| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 35.5 |
| Altura del bronze | 32 |
| Vora | 3 |
| Pes aproximat (en quilos) | 26 |
| Fonedor | DENCAUSSE ROUSSE, JUAN |
| Any fosa | 1895 |
| Descripció | La campana té tres anses, una de les quals està parcialment trencada. En l'espatlla i terç hi ha un grup de dos cordons. A més, en el terç també té una garlanda amb motius vegetals. En el mig hi ha una imatge de Sant Pere apòstol amb les claus i el gall. En el pedestal de la imatge està l'any de fosa: "J8 / 95". A més, en el mig peu té tres cordons i en el peu dos més. |
| Espatlla (H) | (2 cordons) |
| Terç (T) |
(2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) |
| Mig (M) | (06) (Sant Pere apòstol) "J8 / 95" |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (garlanda amb motius vegetals) |
| Tocs tradicionals de campanes | Volteig manual. |
| Tocs actuals de campanes | Volteig manual amb corda al cigonyal. |
| Truja | Fusta 2001 Técnica y Artesanía |
| Estat actual | Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i dotada de cigonyal amb corda per als vols manuals. Té batall amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | Toc exclusivament manual, cigonyal (09). |
| Intervencions | Restaurada per 2001 TÉCNICA YA RTESANÍA en 2019. El bronze es va netejar per dins i per fora i la dotaren amb una truja nova de fusta. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | No té marca de fàbrica però es pot atribuir al fonedor Juan Dencausse, actiu a Barcelona en les dècades finals del segle XIX. Procedeix de la perduda ermita de la casa del senyor Paco, actual Facultat de Belles Arts. Angelita "la Sariera" la va donar a l'ermita de Sant Isidre. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 17-08-2025 |
| 24 Fotos | |
