Inventari de campanes
Parròquia de Sant Joan Baptista - ATZENETA D'ALBAIDA (COMUNITAT VALENCIANA)
Referència 561
Data de construcció 1719-1728
Arquitecte Joan Revert
Descripció Junt a la façana principal es localitza el campanar, de planta quadrada i amb dos cossos, alçat sobre un basament. La tipologia dels murs és similar, emprant els sillars per als angles, arcs de les campanes, moldures i cornises; mentre que la resta del mur s'alça amb paredat. El primer cos presenta tres trams de igual factura, separats per moldures, mentre que el segon compta amb quatre finestres per les campanes i una cornisa. Remata la torre una balustrada.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti A la sala sala del rellotge es conserven diferents grafits entre els cuals cal destacar el que hi fica "Jose / Miguel Martinez / Relojero / de Albanchiz (Almeria)
Campanes La primera notícia de campanes en Atzeneta es situa en 1600, quan els jurats van adquirir-la amb destí al primer temple parroquial. Aquesta posiblement passara al campanar de la nova església entorn a 1728. La nova torre seria dotada de un joc de campanes, de les quals la gran es va badar en la Pentecosta de 1758, sent refosa en 1761 i afegint metall. El cost va ser sufragat per donatius del poble, el rector i alcalde i durant la pujada al campanar va estar apunt de caure, fet que no es va produir. De nou la campana es va badar en 1823, aprofitant el seu metall per fer una menuda i la gran nova.
Les campanes van desaparèixer amb l'esclat de la Guerra Civil, sent substituides per altres en acabar el conflicte. Actuament compta amb quatre bronces, tres de ells obra de Germán ROSES, que tenia la fundició en la localitat: el Tiplet (1966), Maria dels Desamparats ( 1969) i la Gran (1963). Finalment la Tercera es una refosa de la fundició Rosas de Torredonjimeno (1991). El conjunt va ser restaurat per ELECTRORECAMP en 2005, dotant les campanes de truges de fusta i nous mecanismes de toc.
Hi havia a la terrassa del campanar uns timbres de ferro per a les hores, sense cap inscripció. Sense ús, es van a retirar.
Tocs actuals de campanes 1.-MORT D’ALBAT.
2.-MORT DE DONA.
3.-MORT D’HOME.
4.-MORT DE ALCALDE.
5.-MORT DE RECTOR DEL POBLE.
6.-MORT DE RECTOR FILL DEL POBLE.
7.-MORT D’ARQUEBISBE.
8.-MORT DE CARDENAL.
9.-MORT DE REI.
10.- MORT DE PAPA.
11.- DESPEDIDA DE DOL.
12.- TOC DEL DIA D’ÀNIMES – MIG VOL, TOC A DIFUNT SOLEMNE I GENERAL.
13.-TOC DE L'ALBA ORDINARIO.
14.-TOC DE L'ANGELUS ORDINARI.
15.-TOC DEL CAPVESPRE ORDINARI.
16.-TOC DE L'ALBA FESTIU.
17.-TOC DE L'ANGELUS FESTIU.
18.-TOC DEL CAPVESPRE FESTIU.
19.-1r TOC DE MISSA ORDINÀRIA.
20.-2n TOC DE MISSA ORDINÀRIA.
21.-3r TOC DE MISSA ORDINÀRIA.
22.-1r TOC DE MISSA DOMINICAL.
23.-2n TOC DE MISSA DOMINICAL.
24.-3r TOC DE MISSA DOMINICAL.
25.- TOC DEL RETIR.
26.- TOC A CONFESSAR.
27.- VOL GENERAL DE VESPRES I FESTA MENOR.
28.- VOL DEL CRIST.
29.- VOL GENERAL SOLEMNE.
30.- VOL A GLÒRIA.
31.- VOL DE MARIA.
32.- TOC DEL SERMÓ.
33.- TOC D’ELEVACIÓ.
34.- TOC D’ELEVACIÓ DE MARIA.
35.- VOL DEL TRANSLLAT.
36.- REPIC DEL CRIST.
37.- ENTRADA D’UN NOU RECTOR.
38.- NOMENAMENT DE NOU PAPA O D’ARQUEBISBE.
39.- TOCS DE FINAL DE SEGLE.
40.- TOC DE RAUXA.
41.- TOC DE TREBANELLES.
Visites als campanars Es pot realitzar una visita al campanar i a l'esglesia, algun fi de setmana, contactant amb la parròquia.
Intervencions Desconeixem si la primitiva parròquia, fundada per el Patriarca Ribera en 1574, comptava amb campanar o era una simple espadanya, ja que sols hi ha notícies de que existia una campana. Al quedar-se xicoteta la seua fàbrica per la feligresia, es va optar per alçar un temple de nova fàbrica, les obres del qual van ser dirigides per el mestre d'obres Joan Revert, d'Agullent, entre 1719 i 1728. Suposem que la construcció de la torre seria coetànea al temple parroquial, ja que el primer cos queda integrat dins de la façana principal.
Va ser restaurat en el any 2005.
