| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 55 |
| Altura del bronze | 49 |
| Vora | 5,5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 96 |
| Fonedor | ROSES ATZENETA |
| Any fosa | 1954 |
| Descripció | En primer lloc trobem al terç el nom dels padrins de la campana, que a més serien els donants: "# PADRINOS D. PASCUAL SANCHIS LLOPIS # / # Y DÑA MARGARITA LLOPIS MARTI #". En el mig està la marca de fàbrica, element característic de les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA". Finalment al mig peu trobem el nom de la campana, el del poble i la data de fosa: "# SANTA MARGARITA BENISUERA AÑO 1954 #". El element més significatiu és que indica el nom del lloc per al que va ser fosa, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta es retiraren dels campanars centenars de bronzes, sense cap control ni inventari, fet que no va permetre recuperar-les a partir de 1939 al no indicar-ho les inscripcions. Per aquest motiu es va convertir en molt habitual el fet d'indicar el nom del poble. |
| Anses | Anses amb decoracions antropomorfes. |
| Espatlla (H) | (cordó) |
| Terç (T) |
(cordó) (06) "# PADRINOS D. PASCUAL SANCHIS LLOPIS #" (cordó) (06) "# Y DÑA MARGARITA LLOPIS MARTI #" (cordó) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (03) (Escut de la Custòdia de Terra Santa) (06) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA" (09) (Pensament) |
| Mig peu (MP) |
(garlanda vegetal) (2 cordons) (06) "# SANTA MARGARITA BENISUERA AÑO 1954 #" (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Sembla que sols es voltejava des del interior del temple amb una corda unida a un cigonyal. |
| Tocs actuals de campanes | Repica i volteja automàticament. |
| Truja | Fusta ELECTRO RECAMP S. L. |
| Estat anterior | Abans de la restauració la campana estava en regular estat, instal·lada amb truja de ferro Rosas a la finestra del campanar. Comptava amb motor d'impulsos i electromall per tocar automàticament. La truja conservava el cigonyal que s'utilitzava per voltejar-la abans de mecanitzar-la. La campana estava mal orientada, ja que mirava cap al interior en lloc de fer-ho al exterior. |
| Estat actual | Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | (03) motor d'impulsos i electromall. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Santa Margarida, ubicada a la parròquia de Sant Josep de Benisera (COMUNITAT VALENCIANA), forjada per ROSES ATZENETA el 1954, presenta característiques patrimonials notables. La campana està decorada amb motius vegetals i un creu amb pedestal, reflectint l'estil de l'època. La seva inscripció principal reconeix els padrins: D. Pascual Sanchis Llopis i Dña. Margarida Llopis Martí. A més, s'hi inclou la data de fabricació: 1954. La campana porta la marca de fàbrica ROSES / ADZANETA i un pensament amb garlanda vegetal. Està mecanitzada amb un sistema modern que imita el toc tradicional, combinant elements manuals i mecànics. La seva conservació és bona, i es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta. El sistema de mecànica inclou un batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat, garantint la seva funcionalitat. La campana es valora com a interessant i, en cas de trencament, es preveu la possibilitat de refondir-la per preservar la seva integració. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 30-04-2015 |
| 24 Fotos | |
