| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 46 |
| Altura del bronze | 43 |
| Vora | 3 |
| Pes aproximat (en quilos) | 56 |
| Any fosa | 1598 |
| Descripció |
La campana té esta inscripció al terç, situada entre cordons i dividida entre dos nivells: "✱ SANTEROQVE ✱ ORAPRONOBIS" / "AÑO✱IS✱98". El text combina l'espanyol i el llatí i correctament seria: "SANCTE ROCHE ORA PRO NOBIS AÑO 1598". La part en llatí procedeix de les Lletanies dels Sants, cantades en les algunes celebracions litúrgiques de l'Església i molt habitual a les inscripcions de les campanes a partir del segle XVI. L'expressió "ORA PRO NOBIS" també és una súplica senzilla per implorar la protecció dels sants. Entre l'any de fosa hi ha dos imatges de Santa Bàrbera i en el mig peu una creu de calvari i dos cordons. A més, en el mig peu té tres cordons i en el peu dos més. En el mig peu també apareix aquesta inscripció: "✱TEDEVLAVDAMVS✱". El fragment és l'inici del Te Deum, tradicionalment utilitzat a la litúrgia catòlica com a himne d'acció de gràcies i que forma part de l'Ofici de Matines alguns dies. Aquest era atribuït a Sant Ambròs de Milà i Sant Agustí, però segurament és obra de Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). Es tradueix així: "ET LLOEM OH DÉU". El fragment és habitual en les campanes de tradició gòtica i esdevé una interesantíssima pervivència en una campana que estèticament ha abandonat aquesta tradició. La campana és semblant a una de la parròquia de Todolella (lletra, imatge de Santa Bàrbera o creu). El 9 i el 8 de l'any de fosa semblen elaborats manualment i no trets d'un motlle. |
| Terç (T) |
(2 cordons) "✱ SANTEROQVE ✱ ORAPRONOBIS" (cordó) (06) "AÑO✱IS✱98" (Santa Bàrbera) |
| Mig (M) |
(2 cordons) (00) (creu de calvari) |
| Mig peu (MP) |
(00) "✱TEDEVLAVDAMVS✱" (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs actuals de campanes | Volteig automàtic per a la rogativa a l'ermita. |
| Truja | Fusta nova de perfil tradicional |
| Estat anterior | L'any 1999 estava instal·lada amb truja de fusta antiga de perfil tradicional local. L'estat de conservació d'aquesta era molt precari. |
| Mecanismes de toc | (03) cigonyal no utilitzat, (09) motor d'impuls |
| Intervencions | Amb posterioritat a 1998 va ser restaurada per Industrias Manclús de Rafelbunyol (València). La campana es va netejar per dins i per fora i canviaren la truja per altra nova. També es va mecanitzar amb motor d'impuls. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
| Notes | Fon beneïda i batejada pel rector Dr. Felip Miralles (Coves) el 10 d`agost de 1599. De linees gótiques substitueix a una fosa al 1559 que costa, 158 sous i 3 diners. RESTAURADA SUBVENCIONS 98 (nota de MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier). |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana Sant Roc, ubicada a l’Ermita de Sant Roc (Benassal), és un valuós element patrimonial datat en la seva fosa l’any 1598. La inscripció principal, gravada a la part superior, llegeix “SANTERQVE ORAPRONOBIS”, que es pot interpretar com “Per a Sant Roc”. Aquesta campana es caracteritza per la presència d’una creu de Calvari, un element simbòlic comú en les campanes d’aquella època. A més, s’hi pot llegir una inscripció en llatí, “TEDEVLAVDAMVS”, que podria referir-se al forger que la va fer. La data de fosa, “AÑO IS 98”, confirma la seva data d’elaboració. La conservació d’aquesta campana es prioritza, i en cas de trencament, la solució més adequada és la soldadura. En situacions més greus, es pot considerar la substitució per una rèplica, tot i que la resta de l’estructura ha de ser preservada. Per a la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural, seria necessari incoar un expedient. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 27-09-2025 |
| 53 Fotos | |
