| Data de construcció |
Segle XIX, des de 1881 |
---|
Descripció |
Neoclàssica estructura decimonònica de tres altures, la segona per a la sala de campanes i la tercera para la ubicació d'un modest templet a la manera de cupulí. El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església i és de tres altures. El seu model segueix el tradicional del barroc però amb una depuració formal dels elements decoratius i les formes. El primer cos és llis i sols té una cornisa que el separa del segon. Aquest té al centre de cada lateral una finestra amb arc de mig punt, emmarcat per una motllura. A l'exterior hi ha una sèrie pilastres toscanes (quatre per cada lateral i les del lateral ocupen l'aresta) amb entaulament i cornisa. El remat té també pilastres i presenta aletons als angles. Està rentat per un pinacle amb penell central. La torre disposa d'una escala interior que permet l'accés fins a la sala de les campanes. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat original |
Les campanes estaven dotades amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i disposaven de llargues cordes que des de la sala de les campanes arribaven fins als peus del campanar. |
---|
Estat anterior |
Fins l'any 2011 les tres campanes estaven dotades amb truges de ferro de la foneria Maclús i mecanismes obsolets de toc automàtic. L'estat de conservació del conjunt era, en general, molt precari |
---|
Campanes |
Conté un interessant conjunt de tres campanes històriques. La inscripció de la campana menor, datada en 1779, indica: "SE ICIERON LAS TRES / SIENDO RECTOR EL / DR# FRANCO ABENDANO / Y CONDE GANDIA DR / DN# JOSEPH GARCIA / HIJO DE STE LUGAR/ Y ALDE# VTE# VLAY". Sembla evidenciar que el conjunt de campanes original d'aquesta torre fou fos per Francisco Manuel DE LA CALLEJA en el dit any de 1779. D'aquest conjunt original del campanar queden les dos campanes menors (foses com hem dit pel mateix fonedor), i la major, datada en 1847 sembla provindre de la refosa de la campana original per part de Jaime Roses d'Atzeneta d'Albaida, segurament pel trencament d'aquesta. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
A aquest poble (a l'igual que a tots els de la Safor) caldria fer el vol de campanes típic de la Comarca, anomenat per exemple a la pròxima Alqueria de la Comtessa "les dones fan olla", un vol de les tres campanes alternades amb l'ordre de 1-2, 1-2, 3-3, aconseguint fer una espècie de cançó que en cadascun dels pobles rebia un nom diferent. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les campanes es voltegen i repiquen de forma automàtica. |
---|
Intervencions |
Durant la segona meitat del segle XX la foneria Manclús va mecanitzar les tres campanes litúrgiques, dotant-les amb truja de ferro, motors de vol continu i electromalls trifàsics. Aquesta intervenció va suposar la fi dels tocs tradicionals i manuals. Les tres campanes han sigut restaurades per INDUSTRIAS MANCLÚS en 2011, substituïnt les trujes de ferro MANCLÚS per unes de fusta de perfil valencià, netejant els seus bronzes i dotant-les de nous mecanismes per al toc automàtic que no impedeixen el toc manual de les campanes. |
---|
AutorRONDA NUÑEZ, Domingo / MONTOLÍO TORÁN, David (04-05-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (03-12-2012) ALEPUZ CHELET, Joan (09-03-2019) OSA MILLÁN, Sergio (09-01-2021) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de les campanes i actualització de les fitxes] (19-02-2021) |
|