la PRESÓ
Pot ser una de les estances eixides de la modificació del projecte inicial. El 16 de febrer de 1596 decideixen que també es faça a la segona estança i dos dies després, el 18, veuen la necessitat d'instal·lar una reixa i l'encomanen. La presència de la reixa a la finestra i l'estructura de la porta, amb una petita portella de comunicació, no fan sinó confirmar el seu ús com a presó. Té una planta octogonal, amb una finestra amb reixa sobre la plaça major i un comú (o necessària) amb un canaló que connecta fora. Tot i que, des de finals del XIX, aquesta sala rep el nom de presó dels capellans, fins ara no s'ha trobat cap constància documental que confirme la presència de cap condemnat.
Sols la menció de Peyrats (1894) d'una inscripció d'un comdemnat, és l'únic testimoni que podem aportar. La inscripció deia "Ego aute(m) innocentia mea, / Ingressus sum. / Redime Me / Et miserere mei / En 27 de diciembre de 1817."
Desgraciadament, els versos no es poden veure perquè coincidien en la seua ubicació amb una pintura de la sagrada família que ha aparegut en la restauració de 2000-01 i és la que ara es pot contemplar.
Cal remarcar que amb la restauració ha quedat al descobert l'estructura d'una primera portalada d'accés al reservat. L'arc de mig punt que emmarca la porta apareix modificat per la posterior construcció de la canal de les batalleres que connectaven el rellotge amb les campanes.

VIVENDA del / CAMPANER
La tercera estança és coneguda com a casa del campaner. Tenim notícia que al més de novembre de 1595 s'acorda fer el comú (o necessària) i una pica que servira d'urinari (Traver 1958) i connectar-les per "una canonada de cadufos" per al campaner i altres persones que allà es troben. No les degueren fer perquè la restauració no les ha fetes visibles. Cal pensar doncs, que, quan un campaner i la seua família han viscut al campanar, han ocupat aquesta habitació i la inferior que alhora fa de presó; si més no, açò és el que han fet els darrers campaners al llarg del segle XX.
El sostre és de volta de morter, com les de totes les sales inferiors. Crida l'atenció que la clau de la volta està ocupada per una peça de fusta amb sis perforacions que tenen la funció de fer passar les cordes per tocar les campanes sense necessitar pujar a la sala de campanes.
Així mateix, s'ha situat un petit rellotge de sol per orientar el campaner a l'hora de fer els tocs, generalment el toc d'alba, donat que aquesta hora, sobre tot al ple de l'hivern, no convidaria a deixar la companyia de les flassades.
Sense que tinguem notícia de quan ho van fe, apareixen en aquesta sala un armari, unes posts i unes bancades fetes d'obra per facilitar l'habitabilitat del lloc. La restauració les ha respectades i ha refet la decoració amb sanefes fetes amb trepes originals.