Mare de Déu del Rosari (1) - Ermita de la Mare de Déu de Gràcia ALBAIDA (COMUNITAT VALENCIANA)

Mare de Déu del Rosari (1) - Ermita de la Mare de Déu de Gràcia - ALBAIDA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència 2540)

Localització Sala de campanes

Diàmetre (en cm) 40

Altura del bronze 34

Vora 4

Pes aproximat (en quilos) 37

Fonedor ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)

Any fosa 1823

Descripció Les anses de la campana són simples. En el terç té dos cordons i entre ells una breu inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "NUES TRA SEÑORA DEL ROSARIO ✱ ANO D I823". En el mig hi ha una creu de calvari. A més, en el mig peu té tres cordons i en el peu altre cordó.

Anses Tres anses.

Terç (T) (Cordó)
"NUES TRA SEÑORA DEL ROSARIO ✱ ANO D I823" /
(cordó)

Mig (M) (00) (creu de calvari)

Mig peu (MP) (3 cordons)

Peu (Cordó)

Tocs actuals de campanes Volteig manual.

Truja Ferro, estil dels Roses

Estat original La campana tenia una truja de fusta de perfil tradicional local.

Estat actual Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro de la foneria Roses i cigonyal amb corda. El batall és antic i està lligat.

Mecanismes de toc (03) Cigonyal

Intervencions Dotada amb truja de ferro en la dècada dels anys 60 del segle XX per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida.

Propostes Cal canviar la truja de ferro actual per una nova de fusta. Es pot conservar el toc manual o dotar-la amb motor d'impuls.

Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Notes Per cronologia i alguns elements que té, com per exemple la creu de calvari o la forma del 8, podria ser obra del fonedor Domingo Roses Vila.

Autors de la documentació

Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan

Actualització 12-06-2026


28 Fotos

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • Autores de la documentación

    Editor ALEPUZ CHELET, Joan

    Fecha actualización 12-06-2026


    28 fotos

  • Ficha reducida (PDF)