| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 59 |
| Altura del bronze | 49 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 119 |
| Fonedor | ROSES, PASCUAL |
| Any fosa | 1801 |
| Descripció | La campana té una inscripció al terç que diu així: "JESUS MARIA JOSEF✱ANO I80I ✱ ✱ ✱ ✱ ✱". Aquesta disposa dels noms de les tres persones de la Sagrada Família, prou habituals a les inscripcions de les campanes des del segle XVII fins ben entrat el XX. A més té l'any de fosa. Al mig hi ha una creu amb pedestal. |
| Terç (T) |
(2 cordons) (triangle decorat) "JESUS MARIA JOSEF✱ANO I80I ✱ ✱ ✱ ✱ ✱" (2 cordons) |
| Mig (M) | (00) (creu amb pedestal) |
| Mig peu (MP) | (7 cordons) |
| Peu | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Possiblement es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la sala de les campanes |
| Tocs actuals de campanes | Repic i volteig automàtica. |
| Truja | Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS |
| Estat anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Li faltava un fragment al llavi. |
| Estat actual |
Restaurada. Soldada per Lachenmeyer a Alemanya de un badat i d´un desprendiment en la corona. El 11 de gener de 2004 es puja de nou al campanar darrere de la restauració. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta semblant a les de perfil tradicional valencià. Té un motor d'impuls i electromall monofàsic, així com un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat |
| Mecanismes de toc | Motor d'impuls (03) i electromall monofàsic (09) |
| Intervencions |
La campana va ser fosa l'any 1801 qual estaven finalitzant les obres del temple parroquial. Tot i que les inscripcions no indiquen el nom del seu autor, la peça es podria atribuir al campaner de Benissoda Pasqual Roses, fonedor actiu entre finals del segle XVIII i principis del XIX al territori valencià. La presència d'aquest al sud d'Alacant està documentada en 1801 quan fon una campana per a l'església parroquial de Guardamar del Segura i la disposició del pal vertical de la creu i els graons del pedestal són idèntics als d'una campana signada per aquest fonedor i situada a l'església parroquial de Sant Bertomeu de Petrer (1803). Als anys 70 del segle XX es va col·locar a la nova sala de les campanes. Entorn d'aquesta data es va dotar amb truja de ferro i la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall trifàsic. A principis del segle XX presentava un badat al llavi que es va soldar, tornant al campanar en 2004. Industrias Manclús va fabricar la truja de fusta i va instal·lar i mecanitzar la campana. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | Esta campana està situada a la part est del campanar. Algunes dades de la fitxa completades amb les notes de D. Martínez Verdú (febrer 2002) |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana “Jesús Maria Josep, La xicoteta (2)”, forjada per Pascual Rosés el 1801, és un element patrimonial destacat de la parròquia de Sant Vicent Ferrer a Sant Vicent del Raspeig. La campana, de dimensions considerables, presenta inscripcions que llegeixen: “JESUS MARIA JOSEF ANO I80I”. La campana es caracteritza per la seva fosa i la seva instal·lació a la sala de les campanes, on es troba a una finestra amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. El seu funcionament actual inclou un motor d'impuls i electromall. El 2004, la campana va ser restaurada per Lachenmeyer, qui va soldar un badal i va solucionar un desprendiment en la corona. La conservació actual inclou la soldadura per a la reparació, ja que la substitució només és possible amb una campana d'afinació similar. Es recomana iniciar un expedient per a la seva incorporació a l'Inventari General de Béns Mobles. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 04-04-2020 |
| 13 Fotos | |
