| Alçada del campanar | 51 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 548 metres. Església aixecada en els segles XIII-XIV en estil gòtic català —naus laterals gairebé tan altes com la central—, amb algunes mostres del romànic lleidatà del segle XIII visibles a la porta lateral de Sant Martí i afegits barrocs (segle XVIII) en una altra porta lateral, la de les Núvies; la cripta sota l'altar major és del 1588. El frontis encarat a ponent té un portal neogòtic del segle XIX rectangular recobert per tres arquivoltes apuntades en degradació, una rosassa calada a mitja alçada i una cornisa amb un gran fris d'arcs gòtics cecs. Els seus murs presenten grans carreus al frontis, de maçoneria o de carreus irregulars i petits a la resta on tenen un sòcol de grans carreus. Consta de tres naus separades per columnes fasciculades i capçades per un absis poligonal més un tram i girola; les naus de tres grans trams quadrats estan cobertes per voltes de creueria simple separades per arcs formers apuntats de 9'60 metres de llum; el presbiteri té cinc costats i l'absis està format per vuit costats amb distribució asimètrica respecte de l'eix de l'edifici. Dimensions: 49'27 x 9'47 x 19'43 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus en fa 22'25. Guarda un sepulcre gòtic de fi del segle XIV de Berenguer de Castelltort amb figura jacent i relleus; altres sarcòfags amb relleus i figures jacents, el de Ramon Serra el Vell atribuït a Pere Moragues (1330-1387 ó 88) de pedra policromada i el de Ramon Serra el Major de Jordi Joan dit també Jordi de Déu de la segona meitat del segle XIV. Darrere l'altar major hi ha imatges barroques dels apòstols de l'escultor manresà Jaume Padró i del seu fill Tomàs; també d'ells, a la capella del Sant Misteri (1788-1810), hi ha escultures en alabastre i elements decoratius de marbre. Una imatge la Mare de Déu romànica de pedra amb restes de policromia es troba al costat de la porta de la sagristia; una talla romànico-gòtica del segle XIII de la Mare de Déu Bruna del Coll de les Savines presideix l'Altar Major. Una pica baptismal del 1568 de l'escultor renaixentista Jacques amb relleus a quatre cares (els quatre grans rius) amb imatges dels evangelistes i, a la base, sostenint-la, les figures de tres atlants. Algunes vidrieres del segle XV del vidrier francès Nicolau de Maraya (1391-1432) als finestrals i a la rosassa corresponent al mur nord, damunt el portal lateral, afortunadament encara en bon estat. Conserva matraques-tenebres del segle XVI, avui guardades de moment en el museu local. El seu arquitecte principal del segle XV fou Pere Vall-llebrera. Campanar gòtic (segles XIV-XV) de planta heptagonal irregular a la base amb un costat de 9'50 metres i sis més de 3'63 de costat (d'aresta a aresta fa 4'20) i un perímetre de 21'28 metres; els cossos superiors tenen planta octagonal. El recorren de dalt a baix, als seus vuit caires, arestes vives prominents. La cel·la, a la part alta, té vuit finestrals d'arc apuntat i calat, amb bordó i brancals motllurats; està coronat per una cornisa decorada amb arcuacions cegues trilobulades i amb gàrgoles als angles. Al terrat s'hi aixeca una glorieta o pavelló barroc amb vuit obertures en arcs de mig punt damunt pilars; està coronada per una cornisa amb boles als angles i una cúpula semiesfèrica de rajola vidriada amb un dibuix de ziga-zagues de colors blau i blanc; sosté una gran campana al seu dessota que senyala les hores i, al damunt, una estructura metàl·lica amb una campaneta que toca els quarts. La torre campanar en té una altra d'adossada de perímetre inferior per on puja una escala de cargol de pedra picada, avui ben restaurada, que permet arribar ben a prop de la cel·la; allí on s'acaba hi té l'entrada al campanar on una altra escala de cargol porta a la cel·la; sis campanes sota volta ogival pengen de les finestres separades per pilars de secció triangular; un d'ells, més robust que els altres, a la banda de migdia, té una estreta escala de cargol interior que porta al terrat; una migrada barana metàl·lica hi serveix de protecció. Els murs de tot el campanar mostren carreus ben escairats irregulars; per l'interior hi té dos pisos coberts amb boniques voltes ogivals; el primer es troba buit i el segon conté la maquinària del rellotge d'esfera visible a mitja alçada a la cara de llevant. Els graons que arriben a la cel·la són 130, i des d'allí al terrat n'hi ha 43 més. Situació: adossat i recolzat en el mur nord corresponent a l'últim tram, el més proper a l'absis que es troba encarat a llevant, envoltat per l'edifici veí, la casa de la vila o paeria situada a aquest cantó. Alçada: 51'00 metres, dada que he obtingut a través de la informació del rector, ja que la situació del campanar, rodejat d'edificacions, m'ha fet impossible el seu càlcul. Esveltesa: 4,8 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional 104-MH-ZA Identificador: RI-51-0000696 |
| Graffitti | En la veleta figura la data "1997". |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CAMPANERS DE CERVERA | El toc de festa | 1993 | 03:01 |
| CAMPANERS DE CERVERA | Moments - Campanes i campaners | 10-11-2013 | 12:03 |
| CAMPANERS DE CERVERA | Campanadas que resuenan en tierras catalanas | 29-08-2019 | 05:07 |
| CAMPANERS DE CERVERA | El Campanar de Cervera | 2020 | 04:30 |
| CAMPANERS DE CERVERA | Festa Major del Santíssim Misteri | 05-02-2022 | 09;54 |
| CAMPANERS DE CERVERA | Toc General de Festa | 05-02-2022 | 11:48 |
| Relojes públicos de torre. Metodología de inventario y puesta en valor del tiempo civil. | 05-05-2022 | 01:37:18 |
