altura del bronze 51
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 250
Fonedor ROSES, JAIME
Any fosa 1867
Descripció Té tres anses dos de les quals estan dotades amb motius antropomorfs. En l'espatlla hi ha una garlanda neogòtica i en el terç dos grups de dos cordons i entre ells repeteix un fragment de la garlanda anterior. A més, té aquestes inscripcions: "NUESTRA SEÑORA DE LASMERSEDES A ESPENSAS DEL PUEBLO ANO I867". En el mig hi ha una creu de calvari. En el mig apareixen quatre cordons i en el peu dos més.
Anses Anses simples, dos decorades amb motius antropomorfs.
Tocs tradicionals de campanes Tocs horaris.
Tocs actuals de campanes Toca les hores.
Truja Barrots de ferro
Estat original La campana tenia dos maçes horàries exteriors (05) i (08), en ús en 1995 i amorrades, de les quals queden marques en l'exterior d'aquesta.
Estat actual Està instal·lada en una de les finestres de la torre del rellotge, penjada d'uns barrots de ferro. Està mecanitzada amb electromall monofàsic.
Intervencions Mecanitzada entorn de l'any 2000 amb electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Anses antropomòrfiques - Accés molt complicat - Dades incompletes - Sembla XIX (Nota de MARTÍN NOGUERA, F. Xavier).
L'autor podria ser Jaime ROSES, que té en les garlandes neogòtiques o la forma de la creu de calvari elements característics de la seua producció campanera.
Autors de la documentació
- MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (15-07-1995)
- ALEPUZ CHELET, Joan (29-06-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 03-09-2025