| Data de construcció | 1774-1801 |
|---|---|
| Descripció |
La torre és l'únic element conservat de l'antiga església de Sant Josep i segueix la tipologia habitual dels campanars del segle XVIII. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer sols té una esfera a la part superior de la cara oest i un entaulament i cornisa a la seua part superior. El segon presenta quatre finestres amb arc de mig punt per a les campanes, una per cada lateral, i a l'exterior hi ha unes pilastres toscanes. Aquestes estan agrupades de dos en dos, se situen sobre un basament i les dels angles ocupen l'aresta. Sobre aquesta hi ha un altre entaulament i cornisa. El tercer cos està delimitat per una balustrada amb pinacles. Al centre s'alca una torreta amb dos nivells de semblant factura: una finestra amb arc de mig punt que a l'exterior està emmarcada amb dos pilastres toscanes i presenta també entaulament i cornisa. Per altra banda, al primer nivell trobem uns arcs en diagonal amb estretes finestres i pinacles damunt. La torre està rematada amb una coberta de teula i creu amb penell. Disposa d'una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes amb un últim tram de caragol. La sala de les campanes està coberta amb una volta semiesfèrica i al centre d'aquesta trobem un òcul que permet accedir fins al terrat. El tercer cos té diverses escales de mà per pujar fins a les campanes horàries. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat anterior | Fins a l'any 2015 les tres campanes litúrgiques estaven instal·lades amb truges de ferro de la foneria Roses i mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. La instal·lació no era la més correcta per a la seua conservació ni facilitava els tocs manuals. |
| Estat actual | L'estat de conservació del campanar és bo i està restaurat recentment i pintat. L'estat de les cinc campanes és bo. Les dos horàries estan situades a la part més elevada del campanar, fixades a una biga de ferro i mecanitzades amb les maces tradicionals que estan connectades amb uns motors per accionar els tocs horaris. L'estat de conservació de les tres litúrgiques és igualment bo. Aquestes estan instal·lades amb truges de fusta a les finestres de la sala i mecanitzades amb motors d'impuls i electromalls monofàsics. També presenten batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. |
| Campanes | Té dos conjunts de campanes, diferents tant per la seua ubicació com per la funció assignada. Per una banda hi ha dos campanes al tercer cos adquirides per a interpretar els tocs horaris. Aquestes són de l'any 1930 i de la foneria Hermanos Roses de València. Les tres litúrgiques es varen fondre l'any 1955 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. De menor a major es denominen: Mare de Déu de Lorda, Sants Antoni i Rosa i Mare de Déu de l'Assumpció. |
| Tocs tradicionals de campanes | Les campanes es voltejaven manualment des de la sala de les campanes i possiblement també es repicaven des dels peus de la torre per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Les campanes horàries tocaven hores i quarts. |
| Tocs actuals de campanes | Les tres campanes litúrgiques es voltegen i repiquen automàticament. Les campanes horàries toquen hores i cuarts. |
| Intervencions | El campanar no va ser enderrocat durant la Guerra Civil (1936-1939) i posteriorment, amb la construcció de la nova església, va quedar integrat dins de les dependències parroquials. De la destrucció també es salvaren les campanes horàries. L'any 1955 va arribar un nou conjunt de tres campanes foses als tallers dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Entorn d'aquesta data o uns anys després, les mecanitzaren amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. L'any 2015 restauraren el conjunt, treballs fets per 2001 Técnica y Artesanía. Les campanes es netejaren per fins i per fora i les truges de les litúrgiques les canviaren per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic (les litúrgiques) i motors connectats amb les maces horàries (les dos horàries). |
| Notes | Hi han noticies de la caiguda d´un llamp en febrer de 1908, que li féu prou de mal. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. | Propuestas para las campanas de cuartos y horas de la parroquia de Sant Josep del Raval de Gandia | 2003 |
| REDACCIÒN | La restauración del campanario de la iglesia San José de Gandia concluirá en noviembre | 2004 |
| AMANIDA DE PROJECTES | Fichas Campanarios Safor | 2010 |
| MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo | Fitxes Campanars de la Safor | 2010 |
| REDACCIÓN | El Raval presenta en el Porrat las tres campanas de San José | 2016 |
