| Localització | Finestró sobre el trifori |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 17 |
| Altura del bronze | 11 |
| Vora | 1.4 |
| Pes aproximat (en quilos) | 3 |
| Fonedor | FEXES, JOAN |
| Any fosa | 1550ca |
| Descripció | Anepígrafa. |
| Anses | 1 |
| Prima | Re 7 +15 |
| Hum | Re 6 +49 |
| Tercera | Fa 7 -40 |
| Quinta | Sib 4 -46 |
| Octava | Re 8 +34 |
| Tocs tradicionals de campanes | Tocava els quarts del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit. |
| Tocs actuals de campanes | La campana ha sigut substituïda per l'antiga de les hores, que ara toca els quarts (mentre que aquesta roman en silenci) |
| Truja | Biga de fusta i ferratges originals |
| Estat original | La campana s'utilitzava per a tocar els quarts del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses). |
| Estat anterior | Penjada dins la nau en uns suports de fusta encara existents. |
| Mecanismes de toc | Maça externa per gravetat, desconnectada. |
| Intervencions | La campana ha sigut desconnectada i ara no toca, perquè segons diuen sonava poc dins del temple. |
| Propostes |
La campana ha de continuar sonant els quarts del rellotge, dins de la catedral. Si es considera que "sona poc" (encara que aquest ha sigut el seu paper durant els últims segles) podria ser substituïda per un altre conjunt de campanes majors i actuals. No obstant aquesta seria una actuació poc seriosa i respectuosa amb els valors històrics, culturals i tècnics del conjunt. En aquest cas podria restaurar-se i abaixar-se, junt amb la seua companya, al Museu de la catedral. No obstant sembla que el seu paper lògic i el seu valor patrimonial és continuar sonant el pas del temps dins del temple, per la qual cosa cal netejar-la, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, i restaurar tot el conjunt de biga de fusta i mecanismes per al toc per que segueixin percudint-la exteriorment i per gravetat, com ha passat en els últims segles. |
| Protecció | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Fonedor atribuït. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La Campana dels Quarts (a), situada a la Catedral Basílica de Santa Maria de Girona, és una obra mestra forjada per Joan Fexes al voltant de 1550. La inscripció gravada a la campana llegeix: “*Iohannes Fexes For. Giron. An. 1550*”. Aquesta campana, de fusta de castanyer, forma part d'un carilló de dues campanes. La seva conservació ha estat complexa al llarg dels segles, i en casos de trencament, la resta de la campana pot ser soldada. No obstant això, la substitució completa és possible mitjançant la fabricació d'una rèplica. Actualment, la campana dels quarts es valora com a element clau del patrimoni musical i artístic de Girona, representant un testimoni excepcional de la forja de campanes a la CATALUNYA del segle XVI i un component essencial de la tradició carillera de la ciutat. La seva importància històrica i artística la fa objecte d'estudi i preservació. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Actualització | 07-08-2023 |
| 5 Fotos | |
