| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 24 |
| Altura del bronze | 20 |
| Vora | 2 |
| Pes aproximat (en quilos) | 8 |
| Fonedor | ARGOS, ALEJANDRO DE (GÜEMES) |
| Any fosa | 1763 |
| Descripció | La campana té anses simples. En el terç hi ha dos grups de dos cordons i una breu inscripció entre ells: "BEMARIA ANO I76↋". Aquest és l'inici de l'Ave Maria, la pregaria més popular de les dirigides a la Mare de Déu i basada en el passatge de l'Anunciació de l'Evangeli de Sant Lluc (Lc 1, 28). Recull les paraules que l'arcàngel Gabriel va dirigir a la Mare de Déu, tot i que el nom de Maria no apareix a l'evangeli i sí a l'oració mariana. El text en valencià seria: "DÉU VOS SALVE MARIA". En el mig hi ha una creu de calvari, formada per la unió de diverses sanefes. A més, en el peu té tres cordons. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "ABEMARIA ANO I76↋" (2 cordons) |
| Mig (M) | (06) (creu de calvari) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es tocava al mig vol amb una corda des de l'interior del temple. |
| Tocs actuals de campanes | No es toca. |
| Truja | Fusta antiga. |
| Estat actual | La instal·lació de la campana té un extraordinari interés i valor patrimonial i podria ser l'original del segle XVIII sense excessives modificacions. La truja està tallada d'una única peça i és típica d'una campana de mig vol. Sembla que des del principi els rodaments han estat muntats al revés del que és costum, és a dir, estan en la part superior del braç i no en l'inferior com sembla més lògic per a facilitar el moviment. La truja és més ampla en la part central per adaptar-la a la llargària de les anses i el braç es fa menut cap als eixos. Els ferratges són igualment del'interés més gran i utilitzen un sistema de falques propi d'instal·lacions antigues i anteriors a la rosca. En el centre del capçal de la truja hi ha una palanca que entra cap a l'interior de la teulada i un primer tram de cadenes, totes elles antigues. En el costat contrari hi ha una peça de ferro i una bola de bronze, que sembla una peça d'artilleria reaprofitada. La funció d'aquesta segurament és la de contrapesar millor la campana en el sentit contrari de la ballesta. A més, el batall és antic i amb una gran bola, propi d'una campana de mig vol. L'estat de conservació del conjunt és molt precari. |
| Mecanismes de toc | (06) ballesta de mig vol. |
| Intervencions | No s'adverteixen actuacions recents. |
| Propostes | La campana ha de ser protegida en la seua integritat, conservant tant la truja de fusta com el sistema de toc, mitjançant ballesta, què són del major interés. Es recomana conservar el toc manual i evitar la seua mecantizació. És imprescindible conservar els seus usos tradicionals (mig vol). Vist l'estat de la instal·lació i els problemes que presenta es podria canviar la truja per una nova amb uns rodaments i una ballesta per al toc manual. La nova ha de conservar les proporcions de la tradicional. La ballesta ha de ser recta per a facilitar el toc de la campana. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notes | Les sanefes amb les quals es forma la creu responen als models utilitzats per Alejandro de Argos, un fonedor actiu entorn de 1770 en Terol. Aquestes sanefes apareixen també en la campana de Valdetormo (1770), Bañón (1775) i l'ermita del Rosari de Luco de Jiloca (1776). En Forcall i la Pobleta (Morella) s'han identificat altres campanes dels Argos, per tant, no es podria descartar que aquest fonedor arribara fins a aquestes terres. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Maria, ubicada a l’Ermita de Santa Elena d’Ares del Maestre, és un exemplar patrimonial d’interès excepcional, construïda el 1763 per Alejandro de Güemes. La inscripció “ABEMARIA ANO 176” gravada en dos cordons confirma la data i l’escriptura. La truja, tallada en una sola peça, és típica d’una campana de mig vol i presenta una característica singular: els rodaments estan instal·lats al revés, una solució que facilita el moviment. La truja s’amplia a la part central per adaptar-se a les anses i es redueix cap als eixos. Els ferratges destaquen per utilitzar un sistema de falques, un element típic de les instal·lacions antigues. A més, el capçal de la truja inclou una palanca que entra a la teulada i un tram inicial de cadenes. A la part lateral, es troba una peça de ferro i una bola de bronze, possiblement una peça d’artilleria reaprofitada per contrapesolar la campana. El batall és antic i amb una gran bola, característic de campanes de mig vol. L’estat de conservació és precari, i es recomana iniciar un expedient per a la seva inclusió en l’Inventari General de Béns Mobles. La reparació es limita a la soldadura i, en cas de trencament, la substitució podria ser per una campana amb afinació diferent. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 16-09-2025 |
| 32 Fotos | |
