| Localització | sala d'entrada a l'Institut |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 62 |
| Altura del bronze | 69 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 138 |
| Any fosa | 1319 |
| Descripció |
La campana té una breu inscripció en majúscula gòtica " + IhS ┇ M ┇ N ┇ ANO DNI ┇ Mº ┇ CCCº ┇ XIXº ┇ D ELEMOSINA FCA FUI" que pot interpretarse com JESÚS, MARIA. EN L'ANY DE LA NATIVITAT DEL SENYOR 1319 VAIG SER FETA D'ALMOINA tot i que algunes abreviatures com la D avant ELEMOSINA no són fàcils d'interpretar. Aquesta campana estava fixa, per al rellotge de l'Institut, i fou anomenada "La Vella" per nosaltres, per distingir-la de l'altra campana, 226 anys més jove, i utilitzada per al toc de les hores. Ara forma part de la decoració de la sala principal d'entrada a l'Institut. Fou una de les sis campanes gòtiques que formaren part del Pavelló de la Comunitat Valenciana en l'Expo de Sevilla de 1992. Per això duu una placa daurada amb la inscripció: "(Escut de la Generalitat Valenciana) / GENERALITAT / VALENCIANA / Aquesta campana fou restaurada per la / Generalitat Valenciana / i exhibida en el Pavelló de la Comunitat Valenciana / de l'Expo de Sevilla / des del 28 d'abril fins al 12 d'octubre de 1992 / PER A MEMÒRIA" |
| Anses | Tres anses en línia 00-06 |
| Terç (T) |
(2 cordons) " + ┇ IhS ┇ M ┇ N ┇ ANO DNI ┇ Mº ┇ CCCº ┇ XIXº ┇ D ELEMOSINA FCA FUI ┇ " (2 cordons) |
| Truja | Fusta |
| Estat actual |
Truja de fusta amb accessoris per penjar un martell extern per tocar les hores. Tots els cargols són de palometa, la qual cosa vol dir que són del segle XVIII. Conserva els eixos tradicionals en forma abombada, que permetien l'autocentrat de la campana durant el volteig (o el mig vol). Campana i truja exteriorment molt brutes de pols. La campana està extremadament bruta per dins, amb capes de crosta antigues. En temps molt recents té una marca de spray blanca en l'interior, així com unes bandes de beta aillant en el punt de percussió posterior, possiblement per reduir la intensitat de les batallades que alguns alumnes fan cada dia. Aquest esmortiment posa en perill immediat el trencament de la campana. |
| Intervencions | Restaurada per GERVIT de València en 1991. Fou exposada en el Pavelló de la Comunitat Valenciana de l'Expo 92 en Sevilla. |
| Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145325 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Descripció (generada per Ollama - IA local) |
La campana “La Vella”, ubicada a l’Institut Lluís Vives de València, és un valuós exemplar del patrimoni religiós de la COMUNITAT VALENCIANA. Fosa el 1319, la campana es conserva en un estat de conservació excepcional, tot i la seva antiguitat. La truja de fusta, amb accessoris per penjar un martell extern, és un element clau per a la seva manipulació. Els cargols de palometa, daten del segle XVIII. La inscripció gravada en els dos cordons, “IHS M N A NO DNI Mº CCCº XIXº D ELEMOSINA F C FUI”, confirma la data de fosa i l’objecte de la donació. La campana presenta un estat de brutícia considerable, amb capes de crosta antigues, i recentment ha estat objecte d’intervencions per a la seva protecció, incloent-hi bandes de beta aillant. La seva estructura, amb eixos en forma abombada, permetia l’autocentrat durant el volteig. Tot i la seva deterioració, la campana pot ser soldada en cas de trencament, tot i que la seva substitució per una rèplica és una opció possible. La seva singularitat resideix en la combinació de la seva antiguitat i la seva conservació, convertint-la en un testimoni de l’art sismogràfic medieval. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 30-01-2024 |
| 50 Fotos | |
