Localització cimbori
Diàmetre (en cm) 30
Altura del bronze 30
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 16
Fonedor GARCÍA, CRISTOBAL
Any fosa 1805
Descripció La campana té un anagrama de Maria i al seu peu una senzilla inscripció: " # AÑO 1805 # "
Mig (M) (anagrama de Maria 11 x 10)
Mig peu (MP) " # AÑO 1805 # " [CH2.6]
Tocs tradicionals de campanes La campana servia per avisar als campaners. Marcava el moment de començar i d'acabar els tocs de cor, el moment de les batallades d'alçar a Déu i altres senyals, com l'oració pel Rei durant les vespres, que havien de coincidir amb els actes litúrgics corresponents. La campana era tocada, mitjançant una llarga corda, per un dels escolans de la Catedral.
La campana, per la seua instal•lació, només podía tocar a mig vol: truja petita, gran batall, ballesta amb corda des del presbiteri.
Tocs actuals de campanes Des de la desaparició dels campaners tradicionals (1965) i la posterior restauració del cimbori, la campana ja no es toca.
De manera peculiar, el paper del Cimboriet ha sigut substituït per un sistema de comunicació molt més directe: durant els primers anys de l'existència del Gremi de Campaners Valencians fou per un intercomunicador a través la xarxa elèctrica; en 2004 es va substituir per un altaveu connectat a la megafonia de la Catedral.
Truja Fusta
Estat original En la "Catedral de Valencia" de SANCHIS SIVERA es diu al respecte d´aquesta campaneta:
Ignoramos cuándo se puso la primera campanilla en lo alto del cimborio, pues en 1408 ya se hace de nuevo "lo bastiment de la campaneta del cembori ...", siguiendo nuevas reparaciones en años posteriores (1462 "pera la campaneta feta de la pedra blanca que porten de la claustra"). Dicha campanita se rompió y fue sustituida por otra (hi ha una interessant nota dels treballs de baixar-la i de fondre-la pel campaner Pere Simó), hasta que se fundió la definitiva que fué colocada en 2 de marzo de 1448. esta rompióse también, y fue fundida de nuevo por Miguel Bielsa, colocándose en su sitio el 12 de septiembre de 1631. Aunque el campanil que la sostiene ha sufrido muchas reformas, la campana es la misma.
Curiosament no és certa està darrera aseveració de Sanchis Sivera ja que la campaneta del cimbori actual, ara i en el seu temps es una altra fosa en 1805 (Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA - 2003)
La campana era utilitzada per avisar als campaners, mitjançant una llarga corda que arribava fins a un dels pilars del cimbori. També s'utilitzava com preàmbul dels tocs de mort més solemnes, tot i que en aquest cas, degut a la llarga durada, es sonava la campana des de la mateixa terrassa del cimbori.
Estat anterior En 1989 la campana ja estava fora de funcionament, sense possiblitat de fer-ho manualment, degut a les obres de restauració recents. Conservaba tota la instal•lació, però no hi havia connexió entre la campana i el temple.
Estat actual Tota la instal•lació necessita ser restaurada: truja de fusta reseca, ferratges solts, batall lligat des de fa molts anys, a banda de la impossibilitat física de poder tocar-la des del presbiteri.
Mecanismes de toc Ballesta per tocar a mig vol
Intervencions En les obres de restauració de la Catedral dutes a termini pel MInisterio de Cultura, en les quals el temple fou desposeït de les decoracions neoclàssiques, també es va actuar sobre el cimbori, llevant l'escala helicoïdal d'accés que hi havia a un costat, i substituïnt-la per una de gat, amb anells de protecció.
Pel que fa a la campana, es van clausurar els forats per on passava la corda, la qual arribava fins a un dels pilars del cimbori, de manera que a hores d'ara és impossible tocar-la manualment.
Probablement l'estructura metàl•lica anterior també fou substituïda per un altra més "artística", tot i que els elements originals de la campana (coixinets de bronze...) foren conservats.
Propostes Creem que és indispensable que la campaneta de senyals torne a sonar, marcant els ritmes temporals en l'entorn pròxim de la Catedral. Hi han dos possibilitats de restauració:
- Es podria fer com en algunes catedrals - Cuenca, Tarragona - que han reposat la corda i l'escolà marca cada dia una sèrie de moments litúrgics: els tocs de cor, les tres oracions (a l'obrir la Catedral, al mig dia i al tancar-la) i altres senyals. El tema no és fàcil, tant per la modificació visual que suposa la soga tallant el cimbori, com i sobre tot les dificultats per la manca de personal subaltern, afegides per la realització de molts dels actes litúrgics comunitaris (com ara el cor i la missa conventual) en l'antiga Aula Capitular, ara Capella del Sant Calze.
- La ligeresa arquitectònica del cimbori dificulta la mecanització de la campana, mitjançant una instal•lació convencional (més de 100 m de cables elèctrics). Una possible solució, donat l'ample espai on s'ubica la campana, el seu ús limitat i el seu tamany mínim, podria ser la instal•lació d'un conjunt electromecànic alimentat per plaques solars i comandat per ràdio des de l'ordinador de les campanes. En aquest cas els tocs programats anunciarien la senyal per començar els tocs de cor o altres senyals, tant per programació automàtica (ordinador) com per ordre directa des de la sala de campanes.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incloure-la específicament en l'Inventari General de Béns Mobles.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació
- LLOP i BAYO, Francesc (1989)
- LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (06-11-1994)
Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 28-07-2007