Mare de Déu del Rosari (1) - Ermita de la Mare de Déu de Gràcia - ALBAIDA (COMUNITAT VALENCIANA)
| (Referència 2540) | |
|---|---|
  | |
| Localització | Sala de campanes |
| Diàmetre (en cm) | 40 |
| Altura del bronze | 34 |
| Vora | 4 |
| Pes aproximat (en quilos) | 37 |
| Fonedor | ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA) |
| Any fosa | 1823 |
| Descripció | Les anses de la campana són simples. En el terç té dos cordons i entre ells una breu inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "NUES TRA SEÑORA DEL ROSARIO ✱ ANO D I823". En el mig hi ha una creu de calvari. A més, en el mig peu té tres cordons i en el peu altre cordó. |
| Anses | Tres anses. |
| Terç (T) | (Cordó) "NUES TRA SEÑORA DEL ROSARIO ✱ ANO D I823" / (cordó) |
| Mig (M) | (00) (creu de calvari) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (Cordó) |
| Tocs actuals de campanes | Volteig manual. |
| Truja | Ferro, estil dels Roses |
| Estat original | La campana tenia una truja de fusta de perfil tradicional local. |
| Estat actual | Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro de la foneria Roses i cigonyal amb corda. El batall és antic i està lligat. |
| Mecanismes de toc | (03) Cigonyal |
| Intervencions | Dotada amb truja de ferro en la dècada dels anys 60 del segle XX per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
| Propostes | Cal canviar la truja de ferro actual per una nova de fusta. Es pot conservar el toc manual o dotar-la amb motor d'impuls. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notes | Per cronologia i alguns elements que té, com per exemple la creu de calvari o la forma del 8, podria ser obra del fonedor Domingo Roses Vila. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 12-06-2026 |
| 28 Fotos | |