Monestir de Gratia Dei - BENAGUASIL COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Santa Maria (1)

(Referència 842)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 38
Altura del bronze 34
Vora 3,6
Pes aproximat (en quilos) 32
Any fosa 1827
Descripció Les anses són simples. En el terç hi ha dos cordons i aquesta inscripció, entre la qual s'intercalen alguns fragments de sanefes amb animals: "SANTA MARIA. ORA. PRO. NOBIS. AÑO I 8 2 7". El text, en llatí, procedeix de les diverses lletanies i es tradueix: "SANTA MARIA PREGA PER NOSALTRES ANY 1827". En el mig hi ha una creu de calvari. A més, en el mig peu hi ha quatre cordons i en el peu altres dos.
Terç (T) (cordó)
(fragment de sanefa) "SANTA (fragment de sanefa) MARIA. (fragment de sanefa) ORA. PRO. NOBIS. AÑO I 8 2 7"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Estava instal·lada en l'espadanya de l'antic convent, dotada amb truja de fusta i accessoris per al toc manual.
Estat actual La campana està instal·lada en l'espadanya que hi ha en l'església conventual i està dotada amb truja de ferro de la foneria Manclús, model antic. Hi ha un motor de vol continu. En 2025 no tenia batall.
Mecanismes de toc Mecanització manclús
Intervencions La construcció del nou monestir i l'enderroc de l'antic va motivar el trasllat de la campana a l'espadanya actual. En 1965 la foneria Manclús la va dotar amb truja de ferro i la va mecanitzar.
Propostes Cal restaurar la campana. La truja actual de ferro s'ha de canviar per un nou de fusta i els mecanismes de toc automàtic cal substituir-los per un motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Guarda relació formal amb la campana de Santa Caterina de la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Campanar (València), d'autor també desconegut.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, S.A. (24-05-1993)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (23-04-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (01-08-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 30-08-2025
34 Fotos

Maria Bernarda (2)

(Referència 843)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 60
Altura del bronze 53
Vora 6,2
Pes aproximat (en quilos) 125
FonedorDENCAUSSE ROUSSE, JUAN
Any fosa 1890
Descripció La campana té sis anses amb motius zoomorfs i tres cordons en l'espatlla. Seguidament, en el terç hi ha dos garlandes amb motius vegetals, una sanefa que també té aquests motius i quatre cordons. A més, té aquestes inscripcions, repartides entre dos nivells: "MARIA BERNARDA / SE HIZO PARA ESTE REAL MONASTERIO DE LA ZAYDIA AÑO 1890". En el mig està la creu / medalla de Sant Benet, que té aquestes lletres: V / R / S / N / S / M / V / S / M / Q / L / I / V / B / C / S / S / M / L / N / D / M / D / C / S / P / B". Les lletres corresponen amb l'oració: "CRUX SANCTI PATRIS BENEDICTI CRUX SANTA SIT MIHI LUX NON DRACO SIT MIHI DUX VADE RETRO SATANA NUMQUAM SUADE MIHI VANA SUNT MALA QUAE LIBAS IPSE VENENA BIBAS". Aquesta es tradueix: "LA CREU DEL PARE SANT BENET LA CREU SANTA SIGA LA MEUA LLUM NO SIGA EL DRAC EL MEU GUIA / RETIRA'T SATANÀS NO EM TEMPTES MAI AMB LES TEUES VANITATS BEU-TE EL TEU PROPI VERÍ". En el costat contrari hi ha una inscripció amb l'abadessa del moment: "SIENDO ABADESA / LA MUY ILUSTRE SEÑORA / DOÑA CATALINA MIRALLES". En el mig peu hi ha tres cordons i en el peu una garlanda de motius vegetals i un altre cordó.
Anses Anses amb motius zoomorfs.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (garlanda amb motius vegetals)
(cordó)
(00) "MARIA BERNARDA"
(cordó)
(sanefa amb motius vegetals)
(00) "SE HIZO PARA ESTE REAL MONASTERIO DE LA ZAYDIA AÑO 1890"
(cordó)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (medalla / creu de Sant Benet i do àngels) / [Acròstic desarrollat] V(ADE). R(ETRO) S(ATANA). N(UMQUAM) S(UADE) M(IHI) V(ANA) S(UNT) M(ALA) Q(UAE) L(IBAS). I(PSE). V(ENENA) B(IBAS). / C(RUX). S(ANTA). S(IT) M(IHI). L(UX) / N(ON). D(RACO). (S)(IT). M(IHI) D(UX). / C(RUX). S(ANCTI). P(ATRIS). B(ENEDICTI).
(06) "SIENDO ABADESA / LA MUY ILUSTRE SEÑORA / DOÑA CATALINA MIRALLES"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (garlanda vegetal)
(cordó)
Tocs actuals de campanes Volteig automàtic.
Truja Ferro manclús
Estat original Estava instal·lada en l'espadanya de l'antic convent, dotada amb truja de fusta i accessoris per al toc manual.
Estat actual La campana està instal·lada en l'espadanya que hi ha en l'església conventual i està dotada amb truja de ferro de la foneria Manclús, model antic. Hi ha un electromall trifàsic i un motor de vol continu. En 2025 no tenia batall.
Mecanismes de toc (04) Electromall trifàsic, (09) motor de vol continu.
Intervencions La construcció del nou monestir i l'enderroc de l'antic va motivar el trasllat de la campana a l'espadanya actual. En 1965 la foneria Manclús la va dotar amb truja de ferro i la va mecanitzar.
Propostes Cal restaurar la campana. La truja actual de ferro s'ha de canviar per un nou de fusta i els mecanismes de toc automàtic cal substituir-los per un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996 - Actas del I Congreso de Campaneros de Europa, el fonedor és FERRER de València). Aquest FERRER podria correspondre amb Andrés Ferrer Ballester (1838-1906), industrial de la ciutat de València que tenia un taller de fosa diversos elements, principalment destinats a altres indústries.

No obstant això, l'estudi dels elements formals de la campana permeten plantejar la hipòtesi que aquest Ferrer és sols un intermediari i que l'autor real de la campana és Juan Dencausse, fonedor establert en Barcelona en la segona meitat del segle XIX i que va enviar diverses campanes a terres valencianes.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, S.A. [Primera presa de dades] (24-05-1993)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (23-04-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (01-08-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 30-08-2025
38 Fotos

Maria, senyalera (0)

(Referència 841)

Localització Sostre del claustre
Diàmetre (en cm) 25
Altura del bronze 21
Vora 2,8
Pes aproximat (en quilos) 9
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1879
Descripció La campana té anses simples. En el terç disposa de dos cordons i entre ells una breu inscripció amb el nom de la campana i l'any de fosa: "✱ ✱ MARIA AÑO I879". A continuació, en el mig té una creu de calvari i una imatge de la Immaculada Concepció. A més, en el mig peu i en el peu hi ha dos cordons.
Terç (T) (cordó)
"✱ ✱ MARIA AÑO I879"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
(06) (Immaculada Concepció)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Es volteja manualment des de la porta de l'església conventual amb un cable unit al cigonyal.
Truja ferro Manclús
Estat actual Desequilibrada - no suposa perill. Està instal·lada en una espadanya que hi ha entre el mur sud del temple conventual i el claustre. Està instal·lada amb truja de ferro, dotada amb cigonyal i sense capçal.
Mecanismes de toc Cigonyal (03)
Intervencions Dotada amb truja de ferro per la foneria Manclús en 1965 després del trasllar de la comunitat al nou convent de Benaguasil.
Propostes La campana ha de recuperar la truja de fusta que segurament tenia en l'antic convent de la Saïdia. Es pot conservar el toc manual amb cigonyal o dotar-la amb motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Procedeix de l'antic convent de la Saïdia de València. Els elements que té la campana, especialment la creu de calvari i la Immaculada, així com l'any de fosa, permeten atribuir-la al fonedor Manuel Quiles de València.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, S.A. [Primera presa de dades] (24-05-1993)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (01-08-2025)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 11-08-2025
21 Fotos
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2026)
    campanerscatedralvalencia@gmail.com
    Actualització: 20-06-2026

    Connectats: 61 Visitants: 60 Usuaris: 1 - francesc