Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Maria dels Àngels Imelda (1)

(Referència 3218)


Localització Sala de les campanes

Diàmetre (en cm) 52

Altura del bronze 47

Vora 5

Pes aproximat (en quilos) 81

Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA)

Any fosa 1941

Descripció La campana té tres flors entre els cordons al terç i quatre garlandes. Al mig té una creu amb pedestal, el monograma de Maria i el de Jesús. Dalt i baix d'aquest últim hi ha unes inscripcions incises amb el nom de la campana i el del poble: "MARIA DE LOS ANGELES IMELDA / BENIRREDRA". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Finalment té una inscripció al mig peu amb la data de fosa i diverses flors: "✱ ✱ ✱ AÑO 1941 ✱ ✱".

Terç (T) (2 cordons)
(00) (03) (09) (flor)
(2 cordons)
(02) (04) (08) (10) (garlanda)

Mig (M) (00) (creu)
(03) (monograma de Maria)
(06) "MARIA DE LOS ANGELES IMELDA" (incís) / (anagrama de Jesús) / "BENIRREDRA"

Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ ✱ AÑO 1941 ✱ ✱"
(2 cordons)

Peu (2 cordons)

Tocs tradicionals de campanes La campana es repicava manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.

Tocs actuals de campanes Conserva els usos tradicionals.

Truja Ferro Manclus vella

Estat original Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.

Estat actual Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.

Mecanismes de toc Corda al batall

Intervencions La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Combina algunes en relleu amb aquestes incises. Sols l'any de fosa està en relleu. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.

Propostes Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Campana interessant. En cas de trencament pot refondre's després de documentar-la.

Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Notes La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo).

La documentació fotogràfica mostra que sols l'any de fosa d'aquesta campana està en relleu (nota de l'editor)

Autors de la documentació

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 31-03-2020

18 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Maria de la Glòria Salvadora / Maria del Rosari (2)

    (Referència 3217)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 72

    Altura del bronze 64

    Vora 6

    Pes aproximat (en quilos) 216

    Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA)

    Any fosa 1941

    Descripció La campana té tres flors entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals sols a l'exterior. Al mig té una creu amb pedestal, un escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES HNOS./ SILLA (VALENCIA)". També té al mig una inscripció, separada per una imatge de la Mare de Déu del Rosari, i amb la segona paraula al mig peu: "MARIA / ROSARIO!!!". Al mig peu trobem igualment una sanefa amb flors. Just baix disposa d'una inscripció incisa amb el nom de la campana, el del poble i l'any de fosa: "MARIA DE LA GLORIA SALVADORA/ BENIRREDRÀ 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Al mig peu té cinc flors entre dos cordons.

    Terç (T) (2 cordons)
    (00) (02) (10) (flor)
    (2 cordons)
    (06) (garlanda religiosa)

    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
    (03) (escut nacional)
    (06) "MARIA" / (Mare de Déu del Rosari)
    (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES HNOS./ SILLA (VALENCIA)" /
    (cordó)

    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (sanefa amb flors) "ROSARIO!!!"
    (2 cordons)
    (03) [inscripcions esborrades]
    (06) "MARIA DE LA GLORIA SALVADORA/ BENIRREDRA 1941" (incís)
    (09) [inscripcions esborrades]

    Peu (3 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.

    Tocs actuals de campanes Corda al batall

    Truja Ferro Manclús

    Estat original Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.

    Estat actual Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.

    Mecanismes de toc Corda al batall

    Intervencions La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Combina algunes en relleu amb aquestes incises. Curiosament la disposició de les lletres en relleu i la Mare de Déu coincideixen amb les de la campana homònima de l'església parroquial d'Almàssera, fosa el mateix any. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.

    Propostes Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs

    Valoració Campana interessant. En cas de trencament pot refondre's després de documentar-la.

    Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

    Notes La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo).

    La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta.
    En 2024 es constata la presència d'inscripcions esborrades al mig peu de la campana, en 03 i en 09.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa OSA MILLÁN, Sergio

    Actualització 04-08-2024

    16 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Maria del Carme Roberta (3)

    (Referència 3246)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 82

    Altura del bronze 74

    Vora 7

    Pes aproximat (en quilos) 319

    Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA)

    Any fosa 1941

    Descripció La campana té quatre flors entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals. Al mig disposa d'una creu, l'escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES HNOS./ SILLA (VALENCIA)". També al mig té diverses inscripcions incises, separades per un anagrama de Jesús. La primera indica el nom de la campana: "MARIA DEL CARMEN-ROBERTA". La segona té el nom del poble i l'any de fosa: "BENIRREDRA 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Al mig peu té cinc flors entre dos cordons.

    Terç (T) (2 cordons)
    (02) (03) (09) (10) (flor)
    (2 cordons)

    Mig (M) (00) (creu)
    (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES HNOS./ SILLA (VALENCIA)"
    (06) "MARIA DEL CARMEN-ROBERTA" (incís) / (anagrama de Jesús) / "BENIRREDRÁ 1941"
    (09) (escut d'España)

    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (00) (02) (03) (09) (10) (flor)
    (2 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.

    Tocs actuals de campanes Conserva els usos tradicionals.

    Truja Ferro Manclus

    Estat original Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.

    Estat actual Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.

    Mecanismes de toc Corda al batall

    Intervencions La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. La disposició de les flors, deixant lliure una ampla zona entre els cordons, podria assenyalar que en un principi es pensava ubicar inscripcions a aquest espai, cosa que no es va fer. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.

    Propostes Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs

    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

    Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

    Notes La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo).

    La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta (nota de l'editor)

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 30-03-2020

    19 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Maria Llorença (4)

    (Referència 3245)


    Localització Sala de les campanes

    Diàmetre (en cm) 100

    Altura del bronze 84

    Vora 7

    Pes aproximat (en quilos) 579

    Fonedor ROSES, HERMANOS (SILLA)

    Any fosa 1941

    Descripció La campana té una flor entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals. Al mig disposa d'una creu, l'escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". També al mig té diverses inscripcions incises, separades per un monograma de Maria. La primera indica el nom de la campana: "MARIA LORENZA DE SAN LORENZO MARTIR". La segona indica que es fa sufragar amb donatius dels feligresos, el nom del rector i algunes de les expressions santes que apareixien a algunes campanes: "CONSTRUIDA POR SUSCRIPCIÓN POPULAR / Siendo Cura Parroco DON LORENZO MAFÉ I MIRET/ CONVOCÓ A LOS FIELES, ALEGRÓ SUS FIESTAS Y LLORO POR SUS DIFUNTOS". Al mig peu disposa d'una inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "BENIRREDRA 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.

    Terç (T) (2 cordons)
    (03) flor)
    (2 cordons)
    (garlanda amb motius vegetals)

    Mig (M) (00) (creu)
    (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"
    (06) "MARIA LORENZA DE SAN LORENZO MARTIR" / (monograma de Maria) / "CONSTRUIDA POR SUSCRIPCIÓN POPULAR / Siendo Cura Parroco DON LORENZO MAFÉ I MIRET/ CONVOCÓ A LOS FIELES, ALEGRÓ SUS FIESTAS Y LLORO POR SUS DIFUNTOS"
    (09) (escut nacional)

    Mig peu (MP) (2 cordons)
    [inscripcions esborrades]
    (2 cordons)
    (06) "BENIRREDRA 1941"

    Peu (2 cordons)
    (2 cordons)

    Tocs tradicionals de campanes La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.

    Tocs actuals de campanes Conserva els usos tradicionals.

    Truja Ferro Manclus vella

    Estat original Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.

    Estat actual Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.

    Mecanismes de toc Corda al batall

    Intervencions La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.

    Propostes Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs

    Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

    Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

    Notes La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo).

    La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta (nota de l'editor).
    En 2024 es constaten inscripcions esborrades en el mig peu de la campana.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa OSA MILLÁN, Sergio

    Actualització 04-08-2024

    18 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Campana dels quarts (A)

    (Referència 16754)


    Localització Tercer cos del campanar

    Diàmetre (en cm) 40

    Pes aproximat (en quilos) 37

    Fonedor ROSES, HERMANOS

    Any fosa 1920ca

    Descripció Documentada parcialment des del carrer, s'adverteixen diverses sanefes i garlandes, principalment amb motius vegetals, al terç, mig i mig peu. Al mig té una creu i s'adverteix parcialment la data de fosa, que podria correspondre amb 1929. Les garlandes permeten plantejar com a autors de la campana als Hermanos Roses de València.

    Terç (T) (2 cordons)
    (sanefa amb estreles)
    (2 cordons)

    Mig (M) (00) (creu) / "AÑO 1929" / (garlanda)

    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (sanefa)
    (2 cordons)
    (garlanda)

    Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts.

    Tocs actuals de campanes No es toca.

    Truja Biga de ferro

    Estat anterior La maça horària estava connectada amb la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions.

    Estat actual Està situada al primer nivell del tercer cos de la torre, fixada a unes bigues de ferro. Té una maça horària exterior fora d'ús.

    Mecanismes de toc (00) maça horària fora d'ús

    Propostes Caldria recuperar els usos tradicionals de la campana. Seria recomanable dotar la maça amb un motor de tir que accionara els tocs horaris.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.

    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 10-05-2020

    3 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)

    • Campana de les hores (B)

    (Referència 16753)


    Localització Tercer cos del campanar

    Diàmetre (en cm) 50

    Pes aproximat (en quilos) 72

    Fonedor ROSES, HERMANOS

    Any fosa 1929ca

    Descripció Documentada parcialment des del carrer, s'adverteixen diverses sanefes i garlandes, principalment amb motius vegetals, al terç, mig i mig peu. Al mig té un anagrama de Jesús, una creu i s'adverteix parcialment la data de fosa, que podria correspondre amb 1929. Les garlandes permeten plantejar com a autors de la campana als Hermanos Roses de València.

    Terç (T) (2 cordons)
    (sanefa amb estreles)
    (2 cordons)
    (garlanda amb flors)

    Mig (M) (03) (Creu amb pedestal) "AÑO 1929"
    (07) (anagrama de Jesús)

    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (sanefa amb estreles)
    (2 cordons)
    (garlanda amb flors)

    Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores.

    Tocs actuals de campanes No es toca

    Truja Biga de ferro

    Estat anterior La maça horària estava connectada amb la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions.

    Estat actual Està situada al primer nivell del tercer cos de la torre, fixada a unes bigues de ferro. Té una maça horària exterior fora d'ús.

    Mecanismes de toc (00) maça exterior

    Propostes Caldria recuperar els usos tradicionals de la campana. Seria recomanable dotar la maça amb un motor de tir que accionara els tocs horaris.

    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

    Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana.

    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors de la documentació

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

    Actualització 10-05-2020

    3 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Fitxa reduïda (PDF)