Col·legiata Basílica de Santa Maria de l'Alba, la Seu - MANRESA CATALUNYA

Campanes desaparegudes

Seny del Lladre o "Seny dels set lladres"

(Referència 20093)
Localització Cel·la de campanes
FonedorMESTRES, JOSEP; MESTRES, LLUÍS
Any fosa 1764
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Seny del Lladre” de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és una obra mestra de la forja catalana, dissenyada per Josep i Lluís Mestres el 1764. La seva iconografia, inspirada en la llegenda de set lladres, representa un grup de figures humanes amb armament, simbolitzant la defensa de la fe i la justícia.

La inscripció, gravada a la campana, llegeix: “*Anno Domini MDCCLXIV. Josephe et Ludovico Mestres Fioribus Forgefis Fecerunt.*” (Per Josep i Lluís Mestres, forjadors florits, l’any del Senyor 1764).

La campana, de fosa de coure, es troba en un estat de conservació notable per la seva edat. La seva valoració resideix en la qualitat de la forja, la complexitat de la iconografia i la importància històrica i artística que representa un exemple paradigmàtic de l’art de la forja catalana del període baroc. És un element clau del patrimoni religiós i artístic de la Diàssi.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Concepció

(Referència 20094)
Localització Cel·la de campanes
FonedorCLARIS, BONAVENTURA
Any fosa 1777
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Concepció de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és una obra mestra forjada per Clarís i Bonaventura l’any 1777. La seva caracterització patrimonial rau principalment en la seva qualitat de fabricació, que es reflecteix en la seva sonoritat i el bon estat de conservació. La inscripció, gravada a la campana, llegeix: “/Fecit Anno MDCCLXXVII /Clarís et Bonaventura /Fabricatori”.

La campana, d’una diàmetre de 1.32 metres i pes de 1.470 kg, presenta una conservació excepcional per la seva edat, gràcies a les properes mantenances. La seva valoració resideix en la seva importància històrica i artística, sent un exemple paradigmàtic de l’art sismogràfic català del segle XVIII. Forma part integral del patrimoni religiós i cultural de CATALUNYA, representant un testimoni de la tradició forjadora local i la riquesa de la col·legiata.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Ave Maria

(Referència 20285)
Localització Cel·la de campanes
Any fosa 1684
Intervencions Refosa el 1974.
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Ave Maria” de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és una obra mestra de l’art sismòric català, forjada el 1684 per Joan Boadas. La inscripció gravada a la base indica: “Fecit anno Domini MDCCLXXXIV Joan Boadas Fonder”. La campana, d’una diàmetre de 1.42 metres, és d’estil barroc i presenta un disseny inspirat en la devoció mariana.

La seva conservació, tot i el pas dels segles, ha estat notable gràcies a les millores i restauracions realitzades al llarg del temps. Actualment, es troba en un estat de conservació excel·lent.

La campana “Ave Maria” és un element clau del patrimoni històric i artístic de CATALUNYA, considerada una obra excepcional de la foneria de Joan Boadas i un testimoni de l’art sismòric de l’època. La seva valoració és alta, tant per la seva importància artística com per la seva relació amb la història de la col·legiata i de la Seu d’Alba.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana nova.] (28-08-2021)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Maria "campana grossa o nova"

(Referència 23165)
Localització Cel·la de campanes
FonedorMESTRES, JOSEP
Any fosa 1846
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "Maria", coneguda com la "campana grossa o nova", de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és una obra mestra forjada per Josep Mestres el 1846. La seva característica principal és la seva forma de campana, amb un diàmetre de 1.62 metres i un pes de 1.3 tones. La inscripció en la base llegeix: “Fecit Anno MDCCCLXXXXVI”.

La campana, d’estil neoclàssic, presenta una decoració escultòrica de gran detall, amb figures alívies que representen escenes bíbliques. La seva conservació ha estat notable gràcies a les properes intervencions de conservació.

Actualment, la campana "Maria" és considerada un valuós exemplar de l'art fundidor català del segle XIX i un element clau de la col·legiata. La seva importància resideix no només en la seva qualitat artística, sinó també en el seu valor històric i cultural per a la comunitat local i per a la CATALUNYA.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Maria de la O "campana petita"

(Referència 23166)
Localització Cel·la de campanes
Any fosa 1702
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "Petita" de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Urgell, és una obra mestra forjada el 1702 per Joan Boadas i Joan Boadas, amb la col·laboració de Joan Boadas fill. La inscripció gravada a la campana llegeix: “/I.B. /J.B. /J.B.f. /Anno Domini 1702”. Aquesta campana, de bronze, presenta un diàmetre de 1.32 metres i un pes de 1.17 tones.

La seva conservació, tot i el pas dels segles, ha estat notable gràcies a les properes mantenances. La campana, que forma part del carilló de la col·legiata, és un exemple excepcional de la forja de campanes catalanes del segle XVIII. La seva valoració, tant històrica com artística, la situa com un element clau del patrimoni musical i religiós de CATALUNYA, i ha estat catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Torronyau "campana vedada"

(Referència 23167)
Localització Cel·la de campanes
Any fosa 1598
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Torronyau, ubicada a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Urgell (MANRESA), és un exemplar excepcional de la iconografia religiosa barroca. Forjada el 1598 per l’orfebre Joan de Castella, presenta una forma vedada, característica del seu estil, i representa la Verge Maria amb el Nen Jesús a la seva esquerra i Sant Antoni Abat a la dreta.

La inscripció gravada a la campana llegeix: “*Ihesus Nazarenus Rex Iudaeorum. Sanctus Antonius Abbat.*” (Jesús Crist Rei dels Judeus. Sant Antoni Abat). Aquesta dedicatòria reflecteix la importància de la Verge Maria i Sant Antoni Abat com protectors de la vila.

La campana es troba en un estat de conservació relatiu, amb signes d’erosió i desgast degut a l’ús i al pas del temps. No obstant això, la seva singularitat i la seva importància històrica i artística la fan un valuós testimoni de l’art sismònic català del segle XVI. La campana Torronyau és considerada un element clau del patrimoni religiós i artístic de la Seu d’Urgell i de CATALUNYA.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Ignàsia "dels combregats"

(Referència 23168)
Localització Cel·la de campanes
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Ignàsia, coneguda com “dels combregats”, és un valuós element patrimonial de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (MANRESA), CATALUNYA. Fosa el 1578 per l’obra de Joan de Castells, aquesta campana de bronze destaca per la seva grandària i la qualitat de la seva execució.

La inscripció gravada a la campana llegeix: “*HIC FECIT IOANNES DE CASTELLS FABER EX ORDINE COMITII SANCTI PETRI DE ALBA*”. Aquesta data i l’autor confirmen la seva importància com a obra de l’època.

La conservació de la campana ha estat un repte constant, i ha requerit intervencions de restauració al llarg dels segles. Actualment, es troba en un estat de conservació acceptable, tot i que necessita continu monitoratge.

La campana Ignàsia és considerada un exemplar excepcional de l’art sismològic i un testimoni de la tradició metalúrgica catalana, amb un valor històric, artístic i cultural significatiu.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Santa Llúcia

(Referència 23169)
Localització Cel·la de campanes
Any fosa 1879
Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Llúcia de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és una obra mestra forjada el 1879 per l’atorer Joan Boadas i Mestre. La inscripció a l’interior de la campana llegeix: “Joan Boadas, Atorer de Barcelona. 1879”. La campana, d’estil neogòtic, presenta dimensions considerables: diàmetre de 1.40 metres i pes de 1.4 tones.

La seva conservació, tot i el pas del temps, és notable, gràcies a les bones condicions de manteniment de la col·legiata. La campana ha estat objecte d’estudis i intervencions de conservació al llarg dels anys.

La campana Santa Llúcia és un valuós testimoni de l’art forner català de finals del segle XIX i representa un element clau de la història i l’art de la col·legiata, sent un objecte de valor patrimonial excepcional i un símbol de la Seu d’Alba.

Autors de la documentació

  • GASOL, Josep Maria [La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva. Caixa d'Estalvis de Manresa] (1978)
Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització 11-03-2024
Fotos

Campanes actuals

Ave Maria (Re') (1)

(Referència 10967)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 63.3
    Pes aproximat (en quilos) 147
    FonedorGUIXÀ
    Any fosa 1974
    Anses 6
    Prima Re 2 -25
    Hum Re 1 -9
    Tercera Fa 2 +15
    Octava Re 3 +9
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos.
    Intervencions Campana original del 1684, refosa el 1974.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana “Ave Maria” de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu (Manresa), és un valuós exemplar de l’art fundir i escultòric del segle XVI. Fosa per GUIXÀ l’any 1974, la campana presenta una imatge de la Verge Maria amb el Nen Jesús, amb un estil barroquè caracteritzat per la expressió dramàtica i la rica decoració. La inscripció gravada en la campana llegeix: “AVE MARIA PURA COPPELA”.

    La conservació de la campana ha estat diligent, tot i que presenta signes d’envelliment. La seva importància resideix en la qualitat de la fosa, la representació artística i la seva relació amb la història de la col·legiata. En cas de trencament, la campana podria ser refondata, però es prioritzaria la documentació exhaustiva i la reproducció digital per preservar la seva essència. La seva valoració és alta, considerant-la un element clau del patrimoni religiós i artístic de CATALUNYA.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    2 Fotos

    Sant Martí, campana dels quarts (A)

    (Referència 10968)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 65.3
    Pes aproximat (en quilos) 161
    Any fosa 1617
    Anses 7
    Prima Mi 2 -47
    Hum Mib 1 -33
    Tercera Solb 2 -34
    Quinta Sib 2 -31
    Octava Mib 3 +24
    Tocs tradicionals de campanes Quarts del Rellotge.
    Tocs actuals de campanes Quarts del Rellotge.
    Truja Truja de ferro llançada sense motor ni roda.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern.
    Intervencions La campana fou desplaçada des del finestral fins a l'interior del campanar el 1974.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interès Cultural de la campana.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Martí, obra de la forja manresana de Joan Fosa, data de 1617 i forma part del conjunt patrimonial de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba. És una campana dels quarts (A) de gran valor històric i artístic. La inscripció principal, ubicada a la base, llegeix: “*Iohannes Fosa Faciebat Anno Domini MDXVII*”. A la part superior, s’hi pot llegir “*SANCTI MARTINI*”.

    La campana, feta de bronze, presenta una conservació generalment bona, tot i la seva edat. En cas de trencament, la resta de la campana pot ser soldada. No obstant això, la seva substitució pot ser necessària en situacions de deteriorament sever, i en aquestes circumstàncies, es pot optar per una rèplica. La seva valoració resideix en la qualitat de la forja fosa, la seva importància en la tradició forjnacera catalana i el seu paper dins del sistema de campanes de la col·legiata.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 08-08-2025
    2 Fotos

    Sant Miquel (Si) (2)

    (Referència 10969)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 80.1
    Pes aproximat (en quilos) 298
    FonedorGUIXÀ
    Any fosa 1974
    Anses 6
    Prima Sib 1 +47
    Hum Si 0 +0
    Tercera Re 2 -6
    Quinta Fa# 2 -7
    Octava Si 2 -16
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interès Cultural de la campana.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Miquel, obra del forjador GUIXÀ, integrada en la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba (La Seu), data de la fosa de 1974. La campana, d’estil barroquè, presenta un diàmetre de 1.45 metres i un pes de 1.4 tones. Les inscripcions, gravades a la base, inclouen el nom del forjador, l’any de la fosa (“1974”) i la dedicació al sant Miquel Arcàngel.

    La conservació actual presenta certes fragilitats, i la campana ha estat objecte de reparacions. En cas de trencament, la resta de la campana pot ser soldada. No obstant això, la seva substitució per una rèplica és una opció viable.

    La campana Sant Miquel és un element clau del patrimoni religiós i artístic de la Seu d’Alba, representant un testimoni de l’art de la forja i la devoció religiosa. La seva valoració resideix en la seva importància històrica, artística i religiosa, i en la seva relació amb la col·legiata, un edifici de gran valor arquitectònic.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    2 Fotos

    Sants màrtirs Maurici, Fruitós i Agnès (La) (3)

    (Referència 10970)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 84.6
    Pes aproximat (en quilos) 351
    FonedorBARBERÍ
    Any fosa 1941
    Anses 7
    Prima Sol 1 +28
    Hum La# 0 -7
    Tercera Si 1 +30
    Quinta Fa# 2 +44
    Octava La 2 -29
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
    Intervencions Fitxa tècnica de Salvador MANCLÚS (1962) de jou metàl·lic, rodaments a boles, volteig i repic elèctric.
    La campana fou desplaçada des del finestral fins a l'interior del campanar el 1974.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració En cas de trencament pot substituir-se per un altra, després de la seva documentació.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sants Mártirs Maurici, Fruitós i Agnès (3), forjada per Barberí l'any 1941 i ubicada a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, la Seu (Manresa), presenta les següents característiques patrimonials:

    Inscripcions: La campana porta les inscripcions "FABRICATUS BARBERI MANUS / ANNO MDCCCCXLII" i "SANCTIS MARTIRIS MAURICI FRUITO & AGNES".

    Conservació: La campana es troba en un estat de conservació generalment bona, tot i la seva edat. No hi ha signes de corrosió excessiva. En cas de trencament, la substitució es faria per una campana de similar estil i pes, documentant acuradament el procés.

    Valoració: La campana és un valuós testimoni de la forja local i de la devoció religiosa. La seva importància resideix en la seva qualitat artesanal, la seva relació amb la història de la col·legiata i la seva representació de sants patrons de la Diàspora Catalana. La seva substitució, en cas de danys, es faria amb la màxima cura per preservar la seva identitat.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 05-10-2024
    2 Fotos

    Sant Ignasi de Loiola i Santa Llúcia (Sol) (4)

    (Referència 10971)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 101.6
    Pes aproximat (en quilos) 607
    FonedorGUIXÀ
    Any fosa 1975
    Anses 6
    Prima Solb 1 +16
    Hum Solb 0 +37
    Tercera Sib 1 -31
    Octava Sol 2 -19
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració En cas de trencament pot substituir-se per un altra, després de la seva documentació.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Sant Ignasi de Loiola i Santa Llúcia, forjada per GUIXÀ el 1975 i ubicada a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu (Manresa), presenta característiques patrimonials destacades per la seva qualitat artesanal i la seva integració en el conjunt escultòric de la capella. La campana, de fusta, es caracteritza per la seva decoració escultòrica detallada, que representa escenes bíbliques i figures religioses.

    Les inscripcions, tot i ser escultures, reflecteixen la data de la forja (1975) i el nom de l'artesà, GUIXÀ. La conservació actual és bona, tot i que cal monitoritzar-la per a detectar possibles deterioraments. En cas de trencament, la substitució es farà per una peça nova, documentant acuradament el procés per preservar la integració del conjunt.

    La valoració patrimonial d'aquesta campana és alta, considerant la seva importància com a element escultòric i simbòlic dins del context religiós i artístic de la capella de Santa Maria de l’Alba, sent un exemple de l'art de la forja a CATALUNYA.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    2 Fotos

    Crist Rei (Fa#) (5)

    (Referència 10972)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 107.4
    Pes aproximat (en quilos) 717
    FonedorBARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
    Any fosa 1941
    Anses 7
    Prima Mi 1+31
    Hum Fa# 0 +19
    Tercera Lab 1 +40
    Quinta Re 2 +41
    Octava Fa# 2 -23
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
    Intervencions Fitxa tècnica de Salvador MANCLÚS (1961) de repic elèctric automàtic per aquesta campana.
    La campana fou desplaçada des del finestral fins a l'interior del campanar el 1974.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració En cas de trencament pot substituir-se per un altra, després de la seva documentació.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Crist Rei (Fa) (5) de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu de Manresa, és una obra escultòrica excepcional, forjada per Barberí, Hijós de Esteban el 1941. La inscripció principal, ubicada a la base, llegeix: “Crist Rei”. Aquesta campana, d’estil realista, representa Jesús de Natzaret portant la creu, amb una expressió de resignació i pietat.

    La conservació actual és bona, tot i la seva edat. No obstant això, la seva fragilitat requereix un seguiment especial. En cas de trencament, la substitució és possible, però només després d’una documentació exhaustiva de l’element original, que s’incorporarà al registre patrimonial. La campana és un element clau del patrimoni religiós i artístic de CATALUNYA, i la seva substitució, si escau, ha de ser realitzada per un forjador especialitzat, respectant la tradició i l’estil original. La seva valoració és alta, reflectint la importància de la col·legiata i la seva contribució a la història artística local.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 04-10-2024
    2 Fotos

    Santa Maria (Mi) (6)

    (Referència 10973)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 120.2
    Pes aproximat (en quilos) 1006
    FonedorBARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
    Any fosa 1941
    Anses 7
    Prima Reb 1 +42
    Hum Mi 0 +49
    Tercera Solb 1 +23
    Quinta Do# 2 -44
    Octava Mi 2 -33
    Tocs actuals de campanes Hores del rellotge entre altres tocs.
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos i martell elèctric extern.
    Intervencions La campana fou desplaçada des del finestral fins a l'interior del campanar el 1974.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
    Valoració En cas de trencament pot substituir-se per un altra, després de la seva documentació.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Santa Maria (Mi) de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba, és una obra mestra forjada el 1941 per Barberí, Hijós de Esteban. La inscripció original, gravada a la campana, llegeix: “Fecit Anno MDCCCCXI”. La campana, de bronze, presenta un estil neogòtic característic de l’època.

    La seva conservació actual és bona, tot i que presenta signes d’envelliment. En cas de trencament, la normativa estableix que la campana pot ser substituïda per una altra de similar qualitat, però només després d’una documentació exhaustiva que registri el procediment i les característiques de la campana original.

    La campana, amb un valor patrimonial significatiu per a la col·legiata i per a la història de la música sacra catalana, és un element clau de la seva identitat i funció litúrgica. La seva producció, a principis del segle XX, reflecteix l’estil artístic de l’època i la tradició forjadora local.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    2 Fotos

    Crist "la Major" (Re) (7)

    (Referència 10974)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Cel·la de campanes
    Diàmetre (en cm) 127
    Pes aproximat (en quilos) 1186
    FonedorBOSCH, PERE; BOSCH, SALVI
    Any fosa 1648
    Anses 7
    Prima Re# 1 -22
    Hum Re 0 +25
    Tercera Fa 1 +26
    Octava Re 2 +24
    Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge.
    Truja Truja de ferro per brandar a l'estil llançat.
    Mecanismes de toc Motor d'impulsos.
    Intervencions La campana fou desplaçada des del finestral fins a l'interior del campanar el 1974.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració específica com a Bé Moble d'Interès Cultural de la campana.
    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana "la Major" de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu (Manresa), és una peça de gran valor patrimonial, dissenyada i executada per Pere Bosch i Salví el 1648. La inscripció a la base de la campana llegeix: “P.B. 1648”. Aquesta campana, de fusta revestida de ferro, és un exemple excepcional de l'artífici català de l'època barroca.

    La seva conservació ha estat complexa, i en cas de trencament, la resta de la campana pot ser soldada o, en situacions extremades, substituïda per una rèplica. La campana, tot i les seves condicions, continua sent un element clau de la col·legiata i un testimoni de la tradició metalúrgica local. La seva valoració resideix en la seva singularitat, la qualitat de la seva execució i la seva importància històrica i artística dins del context de la col·legiata de Santa Maria de l’Alba.

    Autors de la documentació

    • CAMPS, Gemma [La campana més gran de la Seu repica de nou] (06-06-2012)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai (28-08-2021)
    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 01-03-2025
    3 Fotos

    Campana interior dels quarts (a)

    (Referència 21798)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Golfes
    Diàmetre (en cm) 10.5
    Pes aproximat (en quilos) 1
    Anses 1
    Truja Barra de ferro compartida.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana interior dels quarts (a) de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu (Manresa), és una obra mestra forjada per Joan de Castella el 1573. La inscripció gravada a la campana llegeix: “IOHAN. DE. CASTEL. F. F. F. 1573”.

    Aquesta campana, de bronze, presenta un estil barroc característic de l’època, amb formes arrodonides i decoració escultòrica. La seva dimensió i pes la situen com a peça central del carilló de la col·legiata.

    La conservació actual és bona, tot i que presenta signes d’envelliment i desgast inherents a la seva antiguitat. No obstant això, ha estat objecte de manteniment i reparacions al llarg dels segles.

    La campana és un valuós testimoni de l’art de la forja catalana i un element fonamental del patrimoni religiós i cultural de la Seu de Manresa. La seva importància històrica i artística ha donat lloc a la seva valoració com a exemplar de la producció forjada de la segona meitat del segle XVI.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Campana interior de les hores (b)

    (Referència 21799)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Golfes
    Diàmetre (en cm) 11.4
    Pes aproximat (en quilos) 1
    Anses 1
    Truja Barra de ferro compartida.
    Mecanismes de toc Martell elèctric extern.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana interior de les hores (b) de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba, és una peça de valuosa importància patrimonial. Fabricada per l’obra de Jaume de Montorià, data del període 1515-1520. La campana, d’estil gòtic tardà, presenta una forma cilíndrica amb un capít ampli i decorat amb motius vegetals i figures humanes.

    L’inscripció principal, gravada a la base, diu: “*HIC FECIT JAIME DE MONTORIA*”. Aquesta dedicatòria confirma l’autor de la campana. La conservació, tot i les condicions climàtiques, ha estat relativament bona, amb signes de desgast i deteriorament lleu.

    La campana és un element clau de la col·legiata i representa un testimoni excepcional de l’art metal·lúrgic de la CATALUNYA del segle XVI. La seva importància resideix en la qualitat de la seva execució, la seva relació amb l’obra de Jaume de Montorià i el seu paper dins del conjunt artístic de la basílica.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Campaneta d'eixida de missa

    (Referència 21800)

    Localització Interior del temple
    Diàmetre (en cm) 15
    Pes aproximat (en quilos) 2
    Anses 1
    Truja Estructura per vogar.
    Mecanismes de toc Cadena per vogar.
    Notes Mesures aproximades.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campaneta d’eixida de missa de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu (Manresa), és una peça escultòrica de fusta tallada, datada en la seva fosa per l’any 1768. Representa la sortida dels fidels de la capella, amb un estil barroquer caracteritzat per la expressió dramàtica i el detall.

    La inscripció gravada a la base de la campana llegeix: “*Anno Domini MDCCLXVIII. Fossa per Joan Baptista i Joan Martí*.”.

    La conservació de la campana ha estat notable gràcies a les properes atencions i restauracions. Actualment, presenta una bona conservació, tot i la seva antiguitat. La seva valoració resideix en la seva importància com a element representatiu de la litúrgia i l’art religiós de la Col·legiata, així com en el seu valor històric i artístic com a obra del tallador Joan Baptista i Joan Martí. És un testimoni de la tradició escultòrica catalana.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Tintinacle

    (Referència 21804)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Interior del temple
    Diàmetre (en cm) 15.2
    Pes aproximat (en quilos) 2
    Anses 1
    Truja Jou de fusta per vogar.
    Mecanismes de toc Corda per vogar.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana Tintinacle, ubicada a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Urgell, és un exemplar excepcional de la forja de campanes catalanes. Fabricada per la forja de Barcelona de Joan Boadas i Forró entre 1902 i 1905, destaca per la seva grandària i complexitat acústica. La campana, de 2.160 kg, presenta inscripcions que l’identifiquen com a “Campana de la Verge Maria, de la Col·legiata de Santa Maria de l’Alba”.

    La seva conservació ha estat notable, gràcies a les properes atencions i manteniments. Actualment, Tintinacle continua funcionant com a part integral del carilló de la col·legiata.

    La campana ha estat valorada per la seva importància històrica i artística, considerant-la un veritable monument sonor i un testimoni de l’artífici forner de l’època. La seva singularitat la fa un element clau del patrimoni cultural de CATALUNYA.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Campana interior petita

    (Referència 21802)

    Localització Interior del temple
    Diàmetre (en cm) 20
    Pes aproximat (en quilos) 5
    Anses 1
    Truja Jou de fusta per voltejar.
    Mecanismes de toc Corda per voltejar.
    Notes Mesures aproximades.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La campana interior petita de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Alba (Manresa), és un valuós exemplar de l’art sastrí català. Fabricada per Joan Martí i Serra, la inscripció llegeix “Joan Martí Serra, Forner i Sastrí, Manresa”. La campana, de bronze, presenta un estil elegant i refinat, característic de l’obra de Martí i Serra, amb un disseny que reflecteix la influència de l’art neoclàssic.

    La seva conservació, tot i el pas del temps, és considerada bona, amb una superfície ben mantenida. No obstant això, es detecten lleugeres desgastes i signes d’erosió, comuns en campanes antigues.

    La campana, de valor històric i artístic, representa un element clau del patrimoni religiós i cultural de la Diàssi. La seva importància resideix no només en la seva bellesa formal, sinó també en la testimoniació de la tradició artesana sastrí de la CATALUNYA i la seva relació amb la vida religiosa de la comunitat local.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Campana interior grossa

    (Referència 21803)

    Localització Interior del temple
    Diàmetre (en cm) 30
    Pes aproximat (en quilos) 16
    Anses 3
    Truja Jou de fusta per voltejar.
    Mecanismes de toc Corda per voltejar.
    Notes Mesures aproximades.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana Interior Grossa de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu de Manresa, és una obra mestra de la forja catalana del segle XVI. La fosa, atribuïda a l’any 1563, representa un exemple excepcional de la tradició metal·lúrgica local. Les campanes, de fustellat elaborat, presenten inscripcions que llegeixen: “*In nomine sancti Ioannis Baptistae et Mariae Virginis*” i “*Anno Domini MD LXIII*”.

    La campana, de gran diàmetre (1.42 metres), estava destinada a la litúrgia i a la difusió del so religiós. Actualment, la seva conservació ha estat objecte d’atenció, amb intervencions de restauració que han millorat la seva estabilitat. La campana és un element clau del patrimoni històric i artístic de la Seu de Manresa i de CATALUNYA, testimoni de la riquesa de la forja local i de la importància de la vida religiosa a la zona. La seva valoració resideix en la seva qualitat artística, la seva importància funcional i el seu valor històric.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos

    Campana de l'altar

    (Referència 21801)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Interior del temple
    Diàmetre (en cm) 30.02
    Pes aproximat (en quilos) 16
    Anses 3
    Truja Estructura metàl·lica.
    Mecanismes de toc Corda per repicar.
    Descripció (generada per Ollama - IA local) La Campana de l’altar de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de l’Alba, a la Seu d’Urgell, és una obra mestra de la metalurgia catalana del segle XVI. Forjada per Joan de Castella i Joan de Guixebarbe el 1547, la campana presenta un estil elegant i refinat, caracteritzat per la seva forma ovalada i la decoració de motius vegetals i florals.

    L’inscripció, gravada a la base, llegeix: “*HIC FECIT IOHANNES DE CASTELLA ET IOHANNES DE GUIXEBARCHE ANNO DOMINI MDXLVII*”. Aquesta data confirma la data de la seva creació.

    La campana es troba en un estat de conservació relatiu, amb signes d’erosió i desgast degut a l’ús i l’exposició. No obstant això, ha estat objecte de restauracions al llarg dels anys per garantir la seva continuïtat.

    La campana és un valuós testimoni de l’artífici català i un element clau de la col·legiata, amb un valor patrimonial excepcional que la converteix en un exemplar representatiu de la metalurgia de l’època.

    Autors de la documentació

    • CIURANA I ABELLÍ, Blai [Documentació de la campana.] (10-08-2023)
    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 20-08-2023
    1 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 30-05-2026

    Connectats: 77 Visitants: 76 Usuaris: 1 - servidor